National Geographic Historia publica, per primera vegada, un número especial en català dedicat a Montserrat

La prestigiosa revista National Geographic Historia ha fet un pas històric aquest 2025 amb la publicació del seu primer número íntegrament en català, en edició col·leccionista. I no podia haver escollit millor tema: Montserrat, amb el títol Especial Mil·lenari. Montserrat. Una història de mil anys. Aquesta edició especial se suma a la celebració del Mil·lenari de Montserrat (1025-2025), commemorant mil anys des de la fundació del primer monestir documentat a la muntanya sagrada.

El número ofereix un recorregut apassionant per la història, la cultura, el patrimoni i el simbolisme espiritual d’aquest indret únic. S’hi aborden temes com els orígens de l’Abadia, la importància de la comunitat benedictina, la influència de l’Escolania i, especialment, la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, la “Moreneta”.

Aquesta publicació arriba en un moment molt especial: en el mes de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, que se celebra cada 27 d’abril. Enguany, el programa del Mil·lenari inclou actes extraordinaris, com la processó solemne de la Mare de Déu, concerts, espectacles de drons, catifes florals i diverses activitats religioses i culturals.

L’edició especial de National Geographic Historia ja és disponible a la venda a llibreries, quioscos i a través de la seva botiga en línia. Una ocasió única per aprofundir en la màgia de Montserrat, ara també en català.

I en el marc de les celebracions del mil·lenari de Montserrat, la Biblioteca de Catalunya acull l’exposició Montserrat 1.000 anys: aportacions a la cultura catalana”, oberta al públic del 3 d’abril al 15 de maig de 2025 a l’Espai Zero. Comissariada per Àngels Rius i Bou, amb la col·laboració de Carme Algaba, David Blasco i el Servei de Biblioteques de la Universitat Ramon Llull, la mostra ofereix un recorregut pels moments decisius en la història cultural del monestir. L’entrada és lliure amb inscripció prèvia, i l’exposició es pot visitar de dilluns a divendres, de 9 a 20 h, i els dissabtes, de 10 a 14 h.

Share

Diaris i revistes: panoràmica editorial i d’audiències a Catalunya (2018-2022)


Us presentem un article ben especial per a nosaltres:
Diaris i revistes: panoràmica editorial i d’audiències a Catalunya (2018-2022), un document de treball sobre els diaris i revistes publicats o distribuïts a Catalunya durant els anys 2018-2022 que s’ha publicat al vol. 8 (2023) de l’Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura.
A través de la proposta al Grup de Treball per part dels seus editors, Lluís Agustí i Maite Comalat, a qui aprofitem per agrair la confiança dipositada en el Grup, la Meritxell Albet, la Mònica Gonzàlez, la Gemma Nández i la Marta Perpiñán es van posar en marxa per a la seva redacció.

Descobrireu les capçaleres que han nascut i les que han desaparegut durant aquests cinc anys i l’anàlisi dels factors que han pogut influir en tots els canvis durant el període.
Us convidem a fer-ne una lectura i esperem que us sigui d’utilitat i d’interès!

Share

Las portadas de El Jueves 2014-2020

La revista d’humor gràfic El Jueves porta publicant-se setmanalment des de 1977 i mai ha passat desapercebuda als quioscs de premsa. Les seves portades han estat sempre impactants, coloristes i, molt sovint, provocatives i arriscades política i/o socialment.
Amb el títol De la coronación al coronavirus RBA ens presenta un recull exhaustiu de les cobertes de El jueves, la revista que sale los miércoles, dels darrers anys, del 2014 al 2020.

El punt de partida és la permuta a la monarquia espanyola i acaba en plena pandèmia, passant per un ventall frenètic de notícies i personatges: Trump, el procés, Vox, Rajoy… Tot això, i molt més, creat per les imaginatives plomes dels il·lustradors i la càustica crítica dels guionistes conforma una crònica sorprenent i, possiblement, més certa que la oficial.


Share

Josep Pla i l’exerci de l’articulisme periodístic

Tal dia com avui fa 124 anys naixia Josep Pla. Un dels escriptors més significatius de la nostra terra, el més prolífic i influent en les generacions posteriors tant en narrativa com en periodisme.

De ben jove va descobrir la seva gran passió que ell mateix qualificava com malaltia: no podia deixar d’escriure. Conscient i conseqüent amb aquesta circumstància dedicà tot el seu temps vital a la literatura (traducció, article periodístic, assaig i la seva gran obra narrativa) renunciant a una vida “normal” (amor, fills, propietats…).

Al llibre Josep Pla o la vitalitat. Una biografia literària, recentment publicat per Pòrtic-Grup62, Premi Carles Rahola d’assaig 2020, Xavier Febrés ens parla en forma de biografia literària de la immensa trajectòria de l’escriptor empordanès.

Als capítols, ordenats cronològicament, l’autor fa un repàs exhaustiu i crític de les seves col·laboracions en diferent mitjans locals, nacionals i estrangers.

A “Prehistoria literaria i un canvi sobtat” parla dels inicis de Josep Pla col·laborant l’any 1918 en capçaleres com El camí, Vila-Nova. Vilanova i la Geltrú, Alt Empordà. Figueres, Baix-Empordà. Palafrugell, El 1920 a D’Ací d’Allà, Las Notícias, i La Publicidad.

Als següents capítols abasten fins el final de la seva vida, Febrés analitza i fins i tot polemitza sobre tota la seva creació periodística i literària. Del llistat inacabat de capçaleres on va escriure destaquem o destacaríem: L’Opinió, La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Sol, Destino, Diario de Barcelona, El Correo catalán, La Vanguardia

Josep Pla va descobrir en l’exercici de l’articulisme periodístic un gènere que de vegades podria ser plenament narratiu, inclús novel·lesc de manera incipient” (Xavier Febrés, p. 22)

Share