Aquest divendres, 13 de juny de 2025, l’Institut d’Estudis Catalans ha estat l’escenari d’una jornada molt especial: la celebració dels 40 anys del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Ha estat una trobada plena de memòria, reconeixement i projecció, amb la participació de figures clau de la nostra professió.
La jornada ha començat a les 9:15 del matí amb l’obertura de portes i la benvinguda institucional, amb intervencions de Xavier Fina (Director General de Promoció Cultural i Biblioteques), Maria Teresa Cabré (Presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans), Pau Gonzàlez (President delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona) i F. Xavier González (President del COBDC), que han destacat la importància del Col·legi com a espai de trobada, defensa i projecció del col·lectiu professional al llarg de quatre dècades.
Tot seguit, hem pogut gaudir de tres taules rodones que han donat veu a protagonistes destacats de la història del Col·legi i de la professió:
🔹 Taula 1: Les precursores. Amb Núria Ventura, Elisa Camps i Jordi Permanyer, moderats per Maite Pinteño, hem recuperat els inicis del Col·legi, les primeres lluites i el context que va fer possible la seva creació. Hauríem estat hores sentint totes les històries, i si voleu aprofundir podeu consultar l’article de Núria Ventura i Elisa Camps De l’Associació de Bibliotecàries al COBDC: el llarg camí cap al reconeixement de la professió
🔹 Taula 2: L’evolució. Amb Carme Mayol, Eulàlia Espinàs, Mercè Muntada i F. Xavier González, moderats per Isabel Minguillón, han analitzat com ha anat evolucionant la professió al llarg dels anys, els reptes viscuts i els canvis estructurals.
🔹 Taula 3: Perfils professionals. Amb una mirada cap al present i el futur, Montserrat Puñet, Eugènia Serra, Cinta Roldán, Xantal Romaguera i Sílvia Redondo, sota la moderació d’Adrià Martin, han posat sobre la taula la diversitat actual dels perfils professionals en el camp de la informació i la documentació.
La jornada ha conclòs amb una inspiradora conferència de clausura a càrrec de Genís Roca, que ha posat l’accent en els reptes de futur i la necessitat de seguir evolucionant com a professionals de la gestió de la informació.
🎂 I, com tota bona celebració, no ha faltat el dinar i el pastís d’aniversari per brindar plegats per aquests 40 anys compartits, amb la mirada posada en molts més per venir.
Des del Grup de Treball de Publicacions en Sèrie volem felicitar el nostre Col·legi i totes les persones que en formen part. Per molts anys més de feina, comunitat i compromís!
Cada 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa: un dia pensat per recordar a tothom (i especialment als governants) la importància de disposar d’uns mitjans de comunicació lliures, independents, pluralistes i diversos. La llibertat de premsa està indissolublement lligada a la llibertat d’expressió i opinió i a la llibertat d’informació, drets recollits a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Aquest any arribem a l’edició 32a del Dia Mundial: farà 32 anys des que l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar aquest dia, el desembre de 1993. Es va escollir el 3 de maig per fer-lo coincidir amb l’aniversari de la Declaració de Windhoek, una declaració signada el 3 de maig de 1991 en un seminari de la Unesco que va tenir lloc a Windhoek (Namíbia) amb l’objectiu de promoure una premsa africana independent i pluralista.
El lema de la celebració d’enguany és “Reporting in the Brave New World – The Impact of Artificial Intelligence on Press Freedom and the Media”, que s’ha traduït per “Informar en un món desafiant – L’impacte de la intel·ligència artificial en la llibertat de premsa i els mitjans de comunicació”.
La IA està transformant el periodisme, proporcionant eines que milloren els els reportatges d’investigació, la creació de contingut i la verificació de fets. Permet una major eficiència, una accessibilitat multilingüe i una anàlisi de dades millorada. Tanmateix, aquests avenços també comporten riscos: notícies errònies i desinformació generades per la IA, tecnologia deepfake, moderació esbiaixada de continguts i amenaces de vigilància als periodistes. A més, el paper de la IA en el model de negoci dels mitjans de comunicació genera preocupacions sobre la remuneració justa pels continguts periodístics i sobre la viabilitat d’aquests mitjans. Podeu llegir la nota conceptual que ha publicat la Unesco [en castellà].
L’acte central organitzat per la Unesco serà el congrés internacional que tractarà tots aquests temes i que tindrà lloc el 7 de maig a Brussel·les.
Durant el congrés es lliurarà el premi UNESCO/Guillermo Cano World Press Freedom Prize. Aquest guardó, creat el 1997, es concedeix anualment a una persona, organització o institució que hagi fet una contribució destacada a la defensa i/o la promoció de la llibertat de premsa a qualsevol part del món, i especialment quan això s’ha aconseguit a costa de córrer riscos i perills. El premi porta el nom de Guillermo Cano Isaza, un periodista colombià que va ser assassinat davant de l’oficina del diari El Espectador a Bogotà, el 17 de desembre de 1986. En l’edició de 2024, el premi es va atorgar als periodistes palestins que cobreixen la guerra de Gaza.
Reporters sense Fronteres, l’organització no governamental amb seu a París que defensa la llibertat de premsa al món i els periodistes perseguits per la seva activitat professional, ha presentat el 2 de maig l’edició 2025 de l’Índex Mundial de la Llibertat de Premsa.
L’Índex Mundial analitza i compara l’estat de la llibertat de premsa a 180 països durant l’any anterior a la seva publicació i es basa en dos components:
Un recompte quantitatiu dels abusos comesos contra periodistes en relació amb la seva feina
Una anàlisi qualitativa de la situació de cada país a partir de les respostes donades a un qüestionari per part d’especialistes en llibertat de premsa (inclosos periodistes, investigadors, acadèmics i defensors dels drets humans)
Aquí podeu llegir un resum de les conclusions principals de l’edició 2025 (en castellà).
Ens quedem amb un dels titulars més alarmants d’aquesta edició: “L’indicador econòmic [és a dir, l’indicador que mesura les pressions econòmiques que pateixen els mitjans i les condicions financeres del periodisme] de la classificació segueix caient durant 2025, i arriba a un nivell crític sense precedents. Com a conseqüència, i per primera vegada en la història del rànquing, la situació dela llibertat de premsa es torna “difícil” a escala mundial“. [les negretes són nostres]
Arreu del món s’organitzen actes per commemorar aquest Dia Mundial. Les etiquetes que es proposen per etiquetar-los a les xarxes són, per exemple:
Un país on es viuen amb especial preocupació els atacs a la llibertat de premsa són els Estats Units d’Amèrica. L’associació de periodistes i ciutadans Press Freedom United ha publicat una carta, oberta a rebre signatures de particulars i d’organitzacions, en la qual denuncia les diverses accions preses pel Govern dels EUA contra la llibertat de premsa i demana mesures per restablir aquesta llibertat, respectar i honorar la integritat periodística i salvaguardar la independència dels mitjans.
Podeu llegir altres iniciatives nord-americanes en defensa de la llibertat de premsa en aquesta entrada del blog de Media and Democracy Project.
L’International Press Institute es prepara per celebrar el seu 75è aniversari amb un congrés a Viena del 23 al 25 d’octubre, amb el títol “Defending the future of free media”. A l’abril ha emès un comunicat expressant la seva solidaritat amb els periodistes i els membres de la comunitat mediàtica d’arreu del món, “ara que la llibertat de premsa s’enfronta a un atac i una pressió sense precedents per part de governs i actors poderosos a totes les parts del món.” De cara al Dia Mundial, organitzarà un acte a Brussel·les el 5 de maig per parlar de la llibertat de premsa a l’est d’Europa, amb periodistes d’Hongria, Eslovàquia, Turquia, Geòrgia i Sèrbia.
La International Federation of Journalists (IFJ) i la seva secció d’Àsia Occidental organitzen un debat el 6 de maig a Brussel·les per parlar de la necessitat d’aturar els assassinats de periodistes a les zones de guerra més mortals del món: Palestina, Síria i Iemen.
La fundació Freedom Cartoonists, a Ginebra, celebrarà un acte el 13 de maig amb la il·lustradora nord-americana Ann Telnaes. Recordem que el gener passat Ann Telnaes va abandonar el Washington Post, amb el qual portava molts anys col·laborant, després que fos vetada una vinyeta satírica seva en la qual havia dibuixat el propietari del diari i altres magnats de grans empreses tecnològiques agenollats davant d’una estàtua del president Trump.y
A Espanya, la Unió de Periodistes Valencians va anunciar l’1 de març els guanyadors dels Premis Llibertat d’Expressió 2025: en l’àmbit internacional, Julian Assange, i en l’àmbit local, els periodistes que van cobrir la DANA a València.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya (Demarcació de Lleida) i la Universitat de Lleida celebraran el 7 de maig el X Simposi de Llibertat de Premsa, que versarà sobre “Els reptes del periodisme en l’actualitat”.
ACTUALITZAT a 9 de maig de 2025: El Col·legi ha publicat a Youtube el vídeo del simposi.
Per saber-ne més:
Hi ha diverses entitats a nivell internacional que treballen per promoure la llibertat de premsa i la seguretat dels professionals del periodisme. Algunes de les més importants són:
Comittee to Protect Journalists (CPJ): organització independent i sense ànim de lucre que defensa el dret dels periodistes a informar amb seguretat i sense por de represàlies. Recentment ha publicat un informe sobre les amenaces a la llibertat de premsa per part de l’administració Trump en els primers 100 dies del seu mandat.
International Press Institute (IPI): xarxa d’editors i periodistes de 100 països, que promou un periodisme lliure, independent i de qualitat.
International Federation of Journalists (IFJ): creada el 1926, representa 600.000 professionals dels mitjans, de 187 sindicats i associacions procedents de més de 140 països. A la seva pàgina War in Gaza, la Federació manté una llista de periodistes i altres professionals de la comunicació que han mort informant des de Gaza.
European Federation of Journalists (EFJ): agrupa 74 associacions de periodistes de 44 països europeus, representant uns 296.000 professionals. D’Espanya, en són membres, entre altres, la FAPE (Federación de Asociaciones de Periodistas de España) i la FeSP (Federación de Sindicatos de Periodistas).
Global Freedom Status és un mapa que no analitza directament la llibertat de premsa, però sí l’estat d’altres elements que hi tenen molt a veure: estat de la democràcia, drets polítics, drets civils i llibertat d’Internet. El manté l’organització Freedom House.
Per acabar aquest apartat, esmentem Index on Censorship, una organització sense ànim de lucre que posa en marxa campanyes per defensar la llibertat d’expressió a tot el món. Publica treballs d’escriptors i artistes censurats, promou el debat i vigila les amenaces a la llibertat d’expressió.
A Catalunya els professionals dels mitjans compten amb una sèrie d’associacions, algunes de les quals llistem aquí:
Per últim, però no menys important, cal conèixer el Mapa de la censura, una iniciativa de l’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat que des de 2015 “recull fets o situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al dret a la informació i la llibertat d’expressió als Països Catalans”. El mateix Mèdia.cat publica l’Anuari Mèdia.cat amb reportatges de periodisme d’investigació sobre temes que han estat silenciats o passats per alt als mitjans convencionals.
I també volem esmentar la campanya “Més fortes que la censura” de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), nascuda com a resposta a la censura de cinc revistes de la biblioteca de Borriana, al País Valencià, per part de l’Ajuntament del municipi, l’any 2023.
La prestigiosa revista National Geographic Historiaha fet un pas històric aquest 2025 amb la publicació del seu primer número íntegrament en català, en edició col·leccionista. I no podia haver escollit millor tema: Montserrat, amb el títol Especial Mil·lenari. Montserrat. Una història de mil anys. Aquesta edició especial se suma a la celebració del Mil·lenari de Montserrat (1025-2025), commemorant mil anys des de la fundació del primer monestir documentat a la muntanya sagrada.
El número ofereix un recorregut apassionant per la història, la cultura, el patrimoni i el simbolisme espiritual d’aquest indret únic. S’hi aborden temes com els orígens de l’Abadia, la importància de la comunitat benedictina, la influència de l’Escolania i, especialment, la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, la “Moreneta”.
Aquesta publicació arriba en un moment molt especial: en el mes de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, que se celebra cada 27 d’abril. Enguany, el programa del Mil·lenari inclou actes extraordinaris, com la processó solemne de la Mare de Déu, concerts, espectacles de drons, catifes florals i diverses activitats religioses i culturals.
L’edició especial de National Geographic Historia ja és disponible a la venda a llibreries, quioscos i a través de la seva botiga en línia. Una ocasió única per aprofundir en la màgia de Montserrat, ara també en català.
I en el marc de les celebracions del mil·lenari de Montserrat, la Biblioteca de Catalunya acull l’exposició “Montserrat 1.000 anys: aportacions a la cultura catalana”, oberta al públic del 3 d’abril al 15 de maig de 2025 a l’Espai Zero. Comissariada per Àngels Rius i Bou, amb la col·laboració de Carme Algaba, David Blasco i el Servei de Biblioteques de la Universitat Ramon Llull, la mostra ofereix un recorregut pels moments decisius en la història cultural del monestir. L’entrada és lliure amb inscripció prèvia, i l’exposició es pot visitar de dilluns a divendres, de 9 a 20 h, i els dissabtes, de 10 a 14 h.
Les revistes de filosofia, o més en general, les revistes d’idees, van conèixer un moment dolç després de la II Guerra Mundial quan Esperit liderava el pensament catòlic, Les Temps modernes decidia sobre el “progressisme” (?) o les planes de Mind dictaminaven el sentit de la racionalitat. Però tenen poc ressò de des de fa anys, per raons molt diverses. D’una banda, a la universitat tan sols compta publicar en “revistes indexades” molt especialitzades, que s’han convertit en un autèntic malson i que sovint no llegeixen ni els qui les escriuen. Per regla general una publicació indexada està horrorosament mal redactada, però ajuda a progressar en el que abans s’anomenava cursus honorum i ara en diuen carrera acadèmica. En privat molts universitaris pensem que les revistes indexades fan més nosa que servei perquè produeixen escolàstica i impedeixen el debat d’idees, però van sortint d’esma, sense incidir en el debat públic. A la pràctica és quasi com si no existissin i qualsevol web o un compte a X té infinitament més ressò que la revista d’una facultat de filosofia provincial on només publiquen els deixebles i amics d’un catedràtic més o menys ben relacionat.
Les revistes d’idees han anat a menys també perquè la figura de l’intel·lectual públic no és el que havia estat. La universitat no en genera (ara hi especialistes, però no generalistes) i el principi d’autoritat que provenia de la trona o d’alguna canongia a les planes dels diaris s’ha afeblit. Per bé i per mal, és molt dubtós que publicar a Le Monde, El País o La Vanguardia impressioni gaire a ningú que tingui menys de trenta-cinc anys. Els Savater, De Azua o similars, abans seguits i discutits, avui són tan sols avis remugaires, queixant-se del feminisme i dels mals del separatisme. És obvi que la seva funció oracular d’altre temps ha declinat i que no tornarà.
En un panorama editorial molt mogut, les revistes de filosofia tenen molta menys incidència que les xarxes a l’hora de crear tendències. Però aquest és un problema que ve de lluny. Des de sempre a la filosofia li ha costat trobar públic i ara, a més, els temps tendeixen a la dispersió. En aquest sentit resulta molt interessant l’experiència de Philosophie Magazine, l’única revista filosòfica que avui es pot trobar regularment a totes les estacions de tren de França i Alemanya (i l’Ateneu Barcelonès, tot i que no a les universitats catalanes). Amb edicions en francès i alemany i un nou disseny recent (2023) sufragat amb un crowdfunding que va aconseguir més de 100.000 euros (quan d’entrada en demanava 25.000), Philosophie Magazine ha aconseguit un gruix de 50.000 lectors, gràcies bàsicament a tres coses difícils de trobar juntes: un llenguatge digerible per no especialistes, entrevistes en profunditat amb autors que marquen tendències i un eclecticisme notable en la temàtica que aborden. No ser un òrgan “de partit” té el seu mèrit al món de les idees, tot que la publicació no pot dissimular una tendència franco-francesa més pròpia de quan París era París que d’ara (quasi impossible trobar-hi un pensador italià o grec, per no dir català o croata!).
Philosophie Magazine no s’ha proposat exportar pensament (ni tan sols Mark Alizart o Hartmut Rosa, tot i que hi surten repetidament), i com a revista la seva línia és lluny de l’adoctrinament, com s’està veient en la seva exquisida posició en el tema de Gaza. Els lectors podem no estar d’acord amb algun articulista, però sabem que se’ns tractarà com a adults i que les posicions que es presentaran seran prou diverses per fer-nos una opinió personal del tema, adobada sempre amb referències a autors clàssics i a bibliografia actual. Mentre que les revistes de filosofia tendeixen a un historicisme exagerat, Philosophie Magazine, que publica a cada número un quadern amb fragments d’algun text clàssic, és capaç de refrescar les teories i de buscar-hi implicacions contemporànies. Servir a l’estudiant i al prof al mateix temps no deixa de ser un mèrit important. I en un moment de crisi i de repensament de la democràcia també ha sabut estalviar-se tant l’Escil·la de l’autoajuda com el Caribdis del populisme (per altra banda, tan incompatibles tots dos amb el chic, amb la tradició del Collège de France i amb el sòlid disseny francès de tota la vida). No és gaire agradable viure per a les idees en aquests temps de soroll i pressa i Philosophie Magazine, que no ignora que les idees es consumeixen també a tota velocitat, manté un model de prosa filosòfica contemporània que sap ser divers sense ser mai pedant. Això ún mèrit.
