Lectors – Pàgina 3 – Grup de Treball Publicacions en sèrie

El lector de revistes recomana i opina: Revista Musical Catalana

La Revista Musical Catalana és la degana de les revistes dedicades a la música en general i indubtablement ho és de les revistes dedicades a la música clàssica en particular.

Va néixer l’any 1904 per fer difusió de les activitats de l’Orfeó Català i de tota la vida musical que s’esdevenia a les primeries del s. XX, la seva activitat en aquesta primera època cessà l’any 1936 arran del cop d’estat del General Franco. L’any 1984 emprèn de nou un segon període que perdura fins hores d’ara. Els inicis d’aquesta segona etapa van ser tímids però amb molta il·lusió i amb el desig de fer una revista de qualitat en català i seguint la tradició de “la feina ben feta”. Les seves pàgines han acollit signatures qualificades que li han permès de mantenir-se i ser un referent per a qui estima la música clàssica.

La RMC ha sabut, en el decurs tots els seus anys de pervivència, avançar cap endavant però sense deixar de mirar enrere per saber d’on ve, és a dir, que tal i com fa un bon músic, innova a partir de la tradició, cosa difícil però no impossible com ho demostren les pàgines de la revista, tan de contingut com de format.

La RMC no arriba a cent pàgines, però el seu interior no solament hi ha espai per la música des del renaixement fins a la clàssica contemporània, sinó també per instruments, actualitat musical, oficis relacionats amb la música, càpsules breus informatives, entrevistes de músics i cantants que ens visiten; dossiers monogràfics, reportatges, novetats editorials; també aplega una secció dedicada a compositors o compositores; com no, l’activitat del Palau i de l’Orfeó, però també ens fa conèixer arxius, biblioteques i fons documentals del país; ressenya de novetats discogràfiques i puntual informació d’allò que estigui vinculat amb la música i l’òpera, com pot ser una exposició, una xerrada; revista ambiciosa, també s’ocupa d’allò que sigui rellevant en d’altres auditoris d’arreu. I com a colofó uns divertits mots encreuats que posen a prova els nostres coneixements musicals. Exhaustiu? Sí, i tant, però és que la RMC és una revista seriosa.

Evidentment la Revista Musical Catalana no ha quedat enrere en les noves tecnologies i disposa de pàgina web, facebook i twitter @RevistaMusCat.

És per tot això que qui subscriu aquest comentari és fidel, mes rere mes, a RMC.

Sílvia Fortuny

El lector de revistes opina i recomana: Llengua Nacional

Llengua nacional és el que diu: una revista a favor de la presència, bon ús i normalització de la llengua a tot el territori de parla catalana, com molt bé queda palès si mirem la coberta del seu primer número. Si bé des del 1991 ha dut a terme una tasca important en la defensa de la unitat lingüística i en la preservació de la riquesa de les seves varietats dialectals diria que no és prou coneguda.

Ja des des seus inicis, hi han col·laborat filòlegs, sociòlegs, escriptors i altres estudiosos de renom com poden ser Avel·lí Artís-Gener, MariaÀngela Cerdà, Eva Serra, Jaume Corbera, Albert Jané i Jordi Solé i Camardons que, juntament amb d’altres i en les seves diferents etapes, ha emprat la revista com a plataforma de denúncia tot esdevenint també un canal d’opinió i de formació amb una orientació molt definida. El seu ferm compromís la converteix en un mitjà per a debatre qüestions i preocupacions ben actuals en relació a la literatura i sobretot a la llengua i és per això que participa, en paral·lel amb d’altres revistes, a la campanya de l’APPEC per a promoure la lectura de revistes en català sota el lema: “Que no et deixin sense veu”.

La seva funció educativa i la publicitat d’actes que tenen com a rerafons la divulgació, l’enriquiment i reconeixement de la llengua catalana, la converteix en una font que es complementa amb altres capçaleres que, nascudes en el si d’entitats no governamentals i producte d’èpoques més fosques que glorioses viscudes al país, vehiculen la militància lingüística. En destacaria, dins seu àmbit d’especialitat, el fet de trobar-se entre els blocs o serveis oferts moltes vegades per organismes professionals més o menys oficials i, per l’altra, el que seria una revista d’opinió i de coneixements sense arribar a ser “acadèmica” adreçada a cercles diríem més erudits o de recerca. És a dir, inclou tant “píndoles” informatives sobre la mala praxis o confusió habitual en el procés de comunicació –de manera puntual i no tan extensa d’ensenyament del Català com són el Consorci per a la Normalització Lingüística amb els blocs ésAdir i Argumenta, el Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans o bé el recurs RodaMots- com articles que ajuden a conèixer bé el territori així com també les polítiques culturals a partir d’experiències amb la intenció d’estimular el sentit crític. Entre els seus continguts, hi ha articles sobre Sociolingüística, Pedagogia, Lèxic, Didàctica, Síntaxi, Fonètica i Història amb força bibliografia i ressenyes.Tot i ser la revista d’una entitat com altres que en paral·lel que nasqueren als anys noranta la classificaria més com a divulgativa en un sentit molt rigorós que es diferencia d’altres destinades més aviat a aprofundir en els nostres autors, a fer d’aparador de les novetats editorials o bé a ser un moviment reivindicatiu dels drets lingüístics.

En tant que publicació corporativa d’una associació, està oberta a la col·laboració i aportació d’articles dels subscriptors i és al seu bloc on trobem l’agenda i les notícies d’actualitat que alhora serveix de butlletí. Quant a destinataris, s’adreça a tot tipus de públic representant una oferta alternativa sobretot per aquells a qui no els agrada que et triïn les lectures.

El seu format ha canviat des del seu primer número publicat l’octubre / novembre del 1991, d’una quartilla – opuscle a adoptar el format habitual, més gran, amb menys pàgines, en color i més il·lustrat i actualment ja disponible en versió digital des de fa tres anys al següent enllaç. El portal ofereix un cercador que esdevé eina molt últil per a cercar de manera transversal dins de tots els números retrospectius que es poden consultar també de forma independent en fitxers pdf a excepció dels quatre darrers d’accés restringit als associats. La seva periodicitat trimestral crec que és suficient i més freqüent respecte d’altres revistes similars, dins del mateix espectre temàtic, que potser prioritzen més la vessant lúdica o bé la col·laboració amb les escoles o els mitjans de comunicació. Les iniciatives que estimulen la dinamització de la llengua sempre són un premi: com la convocatòria el 2018 d’un Premi, que es preveu que sigui anual, adreçat a petites empreses i cooperatives que destaquin per la seva defensa de la llengua.

Felicito Llengua Nacional pel seu 28è aniversari i convido tothom a conèixer-la: és més que una revista.

Anna Nicolau

El lector de revistes opina i recomana: El Món d’Ahir

Pels que ens interessa la història però ens sentim perduts davant l’immens maremàgnum de llibres, o simplement volem gaudir una estona llegint, les revistes ens ofereixen una proposta molt atractiva, variada i visual. Durant dècades capçaleres com L’Avenç, Historia y Vida o Historia 16 han complert amb escreix aquesta funció que darrerament ha estat adaptada als nous temps per Sàpiens o Historia National Geographic. No obstant, l’aparició el desembre del 2016 de El Món d’Ahir ha marcat, per a mi, un abans i un després pel que fa a aquest tipus de publicacions. El fet que el títol de la revista sigui un homenatge a un dels llibres de Stefan Zweig més commovedors i atractius del nostre passat recent ja és tota una declaració d’intencions. En paraules del seu director Toni Soler:

La revista és un híbrid entre literatura, periodisme i assaig, en poques paraules: història d’autor”.

Aquest plantejament acompanyat d’un disseny totalment innovador la converteix en una publicació original i apassionant. El ventall de col·laboradors és tant divers que ens porta des de Xavier Antich fins a Orhan Pamuk, des de Paul Preston fins a Xavier Theros… enriquit, a més, amb la recuperació de textos de firmes com Stendhal o Josep Pla. Tot això ja seria prou motiu per convertir-nos en fidels lectors però l’espectacular grafisme ens atrapa definitivament: tipografia innovadora, paper en colors impactants, cartografies, fotografies de qualitat i un gran treball en la iconografia. Resulta, doncs, un plaer submergir-se en les pàgines de El Món d’Ahir i assaborir poc a poc les variades propostes que ens ofereix trimestralment, gaudir de la història com a relat dels fets, però també dels fets dels éssers humans, amb narració, anàlisi i emoció a parts iguals.

Jordi Batalla