“Laye” va ser una publicació periòdica cultural i literària que es va editar a Barcelona entre els anys 1950 i 1954, any en què va sortir el seu darrer número, el 24.
En un inici va sorgir com a butlletí de l’Associació del Col·legi de Llicenciats i Doctors, sota el patrocini de la Delegació Provincial d’Educació de Barcelona. Ben aviat es va convertir en una revista crítica que es va convertir en un mitjà de comunicació, especialitzat però alhora divulgatiu, amb llargs assajos sobre pintura, literatura i filosofia.
Tal i com indica Laureano Bonet (1): “aquesta mena d’edicions, solen ser particularment indicatives de la situació històrica, social i cultural en què sorgeixen”. Aquesta obra és un estudi i antologia d’articles i bibliografia que demostra la seva repercussió que posa l’enfoc sobretot en el vessant literari de la revista i en valors com l’intel·lectualitat, l’europeisme i el compromís dels autors en la seva època.
Què té d’especial? Ja des dels seus orígens va destacar i és considerada el punt de partida del grup barceloní de la generació dels anys cinquanta. Ben aviat es convertirà en la plataforma literària en què escriuran joves universitaris que més tard es van convertir en grans figures de la cultura i literatura espanyola i catalana com foren Josep Maria Castellet, Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral o Gabriel Ferrater. Molts d’ells es van conèixer a l’Institut Balmes i van participar ben aviat en les revistes universitàries del SEU. L’objectiu de rerafons d’aquest nou mitjà de comunicació era donar veu a les causes i reivindicacions tan polítiques, com socials o culturals. Cal tenir en compte, com a context, que, el 1938, el règim franquista va dictar la llei de reforma l’ensenyament mitjà que va estar regit pels ordes religiosos i va néixer contra la seva clericalització i privatització. “Laye” va representar una finestra en la clandestinitat i per això la seva reorientació cultural, que es produeix a partir del número 11 quan la plantilla de redactors passa a ser més estable. Tot i comptar amb cert partidaris, no va estar exempta de vigilància pel sector catòlic, motiu pel qual molts articles es publicaven sota l’anonimat. Finalment, no va poder fer front a les pressions i assetjament fins el 1954 es va dissoldre en el moment en què havia de ser declarada com a “no oficial” i passar per la censura. La darrera portada és prou explícita:
Sumari del núm. 23 Coberta del darrer núm. de la revista
Aquesta tardor, al Palau Robert, es pot visitar una exposició titulada “Josep M. Castellet, personatge en grup” (2), comissariada per Teresa Muñoz Lloret. La mostra posa en valor la tasca editorial i d’activista que va dur a terme juntament amb el seu cercle intel·lectual d’amistats i col·laboradors, de diverses tendències ideològiques però amb l’amor per la cultura i la literatura en comú, com a aliada per a bastir ponts. En la biografia que li fa en l’obra publicada per Edicions 62 i que porta com a títol el de l’exposició posa també en relleu el seu paper com a jurat i organitzadors dels primers premis literaris i un exponent clau en el panorama literari i editorial (3).
En una de les vitrines de la mostra, hi ha exposats 4 números -un de cada any– i el propi Josep M. Castellet s’hi va referir en el llibre que li dedicà Breu història de la revista ‘Laye’ (4). El boom literari de la literatura hispanoamericana d’aquest període va tenir com a protagonista artífex a Castellet que va desenvolupar la seva tasca com a assessor i editor literari de Seix Barral. També va exercir com a teòric i crític capaç de connectar les veus pròpies amb els corrers internacionals. La seva participació en congressos europeus i l’organització de la Fira de Frankfurt de 1960 va servir per a projectar-los. El 2026 es commemora l’#AnyCatellet (1926-2014), amb motiu de la celebració dels cent anys del seu naixement, i els seixanta anys d’aquest fenomen.
Vitrina de l’exposició al Palau Robert (13 d’octubre 2026 a 24 de gener 2027)
Podeu consultar els números digitalitzats de la publicació a través del Dipòsit Digital de Documents de la UAB (DDD) o a l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) a la Biblioteca de Catalunya.
Bibliografia:
- Bonet, Laureano. La revista ‘Laye’: estudio y antología. Barcelona, Ed. Península, novembre de 1988.
- “El retrat acompanyat de Josep Maria Castellet al Palau Robert: homenatge”. Dins: La Vanguardia (13-10-2026). Enllaç: <https://www.lavanguardia.com/encatala/20261013/11658158/retrat-acompanyat-josep-maria-castellet-palau-robert.html >
- Muñoz Lloret, Teresa. Josep M. Castellet: retrat de personatge en grup. Barcelona: Edicions 62, 2006 (Biografies i Memòries; 62).
- Castellet, Josep M. “Breu història de la revista ‘Laye’”. Dins: L’Avenç, Núm. 6 (octubre 1977), p. 46-47.
*Les fotografies són d’elaboració pròpia i van ser fetes en la nostra visita a l’exposició, el 13 d‘octubre de 2026
Hem visitat l’exposició 
Nova ibèria, de la qual en van sortir tres números el 1937 (l’últim d’ells, doble), va ser la revista «de luxe» del Comissariat, publicada en català, castellà, anglès i francès. S’imprimia en paper cuixé i estava profusament il·lustrada amb fotografies i dibuixos. Era una revista d’informació general, que combinava temes d’actualitat amb articles divulgatius sobre art, cultura, educació, sanitat… alguns d’ells escrits per destacades personalitats de l’època. Donava una visió moderna i optimista dels catalans i del seu govern.
Les Visions van ser uns fascicles setmanals, publicats en dues sèries al llarg de 1937 i 1938, que, tal com indicava el seu subtítol, Història gràfica de la revolució, recollien fotografies de la guerra, des del cop d’estat de juliol de 1936 i la lluita als carrers fins als combats que tenien lloc en aquell moment. Agustí Centelles va ser un dels fotògrafs que hi van col·laborar.
Aquest és un butlletí que proporciona la versió oficial del desenvolupament de la guerra. Es publica gairebé cada dia, i en set idiomes: l’edició catalana es fa arribar als periodistes de la rereguarda, mentre que les edicions en castellà, francès, anglès, alemany, suec i esperanto s’envien a polítics i institucions culturals d’Europa i Amèrica.
Aquesta publicació busca reforçar els lligams amb els catalans que han emigrat o s’han exiliat a altres parts del món, especialment a Amèrica, i que des d’allà poden donar suport a la causa republicana, ja sigui conscienciant l’opinió pública dels seus països d’acollida, ja sigui organitzant accions humanitàries. Una de les vies de distribució seran els casals catalans.
El Comissariat adreça el Boletín de información católica i el Boletín de información religiosa a la comunitat religiosa internacional. La seva intenció és desmarcar-se dels excessos contra representants de l’Església que s’han produït a l’inici de la guerra. Es publiquen en diversos idiomes; fins i tot un dels dos butlletins té una edició en llatí!
França és un dels països en els quals el Comissariat concentra els majors esforços propagandístics. 
El Comissariat funda el Foyer du Français Antifasciste, un local a l’Avinguda del Tibidabo de Barcelona que acull els voluntaris francesos mentre estan de permís a la ciutat. El Foyer publica la revista L’Avant-garde, que conté articles culturals i d’actualitat i cartes dels soldats. S’envia de franc al front i es finança parcialment amb «vinyetes», una mena de segells sense validesa postal que sovint també tenen un caràcter propagandístic.
Una de les activitats del Comissariat és fer arribar als soldats que estan al front diaris i revistes. Es demana a la ciutadania que no llenci els diaris una vegada els han llegit, sinó que els portin a un pavelló que s’ha instal·lat al centre de Barcelona, on es recullen per enviar al front junt amb correspondència.
Mallorca nova: butlletí d’informació, dirigit per Francesc de Sales Aguiló, va ser impulsada pels militants d’Esquerra Republicana Balear que s’havien refugiat a Catalunya. Se’n van publicar dotze números.
Les revistes del Comissariat no són les uniques publicacions periòdiques presents a l’exposició. També hi ha la reproducció d’un cartell publicitari de Treball (òrgan oficial del PSUC), l’anunci d’una cursa ciclista que el Comissariat va organitzar conjuntament amb el diari El Diluvio, i alguns continguts publicats a La Publicitat, La Vanguardia i L’Esquella de la Torratxa.