Categoria: Exposicions

Hem visitat…”Virolet compleix 100 anys, hem de fer gatzara, hem de fer sarau!”

El Grup de Treball de Publicacions en Sèrie hem visitat l’exposició “Virolet compleix 100 anys, hem de fer gatzara, hem de fer sarau!” a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya i que podeu visitar fins el 6 de juny.

Per celebrar aquests 100 anys de la revista Virolet, nascuda el 7 de gener de 1922 com a suplement setmanal de la revista En Patufet, la Biblioteca de Catalunya repassa les revistes infantils editades a Catalunya des de finals del segles XIX fins a l’actualitat.

Hi trobareu títols que van des de La Infancia: periódico ilustrado para los niños de ambos sexos, passant per En Patufet, Pulgarcito, Cavall Fort, Petit Sàpiens o Cocoter entre d’altres. Una bona manera de reinvidicar la importancia d’aquestes publicacions en l’educació i lleure dels infants.

Podeu també, si és el cas, ajudar a completar les col·leccions d’alguns dels títols que hi exposen!

Us la recomanem molt!

Nota sobre les imatges. Les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra, fetes pel grup de treball, el maig de 2022.

Share

Revistes de les comarques: la recerca i la divulgació de la nostra història

En aquest nou apunt us recomanem l’exposició que la Biblioteca de Catalunya presenta, fins el dia 9 de desembre, a l’Espai Zero, just al vestíbul de la sala de consulta general abans de les naus gòtiques.

“Revistes de les comarques” és el seu títol i posa en valor la recerca i divulgació de la història en clau local. Què volem dir? Quina missió tenen les revistes, i publicacions periòdiques en general, en aquesta tasca? Quina responsabilitat i compromís tenen les biblioteques?

Les diferents perspectives en els estudis històrics poden arribar a ser complementàries. Des de la meitat del segle XX, la tendència de la història econòmica i social pretén promoure i posar de relleu la microhistòria -dita història local- com a font d’informació i coneixement de proximitat a l’hora d’acostar-nos, de manera més exhaustiva i plural, a la història global: la suma de petites històries singulars aporten valor afegit en tant que aporten subjectivitat i equilibri en exemplificar i matisar les tendències en qualsevol temàtica i àmbit de la recerca. Entendrem com a tals les notícies, els treballs i dades a les quals l’autor acostuma a ésser-ne pròxim o hi està vinculat d’alguna manera i es caracteritzen també per aprofundir en el què, on i quan. Si bé no sempre té uns límits clars, d’entrada, permet potencialment arribar a tot arreu. Els centres d’estudis comarcals, editorials d’autor o especialitzades, la xarxa de biblioteques i arxius públics i ateneus populars, de llarga tradició al nostre país, en són clars exponents pel que fa a l’aportació de continguts i la seva difusió.

Les biblioteques independentment del seu àmbit territorial, tipologia i naturalesa, estableixen les línies prioritàries de desenvolupament de les seves pròpies col·leccions –en solitari o respecte la resta de biblioteques de la xarxa-: els criteris i procediments de selecció, adquisició i esporgada del fons en determinen l’abast i característiques i fins a quin punt les publicacions seriades hi estan representades i s’integren en els diferents serveis bibliotecaris.

Entre els documents exposats, hi ha una mostra de números de capçaleres locals i comarcals que més enllà de les biblioteques i arxius territorials més pròxims, en els quals acostumen a estar disponibles, es poden trobar a la Biblioteca de Catalunya. En tant que biblioteca nacional, a més de ser una biblioteca d’investigació i oferir títols especialitzats, és la responsable de prestar assistència i cooperació a la resta de biblioteques del sistema de lectura pública, tal i com prescriu la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya que disposa, en el seu article 37, que és la dipositària de tots els diaris i revistes publicades arreu de Catalunya i que es reben per Dipòsit Legal. Al respecte, hem de tenir en compte que des de 2005, la Biblioteca, ofereix serveis didàctics a escoles i instituts i ofereix materials i recursos per donar suport als estudiants de batxillerat amb el treball de recerca i per als quals són molt interessants.

El criteri que regeix i articula la mostra documental és el territorial. En aquesta exposició estan representades totes les comarques catalanes, des del Pirineu a les terres de l’Ebre, i des de la costa fins les comarques de Ponent. Podríem dir també que, juntament amb tot un seguit d’actes organitzats enguany per a celebrar el 40è aniversari de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, reforça el seu paper com a catalitzador cultural alhora que com a factor de cohesió social. Molt li hem d’agrair, doncs, a aquesta entitat sense afany de lucre dedicada a vetllar per la seva continuïtat i divulgació, així com també a la feina d’aquells que ajuden a tirar-les endavant com són les entitats, als historiadors locals, de vegades amateurs, que realitzen treballs de camp i que hi troben un canal de comunicació aliat, i com no els seus lectors.

Per ampliar informació podeu accedir al catàleg, limitant la cerca per “Revistes i diaris” combinada amb el títol, el topònim o la matèria, i també comprovar si es pot consultar a text complet, als portals de col·leccions digitalitzades: Memòria Digital de Catalunya (MDC), Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA),  Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO), o bé a l’accés únic a moltes col·leccions de premsa digitalitzada catalana que ofereix el portal Premsa Catalana Digitalitzada.

Vols venir a veure-les? No te la perdis: podeu visitar-la de dilluns a divendres, de 10 a 19 h i els dissabtes 6/11, 20/11 i 4/12, de 10 a 14 h.

Comissariat: Maria del Tura Molas, Esther Miguel, Pepa Bagaria (Hemeroteca)

Podeu consultar el programa aquí

Share

La incessant participació d’Helios Gómez en premsa obrera, a La Virreina Centre de la Imatge

La incessant participació d’Helios Gómez en diaris i premsa obrera són un exemple de compromís. S’enten així la gratuïtat de moltes de les seves col·laboracions i l’ajuda desinteressada a companys, sindicats i treballadors”.

Resulta apassionant, i a la vegada tristament injust, descobrir una figura com la d’Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956), gairebé anònima malgrat la seva magnitud artística i personal.

Aquesta excel·lent exposició comissariada per Pedro G. Romero i que us recomanem, ens mostra l’obra gràfica i poètica d’un home lluitador i compromès amb les seves idees i el seu temps.

Helios Gómez, per ell mateix (1930).
Fotografia: @GTserie

Conegut també com “l’artista de la corbata roja” no va ser només un revolucionari per la seva lluita política; fou un innovador del grafisme i defensor de la funció social de l’art. Depenent del moment històric i la seva implicació personal col·laborà en diferents mitjans escrits fent cartells, dibuixant cobertes o il·lustrant articles a diaris, revistes i llibres. Tanmateix és molt interessant la seva vessant com a poeta, acompanya els seus dibuixos, enriquint-los en contingut polític i social.

El seu origen humil, gitano de Sevilla, marca segurament el seu esperit. Però on troba moltes respostes a les seves inquietuds és a la Barcelona revolucionària de les primeres dècades del segle XX: el moviment obrer, el republicanisme català, la revolució anarquista i després la guerra civil que van ser fonts inesgotables d’inspiració.

Sense deixar la CNT, va passar pel BOC i per la Federació Catalano-Balear, com altres companys llibertaris. La Batalla és l’organ de comunicació d’aquesta evolució política que va acabar, d’una banda, en el Partit Comunista d’Espanya, i d’altra banda, en el POUM. Més tard va entrar de redactor i il·lustrador a Mundo Obrero“.

Les col·laboracions catalanistes d’Helios Gómez -La Rambla, republicà i hegemònic; L’Hora, vinculat al BOC i L’Opinió, que contribuí a fundar ERC- il·lustren el seu pols socialista i federalista. Moltes d’aquestes col·laboracions les fa des de la presó Model de Barcelona, on coincideix amb Lluís Companys”.

La seva vida d’artista militant en els temps convulsos que li va tocar viure, el va portar a viatjar per bona part de l’estat espanyol i Europa, URSS inclosa. Allà on anava col·laborava amb els mitjans escrits més revolucionaris i a revistes culturals properes. També destacà pel fet de ser promotor, membre fundador i primer president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, creat el 1936 a Barcelona amb els altres membres del «Grup dels Sis» (Alfred Pascual i Benigani, Marcel·lí Porta i Fernanda, Lluís Elias i Bracons, Josep Bartolí i Guiu i Joan Baptista Acher Shum) per a defensar la Segona República amb el cartellisme militant.

Helios Gómez va col·laborar en les següents capçaleres que s’exposen i que provenen de diferents centres, biblioteques, arxius i col·leccions particulars:

No se n’exposa cap número, però sabem que també va col·laborar a:

Bibliografia complementària, per saber-ne més:

  • Dias de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón / Helios Gómez. Barcelona : Ediciones Helios Gómez, 1931
  • Helios Gómez : artista de corbata roja / Ursula Tjaden. [Tafalla] : Txalaparta, 1996
  • Helios Gómez, la revolución gráfica / Gabriel Gómez Plana, Carolina Mignot [ed.]. [Barcelona : Associació Cultural Helios Gómez : Fundación de Investigaciones Marxistas, DL 2009
  • Visca Octubre : el front de l’art / Helios Gómez. Granollers : Museu de Granollers, 2005
  • Helios Gomez : poemas de lucha y sueño : 1942-1956 / introducció de Gabriel Gómez Plana i Caroline Mignot. [Barcelona] : Associació Cultural Helios Gómez, DL 2006
  • Un Gitanillo en la Ciudad de los Muchachos / Gabriel Gómez Plan. Barcelona : Associació Cultural Helios Gómez, 2020
  • “Helios Gómez o l’expressionisme militant” / Ursula Tjadeb. Revista de Catalunya. Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, [1924]- 0213-5876 Núm. 8 (maig 1987), p. 91-108
  • Curtmetratge Días de ira. Helios Gómez

Més informació i fonts d’informació:

Nota sobre la procedència de les capçaleres exposades. Les publicacions originals exposades provenen dels següents centres, biblioteques, arxius i col·leccions particulars:

Nota sobre les imatges. Les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra Dies d’ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d’avantguarda La Virreina Centre de la Imatge, fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el gener de 2021.

Nota sobre els textos remarcats. Els textos remarcats que acompanyen aquesta entrada són de plafons exposats a la mostra.

Share

Revistes de ràdios

Dones a les onesHem visitat l’exposició “Dones a les ones“ al Museu d’Història de Catalunya (no us la perdeu! Hi estarà fins al 21 de febrer). L’exposició reivindica el paper de les dones a la radiodifusió a Catalunya, des dels inicis fins a l’actualitat, i ofereix perfils de les professionals que al llarg dels segles XX i XXI han treballat a les diferents emissores radiofòniques com a locutores, actrius, tècniques, secretàries, guionistes, directores, productores…

Diverses revistes exposadesDurant la visita, ens hem fixat en la gran quantitat de revistes sobre ràdio que s’hi exposen. I no ens ha d’estranyar: si les dones van estar presents a la ràdio des del començament, també estaven presents a les revistes que es publicaven al voltant de les emissores de ràdio. Malgrat que sovint les dones van ocupar llocs secundaris i que va ser a còpia de grans esforços que van anar obrint camí i guanyant protagonisme -l’exposició en dona fe!-, les revistes radiofòniques els dedicaven reportatges amb certa freqüència, i locutores, actrius i cantants apareixien a les portades dels números.

Les revistes exposades a “Dones a les ones” ens proporcionen una excusa perfecta per fer un recull de les publicacions periòdiques vinculades a la ràdio que entre les dècades de 1920 i 1970 es van publicar a Catalunya. Algunes d’elles van ser revistes molt populars, de gran tiratge, que informaven de la programació de la seva emissora però que també contenien articles i notícies d’actualitat.

Radiosola (1923-1924)
Radiosola: revista de radio comunicación ibero-americana es va publicar entre el setembre de 1923 i el juliol de 1924 a Barcelona. Fixeu-vos que va aparèixer un any abans que arrenquessin les emissions de Ràdio Barcelona, la primera emissora amb llicència de l’estat espanyol (que va començar a emetre oficialment el 14 de novembre de 1924). Radiosola era una iniciativa de dos aficionats a la radiodifusió: l’enginyer Josep Maria Guillén García (1887-1972) -que després seria director de Ràdio Barcelona- i l’impressor Eduard Solà. Era una revista mensual, en castellà, que recollia articles amb l’objectiu de “poner al alcance de todos los grandes descubrimientos de la radiocomunicación”. La revista, junt amb una sèrie de conferències i demostracions públiques que es van fer en aquella època, és una prova de l’interès que hi havia per aquell nou mitjà de comunicació que ja estava plenament consolidat en alguns països d’Europa i als Estats Units d’Amèrica. Radiosola va ser una de les cases comercials que va participar en la creació de l’Asociación Nacional de Radiodifusión, fundada el febrer de 1924 amb la finalitat de posar en marxa una emissora de ràdio a Barcelona.

Ràdio Barcelona (1924-1938)
Radio BarcelonaRadio Barcelona: órgano oficial de la Asociación Nacional de Radiodifusión continua la revista Radiosola (de fet, fins i tot en manté la numeració). Es comença a publicar setmanalment coincidint amb l’inici de les emissions de Ràdio Barcelona EAJ-1, el novembre de 1924. A dins hi trobem la programació de Ràdio Barcelona, articles tècnics, reportatges d’actualitat i entrevistes, amb força fotografies. Primer és quinzenal; després passa a ser setmanal, i a partir del juliol de 1934 és en català. El canvi de llengua no és casual: la Segona República comporta la progressiva catalanització de l’emissora. La revista es deixa de publicar l’abril de 1938, en plena guerra civil.

Radio Catalana (1925-1929)
Radio Catalana: la revista más importante de radiotelefonía va ser la revista setmanal de l’emissora privada Radio Catalana EAJ-13, activa entre 1925 i 1930. Segons Torrent/Tasis, va arribar a publicar 205 números, amb continguts en català i castellà.

Ràdio Lot (1925-1929)
Aquesta revista mensual va ser creada i dirigida per Eduard Rifà (Manlleu, 1882-1938), un dels fundadors de Ràdio Barcelona i propietari dels establiments Ràdio Lot, que venien aparells de ràdio i llanternes. Va ser la primera revista totalment redactada en català dedicada a la radiodifusió, i tenia un caràcter entre tècnic i publicitari. En van sortir 51 números.

Ràdio Terrassa (1929-1936)
Radio TerrassaButlletí del Ràdio Club Terrassa i òrgan oficial de l’emissora Ràdio Terrassa EAJ-25. Aquesta estació, inaugurada el 2 d’abril de 1933, va ser la primera en emetre fora de la ciutat de Barcelona. De la revista se’n van arribar a publicar 47 números, primer en castellà i des de 1932 en català.

Butlletí de l’Associació Nacional de Radiodifusió (1929-1932)
Aquesta revista anava adreçada als socis de l’Associació. Es va començar a publicar en castellà el 1929 i a partir de 1931 va passar a publicar-se en català. Va ser absorbit per la revista Catalunya Ràdio.

Catalunya Ràdio (1931-1934)
Catalunya radioL’Associació Nacional de Radiodifusió va obtenir una llicència per obrir una segona emissora a Barcelona, i el 20 de març de 1930 van començar les emissions de Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15. Catalunya Ràdio va ser la revista que n’anunciava la programació i donava a conèixer els avenços en la radiodifusió, amb força il·lustracions i fotografies. Ràdio Associació de Catalunya, amb un perfil innovador i catalanista, es va convertir en la principal competidora de Ràdio Barcelona, fins que durant la guerra civil ambdues emissores van passar a estar controlades pel govern de la Generalitat.

Anuario de la radio (1936)
Anuario de la radioAquest anuari il·lustrat, dirigit per Ramón Pérez Pujol i publicat a Barcelona, ofereix entre els seus continguts una història de la radiodifusió a Espanya, un recull d’emissores, amb les característiques de cadascuna, i un directori dels professionals que hi treballen. Es va publicar el 1936, i no tenim constància que n’apareguessin més edicions. Com a curiositat us direm que Enrique Calvet en va escriure una ressenya a La Vanguardia, el 26 de febrer de 1936.

Nuestra antena (ca. 1946)
Aquesta va ser la revista de Radio España de Barcelona EAJ-15, el nom que va rebre Ràdio Associació de Catalunya a partir de 1941, durant la dictadura franquista.

Ondas (1952-1975)
OndasOndas apareix el juny de 1952 com a revista de Radio Barcelona, que aleshores era propietat de la Sociedad Española de Radiodifusión (SER). D’ella agafen el nom els Premios Ondas, que premien cada any els millors professionals de la ràdio, televisió, cinema i música. Es van lliurar per primera vegada el 14 de novembre de 1954 (coincidint amb els actes de celebració del 30è aniversari de Ràdio Barcelona).

Correo de la radio (1952-1966)
Correo de la radioRevista quinzenal de radiodifusió, publicada a Barcelona. Ella i la revista Ondas són en bona part responsables del fenomen dels fans que es produeix als anys 50 i 60: dediquen les portades i moltes de les seves pàgines a les estrelles radiofòniques del moment.

Altres títols
No se n’exposa cap número, però sabem que es van publicar altres títols relacionats amb la ràdio, que van tenir una trajectòria força efímera:

  • Ràdio-Gresca (1925), una revista quinzenal satírica, de la qual Torrent/Tasis diu “no creiem que […] tingués una vida gaire dilatada”.
  • La Ràdio: humor, tècnica, notícies, programes (1931 o 1932), un setmanari humorístic amb informacions diverses i caricatures que es va publicar al llarg de diversos mesos de 1931 o 1932 (les fonts que hem consultat donen dades diferents).
  • Ràdio-Publicitat (1935-1937?), una revista mensual gratuïta, editada per Ràdio Associació de Catalunya per donar a conèixer les seves emissions de publicitat.

Notes bibliogràfiques
Malauradament, cap d’aquestes revistes ha estat digitalitzada. Els seus números es conserven en institucions com la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona: hem consultat els catàlegs respectius per saber les dates de començament i final de cada capçalera.

La majoria de números exposats procedeixen de la Col·lecció Josep Castellà del propi Museu d’Història de Catalunya. Les cartel·les que els acompanyen han estat una font d’informació essencial per elaborar aquesta entrada. Els textos de l’exposició es poden descarregar aquí [PDF].

Un altre recurs imprescindible ha estat el Torrent/Tasis, és a dir, la Història de la premsa catalana de Joan Torrent i Rafael Tasis (Barcelona: Bruguera, 1966), que ofereix descripcions força detallades de la majoria d’aquestes capçaleres.

Si us interessa saber-ne més, ens remetem a l’abundant bibliografia que hi ha sobre els inicis de la ràdio a Catalunya. Aquí en teniu una selecció:

Arasa, Daniel. La batalla de las ondas en la guerra civil española. Maçanet de la Selva: Gregal, 2015.

Balsebre, Armand. Historia de la radio en España. Madrid: Cátedra, 2001.

Espinosa, Sílvia. Dones de ràdio. Les primeres locutores de Catalunya. Barcelona: Albertí, 2014.

Figueres, Josep M. “Guerra i informació radiofònica. La programació de Ràdio Barcelona durant la guerra civil espanyola (1936-1939)”, Treballs de comunicació, núm. 19 (2005), p. 113-160.

Franquet, Rosa. “Els primers anys de les emissores barcelonines”, Annals del periodisme català, núm. 23 (1993), p. 19-31.

Franquet, Rosa. Ràdio Barcelona : setanta anys d’història (1924-1994), Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1994.

Franquet, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX: de la ràdio de galena a la ràdio digital. Barcelona: Direcció General de Radiodifusió i Televisió, 2001.

Garriga, Teodor. La meva vida i Ràdio Associació de Catalunya. Barcelona: Proa, 1988.

Tavera, Susanna; Balsebre, Armand; Martín i Berbois, Josep Lluís (ed.). Barcelona, capital de la ràdio. Barcelona: Memorial Democràtic, 2020.

Recomanació
La revista Dones de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya ha dedicat el seu número 50 (primavera 2020) a les professionals de la ràdio i a l’exposició. Doneu-li una ullada! El podeu descarregar aquí [PDF].

Nota sobre les imatges
Les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials de l’exposició i han estat fetes pels membres del Grup de Treball durant la visita al museu, el gener de 2021.

Share