Entrevista a Antonio Iturbe, editor de la revista Librújula

Antonio Iturbe és escriptor, periodista i editor de Librújula, publicació en edició digital (www.librujula.com i librujula.publico.es) i en edició impresa bimestral que es distribueix a quioscos i algunes llibreries. Librújula no vol només informar de les novetats editorials sinó també encomanar la passió per la lectura amb un periodisme de mirada personal.

Quins han estat els seus projectes editorials?

He treballat a revistes com el suplement de televisió d’El Periodico (Teletodo), Fantastic Magazine i Qué Leer, on vaig estar dinou anys de redactor en cap, sotsdirector i director.

Què és el que li va moure a encetar el repte Librújula?

L’any 2015 una pèssima gestió de l’empresa editora de Qué Leer, MC Ediciones, que la va portar a suspensió de pagaments, va fer insostenible la situació laboral. El sotsdirector de Qué Leer, Milo Krmpotic, i jo vam marxar aquell gener de 2015 i, de manera solidària, la majoria de col·laboradors també ho va fer. En aquell moment vam decidir fundar la nostra pròpia revista i va néixer Librújula. Amb els meus estalvis vaig pagar la pàgina web i les despeses de col·laboracions del primer any i gràcies a la generositat de molts col·laboradors hem tirat endavant.

Quines seccions té la revista i per què?

La idea és que la revista sigui una finestra al món del llibre i oferim diversos miradors: la crítica per qui vulgui anàlisi més tècnica, entrevistes a escriptors per conèixer el seu món interior, cròniques per establir el pont entre la literatura i el periodisme narratiu… Després hi ha finestres específiques al còmic, la poesia o els fotollibres per la senzilla raó que ens fascinen.

Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

El nucli de la revista fem una reunió de sumari i cadascú aporta les seves idees. També són benvinguts tota mena de suggeriments dels col·laboradors. Seleccionem el que més ens interessa i tractem de ficar en la revista la quantitat més gran de substància possible, però sense atapeir. La revista ha de tenir contingut i pes, però també ha de ser un objecte artístic visualment.

Per què “Librújula“?

És un joc de paraules amb “libro”i”brújula”: LI BRÚJULA (La bruixola dels llibres).

Quin perfil de lector teniu?

Tenim més dones que homes, en una forqueta entre els 30 i els 60 anys.

Com assumiu l’era web?

Tenir oberta una pàgina web té les seves complicacions i les assumim el millor que podem. És una finestra oberta al món, la qual cosa està molt bé, però també té els seus inconvenients: per les finestres llances causes però també t’entren. Hi ha virus, atacs hacker, suplantacions… l’empresa informàtica que manté la web és crucial perquè tot funcioni.

Com veu el futur dels publicacions periòdiques en paper?

El periodisme noticiós ha de ser digital, no crec que pugui haver-hi discussió. La velocitat a donar la notícia de manera immediata, la capacitat d’ampliació de la dada, la possibilitat de correcció, el complement de vídeo, fotografies, àudio… són imbatibles i fan inapel·lable que els mitjans informatius en paper tinguin ja els dies comptats. No obstant això, un tipus de periodisme que no sigui de dada sinó de mirada, d’atmosfera i de textura, que ofereixi un artefacte en paper que sigui un objecte gustós de tenir a les mans, continuarà tenint un públic, encara que no sigui majoritari. És un tipus de periodisme que no té com a premissa principal la rapidesa sinó la seducció.

I el futur dels digitals?

Em temo que veurem caure moltes capçaleres del periodisme clàssic. En el món digital, la fusió d’informació i entreteniment no té marxa enrere. I com que l’entreteniment sempre té menys cost de producció que la informació i sovint genera més ingressos, veurem sofrir molt els mitjans informatius. Segurament acabaran sobrevivint dues o tres referències sòlides com a mitjans digitals informatius, altres es reconvertiran (alguns ja ho estan fent) en comunicació d’entreteniment i altres faran fallada.

Quins canals de distribució i difusió feu servir?

La revista en paper la distribueix en quioscos Logintegral i, en llibreries, SGEL i Libel·lista. En l’edició digital tenim el nostre propi servidor i el nostre domini www.librujula.com però també un acord de cessió de tràfic amb el diari digital Público.

Quines altres revistes ens recomana i per què?

Sóc molt fan de The New Yorker. Aquest periodisme de cocció lenta, fet amb mitjans i gent de molt de talent, no morirà. És clar, ells tenen l’avantatge de fer una revista en anglès que poden vendre en 200 països.

Què és el millor de la vostra feina?

Que a vegades, fins i tot amb una certa freqüència, podem compartir coses que ens fascinen, que ens sorprenen, que ens emocionen. Jo acabo de descobrir a Olga Tokarczuk, la premi Nobel polonesa i m’ha semblat tan extraordinària, que poder explicar-ho m’omple de satisfacció. A més, quan parles d’algú amb més talent que tu, fins i tot t’empeny cap amunt.

Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Recomanar-los que llegeixin. Llegir no és obligatori. Es pot viure la vida perfectament sense llegir llibres i ser molt feliç. Però si obres aquesta esquerda de la realitat i et fiques per ella… la teva vida es desplega com un origami.


Antonio Iturbe (1967) va néixer a Saragossa i va créixer al barri portuari de Barcelona, la Barceloneta. Ha publicat les novel·les Rectos torcidos (2005); Días de sal (2008); La bibliotecària d’Auschwitz (2012), publicada a 40 països, premi Troa i guanyadora de diversos premis internacionals; A cielo abierto (2017, Premi Biblioteca Breve); La playa infinita (2021) i el llibre juvenil La teniente Farah (2022). També l’assaig 50 moments literaris (2017). És autor de la sèrie de llibres infantils Els casos de l’Inspector Cito, traduïda a nou idiomes, i de la sèrie La isla de Susú. Com a periodista cultural, ha treballat en revistes com Fantastic Magazine o el suplement de televisió d’El Periódico i ha col·laborat en diversos mitjans, entre ells El País, Público, Elle i Rutas del Mundo. Durant dinou anys va estar a la redacció de Qué Leer. Actualment és director de la revista de llibres Librújula i col·laborador als diaris La Vanguardia i Heraldo de Aragón.


ENLLAÇOS DE LIBRÚJULA

Equip de Librújula. Antonio Iturbe és el segon començant per l’esquerra. Fotografia: ©Librújula
Share

Presentació de Vida subacuática, antologia de textos de La charca literaria

Vida subacuáticaHem assistit a la presentació de Vida subacuática, la primera antologia impresa de la revista digital La charca literaria.

L’acte ha tingut lloc el dissabte 11 de gener, a la llibreria No llegiu del Clot, que va obrir les seves portes fa poc més d’un mes al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona.

La charca literaria va començar fa quatre anys, per acollir tot tipus de creacions literàries: poesia, narrativa, opinió… amb el compromís de publicar dues peces cada dia (menys durant les vacances!). En aquest temps, hi han aparegut més d’un miler de textos, i actualment compta amb una setantena de col·laboradors, alguns dels quals mantenen unes seccions fixes.

La idea de reunir una selecció de les millors aportacions i publicar-les en un llibre imprès va sorgir l’estiu passat. Es va fer una campanya de micromecenatge, i el resultat ha estat el volum Vida subacuática, que recull 100 peces de 63 autors.

La presentació del llibre ha anat a càrrec del coordinador de la revista, Pere Montaner. També hi ha intervingut l’editora, Myriam Soteras, i uns quants dels participants al llibre, que han parlat de la seva relació amb La charca i han llegit algunes de les seves creacions.

Share

Entrevista a Txaro Cárdenas, directora de MoonMagazine

Fotografia: Javier Sánchez Sáez

Txaro Cárdenas és periodista freelance. La seva activitat professional principal està vinculada al món digital a partir de la creació del primer web (novembre 2010) que donaria inici a un projecte de revista cultural on començà a treballar com a redactora i responsable de difusió. L’abril de 2015, amb motiu de la nova configuració web de la revista, assumeix la seva direcció així com la tasca d’editora.

MoonMagazine ha mantingut el seu caràcter lúdic-cultural des dels seus inicis sota el símbol que representa la lluna: un lloc metafòric on es donen cita els apassionats de la literatura, la música, l’art, el cinema, el teatre i la història. Fuig dels llocs comuns per oferir una visió de la cultura des de l’enfocament humà, fent sempre protagonistes a lectors i autors.

Basada en l’estructura dinàmica dels blocs col·laboratius, la revista actualitza els seus continguts contínuament, el que possibilita la seva difusió i posicionament natural. En les seves seccions destaquen els articles i ressenyes literàries, el curs en línia gratuït d’escriptura, els relats d’autors novells, els posts corals de poesia en què participen poetes i artistes del col·lectiu Artistes Creadors de MoonMagazine, les crítiques teatrals i cinematogràfiques, les entrevistes a escriptors i directors de cinema, l’apartat gastronòmic, una secció gràfica sobre temes d’actualitat i els articles en els quals la dona és la protagonista des del punt de vista social i cultural.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

Me he visto felizmente involucrada en proyectos diversos, algunos relacionados con el mundo de la poesía (he participado en dos recitales poéticos), otros han tenido como punto de partida y escenario las redes sociales, en las que he representado a una empresa de sistemas informáticos, un grupo de rock y un atelier de San Sebastián.

Pero ante todo soy articulista y creadora literaria. He tenido la suerte de que mi trabajo literario formara parte de antologías de narrativa breve y poesía, he prologado cuatro libros (un ensayo, un poemario y dos antologías de relatos) y recientemente, el epílogo de un libro de poemas.

Aunque he sido redactora en varias webs de noticias, mi actividad periodística se centra principalmente en MoonMagazine, y en la actualidad estoy inmersa, junto a un par de amigos con los que comparto inquietudes laborales y culturales, en la creación de un sello editorial dirigido a «iluminar» nuevos talentos literarios.

-Parli dels orígens de la revista. Què us va moure a encetar aquest repte?

Revista MoonMagazine

La revista surgió a raíz de mi trabajo como auxiliar de edición web y community manager en una empresa de sistemas informáticos. La idea era que MoonMagazine fuera su «imagen cultural» y un espacio para nuevos valores literarios y artísticos. Con el tiempo vi que la idea calaba entre los lectores y que merecía la pena ir más allá. La empresa desapareció, pero mantuvimos la revista hasta que decidí tomar las riendas y modernizarla. Nunca agradeceré lo suficiente a mi mentor —siempre ha preferido mantener el anonimato— y creador de MoonMagazine, su inmensa generosidad. Nuevo web (la migración supuso una pérdida de posicionamiento pero no se tardó mucho en superar los resultados anteriores), nuevos colaboradores y la misma línea editorial abierta a todos los temas fascinantes que se interpusieran en nuestra órbita.

-Quin perfil lector te la vostra publicació.

Lo cierto es que el perfil es muy amplio porque es una revista miscelánea, dirigida a un público heterogéneo. En MoonMagazine hay cabida para todo el espectro cultural y eso incluye a los lectores. El lector que busque recomendaciones literarias desde novela negra hasta ciencia ficción, pasando por la literatura infantil y juvenil, el profesional del ámbito editorial, el lector que quiera conocer datos curiosos sobre sus autores o artistas favoritos, el escritor novel que desee mejorar en su oficio o publicar sus primeros relatos, el cinéfilo y el realizador que comienza su carrera, el seguidor de la escena off, el amante de la poesía, el lector comprometido con temas sociales y el que desee colaborar y escribir en la revista.

MoonMagazine no es una revista especializada en un tema concreto. MoonMagazine es una revista especializada en el lector.

 -Com escolliu els temes i els col·laboradors. 

MoonMagazine se ha revelado como un trampolín profesional para los integrantes del equipo, algunos de los cuales han sido propuestos por mí o por Néstor Belda, escritor, corrector y miembro del consejo editorial de la revista, mientras que otros han tocado a nuestra puerta con propuestas interesantes a las que hemos dado cobertura sin pensarlo demasiado. No voy a mencionar nombres, es mejor que consultéis la pestaña «Equipo». Ahí están todos.

En cuanto a los temas, os diré que estoy en constante cavilación, siempre dispuesta a innovar y a lanzar actividades que unan a escritores, artistas e, incluso, otras revistas y webs culturales, para crear sinergias de las que nos beneficiamos todos, pero, sobre todo, el lector que se acerca a MoonMagazine porque sabe que le ofrecemos algo más.

Com assumiu l’era web.

MoonMagazine ha nacido en plena era web y una de mis constantes preocupaciones es mantenerme al tanto de todos los cambios que afectan al posicionamiento web y al SEO. Dos terceras partes del tráfico que genera la revista tienen su origen en el posicionamiento orgánico. El resto proviene de la difusión en RRSS. Los cambios de algoritmos informáticos afectan negativamente a la difusión de enlaces en las redes, por lo que cada vez es más imprescindible elegir contenidos relevantes y aplicar las estrategias de posicionamiento.

-Com veu el futur de les publicacions en paper?

Pienso que los grandes medios cuentan, evidentemente, con muchas ventajas (además de su potencial financiero, se apoyan en sus versiones digitales y en la mecadotecnia), pero lo cierto es que cada vez existen menos puntos de venta, los libreros se quejan del constante descenso de ventas (tanto en prensa como en libros). Ante la regresión económica y el consiguiente descenso del poder adquisitivo, lo más fácil es restringir gastos que se consideran superfluos… Como tenemos Internet —el «todo gratis» y descargable—, la alternativa parece clara. Y evidentemente, salen perdiendo las publicaciones culturales más «pequeñas».

-I el futur de les digitals?

Cada vez hay más publicaciones digitales. Su éxito dependerá de su capacidad para adaptarse al medio, en constante evolución, e innovar, porque la masificación es evidente y empuja a una «selección natural» que está en manos del gigante Google.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Como revista digital, nuestros «canales» son las redes sociales, los buscadores y otras webs que nos referencian.

-Quines revistes us enduríeu a una illa solitària.

Tendría que ser una isla con wifi, pues estoy enganchada a webs como Abrir un libro, Revista Calibre .38, Jot Down Magazine (también en papel) o Cita en la Glorieta. Hay una revista cultural italiana que suele traducir sus textos al español: Caffè Book.

Quines altres revistes ens recomana i per què.

Revistas como Jot Down, La Galla Ciencia y eñe. De todos modos, os recomendaría que leáis todo lo que caiga en vuestras manos: revistas, periódicos, libros…

-Què és el millor de la seva feina.

Por una parte, y aunque suene algo extraño, me encanta editar —maquetar—, dar forma a los artículos, revisar los textos, añadir descripciones o titulares que enriquezcan el contenido o lo hagan más legible para dispositivos móviles o más claro para los motores de búsqueda. Me encanta y me ayuda a relajarme, hasta el punto de que soy incapaz, llegado el momento, de escribir mis propios artículos en un documento Word: necesito hacerlo directamente en el editor, si no, ni me concentro ni me inspiro.

Y lo mejor, sin duda, es hablar con los colaboradores, asesorarlos cuando lo necesiten o trabajar con ellos a la hora de crear nuevas secciones, que muchas veces suponen verdaderos retos. Eso sí, son retos fascinantes dirigidos siempre al lector objetivo de MoonMagazine.

-Vol afegir o recomenar alguna cosa?

Mi recomendación es la siguiente: lean. Si no leen están perdidos.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a la revista.

Gracias a vosotros por contar con MoonMagazine. Con el punto info.

 

Share