Les revistes independentistes i socialistes dels anys 30s

A l’Espai Basset d’Hostafrancs i co-organitzada per la Fundació Reeixida, Barcelona, vam assistir a una conferència que va anar a càrrec de l’historiador i activista Marc Santasusana i que va tractar de revistes d’entitats polítiques. Aquest acte formava part dels actes organitzats al barri de celebració de la Festa Major. El tema és fruit d’una investigació que està portant a terme el conferenciant especialitzat en política i moviments socials i que pròximament quedarà recollit, amb més dades i contingut, en un llibre.

L’explicació de les publicacions periòdiques exposades s’han contextualitzat en la situació política de les associacions que, a nivell català i, sovint local, que feien servir aquestes revistes com a portaveu dels òrgans que les constituïen per a difondre les seves idees i reivindicacions. En tractar-se d’organitzacions sovint en la clandestinitat o com a contra-govern i ser considerades dissidents en relació amb els governs dirigents, presenten unes característiques bastant peculiars en tots els sentits.

Si bé la xerrada va parlar de les revistes en el fil de la narrativa de la realitat dels anys 30, sobretot a Barcelona, i referida a la situació política de Catalunya, ens centrarem en descriure els trets que les caracteritzen i a citar-ne el nom. Factors clarament condicionats i determinats per la naturalesa dels seus òrgans fundacionals:

  • El nom acostuma a dur implític el nom de l’ens, com a subtítol.
  • Habitual i freqüent canvi de nom de les agrupacions degut a l’evolució mateixa de les seves característiques: canvis en la seva direcció, la incorporació de gent procedent d’altres ens, fuga de militants d’altres organitzacions i les faccions degudes a canvis en l’ideari, fets que dificulten, sovint, la seva identificació i implica fer una recerca acurada. i contrastada. 
  • En alguns casos, s’empren com a títol noms o expressions de lluita amb valor i simbologia que pot provocar ambigüetats i confusió (com, per exemple, el fet de tractar-se de diferents publicacions amb el mateix nom i diferenciades).
  • La periodicitat és pràcticament sempre irregular a excepció dels primers números.
  • Poca continuïtat ja que depenen de fluxos polítics i provocats per la conjuntura i paradigmes de l’actualitat més pròxima.
  • En alguns casos, funcionen com a octavetes o fulls volanders amb poques pàgines i fulls i estan ciclostilades, ja que s’havien d’imprimir clandestinament fet que en dificulta moltes vegades la seva conservació per la qualitat dels mitjans tècnics de què disposen.
  • La participació de voluntaris i col·laboradors pot fluctuar pel fet de ser detinguts o empresonats.
  • El fet de circular en cercles tancats i formar part de fons personals, no sempre arriben a les biblioteques o arxius públics.
  • Normalment, consten de pocs números ja que són publicacions perseguides i censurades fins al punt de ser segrestades i un objectiu clar de persecució.
  • És freqüent que continguin seccions amb vinyetes o textos humorístics (humorisme gràfic).

Marc Santasusana va destacar algunes de les descobertes que va fer en l’estudi de les publicacions i la recerca per tal de poder comptar amb exemplars de totes elles per a l’exposició que hi ha en el local, procedents de particulars i moltes de les quals podreu també consultar i trobar en biblioteques públiques i privades. 

Les revistes referenciades porten per títol: El CarrilL’Insurgent Dalla, entre d’altres. De l’acte se’n va fer ressò l’emissora de ràdio Ona Sants.

Anna Nicolau

Font d’algunes de les imatges: https://www.instagram.com/espai_basset/

Share

La revista Capçalera del periodisme català i els seus 200 números

La revista “Capçalera” és un revista periodística pionera i clau al nostre país que té com a objectiu informar de notícies i tendències d’arreu i de les seves possibles conseqüències o realitats. Cal recordar que, l’any 2017, el CSUC es va fer ressò de la seva digitalització i inclusió al repositori RACO per posar en obert els números del període 1989-2018: amb motiu d’aquesta fita i de la digitalització del número 175, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va organitzar un acte en què ja va posar de relleu el que significa per la professió periodística catalana i la comunicació. Compleixen així alguns dels criteris necessaris de rigor.

Des del 1989, la seva trajectòria ha marcat tendència i s’ha convertit en el portaveu del grup de periodistes que el conformen i que participen activament en la seva redacció. No és casual i sí simptomàtic el seu nom, un terme que designa el “Títol d’un diari acompanyat o no del nom del director, del fundador, etc., que sol aparèixer a la part superior de la primera plana.” (DIEC). Ja en el seu primer número se’n justifica el nom adduint que “És un mot utilitzat des dels temps de les velles impremtes ‘una capçalera de pàgina’. En català la paraula ‘cap’ és realment capital” i es presenta com una revista que pretén “Per acreditar el prestigi que creiem merèixer, tindrem aquesta revista [+].

Ha esdevingut el casal de professionals que es dediquen a diferents especialitats i té presència arreu del territori en col·laboració amb grups locals de recerca i a través de representants delegats a les diferents províncies. Son portaveus del col·lectiu i es fa ressò de preocupacions que afecten i impliquen directament els seus professionals com combatre la desinformació, la violència al carrer, la defensa de la professió, els drets i deures, com afrontar riscos en zones de conflicte, promoure valors com la solidaritat i rigor com a punta de llança… Al llarg de la seva trajectòria ha marcat l’evolució dels mitjans de comunicació alhora que s’ha adaptat al canvi digital com ha succeït amb d’altres publicacions periòdiques i, encara més, pel fet que l’actualitat -en aquest àmbit- esdevé un factor clau. 

L’any 2025 ha arribat als 200 números fet que ha ben merescut l’organització de l’exposició “Capçalera: crònica d’una exposició”, un número especial i un acte carregat d’emoció i iniciatives obertes al debat i reflexió, que posa de relleu l’evolució de la revista en paral·lel amb els fets que han marcat la història de Catalunya i també tots els col·laboradors que l’han fet possible amb els seus dibuixos, fotografies, articles, mestratge, etc. L’exposició comença amb una cronologia i està estructurada en 4 àmbits que destaquen fites i aniversaris de la revista com a document al servei de la professió, els noms de referents del periodisme i artistes gràfics que hi han col·laborat, el disseny de la revista i un panell d’anècdotes molt curiós i interessant que li dona un toc vivencial.

Entre els periodistes que han format part dels òrgans col·legiats del Col·legi i que hi han escrit hi ha periodistes tant coneguts com poden ser Josep Maria Huertas i Manuel Vázquez Montalbán, entre molts d’altres. La presència i referència a professionals de totes les èpoques és molt simptomàtic: un exemple de rigor, dedicació i aprenentatge. No oblidem, en aquest sentit, l’Arxiu de Periodistes, projecte que el Col·legi duu a terme com a secció de l’Arxiu Nacional de Catalunya des d’un punt de vista patrimonial i de memòria del periodisme i que explica Carme Escales en un article del número corresponent a l’octubre del 2014. Els seus fons i arxius es complementen amb la documentació conservada també en d’altres institucions, ja que molts d’ells han estat també escriptors. Pel que fa als artistes gràfics i fotògrafs que hi han treballat, han exercit la professió amb el seu rigor documental i humorisme per explicar situacions sovint molt controvertides o transcendents i que tenen veu en el blog: https://periodistesgrafics.wordpress.com/

Aquest recurs juntament amb la revista formen part d’una sèrie de recursos que el Col·legi de Periodistes de Catalunya posa a disposició dels professionals i de la ciutadania juntament i a través del seu centre de documentació que porta el nom de “Montserrat Roig” amb una galeria d’informació rellevant: https://www.periodistes.cat/serveis/centre-de-documentacio-montserrat-roig 

Actualment, podeu consultar “Capçalera” directament al portal RACO i des del web del Col·legi: https://www.raco.cat/index.php/Capcalera/issue/archive.  

Quan abandoni la seu central, a Barcelona, l’exposició continuarà disponible ja que el seu format està pensat per a la itinerància per les diverses demarcacions del Col·legi de Periodistes, començant per Girona.

Llarga vida a “Capçalera”!

Anna Nicolau

Share

📢Nou apartat de Premsa i Revistes a la pàgina web de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Aquest estiu, la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha estrenat un nou espai web: un racó digital pensat per descobrir, d’una sola ullada, les publicacions que arriben a la Biblioteca, difondre’n els seus continguts i fomentar la lectura i el préstec.

En aquest apartat hi trobarem les següents seccions que s’actualitzen periòdicament:

  • 📜 Llista de diaris i revistes disponibles, amb enllaços a les seves webs.
  • 🆕 Novetats: els títols més recents que s’han incorporat a la col·lecció.
  • 🌍 Tria d’actualitat: una selecció d’articles i temes rellevants del moment.
  • 🎯 Monogràfics temàtics: per aprofundir en un tema concret (per exemple: eleccions nord-americanes, Palestina, l’estiu…).
  • 🕰 Revisitar el patrimoni: redescobrir revistes històriques amb motius especials com centenaris, efemèrides o fets avinents.

📰 Doneu-li un cop d’ull! ➡️ Les revistes ens esperen! https://ateneubcn.cat/biblioteca-i-arxiu/premsa-i-revistes/

Share

40 anys del COBDC: una jornada per mirar enrere i projectar el futur

Aquest divendres, 13 de juny de 2025, l’Institut d’Estudis Catalans ha estat l’escenari d’una jornada molt especial: la celebració dels 40 anys del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Ha estat una trobada plena de memòria, reconeixement i projecció, amb la participació de figures clau de la nostra professió.

La jornada ha començat a les 9:15 del matí amb l’obertura de portes i la benvinguda institucional, amb intervencions de Xavier Fina (Director General de Promoció Cultural i Biblioteques), Maria Teresa Cabré (Presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans), Pau Gonzàlez (President delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona) i F. Xavier González (President del COBDC), que han destacat la importància del Col·legi com a espai de trobada, defensa i projecció del col·lectiu professional al llarg de quatre dècades.

Tot seguit, hem pogut gaudir de tres taules rodones que han donat veu a protagonistes destacats de la història del Col·legi i de la professió:

🔹 Taula 1: Les precursores.  Amb Núria Ventura, Elisa Camps i Jordi Permanyer, moderats per Maite Pinteño, hem recuperat els inicis del Col·legi, les primeres lluites i el context que va fer possible la seva creació. Hauríem estat hores sentint totes les històries, i si voleu aprofundir podeu consultar l’article de Núria Ventura i Elisa Camps De l’Associació de Bibliotecàries al COBDC: el llarg camí cap al reconeixement de la professió

🔹 Taula 2: L’evolució. Amb Carme Mayol, Eulàlia Espinàs, Mercè Muntada i F. Xavier González, moderats per Isabel Minguillón, han analitzat com ha anat evolucionant la professió al llarg dels anys, els reptes viscuts i els canvis estructurals.

🔹 Taula 3: Perfils professionals.  Amb una mirada cap al present i el futur, Montserrat Puñet, Eugènia Serra, Cinta Roldán, Xantal Romaguera i Sílvia Redondo, sota la moderació d’Adrià Martin, han posat sobre la taula la diversitat actual dels perfils professionals en el camp de la informació i la documentació.

La jornada ha conclòs amb una inspiradora conferència de clausura a càrrec de Genís Roca, que ha posat l’accent en els reptes de futur i la necessitat de seguir evolucionant com a professionals de la gestió de la informació.

🎂 I, com tota bona celebració, no ha faltat el dinar i el pastís d’aniversari per brindar plegats per aquests 40 anys compartits, amb la mirada posada en molts més per venir.

Des del Grup de Treball de Publicacions en Sèrie volem felicitar el nostre Col·legi i totes les persones que en formen part. Per molts anys més de feina, comunitat i compromís!

Share