El lector de revistes opina i recomana… Butlletí del MUHBA

Portar un butlletí a un blog dedicat al món de les revistes por semblar un lleugeresa però voldré justificar la seva presència.

El format d’aquest butlletí està pensat com si fos una revista. La seva presentació és acurada. Els seus articles signat no sobrepassen una plana i estan amanits amb il·lustracions i fotografies a color editades amb paper adequat per a la seva reproducció.

El contingut del butlletí/revista aplega des la història més immediata de Barcelona a la més allunyada en el temps. Però la història no és una matèria aliena a la vida, sinó que la història contempla la vida per poder explicar-nos-la i qui contempla la vida veu persones i aquest butlletí/revista s’immergeix en la vida de les persones i de la ciutat. Dins les seves pàgines podem llegir des les arrels arqueològiques fins a l’evolució d’un estil musical; des el poemari de Verdaguer fins a la Barcelona hospitalària; des una mostra fotogràfica fins a la història i evolució d’una vaga general; les darreres publicacions sobre la Ciutat i les activitat que el propi Museu ha dut a terme.

La seva distribució és gratuïta i es pot trobar en el propi Museu, en determinades llibreries i entitats de la ciutat i com annex, de franc, de la revista l’Avenç.

Una bona eina per anar seguint, sense ser exhausts, la història de la ciutat de Barcelona.

Sílvia Fortuny

Share

El catàleg editorial com a publicació periòdica

Iniciarem aquest comentari amb una breu disgregació, per desprès centrar-nos pròpiament en allò que és el motiu i raó de ser d’aquest blog.

Les dècades de 1980 i 1990 del s. XX, l’aparició del virus VIH va representar una modificació molt important en les nostres relacions afectives. Tot d’una, l’alegria amb la qual es vivien les relacions intimes, de vegades fugisseres, van tenir una aturada abrupta que feia retrocedir la societat a vint anys enrere i obligava, i encara obliga, a prendre tota mena de precaucions alhora d’establir un contacte físic amb l’altr@, esperem que feliç.

L’any 2008, ja entrat el s. XXI, esdevé el sotrac econòmic del qual encara hores d’ara en patim les conseqüències i que no serem més explícits ja que de ben segur tothom qui llegeix aquest comentari n’està prou assabentat, però que va obligar a modificar tots els nostre hàbits, a ajustar pressupostos i a adaptar-nos, en la nostra modèstia, a una nova econòmica domèstica.

L’any 2020 ha estat l’any de la Covid-19 amb els efectes que tothom coneix i dins els que encara hi estem immergits on les relacions personals han estat les més afectades, perquè hem hagut de prescindir de l’afectivitat: abraçades, petons, trobades, converses…

En tots tres casos se’ns fan evidents dues premisses: primera, la indefensió de l’ésser humà que, malauradament, sempre emergeix, de manera evident, en els col·lectius més modestos i segona, la comunicació entre les persones s’ha modificat, de manera substancial, en poc més de trenta anys.

Tot això ve a tomb per què el món del llibre, sempre agonitzant però encara viu, no és aliè a totes aquestes modificacions i un petit exemple d’això que comentem es reflecteix en el catàleg de les editorials.

Qui subscriu aquest comentari no pot dir quina va ser la primera editorial que va donar a conèixer els seus llibres en forma de catàleg, però si que es pot gairebé afirmar que fins l’any 2008, totes tenien l’elenc dels seus productes en format paper.

El repertori sencer tenia una periodicitat anual amb fulletons de les novetats de caire mensual, bimensual o trimestral, segons les seves necessitats.

Era la identitat, la seva carta de presentació i alhora una guia per el lector. Es podien recollir a les llibreries, a les fires i si un usuari ho demanava, ho podia rebre per correu postal. Un cop fullejat i assenyalat les publicacions que l’interessaven se’l dipositava al costat d’altres, un espai que tota biblioteca particular hi tenia destinat per a posteriors consultes. El catàleg solament era substituït per un de més recent. Aquesta carta de presentació s’enfortí amb el criteri de crear, no solament un estol que representés la línia editorial, sinó també la creació d’un logotip, una tipografia determinada, uns colors identificatius i fins i tot, el tipus de paper amb el que una editorial volia refermar-se.

El catàleg en paper, per ell mateix, ja constituïa una publicació periòdica de consulta, de la mateixa manera que ara fem amb les revistes especialitzades per assabentar-nos de les novetats que es publiquen.

D’ençà l’any 2008, els segells editorials, com tota la societat, van haver de reduir despeses, acomodar-se a la nova anomalia econòmica i van deixar d’imprimir catàlegs en paper pel públic en general, reservant aquest suport entre els professionals del sector, és a dir, el catàleg en paper amb periodicitat sovintejada no s’ha esvanit sinó que ha reduït el seu àmbit de recepció. Paral·lelament les usuàries lectores i els lectors se’ls ha derivat al suport digital, el qual no podem negar que també té els seus avantatges.

Nous temps, noves eines. Les persones amants de la lectura seguim consultant les novetats per internet. Moltes editorials tenen el servei periòdic d’enviar les seves noves publicacions per correu electrònic amb la possibilitat de comprar-les directament. També donen a conèixer el seu producte mitjançant l’ús continu de les xarxes socials i els afeccionats seguim confegint les nostres llistes de llibres i revistes per llegir.

Tot i així, hi ha biblioteques particulars on hi ha quedat un espai buit que ja no omple, ara tenim les carpetes i els arxius del nostre ordinador per seguir gaudint.

Sílvia Fortuny

Share

El lector de revistes opina i recomana… Emblecat

Hi ha revistes que fins a no tenir-les a les mans no ens adonem que omplen un espai que, per desconeixem propi, ni tan sols intuíem. Aquest és cas d’ EMBLECAT .

El primer cop que vaig poder tenir a les mans aquesta revista encara es denominava EMBLECAT. Associació Catalana d’Estudis, d’Art i Societat.

Per a qui subscriu aquest comentari, es va obrir un món que fins aleshores desconeixia i ni tan sol podia imaginar que l’emblemàtica o els emblemes com a motiu i subjecte pogués generar estudis tan acurats com els que la revista ens mostrava.

L’any 2017, la revista va ampliar els seus continguts i es convertí en EMBLECAT. Estudis de la Imatge, Art i Societat, però mai sense deixat de reflectir que es tracta d’una revista d’estudi, on els seus continguts, en qualsevol de les seves vessants, gairebé es podrien qualificar de ponències, per la qualitat expositiva que hi trobem. Cada article es complementa, si cal, amb il·lustracions, bibliografia i recursos web, si n’hi ha.

Per tal de mantenir el seu nivell de qualitat disposa d’un Comitè Científic que aplega professorat de diverses universitats de l’Estat i Internacionals i que per manca d’espai no podem consignar aquí i d’un Consell Editorial. Aquesta internacionalització fa que els signants del articles puguin veure publicat el seu treball en la llengua que l’han escrita.

EMBLECAT és una revista anual i entenem que aquesta periodicitat li permet presentar-se com una revista rigorosa i tota ella desprèn allò que se’n diu unitat de to. La podem trobar en edició de paper o en pdf al repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert RACO.

Per acabar, solament assenyalar, que no és una revista portable que, ens obliga a seure i assaborir-la sense presses.

Sílvia Fortuny

Share

El lector de revistes opina i recomana… Lambard. Estudis d’art medieval

Ens trobem d’avant d’una d’aquelles publicacions que no podríem qualificar. Ben igual que el títol que ja vam comentar, Emblecat, tenim una revista que fins no tenir-la a les mans no ens adonem de la vàlua de la matèria que treballen i de la vàlua que és tenir una institució i unes persones que tenen la voluntat d’invertir temps i diners en difondre patrimoni i coneixement.

Potser la matèria no es pas allunyada del nostre imaginari, del món medieval, poc o molt, tothom n’ha sentit a parlat, però la revista LAMBARD centra el seu contingut en l’Art Medieval i ens invita a no fer una mirada restrictiva de l’art i ampliar el nostre ventall de tot allò que pot acollir aquesta parcel·la de la cultura.

Com sol passar amb aquesta mena de publicacions, els seus continguts no es poden empetitir nomenant-los articles, sinó que cadascun d’ells són estudis més a prop de la ponència que d’un article casual o immediat. A LAMBARD podem trobar estudis sobre heràldica o portalades romàniques; orfebreria o detalls d’una catedral; d’influències arquitectòniques a l’anàlisi de l’obra d’un arquitecte. Cadascun dels seus continguts finalitza amb l’àmplia bibliografia o recursos que l’autor ha utilitzat pel seu estudi, així com fotografies complementàries.

LAMBARD té una periodicitat molt difícil de concretar, com exemple cal comentar que el darrer volum, el XXVII aplega els anys 2016-2018 i ha sortit publicat el 2019 i un cop llegida la revista intuïm la feina que hi ha al darrera per tal de fer emergir d’aquestes característiques i de la seva qualitat.

Sílvia Fortuny

Share