Aquest estiu, la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha estrenat un nou espai web: un racó digital pensat per descobrir, d’una sola ullada, les publicacions que arriben a la Biblioteca, difondre’n els seus continguts i fomentar la lectura i el préstec.
En aquest apartat hi trobarem les següents seccions que s’actualitzen periòdicament:
📜 Llista de diaris i revistes disponibles, amb enllaços a les seves webs.
🆕 Novetats: els títols més recents que s’han incorporat a la col·lecció.
🌍 Tria d’actualitat: una selecció d’articles i temes rellevants del moment.
🎯 Monogràfics temàtics: per aprofundir en un tema concret (per exemple: eleccions nord-americanes, Palestina, l’estiu…).
🕰 Revisitar el patrimoni: redescobrir revistes històriques amb motius especials com centenaris, efemèrides o fets avinents.
Joan Andreu Puig Farran (Lleida, 1904-Barcelona, 1982) fou un dels fotògrafs catalans més prolífics i actius dels anys 30. Fou reporter gràfic de diversos diaris de l’època com La humanitat,Esplai, El Matí, L’Opinió o La Vanguardia.
El seu fotoperiodisme reflecteix els contrastos i els conflictes d’aquells anys però també imatges quotidianes, escenes esportives i culturals, retrats i instants captats amb gran sensibilitat.
L’exposició, comisariada per Arnau Gonzàlez i Vilalta i Antoni Monné Campañà, ha estat possible gràcies a la recuperació de fons personals dels hereus de l’artista i de còpies originals preservades al fons documental de La Vanguardia, i permet entendre millor el context històric, cultural i social d’aquells moments.
Aquest emocionant testimoni gràfic de gran interès mostra com arribava al públic amb la premsa de l’època. La podeu visitar fins el 31 d’agost.
“Un tresor gràfic que no havia estat prou valorat” (Arnau Gonzàlez i Vilalta)
Les fotografies són d’elaboració pròpia i van ser fetes en la nostra visita a l’exposició, el 10 d‘agost de 2025
Aquest divendres, 13 de juny de 2025, l’Institut d’Estudis Catalans ha estat l’escenari d’una jornada molt especial: la celebració dels 40 anys del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Ha estat una trobada plena de memòria, reconeixement i projecció, amb la participació de figures clau de la nostra professió.
La jornada ha començat a les 9:15 del matí amb l’obertura de portes i la benvinguda institucional, amb intervencions de Xavier Fina (Director General de Promoció Cultural i Biblioteques), Maria Teresa Cabré (Presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans), Pau Gonzàlez (President delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona) i F. Xavier González (President del COBDC), que han destacat la importància del Col·legi com a espai de trobada, defensa i projecció del col·lectiu professional al llarg de quatre dècades.
Tot seguit, hem pogut gaudir de tres taules rodones que han donat veu a protagonistes destacats de la història del Col·legi i de la professió:
🔹 Taula 1: Les precursores. Amb Núria Ventura, Elisa Camps i Jordi Permanyer, moderats per Maite Pinteño, hem recuperat els inicis del Col·legi, les primeres lluites i el context que va fer possible la seva creació. Hauríem estat hores sentint totes les històries, i si voleu aprofundir podeu consultar l’article de Núria Ventura i Elisa Camps De l’Associació de Bibliotecàries al COBDC: el llarg camí cap al reconeixement de la professió
🔹 Taula 2: L’evolució. Amb Carme Mayol, Eulàlia Espinàs, Mercè Muntada i F. Xavier González, moderats per Isabel Minguillón, han analitzat com ha anat evolucionant la professió al llarg dels anys, els reptes viscuts i els canvis estructurals.
🔹 Taula 3: Perfils professionals. Amb una mirada cap al present i el futur, Montserrat Puñet, Eugènia Serra, Cinta Roldán, Xantal Romaguera i Sílvia Redondo, sota la moderació d’Adrià Martin, han posat sobre la taula la diversitat actual dels perfils professionals en el camp de la informació i la documentació.
La jornada ha conclòs amb una inspiradora conferència de clausura a càrrec de Genís Roca, que ha posat l’accent en els reptes de futur i la necessitat de seguir evolucionant com a professionals de la gestió de la informació.
🎂 I, com tota bona celebració, no ha faltat el dinar i el pastís d’aniversari per brindar plegats per aquests 40 anys compartits, amb la mirada posada en molts més per venir.
Des del Grup de Treball de Publicacions en Sèrie volem felicitar el nostre Col·legi i totes les persones que en formen part. Per molts anys més de feina, comunitat i compromís!
Tal com podeu deduir pel seu títol, l’exposició s’ha fet per celebrar els 100 anys de la Revista de Catalunya. Ha estat comissariada per Pilar García Sedas i Júlia Martínez i és una col·laboració entre la Biblioteca i la Fundació Revista de Catalunya. Es va inaugurar l’11 d’abril i es podrà visitar fins al 27 de juny.
L’exposició fa un recorregut per les etapes de la revista, des del seu naixement fins a l’actualitat. De cada etapa se’n destaquen els directors, els col·laboradors més rellevants, els canvis en els continguts i en la presentació, i com les vicissituds de la història i la política del país van impactar en la trajectòria de la revista.
Així, assistim a la fundació de la revista en plena dictadura de Primo de Rivera, gràcies a l’impuls d’Antoni Rovira i Virgili, que en fou el primer director (1924-1929). Seguim fins a la Segona República, durant la qual la revista es reconfigura -els temes d’actualitat hi guanyen pes- i el seu disseny guanya modernitat, sota directors il·lustres com Ferran Soldevila (1930-1931) i J.V. Foix (1934). Després d’una aturada entre 1934 i 1938 que té el seu origen en els Fets d’Octubre, arribem a la guerra civil. El redactor en cap Armand Obiols (Joan Prat i Esteve) va aconseguir que la revista seguís sortint durant 1938.
Perduda la guerra, comença l’exili. La revista anirà publicant nous números, primer des de París (1939-1940), després des de Mèxic (1943) i des de París una altra vegada (1947), sota l’empara de la Fundació Ramon Llull. Dos números més, a Sao Paulo (1956) i Mèxic (1967). I, després, uns anys sense publicar-se, representats per una vitrina buida i el vers de Raimon “Jo vinc d’un silenci…”.
Més tard, la represa. Max Cahner engega la nova etapa de la revista, el 1986, amb la intenció, entre altre coses, de projectar la cultura catalana dins de l’àmbit internacional. Aquesta etapa arriba fins a l’actualitat, sota diversos directors i directores, i amb canvis: a partir de 2011 la revista esdevé trimestral, es publiquen números extraordinaris i, des de 2017, una col·lecció de monografies completa l’oferta de la revista.
La trajectòria de la revista s’il·lustra a les vitrines amb números, llibres, cartes i una variadíssima mostra de documents manuscrits i mecanoscrits, a més d’objectes significatius, com la Creu de Sant Jordi (atorgada el 2016) o la il·lustració original dels tres dofins que Josep Obiols va dissenyar als anys 30 per a la portada de la revista.
Us animem a visitar l’exposició i la seva pàgina web. També, si ho desitgeu, podeu adquirir el catàleg que s’ha elaborat per a l’ocasió.
En voleu saber més?
El setembre de l’any passat vam entrevistar Lluïsa Julià, que fou directora de la revista de 2022 a febrer de 2025.
Les fotografies són d’elaboració pròpia i van ser fetes en la nostra visita a l’exposició, el 10 de maig de 2025
