Anna Nicolau – Grup de Treball Publicacions en sèrie

Les revistes independentistes i socialistes dels anys 30s

A l’Espai Basset d’Hostafrancs i co-organitzada per la Fundació Reeixida, Barcelona, vam assistir a una conferència que va anar a càrrec de l’historiador i activista Marc Santasusana i que va tractar de revistes d’entitats polítiques. Aquest acte formava part dels actes organitzats al barri de celebració de la Festa Major. El tema és fruit d’una investigació que està portant a terme el conferenciant especialitzat en política i moviments socials i que pròximament quedarà recollit, amb més dades i contingut, en un llibre.

L’explicació de les publicacions periòdiques exposades s’han contextualitzat en la situació política de les associacions que, a nivell català i, sovint local, que feien servir aquestes revistes com a portaveu dels òrgans que les constituïen per a difondre les seves idees i reivindicacions. En tractar-se d’organitzacions sovint en la clandestinitat o com a contra-govern i ser considerades dissidents en relació amb els governs dirigents, presenten unes característiques bastant peculiars en tots els sentits.

Si bé la xerrada va parlar de les revistes en el fil de la narrativa de la realitat dels anys 30, sobretot a Barcelona, i referida a la situació política de Catalunya, ens centrarem en descriure els trets que les caracteritzen i a citar-ne el nom. Factors clarament condicionats i determinats per la naturalesa dels seus òrgans fundacionals:

El nom acostuma a dur implític el nom de l’ens, com a subtítol.
Habitual i freqüent canvi de nom de les agrupacions degut a l’evolució mateixa de les seves característiques: canvis en la seva direcció, la incorporació de gent procedent d’altres ens, fuga de militants d’altres organitzacions i les faccions degudes a canvis en l’ideari, fets que dificulten, sovint, la seva identificació i implica fer una recerca acurada. i contrastada.
En alguns casos, s’empren com a títol noms o expressions de lluita amb valor i simbologia que pot provocar ambigüetats i confusió (com, per exemple, el fet de tractar-se de diferents publicacions amb el mateix nom i diferenciades).
La periodicitat és pràcticament sempre irregular a excepció dels primers números.
Poca continuïtat ja que depenen de fluxos polítics i provocats per la conjuntura i paradigmes de l’actualitat més pròxima.
En alguns casos, funcionen com a octavetes o fulls volanders amb poques pàgines i fulls i estan ciclostilades, ja que s’havien d’imprimir clandestinament fet que en dificulta moltes vegades la seva conservació per la qualitat dels mitjans tècnics de què disposen.
La participació de voluntaris i col·laboradors pot fluctuar pel fet de ser detinguts o empresonats.
El fet de circular en cercles tancats i formar part de fons personals, no sempre arriben a les biblioteques o arxius públics.
Normalment, consten de pocs números ja que són publicacions perseguides i censurades fins al punt de ser segrestades i un objectiu clar de persecució.
És freqüent que continguin seccions amb vinyetes o textos humorístics (humorisme gràfic).

Marc Santasusana va destacar algunes de les descobertes que va fer en l’estudi de les publicacions i la recerca per tal de poder comptar amb exemplars de totes elles per a l’exposició que hi ha en el local, procedents de particulars i moltes de les quals podreu també consultar i trobar en biblioteques públiques i privades.

Les revistes referenciades porten per títol: El Carril, L’Insurgent i Dalla, entre d’altres. De l’acte se’n va fer ressò l’emissora de ràdio Ona Sants.

Anna Nicolau

Font d’algunes de les imatges: https://www.instagram.com/espai_basset/

La revista Capçalera del periodisme català i els seus 200 números

La revista “Capçalera” és un revista periodística pionera i clau al nostre país que té com a objectiu informar de notícies i tendències d’arreu i de les seves possibles conseqüències o realitats. Cal recordar que, l’any 2017, el CSUC es va fer ressò de la seva digitalització i inclusió al repositori RACO per posar en obert els números del període 1989-2018: amb motiu d’aquesta fita i de la digitalització del número 175, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va organitzar un acte en què ja va posar de relleu el que significa per la professió periodística catalana i la comunicació. Compleixen així alguns dels criteris necessaris de rigor.

Des del 1989, la seva trajectòria ha marcat tendència i s’ha convertit en el portaveu del grup de periodistes que el conformen i que participen activament en la seva redacció. No és casual i sí simptomàtic el seu nom, un terme que designa el “Títol d’un diari acompanyat o no del nom del director, del fundador, etc., que sol aparèixer a la part superior de la primera plana.” (DIEC). Ja en el seu primer número se’n justifica el nom adduint que “És un mot utilitzat des dels temps de les velles impremtes ‘una capçalera de pàgina’. En català la paraula ‘cap’ és realment capital” i es presenta com una revista que pretén “Per acreditar el prestigi que creiem merèixer, tindrem aquesta revista” [+].

Ha esdevingut el casal de professionals que es dediquen a diferents especialitats i té presència arreu del territori en col·laboració amb grups locals de recerca i a través de representants delegats a les diferents províncies. Son portaveus del col·lectiu i es fa ressò de preocupacions que afecten i impliquen directament els seus professionals com combatre la desinformació, la violència al carrer, la defensa de la professió, els drets i deures, com afrontar riscos en zones de conflicte, promoure valors com la solidaritat i rigor com a punta de llança… Al llarg de la seva trajectòria ha marcat l’evolució dels mitjans de comunicació alhora que s’ha adaptat al canvi digital com ha succeït amb d’altres publicacions periòdiques i, encara més, pel fet que l’actualitat -en aquest àmbit- esdevé un factor clau.

L’any 2025 ha arribat als 200 números fet que ha ben merescut l’organització de l’exposició “Capçalera: crònica d’una exposició”, un número especial i un acte carregat d’emoció i iniciatives obertes al debat i reflexió, que posa de relleu l’evolució de la revista en paral·lel amb els fets que han marcat la història de Catalunya i també tots els col·laboradors que l’han fet possible amb els seus dibuixos, fotografies, articles, mestratge, etc. L’exposició comença amb una cronologia i està estructurada en 4 àmbits que destaquen fites i aniversaris de la revista com a document al servei de la professió, els noms de referents del periodisme i artistes gràfics que hi han col·laborat, el disseny de la revista i un panell d’anècdotes molt curiós i interessant que li dona un toc vivencial.

Entre els periodistes que han format part dels òrgans col·legiats del Col·legi i que hi han escrit hi ha periodistes tant coneguts com poden ser Josep Maria Huertas i Manuel Vázquez Montalbán, entre molts d’altres. La presència i referència a professionals de totes les èpoques és molt simptomàtic: un exemple de rigor, dedicació i aprenentatge. No oblidem, en aquest sentit, l’Arxiu de Periodistes, projecte que el Col·legi duu a terme com a secció de l’Arxiu Nacional de Catalunya des d’un punt de vista patrimonial i de memòria del periodisme i que explica Carme Escales en un article del número corresponent a l’octubre del 2014. Els seus fons i arxius es complementen amb la documentació conservada també en d’altres institucions, ja que molts d’ells han estat també escriptors. Pel que fa als artistes gràfics i fotògrafs que hi han treballat, han exercit la professió amb el seu rigor documental i humorisme per explicar situacions sovint molt controvertides o transcendents i que tenen veu en el blog: https://periodistesgrafics.wordpress.com/

Aquest recurs juntament amb la revista formen part d’una sèrie de recursos que el Col·legi de Periodistes de Catalunya posa a disposició dels professionals i de la ciutadania juntament i a través del seu centre de documentació que porta el nom de “Montserrat Roig” amb una galeria d’informació rellevant: https://www.periodistes.cat/serveis/centre-de-documentacio-montserrat-roig

Actualment, podeu consultar “Capçalera” directament al portal RACO i des del web del Col·legi: https://www.raco.cat/index.php/Capcalera/issue/archive.

Quan abandoni la seu central, a Barcelona, l’exposició continuarà disponible ja que el seu format està pensat per a la itinerància per les diverses demarcacions del Col·legi de Periodistes, començant per Girona.

Llarga vida a “Capçalera”!

Anna Nicolau

Arxiu Canprosa: un clàssic és un clàssic (teatre català a l’abast)

Què és l'”Arxiu Canprosa“? En principi, podria ser una entitat que a manera de biblioteca compta amb un fons literari molt ric. En segon lloc, podria ser una revista de recomanacions literàries…

Es tracta d’un projecte molt recent i en procés que neix el 2024 amb l’objectiu de reeditar tot el patrimoni dramatúrgic escrit en llengua catalana. Així doncs, l’Associació Cultural Edicions de Forclòs és la responsable d’aquest portal que tot i ser una editorial, va molt més enllà. Publiquen dos llibres al mes i els envien per correu electrònic als subscriptors, de manera, per tant, sostenible, pràctica i una manera de difondre la cultura directa, plataforma alternativa amb un objectiu i freqüència molt concret per a grans lectors, i com a incentiu i palanca per tal que el públic jove conegui els clàssics catalans ja oblidats o reinterpretar-los, alhora que una plataforma per a nous autors o escriptors novells sempre que posin com a centre el patrimoni. I la seva vocació de la iniciativa pren forma, de moment, de tres col·leccions: la Biblioteca de Patrimoni (textos que formen part del llegat dramatúrgic català), la Biblioteca de Pensament (no-ficció –assaig, crítica, i teoria–) i la Biblioteca de Creació (ficció contemporània).

És doncs una nova revista literària per ara digital amb periodicitat setmanal, de subscripció econòmica molt econòmica, que presentem avui #diadelteatre com a iniciativa innovadora i actual de difusió en aquest gènere que cobreix un públic cada vegada més plural, al meu entendre. Conèixer-la ha representat per mi una descoberta: una finestra lectora i una font per a la representació teatral avui en dia i només el primer pas d’una sèrie d’actuacions vinculades a potenciar el teatre, en majúscula.

Llegir o no llegir teatre, aquesta és la qüestió. En aquest pòdcast de 3cat del programa “Entre caixes” podreu descobrir per què es porta aquest nom, i pots continuar rebent la informació i les novetats a través del butlletí per subscripció. Aquí teniu el seu repertori: https://canprosa.cat/

Anna Nicolau

Revistes de les comarques: la recerca i la divulgació de la nostra història

En aquest nou apunt us recomanem l’exposició que la Biblioteca de Catalunya presenta, fins el dia 9 de desembre, a l’Espai Zero, just al vestíbul de la sala de consulta general abans de les naus gòtiques.

“Revistes de les comarques” és el seu títol i posa en valor la recerca i divulgació de la història en clau local. Què volem dir? Quina missió tenen les revistes, i publicacions periòdiques en general, en aquesta tasca? Quina responsabilitat i compromís tenen les biblioteques?

Les diferents perspectives en els estudis històrics poden arribar a ser complementàries. Des de la meitat del segle XX, la tendència de la història econòmica i social pretén promoure i posar de relleu la microhistòria -dita història local- com a font d’informació i coneixement de proximitat a l’hora d’acostar-nos, de manera més exhaustiva i plural, a la història global: la suma de petites històries singulars aporten valor afegit en tant que aporten subjectivitat i equilibri en exemplificar i matisar les tendències en qualsevol temàtica i àmbit de la recerca. Entendrem com a tals les notícies, els treballs i dades a les quals l’autor acostuma a ésser-ne pròxim o hi està vinculat d’alguna manera i es caracteritzen també per aprofundir en el què, on i quan. Si bé no sempre té uns límits clars, d’entrada, permet potencialment arribar a tot arreu. Els centres d’estudis comarcals, editorials d’autor o especialitzades, la xarxa de biblioteques i arxius públics i ateneus populars, de llarga tradició al nostre país, en són clars exponents pel que fa a l’aportació de continguts i la seva difusió.

Les biblioteques independentment del seu àmbit territorial, tipologia i naturalesa, estableixen les línies prioritàries de desenvolupament de les seves pròpies col·leccions –en solitari o respecte la resta de biblioteques de la xarxa-: els criteris i procediments de selecció, adquisició i esporgada del fons en determinen l’abast i característiques i fins a quin punt les publicacions seriades hi estan representades i s’integren en els diferents serveis bibliotecaris.

Entre els documents exposats, hi ha una mostra de números de capçaleres locals i comarcals que més enllà de les biblioteques i arxius territorials més pròxims, en els quals acostumen a estar disponibles, es poden trobar a la Biblioteca de Catalunya. En tant que biblioteca nacional, a més de ser una biblioteca d’investigació i oferir títols especialitzats, és la responsable de prestar assistència i cooperació a la resta de biblioteques del sistema de lectura pública, tal i com prescriu la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya que disposa, en el seu article 37, que és la dipositària de tots els diaris i revistes publicades arreu de Catalunya i que es reben per Dipòsit Legal. Al respecte, hem de tenir en compte que des de 2005, la Biblioteca, ofereix serveis didàctics a escoles i instituts i ofereix materials i recursos per donar suport als estudiants de batxillerat amb el treball de recerca i per als quals són molt interessants.

El criteri que regeix i articula la mostra documental és el territorial. En aquesta exposició estan representades totes les comarques catalanes, des del Pirineu a les terres de l’Ebre, i des de la costa fins les comarques de Ponent. Podríem dir també que, juntament amb tot un seguit d’actes organitzats enguany per a celebrar el 40è aniversari de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, reforça el seu paper com a catalitzador cultural alhora que com a factor de cohesió social. Molt li hem d’agrair, doncs, a aquesta entitat sense afany de lucre dedicada a vetllar per la seva continuïtat i divulgació, així com també a la feina d’aquells que ajuden a tirar-les endavant com són les entitats, als historiadors locals, de vegades amateurs, que realitzen treballs de camp i que hi troben un canal de comunicació aliat, i com no els seus lectors.

Per ampliar informació podeu accedir al catàleg, limitant la cerca per “Revistes i diaris” combinada amb el títol, el topònim o la matèria, i també comprovar si es pot consultar a text complet, als portals de col·leccions digitalitzades: Memòria Digital de Catalunya (MDC), Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA), Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO), o bé a l’accés únic a moltes col·leccions de premsa digitalitzada catalana que ofereix el portal Premsa Catalana Digitalitzada.

Vols venir a veure-les? No te la perdis: podeu visitar-la de dilluns a divendres, de 10 a 19 h i els dissabtes 6/11, 20/11 i 4/12, de 10 a 14 h.

Comissariat: Maria del Tura Molas, Esther Miguel, Pepa Bagaria (Hemeroteca)

Podeu consultar el programa aquí