#DiaInternacionaldelJazz

El 30 d’abril se celebra el Dia Internacional del Jazz, gènere musical d’inicis del segle XX basat en la improvisació i la lliure interpretació, que inclou melodies afroamericanes i barreja altres ritmes i corrents.

Una de les revistes més importants i influents fou Cuadernos de Jazz (1990-2010). Avui recollim el testimoni de Jordi Batalla, lector d’aquesta revista:

Cuadernos de Jazz fou una de les revistes puntals de la meva vida: vaig trobar un món de cop. La vaig descobrir escoltant un programa de Radio3 música en els anys 90. Cada dos mesos anava a comprar-la a una llibreria que hi havia al carrer Borrell del barri de Sant Antoni de Barcelona, una llibreria que m’agradava molt i que tenia les revistes molt ben exposades.

En aquesta publicació vaig descobrir els clàssics, el nous i els vells artistes. Recordo com satisfeia la meva necessitat de cultura i ampliació de coneixements musicals i jazzístics amb la lectura i consulta de les seves seccions habituals: entrevistes, notícies, reportatges, dossiers monogràfics, novetats, bibliografia i discografia crítica i/o recomanada.

Altres revistes de jazz de tots els temps que volem destacar són:

Llarga vida a la música jazz i a les publicacions musicals especialitzades!

Share

El lector de revistes opina i recomana: El Món d’Ahir

©Fotografia: nuara lópez, 2019

Pels que ens interessa la història però ens sentim perduts davant l’immens maremàgnum de llibres, o simplement volem gaudir una estona llegint, les revistes ens ofereixen una proposta molt atractiva, variada i visual. Durant dècades capçaleres com L’Avenç, Historia y Vida o Historia 16 han complert amb escreix aquesta funció que darrerament ha estat adaptada als nous temps per Sàpiens o Historia National Geographic. No obstant, l’aparició el desembre del 2016 de El Món d’Ahir ha marcat, per a mi, un abans i un després pel que fa a aquest tipus de publicacions. El fet que el títol de la revista sigui un homenatge a un dels llibres de Stefan Zweig més commovedors i atractius del nostre passat recent ja és tota una declaració d’intencions. En paraules del seu director Toni Soler:

La revista és un híbrid entre literatura, periodisme i assaig, en poques paraules: història d’autor”.

Aquest plantejament acompanyat d’un disseny totalment innovador la converteix en una publicació original i apassionant. El ventall de col·laboradors és tant divers que ens porta des de Xavier Antich fins a Orhan Pamuk, des de Paul Preston fins a Xavier Theros… enriquit, a més, amb la recuperació de textos de firmes com Stendhal o Josep Pla. Tot això ja seria prou motiu per convertir-nos en fidels lectors però l’espectacular grafisme ens atrapa definitivament: tipografia innovadora, paper en colors impactants, cartografies, fotografies de qualitat i un gran treball en la iconografia. Resulta, doncs, un plaer submergir-se en les pàgines de El Món d’Ahir i assaborir poc a poc les variades propostes que ens ofereix trimestralment, gaudir de la història com a relat dels fets, però també dels fets dels éssers humans, amb narració, anàlisi i emoció a parts iguals.

Jordi Batalla

Share