Troballes retrospectiva: Pablo Picasso i dues revistes

Pablo Ruiz Picasso, el cèlebre i prolífic artista malagueny, va tenir una molt estreta relació amb la lectura i la creació vinculada amb ella. La lectura de llibres i revistes era una activitat habitual familiar i així ho posa en relleu el pintor en diversos dibuixos i pintures.

A més a més d’il·lustrador en edicions de llibres volem destacar la seva col·laboració en revistes com ara a Gil-Blas illustré hebdomadaire, Paris : [s.n.], 1891-1903. Vinculat a aquest títol, i com podeu veure a la imatge que adjuntem, va dibuixar el seu pare amb la Gil Blas a la butxaca, (Barcelona, 1899). Altra vessant del pintor relacionada amb el món de les publicacions en sèrie fou com a director artístic de Arte Joven : se publicará los domingos, [Madrid : s.n.], 1901-[1909 (Madrid] : Impr. de Antonio Marzo).

Unes troballes que ens venia de gust compartir amb vosaltres.

Nota sobre les imatgesLes fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats al Museu Picasso (Barcelona), fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el gener de 2020.

Share

Girona. Premsa i revistes.

Aquest Nadal vam visitar la ciutat de Girona. Un passeig lletraferit a raó dels diversos espais visitats com ara la Biblioteca Carles Rahola, la seu de l’Oficina del Dipòsit Legal, la llibreria Les Voltes o els singulars quioscos de premsa i revistes al costat dels ponts que creuen l’Onyar.

Volem destacar alguns títulars de premsa i revistes gironines que acostumen a estar a cafès, botigues i biblioteques de la ciutat i que són molts llegits i seguits tant en format paper com en línia.

Fotografies: nuara lópez, Grup de Treball de Publicacions en Sèrie

Share

Exposició a la UAB: Premsa clandestina catalana

Premsa clandestina catalanaDurant la dictadura franquista i els primers anys de la Transició (1939-1976), a Catalunya van circular de forma clandestina centenars de revistes. Malgrat que entre elles podien ser molt diferents, i podien tenir al darrera partits polítics, grups d’intel·lectuals i organitzacions de treballadors de caràcter molt divers, totes aquestes publicacions tenien un doble denominador comú: d’una banda, la voluntat de mantenir i defensar uns valors, ja fossin socials, identitaris o polítics, i, de l’altra, l’extrema dificultat per publicar-se i distribuir-se de manera contínua.

El Centre Documental de la Comunicació (CEDOC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, compta amb una de les principals col·leccions de premsa clandestina que es conserven a Catalunya. La majoria dels títols, de caire polític, formen part del Fons Albert Viladot, cedit a la universitat per la família del periodista l’any 1993. Moltes de les capçaleres han estat digitalitzades i es poden consultar al Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

exposicio premsa clandestina a la UABAmb motiu d’una jornada sobre la premsa clandestina que es va celebrar el passat 11 de desembre de 2019 a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, la Biblioteca de Comunicació va muntar dues exposicions: una física i una virtual. Ambdues recullen una selecció de revistes clandestines que es van publicar a Catalunya o a l’exili català durant el franquisme. La mostra vol ser representativa de l’àmplia varietat de publicacions que van sorgir malgrat la repressió i la persecució de qualsevol activitat contrària al règim o que simplement el qüestionés. Per això s’han inclòs revistes en català i revistes en castellà, revistes de caire polític i social i revistes culturals, butlletins escrits a mà o mecanografiats en condicions precàries i publicacions d’alt nivell artístic i intel·lectual. 

L’exposició física es podrà visitar fins al 17 de gener a la planta baixa de la Biblioteca, al campus de Bellaterra. S’exposen més de 50 números de revistes conservades tant al CEDOC com a la pròpia biblioteca, a més de monografies sobre el tema, que ha estat estudiat per historiadors i periodistes com ara el propi Albert Viladot, Josep Maria Figueres, Joan Crexell i Joan Samsó, per esmentar-ne només uns quants.

L’exposició virtual, que serà permanentment consultable a la seva pàgina web, mostra una fitxa de cada revista, amb les dades bàsiques de publicació, una breu ressenya històrica i la seva disponibilitat a les biblioteques i als repositoris digitals. Per obtenir reproduccions de les portades, s’ha comptat amb la col·laboració d’altres institucions que també conserven capçaleres clandestines. Un apartat complementari conté bibliografia especialitzada.

La doble exposició té l’objectiu de desvetllar l’interès per unes revistes de gran valor històric, i al mateix temps vol homenatjar tant les persones que van assumir grans riscos per publicar-les i fer-les circular com les persones que es van esforçar per conservar-les i donar-les a conèixer a les generacions posteriors.

Share

Presentació de Vida subacuática, antologia de textos de La charca literaria

Vida subacuáticaHem assistit a la presentació de Vida subacuática, la primera antologia impresa de la revista digital La charca literaria.

L’acte ha tingut lloc el dissabte 11 de gener, a la llibreria No llegiu del Clot, que va obrir les seves portes fa poc més d’un mes al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona.

La charca literaria va començar fa quatre anys, per acollir tot tipus de creacions literàries: poesia, narrativa, opinió… amb el compromís de publicar dues peces cada dia (menys durant les vacances!). En aquest temps, hi han aparegut més d’un miler de textos, i actualment compta amb una setantena de col·laboradors, alguns dels quals mantenen unes seccions fixes.

La idea de reunir una selecció de les millors aportacions i publicar-les en un llibre imprès va sorgir l’estiu passat. Es va fer una campanya de micromecenatge, i el resultat ha estat el volum Vida subacuática, que recull 100 peces de 63 autors.

La presentació del llibre ha anat a càrrec del coordinador de la revista, Pere Montaner. També hi ha intervingut l’editora, Myriam Soteras, i uns quants dels participants al llibre, que han parlat de la seva relació amb La charca i han llegit algunes de les seves creacions.

Share