Autor: Grup
Dia Mundial de l’Art
L’art és, generalment, una activitat o producte realitzat per l’ésser humà amb una finalitat estètica i comunicativa, mitjançant la qual s’expressen idees, emocions o, en general, una visió del món”
(Wikiquote, la col·lecció lliure de citacions i frases de Wikipèdia)
El 15 d’abril es commemora El Dia Mundial de l’Art, declarat per l’Associació Internacional de l’Art amb la finalitat de promoure consciència de l’activitat creativa a tot el món. Aquesta data va ser escollida en honor al dia del naixement de Leonardo da Vinci. Seleccionat com un símbol mundial de pau, tolerància, llibertat d‘expressió, fraternitat i multiculturalisme.
Dins d’aquesta avinentesa i a mode divulgatiu, us oferim una selecció de revistes actuals que abasteixen bona part del divers ventall de coneixement que comprèn l’univers del 7 de la CDU. No volem oblidar la bona i acurada feina d’altres tipus de publicacions, blogs o suplements culturals que dediquen el seu temps i les seves pàgines a difondre el sempre enriquidor i canviant món de l’Art, estímul emergent de la cultura humana.
- Arquitectura viva
- Beaux Arts Magazine
- Bonart
- Caiman: cuadernos de cine
- Dancing Times Magazine
- Diseño interior
- El crokis
- Exit express
- Godot: teatre i cultura
- Lápiz
- Locus Amoenus
- LF Magazine foto
- Matador
- Revista Musical Catalana
- Revistart

El lector de revistes opina i recomana: El Món d’Ahir

Pels que ens interessa la història però ens sentim perduts davant l’immens maremàgnum de llibres, o simplement volem gaudir una estona llegint, les revistes ens ofereixen una proposta molt atractiva, variada i visual. Durant dècades capçaleres com L’Avenç, Historia y Vida o Historia 16 han complert amb escreix aquesta funció que darrerament ha estat adaptada als nous temps per Sàpiens o Historia National Geographic. No obstant, l’aparició el desembre del 2016 de El Món d’Ahir ha marcat, per a mi, un abans i un després pel que fa a aquest tipus de publicacions. El fet que el títol de la revista sigui un homenatge a un dels llibres de Stefan Zweig més commovedors i atractius del nostre passat recent ja és tota una declaració d’intencions. En paraules del seu director Toni Soler:
La revista és un híbrid entre literatura, periodisme i assaig, en poques paraules: història d’autor”.
Aquest plantejament acompanyat d’un disseny totalment innovador la converteix en una publicació original i apassionant. El ventall de col·laboradors és tant divers que ens porta des de Xavier Antich fins a Orhan Pamuk, des de Paul Preston fins a Xavier Theros… enriquit, a més, amb la recuperació de textos de firmes com Stendhal o Josep Pla. Tot això ja seria prou motiu per convertir-nos en fidels lectors però l’espectacular grafisme ens atrapa definitivament: tipografia innovadora, paper en colors impactants, cartografies, fotografies de qualitat i un gran treball en la iconografia. Resulta, doncs, un plaer submergir-se en les pàgines de El Món d’Ahir i assaborir poc a poc les variades propostes que ens ofereix trimestralment, gaudir de la història com a relat dels fets, però també dels fets dels éssers humans, amb narració, anàlisi i emoció a parts iguals.
Jordi Batalla
Tal dia com avui fa 40 anys
Tal dia com avui fa 40 anys es fundà a Girona el diari El Punt.
Aquesta capçalera el 31 de juliol de 2011 es fusionà amb la de l’Avui, sortint al mercat el nou diari El Punt Avui. Actualment aquest rotatiu és un dels més llegits a les nostres biblioteques tant a la seva edició impresa com a la digital.
Volem reproduir un fragment molt significatiu que el MHP Carles Puigdemont, esmenta al seu llibre La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa. La Campana, 2018. p. 27
Amb la creació d’El Punt, els seus promotors feien finalment possible una cosa que en el temps de Franco havia estat prohibida: un diari català, escrit en català, amb un punt de vista editorial independent, per explicar coses de Catalunya sense un biaix centralista i sotmès al poder. La creació d’aquesta cooperativa va ser possible gràcies al suport de donants a través d’un micromecenatge, tot i que després un empresari l’acabaria professionalitzant. En definitiva es tractava de parlar de nosaltres, i no del que la premsa oficial havia explicat durant anys. Amb total llibertat.

Més informació: