Entrevista a Esteve Masalles, director de la revista Kesse

50 números de la revista Kesse

Esteve Masalles Feliu, director de la revista Kesse, és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, llicenciat en Humanitats per la UOC i té un postgrau d’Informació i Documentació. Ha treballat com a Tècnic de Cultura dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. Actualment és el responsable de la col·lecció local a la Biblioteca Pública de Tarragona.

La feina de bibliotecari obliga a seguir les novetats editorials i els articles que es publiquen. També la relació professional amb els usuaris i usuàries permet establir contactes per a la publicació de nous articles. Són feines que es complementen força bé.

Esteve Masalles

Vostè és el director de Kesse des de l’any 2011 i anteriorment havia format part del Consell de Redacció. Quan i com neix la revista?

La revista Kesse neix el març del 1989 molt vinculada al Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona. Els articles publicats a Kesse prenen de forma total o parcial el Camp de Tarragona com a marc de referència geogràfic. Poden tractar qualsevol temàtica en l’àmbit de la història, les ciències socials, la literatura, l’art o les humanitats. Va sortir al voltant de la Universitat, degut a la inquietud de joves llicenciats en àmbits diversos com la filosofia, l’economia i la història. El 2019 la revista ha publicat el número 50 i, en una mena d’auto-homenatge, hem repetit la imatge de la coberta del primer número; si bé el disseny gràfic és diferent.

Quina periodicitat té?

La periodicitat ha anat canviant: primer va ser trimestral, després dues vegades a l’any i ara és anual.

A quin públic s’adreça la publicació?

Els continguts de la revista van adreçats a un públic general interessat a aprofundir en l’actualitat dels estudis locals. Un dels valors de Kesse és l’estímul per a joves universitaris per publicar-hi el seu primer article i donar a conèixer les seves inquietuds. En aquests 50 números han publicat gairebé 240 autors diferents.

Quina estructura té la publicació?

Tenim un dossier central, de tres o quatre articles, dedicat a un tema concret, una secció miscel·lània, amb dos o tres articles de temes diversos, i l’apartat de les ressenyes.

Com escolliu els temes a publicar?

Doncs es fa reunió del Consell de redacció i entre tots decidim la temàtica del dossier central per publicar. Alguns dels temes més destacats han estat el Setge de Tarragona de 1811, el Teatre al Camp de Tarragona, l’impacte de les noves tecnologies … o fins i tot el sexe. Especialment important va ser el número La literatura catalana al Camp de Tarragona que es va presentar a la Fira de Frankfurt l’any 2007. Va ser una fita per la revista i se’n va fer un número en català i anglès i un número en castellà i alemany amb un total de 800 exemplars de cada.

La revista és en paper. Teniu format digital?

Tenim la voluntat de fer una revista ben editada en paper amb un treball de disseny acurat. També la trobareu a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)

Hem vist que de cada número se’n fa una presentació. És habitual en el món local?

Si, de cada número publicat se’n fa una presentació. Aquest acte de presentació ajuda a visualitzar el Cercle d’Estudis Guillem Oliver que hi ha al darrera; a més dels socis també s’hi convida els autors i els col·laboradors.  Darrerament s’ha fet amb aliança amb altres associacions i entitats com Òmnium Tarragonès i Fet a Tarragona per reforçar sinèrgies i augmentar la difusió.

Quina publicació és o pot ser la competència a nivell local?

Una revista similar a la nostra, només que sigui perquè està sostinguda per una associació cultural sense ànim de lucre, podria ser el Butlletí Arqueològic editat per la Reial Societat Arqueològica de Tarragona,on es publiquentreballs relacionats amb l’arqueologia. Entenem que aquesta és la seva especialitat i nosaltres n’hem publicat ben pocs. La relació no és de competència.

Què és el millor de dirigir Kesse?

En el nostre cas diria que el director al final és aquell que fa d’animador i de secretari. El millor de tot és participar en el consell de redacció, cosa que permet saber, i contrastar, quines són les línies d’interès que es poden treballar i desenvolupar.

En el seu cas treballar a la secció local de la Biblioteca Pública de Tarragona que aplega el Dipòsit Legal de la província li representa estar molt al dia de tot allò que es publica a tot el territori.

Sí, això és molt clar. La feina de bibliotecari obliga a seguir les novetats editorials i els articles que es publiquen. També la relació professional amb els usuaris i usuàries permet establir contactes per a la publicació de nous articles. Són feines que es complementen força bé.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a la Revista Kesse!

Share

Entrevista a Ferran González coeditor de 142 Revista Cultural

Nascut a Sabadell el 1958, Ferran González és llicenciat en Història, per la Universitat de Barcelona. Apassionat de la literatura i les humanitats te i gestiona una llibreria, i des de fa uns mesos codirigeix i edita, juntament amb Paco González Fuentes142 Revista Cultural.

142 Revista Cultural va néixer l’1 de març del 2019. La seu editorial es troba Sitges. De periodicitat trimestral 142 revista cultural és una publicació impresa, essencialment literària. Cadascun dels seus números trobem poesía, relats, ressenyes de llibres, propostes de lectura, artícles, entrevistes a persones relacionades amb l’àmbit literari, del cinema i d’altres expresions artístiques com ara fotografia, pintura, etc.

Els directors de la revista. ©Fotografia: 142 Revista Cultural

El alma de la revista reside en los temas esencialmente ligados a la lucha por la vida, con un carácter profundamente humano. Entrevistas a personas que sin tener relación con el mundo literario o artístico tienen historias que merecen ser contadas”.

La llengua de la revista és el castellà. “L’editorial” de cadascuns dels exemplars es troba en castellà, català, euskera i gallec i els poemes es publiquen en la llengua original.  Amb una curada edició, 84 págines, moltes a color, comença a distribuir-se a nivell nacional i a alguns països llatino-americans.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

Se trata de nuestro primer proyecto editorial.

-Parli’ns dels orígens de la revista. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

El orígen de la revista tiene relación con el nombre de la misma. Paco González y yo somos hermanos y co-directores de la revista. Nacimos en Sabadell y durante casi 20 años convivimos en la misma habitación de una casa, en Sabadell, que tenia el número 142. Nuestra pasión por la cultura nace en esa etapa. La vida nos llevó a vivir muy distantes físicamente: Paco en El Puerto de Santa María (Cádiz) y yo en Sitges (Barcelona). Gracias a este proyecto hemos vuelto a reunirnos en el 142 y estamos en una de las etapas más motivadoras e ilusionantes de nuestra vida. Un gran reto, a la vez.

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

Es una revista de cultura dirigida a un espectro amplio de lectores. No es una revista para especialistas. Eso no impide que sus contenidos pueden resultar de interès tanto para un público amplio como para personas con un mayor nivel cultural. Los temas, si se abordan con un lenguaje claro y pedagógico, pueden resultar comprensibles para muchas personas.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

En los contenidos de la revista, la literatura es la parte más importante. Yo diria que un 70-80 por ciento. El resto lo dedicamos a otras expresiones culturales: cine, pintura, fotografia, arte en general. Hay tambien una parte esencial para nosotros, a la que denominamos el “alma” de la revista. Entrevistas a personas que no tienen relación con el mundo de la cultura pero que tienen historias de interès. Son historias muy ligadas a la lucha por la vida, a la realidad cotidiana, a la fragilidad como seres humanos, a las esperanzas y desesperanzas.

Escritores consagrados y también noveles. Relatos, poemas, reseñas literarias, propuestas de lectura. Tenemos la suerte de contar con un buen equipo y con experiencia en ámbitos diversos. Queremos tambien dar voz a quienes no suelen tener tanto protagonismo pero estan haciendo una labor creativa impresionante. A título de ejemplo, en el ambito del cine, no solo nos dirigimos a directores/as o actores/actrices, sino a otras personas que lo hacen possible: montaje, sonido, fotografia… Nos interesa su punto de vista. Y en el ámbito literario, los traductores, editores…

Hay tambien entre los autores, una gran presencia de Latinoamérica. En el número 2 hemos publicado una maravillosa antología de poesía de mujeres poetas venezolanas actuales.

-Com assumiu l’era web?

Está claro que hay que adaptarse a los tiempos. Aunque nuestro proyecto nace “en papel”, está en el horizonte la versión digital de la revista. Hoy en dia, la presencia en “redes”, además, es importante. Permite llegar a un público mucho más amplio e interactuar con él. Eso contribuye decisivamente a mejorar los contenidos. Nuestra apuesta por la calidad nos parece esencial.

Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Hoy por hoy nos parece que sigue teniendo un espacio. Como también lo tiene el libro en papel. No se nos escapa que tienen más éxito de ventas otro tipo de revistas. Nuestro público es, por desgracia, más reducido. Pero nuestra convicción de que la cultura es esencial, y ya casi lo único que nos puede salvar, hace que sigamos luchando por lo que creemos y nos da fuerza para superar las adversidades.

-I el futur de les digitals?

Les auguro un gran futuro. Aunque pueden seguir coexistiendo ambos tipos de publicación (papel-digital), las nuevas generaciones, sin duda, van a ser grandes consumidores de formatos digitales. Ya lo son.

142 Revista Cultural

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Como hace pocos meses que nació la revista, no hemos dado el salto de trabajar con una distribuidora a nivel nacional. En breve se hará. Hemos dado un primer paso colaborando con una distribuidora local de las Islas Baleares. Allí la revista está ya en más de cien puntos de Mallorca, Menorca e Ibiza. También hemos llegado a acuerdos con librerías de gran prestigio de Barcelona y Madrid (La Central, Laie, etc.). Distribuimos tambien nosotros mismos desde nuestra sede editorial en Sitges.

La revista tambien se puede adquirir por internet a través de plataformas (Marketplace) como: Amazon, Casa del Libro, Uniliber e Iberlibro. De esa forma también está al alcance de cualquier comprador internacional.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

La maleta de Portbou y 142 Revista Cultural.

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

Creo que Librújula es una buena revista. No solo por sus contenidos sino por la cuidada edición. Su trabajo de diseño me parece excelente.

-Què és el millor de la seva feina?

Vivir la experiència de ver nacer y consolidar nuestro primer proyecto editorial. Tener la oportunidad de trabajar sencillamente en algo que te apasiona. Tener la oportunidad de conocer a personas del mundo de la cultura y otras personas no tan ligadas a dicho mundo, y poder enriquecerme escuchando lo que tienen que decir. Dar voz a quienes no tienen muchas oportunidades de darse a conocer. Y, como no, haber vuelto junto a mi hermano a aquella habitación del 142 en la que tantos sueños se forjaron. Al menos, uno de ellos, lo hemos hecho realidad.

-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Daros las gracias por esta oportunidad que nos brindáis. Y deciros que trabajaremos con todas nuestras energías y nuestra pasión por hacer una revista con contenidos de calidad. Es nuestro granito de arena para contribuir mediante la educación y la cultura a un mundo mejor y a que seamos mejores personas.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a 142 revista cultural!

 

 

Share

Entrevista a Abel Carretero, director de la revista Llengua Nacional

Abel Carretero és filòleg català i geògraf, format a la Universitat de Barcelona entre els anys 2009 i 2015. També té un màster en assessorament lingüístic, que és l’àmbit al qual es dedica professionalment. La revista Llengua Nacional és una publicació trimestral que edita l’Associació Llengua Nacional i que vol difondre i promoure un model de llengua culte i genuí. Actualment és el director de la revista i el president de l’Associació.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

Des dels inicis el projecte ha consistit a publicar la revista amb la intenció fer divulgació lingüística. Donar a conèixer la nostra llengua des de molts punts de vista diversos, tant qüestions de lèxic com gramaticals, de sociolingüística, etc. En aquest sentit, la idea és contribuir a la difusió de la llengua a partir del coneixement dels molts professionals i experts que hi col·laboren.

-Parli’ns dels orígens de la revista. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

La revista va néixer l’any 1991. Això vol dir que era un context molt diferent de l’actual. En aquell moment el principal objectiu era promoure el procés de normalització lingüística, defensar l’ús correcte de la llengua i donar a conèixer i difondre totes les seves possibilitats expressives i tots els seus recursos vàlids en els diversos àmbits i nivells de comunicació. Aquests objectius, malauradament, segueixen vigents, ja que la situació del país encara no és de normalitat absoluta, malgrat el pas dels anys i totes les persones que hi han lluitat.

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

En general és un perfil de persones especialitzades, tot i que hi ha també un públic general que està interessat en la llengua. Molts dels nostres articles estan escrits per acadèmics però conserven un to planer i accessible per a un públic general.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

Fa molts anys que tenim un ventall de col·laboradors força ampli. Tot i així, sempre estem oberts a noves incorporacions de persones que vulguin escriure i publicar a la nostra revista. Pel que fa als temes, sovint ens arribem articles ben diversos, i el que fem és publicar-los tots, cadascun sota la temàtica corresponent. El que també hem fet darrerament és publicar alguns números especials o monogràfics. En tal cas, ho escollim entre totes les persones que formem part de la revista: el director, la sotsdirectora, l’editor i els membres del Consell Assessor (entre els quals hi ha en Josep Ruaix o l’Albert Jané, els dos puntals de Llengua Nacional).

-Com assumiu l’era web?

Com un repte i alhora com una oportunitat. Les noves tecnologies ens permeten donar-nos a conèixer i arribar a més gent, la qual cosa ens sembla sempre un fet molt positiu. Hem penjat en obert la revista a la nostra web i hi tenim tots els números digitalitzats (excepte els 4 últims, que només són consultables per als subscriptors). En total, un centenar de números de la revista que permeten consultar centenars d’articles de llengua, ressenyes, etc.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Potser sóc una mica romàntic en aquest sentit, però el paper per mi continua tenint molt de futur, ja que sempre hi haurà públic disposat a assaborir un llibre en paper. Ens passem el dia davant de les pantalles. Per mi és un goig (i cada cop més) poder llegir en paper.

-I el futur de les digitals?

També tenen el seu públic, i cada cop és més nombrós, de manera que veig possible la coexistència de totes dues maneres de llegir i informar-se.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Bàsicament la revista arriba als socis i subscriptors mitjançant correu postal. La reben directament a casa. Aquest és el principal canal de distribució. Tot i així, en unes quantes llibreries d’arreu dels Països Catalans també hi són per poder comprar. A Barcelona, Girona, Lleida, Reus, Tàrrega, Palma o València, per exemple. A la nostra web hi ha la llista completa de llibreries. També a l’Abacus, per cert.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Qualsevol que em permeti descobrir coses noves i adquirir coneixement. M’agraden molt les revistes de reportatges i de geografia (potser per deformació professional, qui sap).

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

Hi ha revistes molt interessants, a parer meu. Per exemple, Catorze, Cavall Fort, L’Avenç, Sàpiens, Descobrir, El temps… La llista seria inacabable. Com es pot veure, tenim un país replet de revistes amb un contingut de molta qualitat i apte per a tothom.

-Què és el millor de la seva feina?

Que sempre s’aprenen coses noves. I que si t’agrada llegir… No fas altra cosa! En aquest sentit el que més em reconforta és saber que gràcies a la nostra feina estem difonent coneixement i cultura i ajudem altres persones a aprendre, també.

-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Recomanaria que es llegís més. Que es llegís molt. Llegir és el que ens fa lliures, que se sol dir. I és llegint, crec, com aprenem més a conèixer el nostre entorn i a entendre millor el món i el perquè de les coses.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Llengua Nacional.

Share

Entrevista a Txaro Cárdenas, directora de MoonMagazine

Fotografia: Javier Sánchez Sáez

Txaro Cárdenas és periodista freelance. La seva activitat professional principal està vinculada al món digital a partir de la creació del primer web (novembre 2010) que donaria inici a un projecte de revista cultural on començà a treballar com a redactora i responsable de difusió. L’abril de 2015, amb motiu de la nova configuració web de la revista, assumeix la seva direcció així com la tasca d’editora.

MoonMagazine ha mantingut el seu caràcter lúdic-cultural des dels seus inicis sota el símbol que representa la lluna: un lloc metafòric on es donen cita els apassionats de la literatura, la música, l’art, el cinema, el teatre i la història. Fuig dels llocs comuns per oferir una visió de la cultura des de l’enfocament humà, fent sempre protagonistes a lectors i autors.

Basada en l’estructura dinàmica dels blocs col·laboratius, la revista actualitza els seus continguts contínuament, el que possibilita la seva difusió i posicionament natural. En les seves seccions destaquen els articles i ressenyes literàries, el curs en línia gratuït d’escriptura, els relats d’autors novells, els posts corals de poesia en què participen poetes i artistes del col·lectiu Artistes Creadors de MoonMagazine, les crítiques teatrals i cinematogràfiques, les entrevistes a escriptors i directors de cinema, l’apartat gastronòmic, una secció gràfica sobre temes d’actualitat i els articles en els quals la dona és la protagonista des del punt de vista social i cultural.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

Me he visto felizmente involucrada en proyectos diversos, algunos relacionados con el mundo de la poesía (he participado en dos recitales poéticos), otros han tenido como punto de partida y escenario las redes sociales, en las que he representado a una empresa de sistemas informáticos, un grupo de rock y un atelier de San Sebastián.

Pero ante todo soy articulista y creadora literaria. He tenido la suerte de que mi trabajo literario formara parte de antologías de narrativa breve y poesía, he prologado cuatro libros (un ensayo, un poemario y dos antologías de relatos) y recientemente, el epílogo de un libro de poemas.

Aunque he sido redactora en varias webs de noticias, mi actividad periodística se centra principalmente en MoonMagazine, y en la actualidad estoy inmersa, junto a un par de amigos con los que comparto inquietudes laborales y culturales, en la creación de un sello editorial dirigido a «iluminar» nuevos talentos literarios.

-Parli dels orígens de la revista. Què us va moure a encetar aquest repte?

Revista MoonMagazine

La revista surgió a raíz de mi trabajo como auxiliar de edición web y community manager en una empresa de sistemas informáticos. La idea era que MoonMagazine fuera su «imagen cultural» y un espacio para nuevos valores literarios y artísticos. Con el tiempo vi que la idea calaba entre los lectores y que merecía la pena ir más allá. La empresa desapareció, pero mantuvimos la revista hasta que decidí tomar las riendas y modernizarla. Nunca agradeceré lo suficiente a mi mentor —siempre ha preferido mantener el anonimato— y creador de MoonMagazine, su inmensa generosidad. Nuevo web (la migración supuso una pérdida de posicionamiento pero no se tardó mucho en superar los resultados anteriores), nuevos colaboradores y la misma línea editorial abierta a todos los temas fascinantes que se interpusieran en nuestra órbita.

-Quin perfil lector te la vostra publicació.

Lo cierto es que el perfil es muy amplio porque es una revista miscelánea, dirigida a un público heterogéneo. En MoonMagazine hay cabida para todo el espectro cultural y eso incluye a los lectores. El lector que busque recomendaciones literarias desde novela negra hasta ciencia ficción, pasando por la literatura infantil y juvenil, el profesional del ámbito editorial, el lector que quiera conocer datos curiosos sobre sus autores o artistas favoritos, el escritor novel que desee mejorar en su oficio o publicar sus primeros relatos, el cinéfilo y el realizador que comienza su carrera, el seguidor de la escena off, el amante de la poesía, el lector comprometido con temas sociales y el que desee colaborar y escribir en la revista.

MoonMagazine no es una revista especializada en un tema concreto. MoonMagazine es una revista especializada en el lector.

 -Com escolliu els temes i els col·laboradors. 

MoonMagazine se ha revelado como un trampolín profesional para los integrantes del equipo, algunos de los cuales han sido propuestos por mí o por Néstor Belda, escritor, corrector y miembro del consejo editorial de la revista, mientras que otros han tocado a nuestra puerta con propuestas interesantes a las que hemos dado cobertura sin pensarlo demasiado. No voy a mencionar nombres, es mejor que consultéis la pestaña «Equipo». Ahí están todos.

En cuanto a los temas, os diré que estoy en constante cavilación, siempre dispuesta a innovar y a lanzar actividades que unan a escritores, artistas e, incluso, otras revistas y webs culturales, para crear sinergias de las que nos beneficiamos todos, pero, sobre todo, el lector que se acerca a MoonMagazine porque sabe que le ofrecemos algo más.

Com assumiu l’era web.

MoonMagazine ha nacido en plena era web y una de mis constantes preocupaciones es mantenerme al tanto de todos los cambios que afectan al posicionamiento web y al SEO. Dos terceras partes del tráfico que genera la revista tienen su origen en el posicionamiento orgánico. El resto proviene de la difusión en RRSS. Los cambios de algoritmos informáticos afectan negativamente a la difusión de enlaces en las redes, por lo que cada vez es más imprescindible elegir contenidos relevantes y aplicar las estrategias de posicionamiento.

-Com veu el futur de les publicacions en paper?

Pienso que los grandes medios cuentan, evidentemente, con muchas ventajas (además de su potencial financiero, se apoyan en sus versiones digitales y en la mecadotecnia), pero lo cierto es que cada vez existen menos puntos de venta, los libreros se quejan del constante descenso de ventas (tanto en prensa como en libros). Ante la regresión económica y el consiguiente descenso del poder adquisitivo, lo más fácil es restringir gastos que se consideran superfluos… Como tenemos Internet —el «todo gratis» y descargable—, la alternativa parece clara. Y evidentemente, salen perdiendo las publicaciones culturales más «pequeñas».

-I el futur de les digitals?

Cada vez hay más publicaciones digitales. Su éxito dependerá de su capacidad para adaptarse al medio, en constante evolución, e innovar, porque la masificación es evidente y empuja a una «selección natural» que está en manos del gigante Google.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Como revista digital, nuestros «canales» son las redes sociales, los buscadores y otras webs que nos referencian.

-Quines revistes us enduríeu a una illa solitària.

Tendría que ser una isla con wifi, pues estoy enganchada a webs como Abrir un libro, Revista Calibre .38, Jot Down Magazine (también en papel) o Cita en la Glorieta. Hay una revista cultural italiana que suele traducir sus textos al español: Caffè Book.

Quines altres revistes ens recomana i per què.

Revistas como Jot Down, La Galla Ciencia y eñe. De todos modos, os recomendaría que leáis todo lo que caiga en vuestras manos: revistas, periódicos, libros…

-Què és el millor de la seva feina.

Por una parte, y aunque suene algo extraño, me encanta editar —maquetar—, dar forma a los artículos, revisar los textos, añadir descripciones o titulares que enriquezcan el contenido o lo hagan más legible para dispositivos móviles o más claro para los motores de búsqueda. Me encanta y me ayuda a relajarme, hasta el punto de que soy incapaz, llegado el momento, de escribir mis propios artículos en un documento Word: necesito hacerlo directamente en el editor, si no, ni me concentro ni me inspiro.

Y lo mejor, sin duda, es hablar con los colaboradores, asesorarlos cuando lo necesiten o trabajar con ellos a la hora de crear nuevas secciones, que muchas veces suponen verdaderos retos. Eso sí, son retos fascinantes dirigidos siempre al lector objetivo de MoonMagazine.

-Vol afegir o recomenar alguna cosa?

Mi recomendación es la siguiente: lean. Si no leen están perdidos.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a la revista.

Gracias a vosotros por contar con MoonMagazine. Con el punto info.

 

Share