Els museus informen: revistes i museus

Una col·laboració especial d’Anna Nicolau per al Grup de Treball

Amb motiu del Dia Internacional dels Museus, ens volem fer ressò de les publicacions periòdiques sobre Museus, des de diferents perspectives, existents o retrospectives que han marcat o estan marcant la pauta en la professió. Així doncs, oferim una panoràmica que partint de les que tenien com a objectiu principal o tradicional donar a conèixer les pròpies col·leccions, pretén mostrar com ha evolucionat el concepte de museu i com les seves publicacions han evolucionat i també s’han anat adaptant a la realitat social i als diferents aspectes conjunturals vinculats, directament, amb els ens dels quals depenen així com també amb la seva història del país.

Els primers museus, reservats a l’àmbit privat, són producte del col·leccionisme privat o nascuts en el si d’associacions o ens especialitzats que han estat fundats o incrementats a causa de donacions o llegats particulars per part dels seus membres, patrons o associats. Aquests darrers foren els que, herència dels gabinets de curiositats, estaven molt vinculats a nissagues familiars. Aquest seria l’origen per exemple de la col·lecció Salvador que donà lloc a l’Institut Botànic o el Museu Víctor Balaguer. En aquests cercles, la importància dels catàlegs permetia “presumir” de les seves peces en tant que objectes adquirits i acumulats que atorgaven un cert prestigi social. Amb una visió més oberta, els primers museus públics es van crear seguint les teories del neoclassicisme, intentant reunir originals o reproduccions d’obres d’art clàssiques que servien com a referent estètic, en el marc acadèmic de les belles arts o a les grans disciplines humanístiques, col·leccions que es van enriquir molt durant la segona meitat del segle XIX a partir de les desamortitzacions de béns eclesiàstics; en són un exemple, els museus d’arqueologia escampats arreu del territori català. Les publicacions eren més aviat de tipus utilitari, ja que eren emprats com a models. També, durant els anys vint i trenta del segle XX aparegueren els museus biogràfics com podrien ser les cases museus o les col·leccions exòtiques recollides en les expedicions científiques a l’estranger, com podrien ser les que apleguen objectes d’Egipte o les que formen part del corrent del japonisme, per exemple.

Revista Mnemosine

A Catalunya, aquest període anà molt lligat al moviment de la Renaixença que amb l’esperit de ressorgiment i recerca de trets identitaris, en el qual van aparèixer diverses iniciatives de protecció del patrimoni que permeteren de compaginar aquestes col·leccions privades, amb l’associacionisme cultural i l’actuació de les institucions públiques a diferents nivells. Es començaren a crear organismes com les comissions provincials de monuments històrics i artístics, les escoles de les Nobles Arts de la Junta de Comerç i els grans museus eclesiàstics com l’episcopal de Vic o el diocesà de Girona a més dels artístics, i també proliferaren els de tipus científic, a mesura que avançava l’evolució i descobriments en les diferents disciplines. A més de les iniciatives d’àmbit local i comarcal, la creació, a principis del segle XX, de la Junta de Museus i Belles Arts de Barcelona representà un abans i un després, ja que funcionava com a òrgan articulador dels museus creats fins aleshores. La història del país, hi deixà empremta: passà per diverses etapes que van des de la Mancomunitat que donà una forta embranzida en iniciar l’organització i descripció de les col·leccions, fins al període de la dictadura franquista i fins a la seva nova fundació, la dècada dels vuitanta, quan es convertí en una institució d’àmbit nacional amb competències traspassades en l’àmbit cultural, si bé legalment emmarcades en la Llei del Patrimonio Histórico Español (1985) i, més pròxima, la del Patrimoni Cultural Català (1993). Aquests museus creats per institucions públiques en l’execució de les seves polítiques culturals arreu del territori amb la definició de projectes museològics nacionals i, per tant, públics són els que feren possible destinar-hi ajudes per tal de recuperar el patrimoni i fer-lo conèixer. La redacció del Llibre Blanc dels Museus va derivar en l’aprovació de la Llei de museus 17/1990.

Les publicacions periòdiques vinculades als museus es poden contextualitzar en l’àmbit de la Museografia que tracta dels aspectes operatius o logístics implicats en la seva gestió al si d’una institució i a la Museologia, dedicada a l’estudi dels museus en tant que entitats socials, estudis, informes, cròniques i bibliografia.

Sobre Museologia, situem dos grups de revistes. Per una banda, les d’associacions professionals adreçades als professionals i proveïdors de museus, tècnics i docents. Es tracta de publicacions que poden tractar diferents branques que poden ser la gestió cultural, conservació i restauració, o comunicació. Aquestes revistes acostumen a tenir continguts o articles de llargada considerable, alternant casos pràctics, reflexions o bé estudis de recerca en les disciplines en qüestió. Estan també vinculades a l’activitat d’una entitat i permeten actualitzar coneixement i contribueixen a la formació contínua i a difondre avenços i, per tant, duent a terme una missió científica. En algunes revistes històriques, es tractava de publicacions erudites i de prestigi en la matèria. També hi ha, en un diferent grau d’especialització, les adreçades estudiants, en pro de la missió educativa en el marc acadèmic i escolar, a diferents nivells, o bé aquelles que serveixen per a crear línies de pensament, criteris estètics, o de reflexió sobre el seu entorn més teòriques. El museu té una funció pedagògica i és responsable de fomentar la curiositat. Per altra banda, de tipus divulgatiu, s’hi inclouen les editades per associacions d’amics dels museus que acostumen a incorporar entrevistes i articles d’opinió.

Les que tenen al darrera associacions professionals són, des de la seva fundació, prou estables:

  • Museo: boletín. Madrid: Asociación Profesional de Museólogos de España, 1996- : https://www.apmemuseos.org/revista2 ; amb caràcter monogràfic destinada a difondre les ponències presentades en el congrés anual celebrat anualment sobre temes museístics.
  • Zona Pública: butlletí electrònic. Barcelona: Associació de Museòlegs de Catalunya, 2005-2007: https://www.museologia.cat/publicacions.php ; dedicada al foment de la recerca i com a plataforma per a la difusió dels treballs dels seus membres.

Alguns títols especialitzats en la línia de la recerca en diferents disciplines són:

  • Datatèxtil. Terrassa: Circuit de Museus Tèxtils  i de Moda a Catalunya, Núm. 1-2 (1998)- https://www.raco.cat/index.php/Datatextil ; edició bilingüe català/castellà. posteriorment davant la necessitat d’arribar a nous lectors es publicà en castellà/anglès. Des del número 28 s’edita només en format digital i els articles que es presenten són en anglès i en la llengua original de cada autor
  • Museum: revista mensual de arte español antiguo y moderno y de la vida artística contemporánea. Mensual. Barcelona: Establecimiento Gráfico Thomas, Vol. 1, nº 1 (1911)-vol. 7, nº 11 (1936): https://ddd.uab.cat/record/60290?ln=ca
Portades de tres revistes de museus

Per altra banda, sobre Museografia i les més habituals, o que han tingut certa continuïtat, són les editades per les institucions públiques depenent dels organismes de les diferents administracions públiques responsables de patrimoni o cultura, si bé sovint es caracteritzen per patir canvis editorials en diferents èpoques per adaptar-se al seu públic o a la imatge corporativa. Atenen a la necessitat i voluntat de transparència –malgrat que el terme o concepte abans no és relativament modern-, de justificació de les polítiques i actuacions dutes a terme, de tipus corporatiu que estan entre la “propaganda institucional” i la investigació museològica, així com aquelles que tenen a veure amb la difusió i missió social, és a dir, amb la seva comunitat d’usuaris en conceptes per a generar debat i en relació a conceptes com l’accessibilitat, multiculturalitat, estadístiques, participació, antropologia, campanyes de visibilització en l’entorn, etc.).

La primera publicació periòdica institucional especialitzada que serví de model a les que vingueren després és Museum de la Museum Division de la UNESCO, publicada en anglès i francès des dels seus inicis el 1958 i que a partir de 1993 canvià de nom a Museum International i passà a editar-se també en àrab, xinès i castellà. A nivell espanyol, la Revista de Museus de la Diputació de Barcelona publicada entre 1983 i 1987, o bé la revista fins De museus. Quaderns de museologia i museografia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb periodicitat semestral que fou vigent fins el 1996, foren de les primeres; una altra d’abast autonòmic que compta amb una llarga trajectòria és Mus-A: revista de los Museos de Andalucía de la Junta que es publica des de l’any 2002 i estatal citem la revista Museos.es que, amb periodicitat més o menys anual,està disponible en línia al web del Ministerio de Cultura y Deporte des del seu primer número del 2004 i que recollia el llegat de dues publicacions anteriors: Recull el llegat de publicacions anteriors: Memorias de los Museos Arqueológicos (1940-1961) i Museos (1982-1983). En el marc institucional i professional, també hi ha:

  • Informatiu Museus. Barcelona: Servei de Museus i Protecció Béns Mobles, Departament de Cultura, 2009-
  • Mnemòsine: revista catalana de museologia. Anual. Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu d’Història de Catalunya : Associació de Museòlegs de Catalunya, 2004- : http://revista.museologia.cat/

Pel que fa a l’àmbit local o bé publicacions de museus en concret citem:

  • Merlet: butlletí informatiu del Museu de Terrassa. Trimestral. Núm. 1 (1r trimestre 1996)- https://www.terrassa.cat/merlet ; a partir del número 35 (2009) s’edita en format digital.
  • La Sentiu. Quaderns de divulgació: butlletí de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà. Gavà: Museu de Gavà, Núm. 1 (novembre 1980)- ; números monogràfics.

Amb informació de tipus bibliogràfic, per part de centres bibliotecaris o especialitzats en el sector documental creiem que mereixen una menció especial:

Revista del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Els museus han experimentat una evolució que els ha anat transformant, també en la metodologia i mitjans de comunicació. Aquest canvi ha afectat no tant sols el suport o vies de distribució sinó també els canals de difusió de les pròpies institucions. Una publicació periòdica molt habitual en els museus de tipus científic i les vinculades a organismes públics són també les memòries que cal tenir en compte si el que s’està cercant és informació institucional i d’ús dels museus. Concretament, les del Servei de Museus de la Generalitat pel que fa a la xarxa de museus catalans, el Departament de Cultura com institució titular dels museus nacionals o museus amb participació de la Generalitat, Institut de Cultura de Barcelona pel que fa als que són titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i les xarxes temàtiques o territorials. També és habitual que des del segle XXI pràcticament totes les entitats museístiques, en general, comptin amb un butlletí per a rebre novetats, sobretot relacionades amb les activitats que ofereixen i informació que afecta l’organigrama, espais o serveis que ofereix. Paral·lelament a moltes d’aquestes revistes, de les quals n’hem llistat unes quantes que així ho exemplifiquen. S’ha detectat una nova tendència que posa èmfasi en la gènesi de continguts especialitzats al voltant de les col·leccions, més aviat, vinculades sobretot a la funció divulgativa i social tot i que també a l’educativa. Fem referència als blocs, que es poden consultar en els portals webs de molts museus. En aquests casos, el concepte de publicació i el fet que sigui periòdic afegeix informació complementària. En els darrers anys, moltes capçaleres tenen són només digitals, o bé tenen ambdues versions. Les publicacions en paper, sovint digitalitzades i disponibles en format PDF, acostumen a tenir tradició o a pertanyen a centres patrimonials de llarg recorregut.

En el “PLA DE MUSEUS DE CATALUNYA: document de treball 2015-2025” publicat per la Generalitat, es mostra un interès en potenciar la museologia com a disciplina acadèmica independent arran de la creació de l’Agència de Patrimoni Cultural el 2014. Entre les accions que es detallen hi ha la d’impulsar la creació de l’Observatori de Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya que, entre d’altres, tindrà encomanades les funcions de: promocionar les investigacions en els camps de la museologia i la museografia a Catalunya pel que fa als públics, el foment de la interacció amb associacions de professionals i la d’aquests amb universitats i altres centres de recerca. Entre les capçaleres recollides, es citen títols retrospectius, d’altres vigents i d’altres que són noves versions de publicacions antigues. En els darrers anys sembla que els Museus s’han fet un lloc i servei imprescindible; una mostra del reconeixement a la comunitat museística, que ofereix recursos als professionals del sector és el butlletí Museus 2030, en format electrònic, nascuda el gener de 2019.

Podreu trobar més informació sobre publicacions periòdiques del sector en alguns portals especialitzats:

Anna Nicolau Payàs

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *