La revista Capçalera del periodisme català i els seus 200 números

La revista “Capçalera” és un revista periodística pionera i clau al nostre país que té com a objectiu informar de notícies i tendències d’arreu i de les seves possibles conseqüències o realitats. Cal recordar que, l’any 2017, el CSUC es va fer ressò de la seva digitalització i inclusió al repositori RACO per posar en obert els números del període 1989-2018: amb motiu d’aquesta fita i de la digitalització del número 175, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va organitzar un acte en què ja va posar de relleu el que significa per la professió periodística catalana i la comunicació. Compleixen així alguns dels criteris necessaris de rigor.

Des del 1989, la seva trajectòria ha marcat tendència i s’ha convertit en el portaveu del grup de periodistes que el conformen i que participen activament en la seva redacció. No és casual i sí simptomàtic el seu nom, un terme que designa el “Títol d’un diari acompanyat o no del nom del director, del fundador, etc., que sol aparèixer a la part superior de la primera plana.” (DIEC). Ja en el seu primer número se’n justifica el nom adduint que “És un mot utilitzat des dels temps de les velles impremtes ‘una capçalera de pàgina’. En català la paraula ‘cap’ és realment capital” i es presenta com una revista que pretén “Per acreditar el prestigi que creiem merèixer, tindrem aquesta revista [+].

Ha esdevingut el casal de professionals que es dediquen a diferents especialitats i té presència arreu del territori en col·laboració amb grups locals de recerca i a través de representants delegats a les diferents províncies. Son portaveus del col·lectiu i es fa ressò de preocupacions que afecten i impliquen directament els seus professionals com combatre la desinformació, la violència al carrer, la defensa de la professió, els drets i deures, com afrontar riscos en zones de conflicte, promoure valors com la solidaritat i rigor com a punta de llança… Al llarg de la seva trajectòria ha marcat l’evolució dels mitjans de comunicació alhora que s’ha adaptat al canvi digital com ha succeït amb d’altres publicacions periòdiques i, encara més, pel fet que l’actualitat -en aquest àmbit- esdevé un factor clau. 

L’any 2025 ha arribat als 200 números fet que ha ben merescut l’organització de l’exposició “Capçalera: crònica d’una exposició”, un número especial i un acte carregat d’emoció i iniciatives obertes al debat i reflexió, que posa de relleu l’evolució de la revista en paral·lel amb els fets que han marcat la història de Catalunya i també tots els col·laboradors que l’han fet possible amb els seus dibuixos, fotografies, articles, mestratge, etc. L’exposició comença amb una cronologia i està estructurada en 4 àmbits que destaquen fites i aniversaris de la revista com a document al servei de la professió, els noms de referents del periodisme i artistes gràfics que hi han col·laborat, el disseny de la revista i un panell d’anècdotes molt curiós i interessant que li dona un toc vivencial.

Entre els periodistes que han format part dels òrgans col·legiats del Col·legi i que hi han escrit hi ha periodistes tant coneguts com poden ser Josep Maria Huertas i Manuel Vázquez Montalbán, entre molts d’altres. La presència i referència a professionals de totes les èpoques és molt simptomàtic: un exemple de rigor, dedicació i aprenentatge. No oblidem, en aquest sentit, l’Arxiu de Periodistes, projecte que el Col·legi duu a terme com a secció de l’Arxiu Nacional de Catalunya des d’un punt de vista patrimonial i de memòria del periodisme i que explica Carme Escales en un article del número corresponent a l’octubre del 2014. Els seus fons i arxius es complementen amb la documentació conservada també en d’altres institucions, ja que molts d’ells han estat també escriptors. Pel que fa als artistes gràfics i fotògrafs que hi han treballat, han exercit la professió amb el seu rigor documental i humorisme per explicar situacions sovint molt controvertides o transcendents i que tenen veu en el blog: https://periodistesgrafics.wordpress.com/

Aquest recurs juntament amb la revista formen part d’una sèrie de recursos que el Col·legi de Periodistes de Catalunya posa a disposició dels professionals i de la ciutadania juntament i a través del seu centre de documentació que porta el nom de “Montserrat Roig” amb una galeria d’informació rellevant: https://www.periodistes.cat/serveis/centre-de-documentacio-montserrat-roig 

Actualment, podeu consultar “Capçalera” directament al portal RACO i des del web del Col·legi: https://www.raco.cat/index.php/Capcalera/issue/archive.  

Quan abandoni la seu central, a Barcelona, l’exposició continuarà disponible ja que el seu format està pensat per a la itinerància per les diverses demarcacions del Col·legi de Periodistes, començant per Girona.

Llarga vida a “Capçalera”!

Anna Nicolau

Share

📢Nou apartat de Premsa i Revistes a la pàgina web de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Aquest estiu, la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha estrenat un nou espai web: un racó digital pensat per descobrir, d’una sola ullada, les publicacions que arriben a la Biblioteca, difondre’n els seus continguts i fomentar la lectura i el préstec.

En aquest apartat hi trobarem les següents seccions que s’actualitzen periòdicament:

  • 📜 Llista de diaris i revistes disponibles, amb enllaços a les seves webs.
  • 🆕 Novetats: els títols més recents que s’han incorporat a la col·lecció.
  • 🌍 Tria d’actualitat: una selecció d’articles i temes rellevants del moment.
  • 🎯 Monogràfics temàtics: per aprofundir en un tema concret (per exemple: eleccions nord-americanes, Palestina, l’estiu…).
  • 🕰 Revisitar el patrimoni: redescobrir revistes històriques amb motius especials com centenaris, efemèrides o fets avinents.

📰 Doneu-li un cop d’ull! ➡️ Les revistes ens esperen! https://ateneubcn.cat/biblioteca-i-arxiu/premsa-i-revistes/

Share

Puig Farran, pioner del fotoperiodisme


Hem visitat l’exposició “Joan Andreu Puig Farran: la dècada convulsa (1929-1939)″, al Kbr de la Fundació Mapfre de Barcelona.

Joan Andreu Puig Farran (Lleida, 1904-Barcelona, 1982) fou un dels fotògrafs catalans més prolífics i actius dels anys 30. Fou reporter gràfic de diversos diaris de l’època com La humanitat, Esplai, El Matí, L’Opinió o La Vanguardia.

El seu fotoperiodisme reflecteix els contrastos i els conflictes d’aquells anys però també imatges quotidianes, escenes esportives i culturals, retrats i instants captats amb gran sensibilitat.

L’exposició, comisariada per Arnau Gonzàlez i Vilalta i Antoni Monné Campañà, ha estat possible gràcies a la recuperació de fons personals dels hereus de l’artista i de còpies originals preservades al fons documental de La Vanguardia, i permet entendre millor el context històric, cultural i social d’aquells moments.

Aquest emocionant testimoni gràfic de gran interès mostra com arribava al públic amb la premsa de l’època. La podeu visitar fins el 31 d’agost.

Un tresor gràfic que no havia estat prou valorat” (Arnau Gonzàlez i Vilalta)


Les fotografies són d’elaboració pròpia i van ser fetes en la nostra visita a l’exposició, el 10 d‘agost de 2025

Share

40 anys del COBDC: una jornada per mirar enrere i projectar el futur

Aquest divendres, 13 de juny de 2025, l’Institut d’Estudis Catalans ha estat l’escenari d’una jornada molt especial: la celebració dels 40 anys del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Ha estat una trobada plena de memòria, reconeixement i projecció, amb la participació de figures clau de la nostra professió.

La jornada ha començat a les 9:15 del matí amb l’obertura de portes i la benvinguda institucional, amb intervencions de Xavier Fina (Director General de Promoció Cultural i Biblioteques), Maria Teresa Cabré (Presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans), Pau Gonzàlez (President delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona) i F. Xavier González (President del COBDC), que han destacat la importància del Col·legi com a espai de trobada, defensa i projecció del col·lectiu professional al llarg de quatre dècades.

Tot seguit, hem pogut gaudir de tres taules rodones que han donat veu a protagonistes destacats de la història del Col·legi i de la professió:

🔹 Taula 1: Les precursores.  Amb Núria Ventura, Elisa Camps i Jordi Permanyer, moderats per Maite Pinteño, hem recuperat els inicis del Col·legi, les primeres lluites i el context que va fer possible la seva creació. Hauríem estat hores sentint totes les històries, i si voleu aprofundir podeu consultar l’article de Núria Ventura i Elisa Camps De l’Associació de Bibliotecàries al COBDC: el llarg camí cap al reconeixement de la professió

🔹 Taula 2: L’evolució. Amb Carme Mayol, Eulàlia Espinàs, Mercè Muntada i F. Xavier González, moderats per Isabel Minguillón, han analitzat com ha anat evolucionant la professió al llarg dels anys, els reptes viscuts i els canvis estructurals.

🔹 Taula 3: Perfils professionals.  Amb una mirada cap al present i el futur, Montserrat Puñet, Eugènia Serra, Cinta Roldán, Xantal Romaguera i Sílvia Redondo, sota la moderació d’Adrià Martin, han posat sobre la taula la diversitat actual dels perfils professionals en el camp de la informació i la documentació.

La jornada ha conclòs amb una inspiradora conferència de clausura a càrrec de Genís Roca, que ha posat l’accent en els reptes de futur i la necessitat de seguir evolucionant com a professionals de la gestió de la informació.

🎂 I, com tota bona celebració, no ha faltat el dinar i el pastís d’aniversari per brindar plegats per aquests 40 anys compartits, amb la mirada posada en molts més per venir.

Des del Grup de Treball de Publicacions en Sèrie volem felicitar el nostre Col·legi i totes les persones que en formen part. Per molts anys més de feina, comunitat i compromís!

Share