Pels que ens interessa la història però ens sentim perduts davant l’immens maremàgnum de llibres, o simplement volem gaudir una estona llegint, les revistes ens ofereixen una proposta molt atractiva, variada i visual. Durant dècades capçaleres com L’Avenç, Historia y Vida o Historia 16 han complert amb escreix aquesta funció que darrerament ha estat adaptada als nous temps per Sàpiens o Historia National Geographic. No obstant, l’aparició el desembre del 2016 de El Món d’Ahir ha marcat, per a mi, un abans i un després pel que fa a aquest tipus de publicacions. El fet que el títol de la revista sigui un homenatge a un dels llibres de Stefan Zweig més commovedors i atractius del nostre passat recent ja és tota una declaració d’intencions. En paraules del seu director Toni Soler:
La revista és un híbrid entre literatura, periodisme i assaig, en poques paraules: història d’autor”.
Aquest plantejament acompanyat d’un disseny totalment innovador la converteix en una publicació original i apassionant. El ventall de col·laboradors és tant divers que ens porta des de Xavier Antich fins a Orhan Pamuk, des de Paul Preston fins a Xavier Theros… enriquit, a més, amb la recuperació de textos de firmes com Stendhal o Josep Pla. Tot això ja seria prou motiu per convertir-nos en fidels lectors però l’espectacular grafisme ens atrapa definitivament: tipografia innovadora, paper en colors impactants, cartografies, fotografies de qualitat i un gran treball en la iconografia. Resulta, doncs, un plaer submergir-se en les pàgines de El Món d’Ahir i assaborir poc a poc les variades propostes que ens ofereix trimestralment, gaudir de la història com a relat dels fets, però també dels fets dels éssers humans, amb narració, anàlisi i emoció a parts iguals.
Jordi Batalla
