Guillem Carbonell (Barcelona, 1971), edita L’Antònia, gaseta del barri de Sant Antoni (Barcelona). Llicenciat en Ciències Polítiques a la UAB, va estudiar el primer cicle de Periodisme i l’MBA d’Esade. És director de Màrketing Digital a Grup Enciclopèdia Catalana. Li interessen les biografies (“la història en primera persona”), el periodisme, les noves tecnologies i els idiomes. Li agrada seguir mitjans de comunicació d’arreu del món.
-Parla’ns dels orígens. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?
Amb un grup de pares de l’Escola Diputació, veïnes i veïns del Barri de Sant Antoni, vam voler impulsar una publicació que fos independent i viable, a l’estil d’un full informatiu del barri, un DiNA3 plegat per la meitat. Que tingués una personalitat i un relat propi i reconeixible. Sense ser una revista de lluita sí que volia ser una revista que es posés a disposició del veïnat i de les molt diverses causes i associacions del barri.
-Quin perfil de lector te la vostra publicació?
Ens adrecem als 40.000 veïns del barri. Qualsevol d’ells/elles pot ser lector de la revista perquè li donem una visió molt diversa i que vol ser oberta, moderna (al menys dels nostres dies!) i interessant del que passa en un barri viu, actiu i divers.
Segurament la versió digital té un públic més jove i, en canvi, amb la versió paper també arribem a les àvies i avis.
-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?
L’espai és molt limitat i la periodicitat és trimestral. Anem recollint idees, iniciatives, temes i quan plantegem la revista marquem prioritats i mirem que tot quedi cobert, malgrat l’escassedat de l’espai. Però sempre hi ha temes que no hi caben. Els col·laboradors són bastant constants, alguns pertanyen al grup impulsor i d’altres els hem anat trobant i s’hi han anat afegint. Sempre és gent del barri que té ganes d’escriure i comunicar la seva visió sobre la seva especialitat o sobre el que veu que passa al seu voltant.
-Com assumiu l’era web?
L’Antònia és un projecte en paper, amb versió PDF que s’envia a una llista de veïns que no para de créixer. Fins i tot si mai tenim web,
la prioritat és la revista periòdica maquetada, ja sigui en PDF o en paper. De moment portem 11 números!
-Com veus el futur de les publicacions periòdiques en paper?
En general, minoritari i amb el repte de construir una comunitat al seu voltant que s’hi identifiqui i la vulgui mantenir amb una subscripció o amb col·laboracions majors que una subscripció. Li veig futur, però molt diferent del passat. El futur són publicacions hípersegmentades i de qualitat, com les que precisament es venen a la llibreria Free Time (Urgell Floridablanca) de Sant Antoni.
–I el futur de les digitals?
La resposta és la mateixa, necessiten construir al seu voltant una comunitat que les sustenti. Això, o que algú en pagui els costos per vocació d’editor o per desig d’influència. En el món digital, amb costos menors, això és possible.
-Quins canals de distribució i difusió feu servir.
Una bona llista d’emailing, per enviar la versió en PDF. Els veïns que estan a la llista reben la revista els primers, una setmana abans que surti en paper!I després, els punts clau del barri: el Mercat, el Dominical, Calàbria 66, Cotxeres Borrell, Casa Golferichs, forns de pa, bars i llibreries còmplices, altres comerços… Imprimim 5000 exemplars i els repartim nosaltres mateixos.
–Quines revistes s’enduria a una illa deserta?
Per aquest ordre: The New Yorker, The Economist, Attitude, Die Zeit, Pâtisserie, CUINA i El Temps.
-Què és el millor de la teva feina?
El sentit últim de fer L’Antònia és posar la vocació de periodisme al servei del barri.
Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a L’Antònia!
Si vols rebre al teu e-mail L’Antònia clica aquest enllaç: http://www.lantonia.cat/
Podeu seguir L’Antònia a les xarxes socials:
- Twitter: @RevistaLAntonia
- Facebook: https://www.facebook.com/revistalantonia
Hem visitat l’exposició 
Nova ibèria, de la qual en van sortir tres números el 1937 (l’últim d’ells, doble), va ser la revista “de luxe” del Comissariat, publicada en català, castellà, anglès i francès. S’imprimia en paper cuixé i estava profusament il·lustrada amb fotografies i dibuixos. Era una revista d’informació general, que combinava temes d’actualitat amb articles divulgatius sobre art, cultura, educació, sanitat… alguns d’ells escrits per destacades personalitats de l’època. Donava una visió moderna i optimista dels catalans i del seu govern.
Les Visions van ser uns fascicles setmanals, publicats en dues sèries al llarg de 1937 i 1938, que, tal com indicava el seu subtítol, Història gràfica de la revolució, recollien fotografies de la guerra, des del cop d’estat de juliol de 1936 i la lluita als carrers fins als combats que tenien lloc en aquell moment. Agustí Centelles va ser un dels fotògrafs que hi van col·laborar.
Aquest és un butlletí que proporciona la versió oficial del desenvolupament de la guerra. Es publica gairebé cada dia, i en set idiomes: l’edició catalana es fa arribar als periodistes de la rereguarda, mentre que les edicions en castellà, francès, anglès, alemany, suec i esperanto s’envien a polítics i institucions culturals d’Europa i Amèrica.
Aquesta publicació busca reforçar els lligams amb els catalans que han emigrat o s’han exiliat a altres parts del món, especialment a Amèrica, i que des d’allà poden donar suport a la causa republicana, ja sigui conscienciant l’opinió pública dels seus països d’acollida, ja sigui organitzant accions humanitàries. Una de les vies de distribució seran els casals catalans.
El Comissariat adreça el Boletín de información católica i el Boletín de información religiosa a la comunitat religiosa internacional. La seva intenció és desmarcar-se dels excessos contra representants de l’Església que s’han produït a l’inici de la guerra. Es publiquen en diversos idiomes; fins i tot un dels dos butlletins té una edició en llatí!
França és un dels països en els quals el Comissariat concentra els majors esforços propagandístics. 
El Comissariat funda el Foyer du Français Antifasciste, un local a l’Avinguda del Tibidabo de Barcelona que acull els voluntaris francesos mentre estan de permís a la ciutat. El Foyer publica la revista L’Avant-garde, que conté articles culturals i d’actualitat i cartes dels soldats. S’envia de franc al front i es finança parcialment amb “vinyetes”, una mena de segells sense validesa postal que sovint també tenen un caràcter propagandístic.
Una de les activitats del Comissariat és fer arribar als soldats que estan al front diaris i revistes. Es demana a la ciutadania que no llenci els diaris una vegada els han llegit, sinó que els portin a un pavelló que s’ha instal·lat al centre de Barcelona, on es recullen per enviar al front junt amb correspondència.
Mallorca nova: butlletí d’informació, dirigit per Francesc de Sales Aguiló, va ser impulsada pels militants d’Esquerra Republicana Balear que s’havien refugiat a Catalunya. Se’n van publicar dotze números.
Les revistes del Comissariat no són les uniques publicacions periòdiques presents a l’exposició. També hi ha la reproducció d’un cartell publicitari de Treball (òrgan oficial del PSUC), l’anunci d’una cursa ciclista que el Comissariat va organitzar conjuntament amb el diari El Diluvio, i alguns continguts publicats a La Publicitat, La Vanguardia i L’Esquella de la Torratxa.
