Entrades
Comentaris

100 números de Llengua Nacional

Llengua Nacional arriba al número 100.

Aquesta publicació de l’Associació Llengua Nacional fou pionera en la seva proposta, objectius i compromís de ser un instrument de militància lingüística per defensar el català de les accions discriminatòries.

La revista es publica trimestralment gràcies a la tasca d’un equip de professionals especialitzats en la docència de la llengua i la literatura, la correcció, la traducció i l’assessorament lingüístic.

Després de vint-i-cinc anys de presència en quioscs i biblioteques, i davant els esdeveniments històrics i polítics actuals, ara més que mai, la fan imprescindible com a eina al servei i defensa de la nostra llengua i cultura.

Com diu l’editorial d’aquest número 100: “Tot sigui pel bé d’aquesta llengua que confereix caràcter nacional al conjunt de territoris que la tenen com a herència preciosíssima”.

Més informació: http://llenguanacional.cat/

El Grup de Treball de Publicacions en Sèrie del COBDC volem compartir amb tots vosaltres un escrit sobre el control de les revistes que hem preparat a partir de les nostres experiències a diferents tipus de biblioteques.

La nostra intenció és fer l’explicació d’una manera planera, compartir i estar oberts a la millora. Podeu fer-nos arribar els vostres comentaris i suggeriments al nostre blog, Twitter o Facebook i/o enviar-nos un correu electrònic a l’adreça serie@cobdc.org.

Controlant les revistes en paper: casos pràctics a diversos tipus de biblioteques

Esperem que us agradi i sigui d’utilitat! 

 

Teresa Cardellach Giménez (Terrassa, 1963) és arxivera en cap de l’Ajuntament de Terrassa, llicència en Història Medieval i Màster d’arxivística i gestió de documents de la UAB. De des l’any 1989 dirigeix l’Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa i a partir del 2002 és la cap del Sistema Arxivístic Municipal. L’any 2013 és directora de la revista Lligall que publica l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD).

Gerard Mercadé Pié (Tarragona, 1977) és director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre des de l’any 2007. Llicenciat en història per la UDL, postgraduat en arxius i gestió de la documentació per la URV i Graduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents per la UAB. Des de l’any 2013 és vocal de publicacions de l’AAC-GD i  coordinador del Butlletí Informatiu de l’AAC-GD, publicat amb caràcter mensual.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

(TCG) Personalment i professionalment no em dedico al món editorial, la meva única experiència és les publicacions de l’arxiu municipal de Terrassa, en catàlegs d’exposicions o en tractament dels fons documentals de l’Arxiu, però per a nosaltres aquest món és puntual.
(GMP)
La meva experiència en el camp de les publicacions és molt semblant a la que acaba de comentar la Teresa. Des de l’ACRE editem un butlletí informatiu anual, que té la funció de difondre entre la ciutadania, i de forma amena, els principals projectes del centre. Des de l’any 2013 sóc vocal de publicacions de l’AAC i coordino el butlletí informatiu de l’AAC. També sóc cap de publicacions del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. No obstant això, entenc les publicacions com un dels múltiples instruments que poden utilitzar els centres d’arxiu per difondre la documentació que gestionen, o bé per recollir els principals debats dels professionals de l’arxivística i la gestió documental i, tal i com ha comentat la Teresa, sé que per a mi és una etapa temporal.

Parli’ns dels orígens de la revista. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

(TCG) L’origen de la revista Lligall està completament unit a l’Associació d’Arxivers de Catalunya. L’ AAC neix l’any 1986 i de seguida es planteja fer una revista especialitzada en arxivística per a donar suport professional als seus associats i crear un corpus teòric de l’arxivística catalana. El primer número editat de la revista Lligall apareix l’any 1988  i és la publicació de les actes de les Primeres Jornades d’Arxivística, a Ribes de Fresser el maig del 1987. A partir d’aquí la Junta de l’associació ja va treien un número de la revista cada any i els anys que es celebren Jornades o Congrés d’arxius es treuen dos números. Nosaltres arribem en un moment en què la revista està completament consolidada.

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

(TCG) El perfil de lector del Lligall és principalment el dels professionals dels arxius i l’arxivística. També és seguit pels estudiants d’arxivística, de Documentació, de biblioteconomia, Màsters i postgraus de gestió de documents electrònics. Tots els professionals que treballen en el tractament documental en general. Potser també historiadors, analistes de dades, etc.

(GMP) Estic totalment d’acord amb el dibuix del perfil del lector de la revista que ha apuntat la Teresa. No obstant això, és important fer esment a que l’arxivística és una ciència multidisciplinar que està evolucionant molt ràpid. Per tant, des del Consell de Redacció del Lligall sempre procurem tractar continguts –especialment al dossier central de la publicació– relacionats amb temàtiques d’actualitat. En són dos bons exemples els dos darrers números que han vist la llum. Per exemple, el número 38 inclou un dossier sobre transparència, accés a la informació i arxius, per tal de valorar l’impacte de l’aprovació de les Lleis de transparència als centres d’arxiu. El dossier del número 39 ens parla dels nous usos que pot tenir la tecnologia alhora de descriure i difondre els fons documentals històrics, especialment en relació al reconeixement de caràcters automatitzat i l’explotació global de les dades que inclouen.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

(TCG) Ho fa el Consell de redacció de la Revista, que està format per a professionals de diferents àmbits de l’arxivística i els arxius, i del que també en forma part el vocal de publicacions de l’AAC-GD. El Consell de redacció decideix, per consens, els autors i els articles, ja sigui per la seva qualitat, interès arxivístic o professional. També es fan encàrrecs concrets a professionals d’altres disciplines, com per exemple de la tecnologia i informació, fotografia, juristes, o especialistes en preservació digital, sempre en qüestions que poden ser d’interès pels arxivers de Catalunya.

Com assumiu l’era web? Encara no ens hem decidit a fer desaparèixer l’edició paper del tot.

Amb el Butlletí de l’Associació sí que hem fet aquest pas i ja és 100% digital i no s’edita en paper. El Lligall el difonem, primerament, a la nostra pàgina web, concretament a la part privada a què poden accedir els associats, i poc a poc l’alliberem. Suposo que aviat serà obert des del primer moment, ja que els autors el publiquen i el fan accessible a Internet des del minut zero. Jo sóc del parer que s’hauria de publicar en obert des del primer moment. La gran assignatura pendent –i és una qüestió que considerem vital, però per excés de feina no hem pogut aconseguir- és estar en portals de referència de publicacions periòdiques en obert, com per exemple RACÓ

Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

(TCG) Poc futur, la veritat. Els avantatges de difusió i accessibilitat mundial de les publicacions digitals i en línia és immens i incomparable amb les edicions en paper. En el nostre cas, però encara hi ha associats que ens demanen que no deixem de publicar en paper, perquè en fan la col·lecció i perquè encara els és més còmode llegir en paper. Es una qüestió generacional.

(GMP) Certament, crec les publicacions de caràcter professional estan abocades a l’edició en digital. A més, en el nostre àmbit, en el qual és de vital importància la traçabilitat de la informació, penso que és molt més còmode llegir en format digital i accedir a tots els recursos complementaris que incorporen als nostres dies les publicacions. Accedir a la informació complementària en paper és molt lent i pesat.

I el futur de les digitals?

(TCG) Una mica més futur, però suposo que en edicions científiques i professionals cada vegada seran més forts els espais col·laboratius oberts que no pas les edicions tancades. Crec que és un món que ha de canviar moltíssim, igual que ha passat amb la música. Les edicions tancades aniran desapareixent i comprarem o llegirem articles solts que ens interessin pel seu contingut, més que una revista sencera. De fet consumirem continguts, ja siguin àudios, vídeos, text i gràfic..etc. Hem de canviar la manera de fer aquests continguts, han de ser més dinàmics, oberts, participatius..etc.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Utilitzem els de l’Associació d’Arxivers de Catalunya; Web, Twitter i Facebook.  Intercanvi de revistes amb altres col·lectius i institucions professionals.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

(TCG) Una de còmica (tipus El Jueves) i una d’articles d’Història tipus l’Avenç o Sapiens.

(GMP) Jo agafaria l’e-reader, així no vaig gens carregat i tinc lectura per estona, tot i que demanaria poder tornar un cop m’hagi relaxar uns dies.  

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

(GMP) Per exemple TÁBULA, la revista de l’Asociación de Archiveros de Castilla y León. Crec que és una de les millors publicacions sobre arxivística i gestió de documents de l’Estat, a més d’un excel·lent model pel que fa a l’explotació, difusió i comercialització dels continguts que generen.

Què és el millor de la seva feina?

(TCG) Veure la revista acabada i editada. Crec que és el millor moment, el producte final. (GMP). Totalment d’acord, tot i que amb una publicació anual no tenim massa marge per descansar i ben aviat toca posar-se a treballar en el següent número

Voldria afegir o recomanar alguna cosa? Gràcies per l’entrevista

Gràcies a vosaltres per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a LLIGALL.

Web de la revista: http://www.arxivers.com/index.php/publicacions/revista-lligall

 

 

La revista digital Núvol celebra el cinquè aniversari amb el seu primer número en paper, un volum que recull articles publicats anteriorment al seu lloc web, a més de textos inèdits. La intenció de la revista és “explorar la vida cultural del país”, a través de contribucions breus i entrevistes, agrupades en blocs temàtics, que tracten de llengua, literatura, art, pedagogia, activisme, història… Aquest primer número s’ha finançat amb una campanya de micromecenatge.

Més informació: http://www.nuvol.com/

@nuvol_com

 

L’Àrea de Difusió de la Biblioteca de Catalunya ens fa saber que coincidint amb la celebració dels 225 anys de la publicació del primer número de Diario de Barcelona, i gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i la Universitat de Barcelona, ja es pot consultar en línia aquesta capçalera des de 1792 fins a 1862.

Font de la notícia: 70 anys del Diario de Barcelona accessibles a ARCA 

Per consultar la versió digital de Diario de Barcelona (1792-1862) cliqueu aquí.

 

 

El Dia Internacional de la Traducció se celebra cada any el 30 de setembre, el dia de Sant Jeroni, el traductor de la Bíblia que es considera el patró dels traductors.

La celebració va ser promoguda per la FIT (la Federació Internacional de Traductors) que l’any 1991 va llençar la idea d’un dia oficialment reconegut per mostrar la solidaritat amb la comunitat mundial de traductors, en un esforç per promoure la professió de traductor a diferents països.

Aprofitem aquesta avinentesa per recordar algunes publicacions especialitzades en aquest àmbit:

· Bibliografia general sobre traducció i interpretació
· Revistes de traducció i interpretació
· Revistes només d’interpretació
· Editorials de traducció

Fonts d’informació: CCUC, IECUniversitat d’Alacant, Viquipèdia

Aquest octubre arriba als quioscs el número 400 de Beaux Arts Magazine, publicació especialitzada en arts plàstiques en totes les seves formes i períodes. Des del 1983 es publica mensualment i té molts lectors. L’any 2016 la va adquirir el col·leccionista Frédéric Jousset amb la intenció d’accelerar el seu desenvolupament.

Més informació: https://www.beauxarts.com/

@BeauxArts_mag

https://es-la.facebook.com/BeauxArtsmagazine/

 

 

L’Appec informa

Adhesió al text registrat al Síndic de Greuges de Catalunya per denunciar els atacs a la premsa

Síndic de Greuges de Catalunya Il·ltre Sr. Rafael Ribó
Passeig de Lluís Companys, 7 08003 Barcelona

Benvolgut Sr. Rafael Ribó,

Els darrers dies hem assistit a fets molt greus que posen en perill la llibertat d’informació i d’expressió. L’entrada de cossos de seguretat de l’Estat de naturalesa militar a les redaccions dels mitjans de comunicació i la identificació de periodistes són escenes que creiem ja desterrades del nostre país.

Els editors de premsa, revistes i digitals demanem la vostra intervenció per denunciar aquests fets gravíssims, que cerquen limitar o condicionar la missió principal dels nostres mitjans: informar amb plena llibertat i sense coaccions. Aquest principi bàsic de qualsevol societat democràtica no pot veure’s afectat pels esdeveniments polítics i socials del país, per la qual cosa creiem necessari denunciar amb contundència els fets esmentats.

Ben cordialment,

Federació d’Associacions de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals APPEC editors de revistes i digitals
ACPC premsa comarcal
AMIC mitjans d’informació i comunicació

Barcelona, 19 de setembre de 2017

Per adherir-s’hi es pot fer seguint aquesta fórmula:
ADHESIÓ AL TEXT REGISTRAT
A l’atenció del Síndic de Greuges de Catalunya:
El (nom mitjà/entitat) s’adhereix a l’escrit presentat avui amb número de registre E-25546/2017.
IMPEDIMENTS EN LA TASCA PERIODÍSTICA
Pels periodistes que vulguin afegir denúncies, agressions o impediments en l’exercici de la seva feina, ho han de comunicar al Síndic seguint aquesta fórmula:
A l’atenció del Síndic de Greuges de Catalunya:
(Nom i Cognoms) periodista (del mitjà tal o freeclance) sol·licita incloure a l’escrit presentat amb núm. de registre E-25546/2017 el següent incident:
(descripció breu de l’incident)
En tots dos casos s’ha d’enviar per correu electrònic a l’adreça: sindic@sindic.cat

Font: http://www.lesrevistes.cat/index.php/l-appec/adhesio-al-text-registrat-al-sindic-de-greuges-de-catalunya

Reduccions és una revista dedicada a la poesia. Publica textos poètics originals, traduccions, estudis, ressenyes de llibres de poesia o d’estudis de poesia. La periodicitat és quadrimestral, aproximadament. Francesc Codina és el responsable i avui ens respon el nostre qüestioanri.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

La revista ha publicat 107 números des de la seva fundació, amb una periodicitat gairebé trimestral. La majoria d’aquests números són miscel·lanis, però també n’hi ha cap una vintena de monogràfics, dedicats a l’obra de poetes (per exemple, Vinyoli, Carner, Riba, Marçal, Bartra, Serrallonga, Martí i Pol, etc.), a temàtiques concretes (traducció poètica, relació entre poesia i ciència, llengua i poesia) o a panorames de poesia contemporània (poesia basca, poesia neerlandensa, etc.).

-Parli’ns dels orígens. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

Reduccions va ser fundada el 1977 per un grup format per Miquel Martí i Pol, Segimon Serrallonga, Antoni Pous, Jordi Sarrate, Ricard Torrents i Lluís Solà (aquest darrer en va ser el director des de la fundació fins a l’any 2015).

El repte que va moure el grup fundador en aquells anys de la transició en què es va recuperar l’ús públic del català va ser el de crear una revista dedicada a la poesia semblant a les que existien en altres cultures que no havien patit la repressió (com, per exemple, la revista Poetry).

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

La revista té uns 300 subscriptors, que en són els lectors habituals. Actualment també és accessible online al portal RACO (excepte els tres darrers números).

El perfil de lector és una persona interessada per la poesia i la literatura en general. Com que la revista no segueix una tendència determinada, els lectors són representatius d’un ampli ventall de sensibilitats, gustos, preferències en relació amb el fet poètic.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

Hi ha un consell de redacció format per 16 persones que proposa temes i col·laboradors. D’altra banda, la revista rep originals tant de textos poètics com d’estudis per a la seva publicació, que són examinats pel consell de redacció que decideix si es publiquen o no. Al web de la revista es poden consultar les normes de presentació d’originals.

-Com assumiu l’era web?

Volem mantenir la revista en paper i pensem que per aquesta raó hem de ser molt presents a l’esfera digital. Com s’ha dit, la revista és al portal RACO, disposem d’un web propi i comptes de Facebook i Twitter. De totes maneres, encara pensem que tenim molt de camp per córrer pel que fa a la presència en l’àmbit digital.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Hauran de conviure amb les manifestacions digitals. En el nostre cas la base de subscriptors ens permet de mantenir la revista en paper. Però, a diferència del que passava temps enrere, actualment molt poca gent se subscriu a la revista per tenir-hi accés. Més aviat ho fa com una forma de suport i de mecenatge. I és per aquí que pensem que es poden mantenir i fins i tot ampliar les subscripcions.

-I el futur de les digitals?

En principi, seran els mitjans de massa. Però existeix el problema de la qualitat. En el món digital costa de trobar-hi les referències.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

La revista és publicada per Eumo Editorial i, a part de les subscripcions, és distribuïda per Àgora Solucions Logístiques a llibreries de referència.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Reduccions, perquè la poesia fa molta companyia. També Els Marges, Llengua & Literatura, Serra d’Or, Anuari Verdaguer, Poetari, Núvol, l’Avenç, el Temps… revistes d’aquesta mena.

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

Les mateixes que he esmentat a la resposta anterior.

-Què és el millor de la seva feina?

És una bona feina perquè és la que m’agrada.

-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Donar-vos les gràcies per l’enquesta i disculpar-me pel retard a respondre-la.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Reduccions.

 

Diari AVUI, 1976-2009. Entre el somni i l’agonia

Maria Favà Compta. Barcelona : Meteora, 2017. ISBN 978-84-946541-6-9

L’Avui fou un diari d’informació general, catalanista en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d’abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el què es fusionà amb la capçalera El Punt, que l’havia absorbit, convertint-se en l’actual El Punt Avui. Fou el primer diari en català des del 1939 al Principat.

Editorial Meteora publica aquesta primavera la història del diari AVUI escrita en primer persona del plural, amb el testimoni de qui escriu i de moltes altres persones que van treballar-hi, que el van dirigir o que hi van posar diners. També hi ha hores d’hemeroteca a Ca l’Ardiaca i la reinterpretació d’alguns dels papers vells que ha sabut guardar Montserrat Rius. Però el gruix és testimoni oral.

Més informació: http://www.editorialmeteora.com/libro/diari-avui-1976-2009-entre-el-somni-i-l-agonia/220

Entrades antigues »