La incessant participació d’Helios Gómez en diaris i premsa obrera són un exemple de compromís. S’enten així la gratuïtat de moltes de les seves col·laboracions i l’ajuda desinteressada a companys, sindicats i treballadors”.
Resulta apassionant, i a la vegada tristament injust, descobrir una figura com la d’Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956), gairebé anònima malgrat la seva magnitud artística i personal.
Aquesta excel·lent exposició comissariada per Pedro G. Romero i que us recomanem, ens mostra l’obra gràfica i poètica d’un home lluitador i compromès amb les seves idees i el seu temps.

Fotografia: @GTserie
Conegut també com “l’artista de la corbata roja” no va ser només un revolucionari per la seva lluita política; fou un innovador del grafisme i defensor de la funció social de l’art. Depenent del moment històric i la seva implicació personal col·laborà en diferents mitjans escrits fent cartells, dibuixant cobertes o il·lustrant articles a diaris, revistes i llibres. Tanmateix és molt interessant la seva vessant com a poeta, acompanya els seus dibuixos, enriquint-los en contingut polític i social.
El seu origen humil, gitano de Sevilla, marca segurament el seu esperit. Però on troba moltes respostes a les seves inquietuds és a la Barcelona revolucionària de les primeres dècades del segle XX: el moviment obrer, el republicanisme català, la revolució anarquista i després la guerra civil que van ser fonts inesgotables d’inspiració.
Sense deixar la CNT, va passar pel BOC i per la Federació Catalano-Balear, com altres companys llibertaris. La Batalla és l’organ de comunicació d’aquesta evolució política que va acabar, d’una banda, en el Partit Comunista d’Espanya, i d’altra banda, en el POUM. Més tard va entrar de redactor i il·lustrador a Mundo Obrero“.
Les col·laboracions catalanistes d’Helios Gómez -La Rambla, republicà i hegemònic; L’Hora, vinculat al BOC i L’Opinió, que contribuí a fundar ERC- il·lustren el seu pols socialista i federalista. Moltes d’aquestes col·laboracions les fa des de la presó Model de Barcelona, on coincideix amb Lluís Companys”.

La seva vida d’artista militant en els temps convulsos que li va tocar viure, el va portar a viatjar per bona part de l’estat espanyol i Europa, URSS inclosa. Allà on anava col·laborava amb els mitjans escrits més revolucionaris i a revistes culturals properes. També destacà pel fet de ser promotor, membre fundador i primer president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, creat el 1936 a Barcelona amb els altres membres del «Grup dels Sis» (Alfred Pascual i Benigani, Marcel·lí Porta i Fernanda, Lluís Elias i Bracons, Josep Bartolí i Guiu i Joan Baptista Acher Shum) per a defensar la Segona República amb el cartellisme militant.


Helios Gómez va col·laborar en les següents capçaleres que s’exposen i que provenen de diferents centres, biblioteques, arxius i col·leccions particulars:
- A bis z. 1933
- Acción. Barcelona, 1930
- Barcelona gráfica. Barcelona, 1930
- La Batalla. Barcelona, 1930
- Bolívar. Madrid, 1930
- Claridad. Núm. 303 (Buenos Aires, 1936)
- Crónica: revista de la semana. 1930
- El día gràfico. Barcelona, 1930
- L’Espagne Nouvel. Nimes, 1937??
- El Frente : órgano de la 26 división. Barcelona, 1938
- L’Hora: setmanari d’avançada. Barcelona, 1930, 1931
- Juventud obrera. Barcelona, 1938
- La Mañana: revista obrera. Barcelona, 1930
- Mundo Obrero. Madrid, 1930
- Mundo rojo. Órgano central del partido comunista (S.E.I.C.). Madrid, 1932
- Neue Front = Front nouveau : Organ fuer proletarisch-revolutionære Sammlung. Paris, 193?
- La Nouvelle Espagne antifasciste= Nueva España antifascista : órgano de los españoles residentes en Francia y portavoz del antifascismo internacional. Paris, 1937
- Ondas : órgano oficial de “Unión Radio (S.A.)”. Madrid, 1930
- L’Opinió : setmanari socialista. Barcelona, 1937
- La Rambla. Barcelona, 1930
- La Rambla de Catalunya. Barcelona, 1930
- Revista d’espectacles : publicació bi-setmanal de teatres, cinemes i esports. Barcelona, 1931
- Sidero-metalurgia. Barcelona, 1937
- Treball. Órgan del sindicat mercantil de Barcelona. Barcelona, 1934
- ULK. Berlin, 1929
- Vanguard : an anarchist communist journal. Nova York, 1936
- Voix du peuple. 1936
No se n’exposa cap número, però sabem que també va col·laborar a:
- Besinnung und Aufbruch. Berlin, 1930
- Catalunya Roja: órgan del partit comunista de Catalunya. Barcelona, 1934
- Estudios. València, 1930
- Frente Rojo, Madrid, 1932
- International Literature. Nova York…
- Las masas: órgano del partido comunista (S.E. de la I.C.) en Cataluña, Aragón y Levante. [Barcelona], 193?
- El mono azul. Madrid, 193?
- Páginas libres. Sevilla, 1923
- La Protesta. Buenos Aires, 1930
- Monde. Paris, 1930
- Social action. Nova York, 1937
- El soviet: órgano central de la izquierda comunista. Barcelona, 1932
Bibliografia complementària, per saber-ne més:
- Dias de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón / Helios Gómez. Barcelona : Ediciones Helios Gómez, 1931
- Helios Gómez : artista de corbata roja / Ursula Tjaden. [Tafalla] : Txalaparta, 1996
- Helios Gómez, la revolución gráfica / Gabriel Gómez Plana, Carolina Mignot [ed.]. [Barcelona : Associació Cultural Helios Gómez : Fundación de Investigaciones Marxistas, DL 2009
- Visca Octubre : el front de l’art / Helios Gómez. Granollers : Museu de Granollers, 2005
- Helios Gomez : poemas de lucha y sueño : 1942-1956 / introducció de Gabriel Gómez Plana i Caroline Mignot. [Barcelona] : Associació Cultural Helios Gómez, DL 2006
- Un Gitanillo en la Ciudad de los Muchachos / Gabriel Gómez Plan. Barcelona : Associació Cultural Helios Gómez, 2020
- “Helios Gómez o l’expressionisme militant” / Ursula Tjadeb. Revista de Catalunya. Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, [1924]- 0213-5876 Núm. 8 (maig 1987), p. 91-108
- Curtmetratge Días de ira. Helios Gómez
Més informació i fonts d’informació:
- Dossier de premsa de l’exposició
- Associació Cultural Helios Gómez
- Helios Gómez. Museu virtual gitano
- Helios Gómez torna a la Rambla / Merce Ibarz. Vilaweb, 21.11.2020
- CCUC, ARCA, Trencadís, XAC Premsa Direcció General d’Arxius, Hemeroteca Digital BNE, Fundació Cipriano García, Hemeroteca Fundació Josep Irla
Nota sobre la procedència de les capçaleres exposades. Les publicacions originals exposades provenen dels següents centres, biblioteques, arxius i col·leccions particulars:
- Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- Biblioteca Abelardo Linares-Archivo Editorial Renacimiento. Sevilla
- Biblioteca de l’IVAM. València
- Biblioteca de l’Abadia de Montserrat
- Centre des archives du communisme en Belgique
- Col·lecció Albert Roqué Fíguls. Catalunya
- Col·lecció Carles Hernando . Barcelona
- Col·leció Gabriel Gómez Plana. Associació Cultural Helios Gómez. Premià de Mar
- Col·lecció Dr. Ch. Kugler. Francfort
- CRAI. Biblioteca Pavelló de la República. Barcelona
Nota sobre les imatges. Les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra Dies d’ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d’avantguarda La Virreina Centre de la Imatge, fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el gener de 2021.
Nota sobre els textos remarcats. Els textos remarcats que acompanyen aquesta entrada són de plafons exposats a la mostra.


Hem visitat l’exposició “
Durant la visita, ens hem fixat en la gran quantitat de revistes sobre ràdio que s’hi exposen. I no ens ha d’estranyar: si les dones van estar presents a la ràdio des del començament, també estaven presents a les revistes que es publicaven al voltant de les emissores de ràdio. Malgrat que sovint les dones van ocupar llocs secundaris i que va ser a còpia de grans esforços que van anar obrint camí i guanyant protagonisme -l’exposició en dona fe!-, les revistes radiofòniques els dedicaven reportatges amb certa freqüència, i locutores, actrius i cantants apareixien a les portades dels números.
Radio Barcelona: órgano oficial de la Asociación Nacional de Radiodifusión continua la revista Radiosola (de fet, fins i tot en manté la numeració). Es comença a publicar setmanalment coincidint amb l’inici de les emissions de Ràdio Barcelona EAJ-1, el novembre de 1924. A dins hi trobem la programació de Ràdio Barcelona, articles tècnics, reportatges d’actualitat i entrevistes, amb força fotografies. Primer és quinzenal; després passa a ser setmanal, i a partir del juliol de 1934 és en català. El canvi de llengua no és casual: la Segona República comporta la progressiva catalanització de l’emissora. La revista es deixa de publicar l’abril de 1938, en plena guerra civil.
Butlletí del Ràdio Club Terrassa i òrgan oficial de l’emissora Ràdio Terrassa EAJ-25. Aquesta estació, inaugurada el 2 d’abril de 1933, va ser la primera en emetre fora de la ciutat de Barcelona. De la revista se’n van arribar a publicar 47 números, primer en castellà i des de 1932 en català.
L’Associació Nacional de Radiodifusió va obtenir una llicència per obrir una segona emissora a Barcelona, i el 20 de març de 1930 van començar les emissions de Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15. Catalunya Ràdio va ser la revista que n’anunciava la programació i donava a conèixer els avenços en la radiodifusió, amb força il·lustracions i fotografies. Ràdio Associació de Catalunya, amb un perfil innovador i catalanista, es va convertir en la principal competidora de Ràdio Barcelona, fins que durant la guerra civil ambdues emissores van passar a estar controlades pel govern de la Generalitat.
Aquest anuari il·lustrat, dirigit per Ramón Pérez Pujol i publicat a Barcelona, ofereix entre els seus continguts una història de la radiodifusió a Espanya, un recull d’emissores, amb les característiques de cadascuna, i un directori dels professionals que hi treballen. Es va publicar el 1936, i no tenim constància que n’apareguessin més edicions. Com a curiositat us direm que Enrique Calvet en va escriure
Ondas apareix el juny de 1952 com a revista de Radio Barcelona, que aleshores era propietat de la Sociedad Española de Radiodifusión (SER). D’ella agafen el nom els
Revista quinzenal de radiodifusió, publicada a Barcelona. Ella i la revista Ondas són en bona part responsables del fenomen dels fans que es produeix als anys 50 i 60: dediquen les portades i moltes de les seves pàgines a les estrelles radiofòniques del moment.


