Marta Vallverdú. “País de paper (I): Les revistes dels anys 1960”, L’Avenç, núm. 465 (febrer 2020), p. 26-41
Ens ha agradat molt l’article que Marta Vallverdú ha publicat al número de febrer de L’Avenç. És l’últim, fins ara, d’una sèrie de reportatges en els quals l’autora aborda la cultura catalana als anys 60.
En aquesta ocasió les protagonistes són algunes de les revistes més destacades que es van començar a publicar a Catalunya, en llengua catalana, durant aquella dècada.
Aquestes revistes, la majoria d’elles promogudes per escriptors i activistes, es van convertir en una forma de resistència, un intent de reivindicar la cultura i la llengua catalanes en plena dictadura franquista.
Sorprèn la tenacitat de tantes publicacions nedant a contracorrent, escapolint-se dels embats de la maquinària del règim -en forma de censura, de multes i suspensions. (p. 41)
Van ser revistes de gran qualitat, que van comptar amb la col·laboració de nombrosos intel·lectuals i artistes. També es pot dir que van servir per formar una nova generació de periodistes, i perquè el públic es tornés a acostumar a llegir en català. Sorprenentment, algunes d’elles van néixer emparades per l’Església; aquest suport els va facilitar poder publicar-se i tenir una àmplia difusió, malgrat que en alguns casos també els va condicionar els continguts.
L’article posa l’èmfasi en dos títols, Oriflama (1961-1977) -revista adreçada al jovent- i Tele/estel (1966-1970), -revista d’informació general, propietat del diari Tele/eXprés– però també tracta la revista cultural Serra d’or (1959-), i les revistes per a infants Cavall Fort (1961-) i L’infantil (1951-1973). De cada capçalera s’expliquen les circumstàncies del seu naixement, les característiques de contingut i presentació, la seva trajectòria i els col·laboradors més importants.
La ruta comença davant de l’
Al carrer Pelai podem contemplar la seu històrica de La Vanguardia, diari fundat el 1881 pels germans Carlos i Bartolomé Godó, empresaris del tèxtil. El diari va estar en aquest edifici d’estil modernista del 1903 al 2004, any en què es va traslladar a unes oficines de l’Avinguda Diagonal. Actulament l’edifici és un hotel. La Vanguardia ha sobreviscut a tots els canvis polítics i econòmics, sempre en mans de la família Godó, i avui encara és un dels diaris de més difusió a Catalunya.
Arribem a Consell de Cent, “el carrer dels periodistes”. Allà visitem l’antiga redacció de El Diluvio (1858-1939). Nascut com El Telégrafo, va anar canviant de nom diverses vegades per esquivar suspensions de les autoritats, fins que l’any 1879 va adoptar el nom de El Diluvio. Va ser molt popular durant la Segona República.
El recorregut acaba als peus de Montjuïc, a la Casa de la Premsa, l’edifici construït per acollir els periodistes durant l’Exposició Universal de 1929. L’Associació Casa de la Premsa es va constituir el 2018 per recuperar aquest edifici històric, rehabilitar-lo i obrir-lo a la ciutadania. Formen l’associació diversos organismes i grups vinculats al Poble-Sec i als mitjans de comunicació. En podeu seguir les activitats -com aquesta ruta- a la seva 
Arnau Barquer i Cerdà és el coordinador de la revista 
La revista neix en un moment de grans canvis i turbulències socials al nostre país. Ens referim al seguit de processos polítics i socials que han tingut lloc els darrers deu anys a casa nostra i que han suposat per una banda el trencament amb moltes concepcions en què l’activisme i les organitzacions polítiques d’esquerres s’havien mogut fins llavors, i per l’altra, i com hem vist darrerament, per la politització que ha patit tota una nova generació que decididament es troba participant del teixit associatiu del país i d’aquests processos de canvi. Per tant,