Entrevista a Antonio Iturbe, editor de la revista Librújula

Antonio Iturbe és escriptor, periodista i editor de Librújula, publicació en edició digital (www.librujula.com i librujula.publico.es) i en edició impresa bimestral que es distribueix a quioscos i algunes llibreries. Librújula no vol només informar de les novetats editorials sinó també encomanar la passió per la lectura amb un periodisme de mirada personal.

Quins han estat els seus projectes editorials?

He treballat a revistes com el suplement de televisió d’El Periodico (Teletodo), Fantastic Magazine i Qué Leer, on vaig estar dinou anys de redactor en cap, sotsdirector i director.

Què és el que li va moure a encetar el repte Librújula?

L’any 2015 una pèssima gestió de l’empresa editora de Qué Leer, MC Ediciones, que la va portar a suspensió de pagaments, va fer insostenible la situació laboral. El sotsdirector de Qué Leer, Milo Krmpotic, i jo vam marxar aquell gener de 2015 i, de manera solidària, la majoria de col·laboradors també ho va fer. En aquell moment vam decidir fundar la nostra pròpia revista i va néixer Librújula. Amb els meus estalvis vaig pagar la pàgina web i les despeses de col·laboracions del primer any i gràcies a la generositat de molts col·laboradors hem tirat endavant.

Quines seccions té la revista i per què?

La idea és que la revista sigui una finestra al món del llibre i oferim diversos miradors: la crítica per qui vulgui anàlisi més tècnica, entrevistes a escriptors per conèixer el seu món interior, cròniques per establir el pont entre la literatura i el periodisme narratiu… Després hi ha finestres específiques al còmic, la poesia o els fotollibres per la senzilla raó que ens fascinen.

Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

El nucli de la revista fem una reunió de sumari i cadascú aporta les seves idees. També són benvinguts tota mena de suggeriments dels col·laboradors. Seleccionem el que més ens interessa i tractem de ficar en la revista la quantitat més gran de substància possible, però sense atapeir. La revista ha de tenir contingut i pes, però també ha de ser un objecte artístic visualment.

Per què “Librújula“?

És un joc de paraules amb “libro”i”brújula”: LI BRÚJULA (La bruixola dels llibres).

Quin perfil de lector teniu?

Tenim més dones que homes, en una forqueta entre els 30 i els 60 anys.

Com assumiu l’era web?

Tenir oberta una pàgina web té les seves complicacions i les assumim el millor que podem. És una finestra oberta al món, la qual cosa està molt bé, però també té els seus inconvenients: per les finestres llances causes però també t’entren. Hi ha virus, atacs hacker, suplantacions… l’empresa informàtica que manté la web és crucial perquè tot funcioni.

Com veu el futur dels publicacions periòdiques en paper?

El periodisme noticiós ha de ser digital, no crec que pugui haver-hi discussió. La velocitat a donar la notícia de manera immediata, la capacitat d’ampliació de la dada, la possibilitat de correcció, el complement de vídeo, fotografies, àudio… són imbatibles i fan inapel·lable que els mitjans informatius en paper tinguin ja els dies comptats. No obstant això, un tipus de periodisme que no sigui de dada sinó de mirada, d’atmosfera i de textura, que ofereixi un artefacte en paper que sigui un objecte gustós de tenir a les mans, continuarà tenint un públic, encara que no sigui majoritari. És un tipus de periodisme que no té com a premissa principal la rapidesa sinó la seducció.

I el futur dels digitals?

Em temo que veurem caure moltes capçaleres del periodisme clàssic. En el món digital, la fusió d’informació i entreteniment no té marxa enrere. I com que l’entreteniment sempre té menys cost de producció que la informació i sovint genera més ingressos, veurem sofrir molt els mitjans informatius. Segurament acabaran sobrevivint dues o tres referències sòlides com a mitjans digitals informatius, altres es reconvertiran (alguns ja ho estan fent) en comunicació d’entreteniment i altres faran fallada.

Quins canals de distribució i difusió feu servir?

La revista en paper la distribueix en quioscos Logintegral i, en llibreries, SGEL i Libel·lista. En l’edició digital tenim el nostre propi servidor i el nostre domini www.librujula.com però també un acord de cessió de tràfic amb el diari digital Público.

Quines altres revistes ens recomana i per què?

Sóc molt fan de The New Yorker. Aquest periodisme de cocció lenta, fet amb mitjans i gent de molt de talent, no morirà. És clar, ells tenen l’avantatge de fer una revista en anglès que poden vendre en 200 països.

Què és el millor de la vostra feina?

Que a vegades, fins i tot amb una certa freqüència, podem compartir coses que ens fascinen, que ens sorprenen, que ens emocionen. Jo acabo de descobrir a Olga Tokarczuk, la premi Nobel polonesa i m’ha semblat tan extraordinària, que poder explicar-ho m’omple de satisfacció. A més, quan parles d’algú amb més talent que tu, fins i tot t’empeny cap amunt.

Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Recomanar-los que llegeixin. Llegir no és obligatori. Es pot viure la vida perfectament sense llegir llibres i ser molt feliç. Però si obres aquesta esquerda de la realitat i et fiques per ella… la teva vida es desplega com un origami.


Antonio Iturbe (1967) va néixer a Saragossa i va créixer al barri portuari de Barcelona, la Barceloneta. Ha publicat les novel·les Rectos torcidos (2005); Días de sal (2008); La bibliotecària d’Auschwitz (2012), publicada a 40 països, premi Troa i guanyadora de diversos premis internacionals; A cielo abierto (2017, Premi Biblioteca Breve); La playa infinita (2021) i el llibre juvenil La teniente Farah (2022). També l’assaig 50 moments literaris (2017). És autor de la sèrie de llibres infantils Els casos de l’Inspector Cito, traduïda a nou idiomes, i de la sèrie La isla de Susú. Com a periodista cultural, ha treballat en revistes com Fantastic Magazine o el suplement de televisió d’El Periódico i ha col·laborat en diversos mitjans, entre ells El País, Público, Elle i Rutas del Mundo. Durant dinou anys va estar a la redacció de Qué Leer. Actualment és director de la revista de llibres Librújula i col·laborador als diaris La Vanguardia i Heraldo de Aragón.


ENLLAÇOS DE LIBRÚJULA

Equip de Librújula. Antonio Iturbe és el segon començant per l’esquerra. Fotografia: ©Librújula
Share

Free Time, una llibreria de revistes

L’Ivan Baena, juntament amb la Lluïsa, la seva parella, són els responsables de Free Time Revistes & llibres. ¿Una llibreria especialitzada en revistes o un quiosc que no té forma de quiosc tradicional que també ven llibres?

Es tracta d’un negoci familiar que va començar el pare de l’Ivan, l’any 1992, al número 114 del carrer de la Portaferrisa cantonada Rambla dels Estudis i que, al febrer del 2018, es va traslladar al barri de Sant Antoni de Barcelona. Fa temps que passo per aquest lloc; és normal, visc a prop. Des de fora, crida l’atenció la nombrosa i exquisida oferta de publicacions periòdiques.

Avui he quedat amb l’Ivan per parlar de la seva tasca professional. El moviment de feina i clientela és continu. Abans de parlar amb ell, observo tots els racons d’aquest petit gran espai: 5.000 capçaleres de tota mena i temàtica en cinc idiomes, i llibres de novetat, butxaca, ficció, assaig, i llibres d’impuls i llaminers, com a complement a les revistes. És com un humil tresor viu, latent.

Quin perfil de client teniu?

Tenim bàsiment client local. Client fidelitzat que teníem a les Rambles, client del barri i de la ciutat. Els quioscos s’han reduït, i també altres punts de venda especialitzats tipus Fnac. També tenim un nou tipus de client: el resident estranger local.

Per què «Free Time»?

Va ser buscant un nom en anglès, un nom que evoqués el temps d’oci i que convidés a la gent a entrar i passar una bona estona. «Free Time, Revistes i Llibres»: més concís i directe no podia ser!

La gent consumeix revistes. Quines necessitats hi veieu?

Alguns adquireixen revistes per col·leccionisme, altres per disseny i moda, per feina. Hi ha clients de revistes de fotografia com a eina d’arxiu. N’hi ha qui busca informació en la premsa diària i en revistes de consum, ja que el paper encara te més credibilitat que la xarxa. Té més prestigi la informació impresa que no pas la digital. Així ho veiem nosaltres, en el nostre dia a dia.

La feina a la Free Time és un no parar. Entre client i client, i mentre l’Ivan va introduint dades en el programa de gestió de la llibreria, em comenta que una de les millors coses de la seva feina és el tracte amb la gent: el fet d’estar en un espai, donar informació i contingut a qui vol cultivar-se en moltes matèries és molt agraït i plaent.

«També és divertit quan trobes autors de llibres que tens a la venda, autors que venen puntualment o periòdicament».

Li pregunto per les seves darreres lectures, editorials i títols de revistes preferits. Em comenta que això és molt personal. Ell i la Lluïsa consumeixen cultura de tota mena, encara que el temps és limitat. I continua atenent i assessorant un nou client.

Els agraeixo el temps que m’han dedicat i els desitjo molta continuïtat i vendes!

Us deixem la seva adreça i horari per si us hi voleu apropar. També els enllaços a les seves xarxes per si els voleu seguir!

Horari: De dilluns a dissabtes, de 9 a 21 h. Diumenges, de 9 a 15 h.
Free Time Revistes & Llibres
Comte d’Urgell, 32
08011 Barcelona
Tel.: 93 301 74 82

Fotografies: nuara lópez

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb el blog de l’Escola de Llibreria




Share

El Dia Internacional de la infermeria

El Dia Internacional de les Infermeres es commemora el 12 de maig, i és promogut pel Consell Internacional d’Infermeria, dia del naixement de Florence Nightingale, considerada la mare de la infermeria moderna

Per celebrar aquest dia, el Grup de Treball de Publicacions en Sèrie us convidem a descobrir les principals revistes d’infermeria existents a Espanya.

AEEQ Revista de la Asociación española de Enfermería Quirúrgica 
Ágora de enfermería 
ANERCOM 
Archivos de la memoria 
Biblioteca Lascasas 
Ciberrevista Enfermeriadeurgencias.com
CUIDARXE 
Documentos de Enfermería 
Educare21 
Ene, revista de Enfermería 
Enfermería clínica 
Enfermería comunitaria 
Enfermería del Trabajo 
Enfermería dermatológica 
Enfermería docente 
Enfermería en Anestesia-Reanimación y Terapia del Dolor 
Enfermería en Cardiología 
Enfermería en Endoscopia Digestiva 
Enfermería Global 
Enfermería Integral 
Enfermería Intensiva 
Enfermería Nefrológica 
Enfermeria Oncologica 
Enfuro 
Ética de los cuidados 
Evidentia 
Gerokomos 
Hygia de enfermería 
Índex de Enfermería 
Infotrauma 
Investigación & cuidados 
Metas de Enfermería 
Nuberos científica 
Nure Investigación 
Ocronos – Revista Médica y de Enfermería 
Paraninfo Digital 
PRESENCIA Salud Mental, Investigación y Humanidades 
RECIEN. Revista Científica de Enfermería 
Revista Científica de la Sociedad Española de Enfermería Neurológica 
Revista de Enfermería Vascular 
Revista de Enfermería y Humanidades. Cultura de los cuidados 
Enfermería y Salud Mental (enfermeriaysaludmental.com)
Revista de la Asociación de Enfermería Comunitaria: RIDEC 
Revista Española de Enfermería de Salud Mental 
Revista Española de Perfusión 
Revista Rol de enfermería 
Revista RqR Enfermería Comunitaria 
SEECir digital : revista de enfermería en cirugía 
SEEOF 
Temperamentvm 
Tesela 
Tiempos de Enfermería y Salud 


I algunes cobertes:

Share

Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, 3 de maig

Cartell Dia Mundial de la Llibertat de Premsa 2023Cada 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa: un dia pensat per recordar a tothom (i especialment als governants) la importància de disposar d’uns mitjans de comunicació lliures, independents, pluralistes i diversos. La llibertat de premsa està indissolublement lligada a la llibertat d’expressió i opinió i a la llibertat d’informació, drets recollits a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

L’edició del 2023 tindrà una commemoració especial: es compleixen 30 anys des que l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar aquest dia, el desembre de 1993. Per què es va escollir el 3 de maig? Per fer-lo coincidir amb l’aniversari de la Declaració de Windhoek, una declaració signada el 3 de maig de 1991 en un seminari de la Unesco que va tenir lloc a Windhoek (Namíbia) amb l’objectiu de promoure una premsa africana independent i pluralista.

Per celebrar el 30è aniversari es farà un acte especial, el 2 de maig, a la seu de les Nacions Unides a Nova York, que portarà per títol “Donar forma a un futur de drets: la llibertat d’expressió, motor de tots els altres drets humans”.

Durant la celebració es lliurarà el premi UNESCO/Guillermo Cano World Press Freedom Prize. Aquest guardó, creat el 1997, es concedeix anualment a una persona, organització o institució que hagi fet una contribució destacada a la defensa i/o la promoció de la llibertat de premsa a qualsevol part del món, i especialment quan això s’ha aconseguit a costa de córrer riscos i perills. El premi porta el nom de Guillermo Cano Isaza, un periodista colombià que va ser assassinat davant de l’oficina del diari El Espectador a Bogotà, el 17 de desembre de 1986.

Paral·lelament la Unesco ha posat en marxa una campanya, “Tot està bé” (“Everything is allright”) i encoratja els mitjans i els professionals del periodisme a publicar els missatges de la campanya, tant a les xarxes socials com als diaris impresos: Si diem que tot està bé a les notícies, significa que alguna cosa no funciona en el periodisme. I quan alguna cosa no funciona en el periodisme, no es poden protegir els drets humans…

Everything is allright

Reporters sense Fronteres, l’organització no governamental amb seu a París que defensa la llibertat de premsa al món i els periodistes perseguits per la seva activitat professional, ha anunciat que el 3 de maig presentarà l’edició 2023 de l’Índex Mundial de la Llibertat de Premsa. L’Índex Mundial analitza i compara l’estat de la llibertat de premsa a 180 països durant l’any anterior a la seva publicació i es basa en dos components:

  • Un recompte quantitatiu dels abusos comesos contra periodistes en relació amb la seva feina
  • Una anàlisi qualitativa de la situació de cada país a partir de les respostes donades a un qüestionari per part d’especialistes en llibertat de premsa (inclosos periodistes, investigadors, acadèmics i defensors dels drets humans)

Arreu del món s’organitzen actes per commemorar aquest Dia Mundial. Les etiquetes que es proposen per etiquetar-los a les xarxes són #WorldPressFreedomDay i #PressFreedom. En destacarem uns quants que es faran a Catalunya i Espanya:

Font de la imatge: Web del Col·legi de Periodistes de Catalunya

El mateix dimecres 3 Lleida acollirà el VIII Simposi sobre la Llibertat de Premsa, organitzat per la demarcació lleidatana del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Universitat de Lleida. El tema d’enguany serà “Intel·ligència artificial i llibertat de premsa”. Vegeu el programa al web del Col·legi de Periodistes. La jornada es podrà seguir a través del canal de Youtube del Col·legi.

La Unió de Periodistes Valencians lliurarà els guardons de la 42a edició dels Premis Llibertat d’Expressió al periodista basc Pablo González, empresonat a Polònia des de fa més d’un any, i al periodista nicaragüenc Carlos Fernando Chamorro Barrios, exiliat a Costa Rica a causa de la persecució política per part del govern que pateix al seu país. L’acte es farà el 3 de maig a l’aula magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.

La Asociación de la Prensa de Madrid organitza conjuntament amb l’ICAM (Ilustre Colegio de la Abogacía de Madrid) la jornada “Unidos por la libertad de prensa“.

La Federación de Sindicatos de Periodistas ha publicat un escrit amb motiu del 3 de maig i també de l’1 de maig, Dia del Treball, en què denuncia retrocesos en la llibertat d’informació i en què reclama a tots els governs que defensin aquest dret i garanteixin unes condicions laborals i professionals dignes.


Per saber-ne més:

Hi ha diverses entitats a nivell internacional que treballen per promoure la llibertat de premsa i la seguretat dels professionals del periodisme. Algunes de les més importants són:

Reporters sense Fronteres (RsF), de la qual n’hem parlat més amunt.

Comittee to Protect Journalists (CPJ): organització independent i sense ànim de lucre que defensa el dret dels periodistes a informar amb seguretat i sense por de represàlies. Recentment ha publicat un informe que denuncia que la Unió Europea és inconsistent a l’hora de complir els seus propis compromisos en matèria de llibertat de premsa: Fragile Progress: The struggle for press freedom in the European Union.

International Press Institute (IPI): xarxa d’editors i periodistes de 100 països, que promou un periodisme lliure, independent i de qualitat.

International Federation of Journalists (IFJ): creada el 1926, representa 600.000 professionals dels mitjans, de 187 sindicats i associacions procedents de més de 140 països.

European Federation of Journalists (EFJ): agrupa 73 associacions de periodistes de 45 països europeus, representant uns 320.000 professionals. D’Espanya, en són membres, entre altres, la FAPE (Federación de Asociaciones de Periodistas de España) i la FeSP (Federación de Sindicatos de Periodistas).

WAN-IFRA, l’Associació Mundial d’Editors de Notícies, manté una secció sobre llibertat de premsa al seu web.

També us poden resultar interessants aquests dos mapes interactius:

Mapping Media Freedom, elaborat per l’European Centre for Press and Media Freedom, avalua la llibertat dels mitjans de comunicació als països europeus.

Global Freedom Status és un mapa que no analitza directament la llibertat de premsa, però sí l’estat d’altres elements que hi tenen molt a veure: estat de la democràcia, drets polítics, drets civils i llibertat d’Internet. El manté l’organització Freedom House.

Per acabar aquest apartat, esmentem Index on Censorship, una organització sense ànim de lucre que posa en marxa campanyes per defensar la llibertat d’expressió a tot el món. Publica treballs d’escriptors i artistes censurats, promou el debat i vigila les amenaces a la llibertat d’expressió.


A Catalunya els professionals dels mitjans compten amb una sèrie d’associacions, algunes de les quals llistem aquí:

Col·legi de Periodistes de Catalunya

Sindicat de Periodistes de Catalunya

Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Associació Catalana de Comunicació Científica

Sindicat de la Imatge

Fundació Consell de la Informació de Catalunya


Per últim, però no menys important, cal conèixer el Mapa de la censura, una iniciativa de l’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat que des de 2015 “recull fets o situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al dret a la informació i la llibertat d’expressió als Països Catalans”. El mateix Mèdia.cat publica l’Anuari Mèdia.cat amb reportatges de periodisme d’investigació sobre temes que han estat silenciats o passats per alt als mitjans convencionals.

Share