Entrades
Comentaris

©de la imatge: Fundació Revista de Catalunya

Fundada a Barcelona el 1924 per Antoni Rovira i Virgili durant la Dictadura de Primo de Rivera, Revista de Catalunya arriba al seu número 300.

Un exemplar especial i emotiu amb editorial de Quim Torra, actual director de la revista, diversos estudis i un complert dossier central sobre la història de la revista, els seus directors i col·laboradors, galeria d’imatges i tria d’articles destacats.

Aquesta publicació inicialment mensual ara trimestral, fou i és encara una tribuna de difusió i de defensa de la cultura catalana. Firmes com  Rovira i VirgiliCarles SoldevilaJosep PlaPrudenci BertranaJoan Crexells i VallhonratTomàs Garcés Carles Pi i Sunyer, són alguns dels il·lustres col·laboradors que han omplert d’història, cultura, literatura i humanitats les seves pàgines.

L’1 de febrer de 1991 és publicava el primer número de la revista Diseño Interior, publicació especialitzada en disseny, arquitectura i interiorisme. Amb molta presència a biblioteques públiques, privades, i especialitzades, i després de 26 anys publicant-se mensualment, arriba al número 300. Un volum especial dedicat a “El mejor diseño del mundo: 50 nombres que avanzan el futuro” (portada) on diverses personalitats del món de l’arquitectura i el disseny expliquen les seves propostes i els seus reptes, així com les 100 firmes de referència en l’interiorisme contemporani.

Per molts anys Diseño Interior!

Més informació: http://www.revistadisenointerior.es/

28 anys de El Triangle

primer logotip capçalera del setmanari

El 29 de gener de 1990 es va publicar el primer número del setmanari El Triangle, una de les capçaleres d’informació general més seguides en llengua catalana.

Amb aquesta avinentesa el núm. 1288, de 31 de gener, publica una edició especial dedicada a reflexionar sobre el futur del periodisme i dels mitjans de comunicació.

 

En la seva primera etapa es definia com a setmanari satíric i d’informació. Amb posterioritat, la revista va anar evolucionant i s’ha consolidat com una publicació d’investigació i opinió. Per les seves pàgines han passat els millors humoristes de Catalunya, com ara en Perich, Miquel Ferreres, Toni Batllori, Joma, Kap, o Napi.

* Més informació: http://www.eltriangle.eu/cat

 

100 números de Llengua Nacional

Llengua Nacional arriba al número 100.

Aquesta publicació de l’Associació Llengua Nacional fou pionera en la seva proposta, objectius i compromís de ser un instrument de militància lingüística per defensar el català de les accions discriminatòries.

La revista es publica trimestralment gràcies a la tasca d’un equip de professionals especialitzats en la docència de la llengua i la literatura, la correcció, la traducció i l’assessorament lingüístic.

Després de vint-i-cinc anys de presència en quioscs i biblioteques, i davant els esdeveniments històrics i polítics actuals, ara més que mai, la fan imprescindible com a eina al servei i defensa de la nostra llengua i cultura.

Com diu l’editorial d’aquest número 100: “Tot sigui pel bé d’aquesta llengua que confereix caràcter nacional al conjunt de territoris que la tenen com a herència preciosíssima”.

Més informació: http://llenguanacional.cat/

El Grup de Treball de Publicacions en Sèrie del COBDC volem compartir amb tots vosaltres un escrit sobre el control de les revistes que hem preparat a partir de les nostres experiències a diferents tipus de biblioteques.

La nostra intenció és fer l’explicació d’una manera planera, compartir i estar oberts a la millora. Podeu fer-nos arribar els vostres comentaris i suggeriments al nostre blog, Twitter o Facebook i/o enviar-nos un correu electrònic a l’adreça serie@cobdc.org.

Controlant les revistes en paper: casos pràctics a diversos tipus de biblioteques

Esperem que us agradi i sigui d’utilitat! 

 

Teresa Cardellach Giménez (Terrassa, 1963) és arxivera en cap de l’Ajuntament de Terrassa, llicència en Història Medieval i Màster d’arxivística i gestió de documents de la UAB. De des l’any 1989 dirigeix l’Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa i a partir del 2002 és la cap del Sistema Arxivístic Municipal. L’any 2013 és directora de la revista Lligall que publica l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD).

Gerard Mercadé Pié (Tarragona, 1977) és director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre des de l’any 2007. Llicenciat en història per la UDL, postgraduat en arxius i gestió de la documentació per la URV i Graduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents per la UAB. Des de l’any 2013 és vocal de publicacions de l’AAC-GD i  coordinador del Butlletí Informatiu de l’AAC-GD, publicat amb caràcter mensual.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

(TCG) Personalment i professionalment no em dedico al món editorial, la meva única experiència és les publicacions de l’arxiu municipal de Terrassa, en catàlegs d’exposicions o en tractament dels fons documentals de l’Arxiu, però per a nosaltres aquest món és puntual.
(GMP)
La meva experiència en el camp de les publicacions és molt semblant a la que acaba de comentar la Teresa. Des de l’ACRE editem un butlletí informatiu anual, que té la funció de difondre entre la ciutadania, i de forma amena, els principals projectes del centre. Des de l’any 2013 sóc vocal de publicacions de l’AAC i coordino el butlletí informatiu de l’AAC. També sóc cap de publicacions del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. No obstant això, entenc les publicacions com un dels múltiples instruments que poden utilitzar els centres d’arxiu per difondre la documentació que gestionen, o bé per recollir els principals debats dels professionals de l’arxivística i la gestió documental i, tal i com ha comentat la Teresa, sé que per a mi és una etapa temporal.

Parli’ns dels orígens de la revista. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

(TCG) L’origen de la revista Lligall està completament unit a l’Associació d’Arxivers de Catalunya. L’ AAC neix l’any 1986 i de seguida es planteja fer una revista especialitzada en arxivística per a donar suport professional als seus associats i crear un corpus teòric de l’arxivística catalana. El primer número editat de la revista Lligall apareix l’any 1988  i és la publicació de les actes de les Primeres Jornades d’Arxivística, a Ribes de Fresser el maig del 1987. A partir d’aquí la Junta de l’associació ja va treien un número de la revista cada any i els anys que es celebren Jornades o Congrés d’arxius es treuen dos números. Nosaltres arribem en un moment en què la revista està completament consolidada.

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

(TCG) El perfil de lector del Lligall és principalment el dels professionals dels arxius i l’arxivística. També és seguit pels estudiants d’arxivística, de Documentació, de biblioteconomia, Màsters i postgraus de gestió de documents electrònics. Tots els professionals que treballen en el tractament documental en general. Potser també historiadors, analistes de dades, etc.

(GMP) Estic totalment d’acord amb el dibuix del perfil del lector de la revista que ha apuntat la Teresa. No obstant això, és important fer esment a que l’arxivística és una ciència multidisciplinar que està evolucionant molt ràpid. Per tant, des del Consell de Redacció del Lligall sempre procurem tractar continguts –especialment al dossier central de la publicació– relacionats amb temàtiques d’actualitat. En són dos bons exemples els dos darrers números que han vist la llum. Per exemple, el número 38 inclou un dossier sobre transparència, accés a la informació i arxius, per tal de valorar l’impacte de l’aprovació de les Lleis de transparència als centres d’arxiu. El dossier del número 39 ens parla dels nous usos que pot tenir la tecnologia alhora de descriure i difondre els fons documentals històrics, especialment en relació al reconeixement de caràcters automatitzat i l’explotació global de les dades que inclouen.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

(TCG) Ho fa el Consell de redacció de la Revista, que està format per a professionals de diferents àmbits de l’arxivística i els arxius, i del que també en forma part el vocal de publicacions de l’AAC-GD. El Consell de redacció decideix, per consens, els autors i els articles, ja sigui per la seva qualitat, interès arxivístic o professional. També es fan encàrrecs concrets a professionals d’altres disciplines, com per exemple de la tecnologia i informació, fotografia, juristes, o especialistes en preservació digital, sempre en qüestions que poden ser d’interès pels arxivers de Catalunya.

Com assumiu l’era web? Encara no ens hem decidit a fer desaparèixer l’edició paper del tot.

Amb el Butlletí de l’Associació sí que hem fet aquest pas i ja és 100% digital i no s’edita en paper. El Lligall el difonem, primerament, a la nostra pàgina web, concretament a la part privada a què poden accedir els associats, i poc a poc l’alliberem. Suposo que aviat serà obert des del primer moment, ja que els autors el publiquen i el fan accessible a Internet des del minut zero. Jo sóc del parer que s’hauria de publicar en obert des del primer moment. La gran assignatura pendent –i és una qüestió que considerem vital, però per excés de feina no hem pogut aconseguir- és estar en portals de referència de publicacions periòdiques en obert, com per exemple RACÓ

Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

(TCG) Poc futur, la veritat. Els avantatges de difusió i accessibilitat mundial de les publicacions digitals i en línia és immens i incomparable amb les edicions en paper. En el nostre cas, però encara hi ha associats que ens demanen que no deixem de publicar en paper, perquè en fan la col·lecció i perquè encara els és més còmode llegir en paper. Es una qüestió generacional.

(GMP) Certament, crec les publicacions de caràcter professional estan abocades a l’edició en digital. A més, en el nostre àmbit, en el qual és de vital importància la traçabilitat de la informació, penso que és molt més còmode llegir en format digital i accedir a tots els recursos complementaris que incorporen als nostres dies les publicacions. Accedir a la informació complementària en paper és molt lent i pesat.

I el futur de les digitals?

(TCG) Una mica més futur, però suposo que en edicions científiques i professionals cada vegada seran més forts els espais col·laboratius oberts que no pas les edicions tancades. Crec que és un món que ha de canviar moltíssim, igual que ha passat amb la música. Les edicions tancades aniran desapareixent i comprarem o llegirem articles solts que ens interessin pel seu contingut, més que una revista sencera. De fet consumirem continguts, ja siguin àudios, vídeos, text i gràfic..etc. Hem de canviar la manera de fer aquests continguts, han de ser més dinàmics, oberts, participatius..etc.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Utilitzem els de l’Associació d’Arxivers de Catalunya; Web, Twitter i Facebook.  Intercanvi de revistes amb altres col·lectius i institucions professionals.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

(TCG) Una de còmica (tipus El Jueves) i una d’articles d’Història tipus l’Avenç o Sapiens.

(GMP) Jo agafaria l’e-reader, així no vaig gens carregat i tinc lectura per estona, tot i que demanaria poder tornar un cop m’hagi relaxar uns dies.  

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

(GMP) Per exemple TÁBULA, la revista de l’Asociación de Archiveros de Castilla y León. Crec que és una de les millors publicacions sobre arxivística i gestió de documents de l’Estat, a més d’un excel·lent model pel que fa a l’explotació, difusió i comercialització dels continguts que generen.

Què és el millor de la seva feina?

(TCG) Veure la revista acabada i editada. Crec que és el millor moment, el producte final. (GMP). Totalment d’acord, tot i que amb una publicació anual no tenim massa marge per descansar i ben aviat toca posar-se a treballar en el següent número

Voldria afegir o recomanar alguna cosa? Gràcies per l’entrevista

Gràcies a vosaltres per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a LLIGALL.

Web de la revista: http://www.arxivers.com/index.php/publicacions/revista-lligall

 

 

La revista digital Núvol celebra el cinquè aniversari amb el seu primer número en paper, un volum que recull articles publicats anteriorment al seu lloc web, a més de textos inèdits. La intenció de la revista és “explorar la vida cultural del país”, a través de contribucions breus i entrevistes, agrupades en blocs temàtics, que tracten de llengua, literatura, art, pedagogia, activisme, història… Aquest primer número s’ha finançat amb una campanya de micromecenatge.

Més informació: http://www.nuvol.com/

@nuvol_com

 

L’Àrea de Difusió de la Biblioteca de Catalunya ens fa saber que coincidint amb la celebració dels 225 anys de la publicació del primer número de Diario de Barcelona, i gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i la Universitat de Barcelona, ja es pot consultar en línia aquesta capçalera des de 1792 fins a 1862.

Font de la notícia: 70 anys del Diario de Barcelona accessibles a ARCA 

Per consultar la versió digital de Diario de Barcelona (1792-1862) cliqueu aquí.

 

 

El Dia Internacional de la Traducció se celebra cada any el 30 de setembre, el dia de Sant Jeroni, el traductor de la Bíblia que es considera el patró dels traductors.

La celebració va ser promoguda per la FIT (la Federació Internacional de Traductors) que l’any 1991 va llençar la idea d’un dia oficialment reconegut per mostrar la solidaritat amb la comunitat mundial de traductors, en un esforç per promoure la professió de traductor a diferents països.

Aprofitem aquesta avinentesa per recordar algunes publicacions especialitzades en aquest àmbit:

· Bibliografia general sobre traducció i interpretació
· Revistes de traducció i interpretació
· Revistes només d’interpretació
· Editorials de traducció

Fonts d’informació: CCUC, IECUniversitat d’Alacant, Viquipèdia

Aquest octubre arriba als quioscs el número 400 de Beaux Arts Magazine, publicació especialitzada en arts plàstiques en totes les seves formes i períodes. Des del 1983 es publica mensualment i té molts lectors. L’any 2016 la va adquirir el col·leccionista Frédéric Jousset amb la intenció d’accelerar el seu desenvolupament.

Més informació: https://www.beauxarts.com/

@BeauxArts_mag

https://es-la.facebook.com/BeauxArtsmagazine/

 

 

Entrades antigues »