Entrades
Comentaris

Reduccions és una revista dedicada a la poesia. Publica textos poètics originals, traduccions, estudis, ressenyes de llibres de poesia o d’estudis de poesia. La periodicitat és quadrimestral, aproximadament. Francesc Codina és el responsable i avui ens respon el nostre qüestioanri.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

La revista ha publicat 107 números des de la seva fundació, amb una periodicitat gairebé trimestral. La majoria d’aquests números són miscel·lanis, però també n’hi ha cap una vintena de monogràfics, dedicats a l’obra de poetes (per exemple, Vinyoli, Carner, Riba, Marçal, Bartra, Serrallonga, Martí i Pol, etc.), a temàtiques concretes (traducció poètica, relació entre poesia i ciència, llengua i poesia) o a panorames de poesia contemporània (poesia basca, poesia neerlandensa, etc.).

-Parli’ns dels orígens. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

Reduccions va ser fundada el 1977 per un grup format per Miquel Martí i Pol, Segimon Serrallonga, Antoni Pous, Jordi Sarrate, Ricard Torrents i Lluís Solà (aquest darrer en va ser el director des de la fundació fins a l’any 2015).

El repte que va moure el grup fundador en aquells anys de la transició en què es va recuperar l’ús públic del català va ser el de crear una revista dedicada a la poesia semblant a les que existien en altres cultures que no havien patit la repressió (com, per exemple, la revista Poetry).

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

La revista té uns 300 subscriptors, que en són els lectors habituals. Actualment també és accessible online al portal RACO (excepte els tres darrers números).

El perfil de lector és una persona interessada per la poesia i la literatura en general. Com que la revista no segueix una tendència determinada, els lectors són representatius d’un ampli ventall de sensibilitats, gustos, preferències en relació amb el fet poètic.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

Hi ha un consell de redacció format per 16 persones que proposa temes i col·laboradors. D’altra banda, la revista rep originals tant de textos poètics com d’estudis per a la seva publicació, que són examinats pel consell de redacció que decideix si es publiquen o no. Al web de la revista es poden consultar les normes de presentació d’originals.

-Com assumiu l’era web?

Volem mantenir la revista en paper i pensem que per aquesta raó hem de ser molt presents a l’esfera digital. Com s’ha dit, la revista és al portal RACO, disposem d’un web propi i comptes de Facebook i Twitter. De totes maneres, encara pensem que tenim molt de camp per córrer pel que fa a la presència en l’àmbit digital.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Hauran de conviure amb les manifestacions digitals. En el nostre cas la base de subscriptors ens permet de mantenir la revista en paper. Però, a diferència del que passava temps enrere, actualment molt poca gent se subscriu a la revista per tenir-hi accés. Més aviat ho fa com una forma de suport i de mecenatge. I és per aquí que pensem que es poden mantenir i fins i tot ampliar les subscripcions.

-I el futur de les digitals?

En principi, seran els mitjans de massa. Però existeix el problema de la qualitat. En el món digital costa de trobar-hi les referències.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

La revista és publicada per Eumo Editorial i, a part de les subscripcions, és distribuïda per Àgora Solucions Logístiques a llibreries de referència.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Reduccions, perquè la poesia fa molta companyia. També Els Marges, Llengua & Literatura, Serra d’Or, Anuari Verdaguer, Poetari, Núvol, l’Avenç, el Temps… revistes d’aquesta mena.

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

Les mateixes que he esmentat a la resposta anterior.

-Què és el millor de la seva feina?

És una bona feina perquè és la que m’agrada.

-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Donar-vos les gràcies per l’enquesta i disculpar-me pel retard a respondre-la.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Reduccions.

 

Diari AVUI, 1976-2009. Entre el somni i l’agonia

Maria Favà Compta. Barcelona : Meteora, 2017. ISBN 978-84-946541-6-9

L’Avui fou un diari d’informació general, catalanista en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d’abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el què es fusionà amb la capçalera El Punt, que l’havia absorbit, convertint-se en l’actual El Punt Avui. Fou el primer diari en català des del 1939 al Principat.

Editorial Meteora publica aquesta primavera la història del diari AVUI escrita en primer persona del plural, amb el testimoni de qui escriu i de moltes altres persones que van treballar-hi, que el van dirigir o que hi van posar diners. També hi ha hores d’hemeroteca a Ca l’Ardiaca i la reinterpretació d’alguns dels papers vells que ha sabut guardar Montserrat Rius. Però el gruix és testimoni oral.

Més informació: http://www.editorialmeteora.com/libro/diari-avui-1976-2009-entre-el-somni-i-l-agonia/220

Ajoblanco és el nom de la mítica revista mensual que es va publicar entre 1974 i 1980 en la seva primera etapa i entre 1987 i 1999 en la segona. Al costat d’altres capçaleres com Star i Nova Lent, Ajoblanco fou un dels primers punts de trobada i difusió de la contracultura a Espanya. Hi van participar intel·lectuals d’ambdues èpoques, així com col·lectius, grups de treball, cèdules crítiques i gent diversa que hi va aportar les seves singularitats i van convertir Ajoblanco en un panòptic de les tensions històriques i estètiques a Espanya al llarg de més de vint anys.

La Fundació Suñol presenta una exposició que vol revisar la implicació de la revista en els moviments socials de finals dels 70, uns anys convulsos i al mateix temps tan importants històricament.

Trobareu més informació a➡️ http://ow.ly/4ySa30aoXkL

Enguany s’acompleixen els 100 anys de l’aparició del primer número de TBO.

TBO va ser una revista de còmics catalana escrita en castellà que va aparèixer el març del 1917 i es va publicar, amb interrupcions, fins al 1998. Va tenir una gran importància en la història del còmic espanyol, fins al punt que del títol de la revista va sorgir el terme «tebeo», que a Espanya és sinònim d’«historieta». Els editors de la publicació van ser fins al 1983 Buigas, Estivill i Viña; posteriorment editada durant un breu període el 1986 per l’Editorial Bruguera, i entre 1988 i 1998 per Edicions B.

Amb aquesta avinentesa la Biblioteca de Catalunya organitza unes jornades en dues sessions d’accés lliure i gratuït on participaran dibuixants, historiadors, experts i col·leccionistes vinculats al còmic en general i al TBO en particular.

Només cal inscriure’s a l’adreça http://www.bnc.cat/Visita-ns/Activitats/Jornades-TBO/Inscripcio-Jornades-100-anys-de-TBO.

Més informació http://www.bnc.cat/Visita-ns/Noticies/Jornades-100-anys-de-TBO

Des del 28 de febrer i fins el 28 d’abril podem gaudir d’una nova exposició: Humorístiques. Revistes il·lustrades, satíriques, polítiques, eclèctiques, càustiques, xafarderes, festives, de bon geni i millor humor, gastant ínfules de literàries, des del 1841 al 1939.

“Dos-cents anys més tard de l’aparició de la primera Gazeta escrita en català (1641), sorgia la primera revista humorística en la nostra llengua, Lo Pare Arcàngel (1841). Ara, més de 175 anys després, en plena era de la imatge, la Biblioteca de Catalunya proposa homenatjar les revistes humorístiques catalanes que van ser, fins a la Guerra Civil, el mitjà més utilitzat per interpretar els esdeveniments polítics i socials del seu temps. Les revistes il·lustrades van tenir un impacte social tan fort que mereixen ser recordades, en aquest cas, amb una àmplia selecció dels fons de la BC, tant de revistes, com de dibuixos originals.

En aquesta exposició es podrà veure l’evolució de les tècniques de reproducció (xilografia, fotogravat); el progressiu protagonisme de la imatge; la gran participació d’artistes i escriptors i, sobretot, la difusió extraordinària que en el segle XX va tenir la premsa humorística, arribant a totes les classes socials del país. Durant el difícil desenvolupament de la premsa catalana, hi trobarem el moment de màxima esplendor quan l’agitació política és culminant: la premsa satírica serà qui captarà les situacions, les interpretarà i les servirà al públic.

Es veurà també una mostra dels artistes que hi participaren: Cornet, Brunet, Apa, Junceda, Smith, Opisso, A. Mestres, etc. Veurem així mateix, una extensa gamma de colors de l’humorisme (negre, blanc, verd) i les diferents tipologies de revistes que el tractaren: de caràcter general, polítiques, esportives i eròtiques, tant en forma d’acudits, vinyetes, caricatures o tires còmiques.”

Inaguració: dimarts 28 de febrer a les 12:00 h a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya.

Més informació: http://www.bnc.cat/%20Exposicions/Humoristiques

El món d’ahir és el títol de les memòries d’Stefan Zweig (1881-1942) i és també la primera revista publicada per la productora audiovisual Minoria Absoluta. Es tracta d’una revista d’història, però amb un enfocament que s’aparta de les revistes d’història habituals: recull textos sobre esdeveniments i personatges històrics escrits per narradors que no necessàriament són historiadors: es dóna cabuda a periodistes i autors literaris, amb el denominador comú de ser bons narradors i de parlar des de la seva subjectivitat, d’aquí el subtítol “història d’autor”. L’objectiu és gaudir de la història a través de relats amens i de qualitat. A més d’aportacions inèdites d’escriptors actuals, també es recuperen textos d’autors de diverses èpoques (al primer número, per exemple, apareixen Josep Pla, Eugeni Xammar, Plini el Jove i Chateaubriand). És interessant la combinació de noms consagrats amb noves veus de la literatura i el periodisme, moltes d’elles catalanes. A part dels textos, cal destacar l’exquisit disseny de la revista, que contribueix a augmentar el plaer de la lectura.

El món d’ahir: història d’autor. – Minoria Absoluta, 2016- . – Trimestral. – ISSN 2462-7062. – 60 €.  Més informació a: http://www.elmondahir.cat/

El primer diari de Catalunya

Diario de Barcelona’ nasqué el 1792 com una gaseta d’informacions religioses, meteorològiques, militars i portuàries.

Josep M. Solé i Sabaté

El Diario de Barcelona fou una de les primeres capçaleres que sortiren al carrer l’any 1792. Durant una gran part del segle XIX es va convertir en el mitjà representant de la mentalitat liberal-conservadora de la burgesia catalana. Redactat inicialment en castellà, es va passar al català i al francès en el període d’ocupació napoleònica i posteriorment va tornar al castellà. Amb l’esclat de la Guerra Civil, la seva producció es va aturar el 1937. Va renéixer el 1940 gràcies a la fidelitat a la causa monàrquica i al seu barcelonisme. El tiratge va anar disminuint i es van viure girs ideològics. L’any 1985 el comprà  l’Ajuntament de Barcelona. Va passar per diferents propietaris fins el 1994 què va deixar de publicar-se en paper. En la seva darrera etapa la seva edició va ser on-line, fins al 2009, en què va desaparèixer.

Més informació llegiu l’article de Josep M. Solé i Sabaté a la revista Sàpiens

El món de comunicació contemporani no té fronteres. És molt important utilitzar les eines d’avui per promoure Catalunya

hellena

Hellena Cardús va néixer a Barcelona i al poc temps la seva família va emigrar a Houston on va viure la seva infancia. Durant 1977 i 1983 va ser directora de programació, implementant i publicant diversos manuals sobre LIBRUNAM (sistema de base de dades per llibres, tesis, i col·leccions d’art del Sistema de Biblioteca Central de la UNAM de Mèxic) i treballà com a consultora per a grans empreses. Es va fer càrrec del Comité de Joventut de l’American Institute for Catalan Studies (AICS) i editora i traductora del butlletí Catalonia Today. El 2003, la Junta d’aquesta entitat la trià Presidenta. L’AICS és una organització cultural sense ànim de lucre amb més de 300 membres que promou la cultura catalana als Estats Units. Tradueix i publica traduccions d’obres catalanes, organitzen actes culturals, visites d’artistes i músics catalans i la fira Books & Roses per la Diada de Sant Jordi a Houston.

catalonia-magazine-4catalonia-magazine-9Catalonia és una revista trimestral dirigida al món de parla anglesa per donar a conèixer Catalunya. L’equip el composen l’editora en cap Roslyn Smith; l’editor creatiu Jordi Guillem, l’enllaç cultural i redactora Mayte Duarte i altres redactors puntuals. Les seccions inclouen temes d’actualitat, història, política, personalitats destacades, influències catalanes als EUA, ciència, gastronomia, literatura i patrimoni. Articles en català i anglès.

Quins han estat els seus projectes editorials?

Durant els anys a Mèxic: “El sistema automatitzat per a Biblioteques LIBRUNAM” (1982); “Prospectiva de servicios a partir de la base de datos LIBRUNAM” (1983), a  Encuentro de Bibliotecarios de la Universidad Nacional Autonoma de Mexico, Secretaria General Direccion General de Bibliotecas.

Durant els anys a USA: editora i traductora a Catalonia Bulletin an AICS Biannual Publication, Houston 1983-2002; traducció de: The Catalan Nation and Its People de Josep Carner-Ribalta (1995) i Uncertain Glory de Joan Sales (2003); Josep Tero Music Anthology (2008); i, publisher a CATALONIA magazine, AICS, Houston, 2014-2016.

-Parli’ns dels orígens de la revista. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

Catalonia començà a publicar l’any 2013 a través d’AICS per donar a conèixer Catalunya en tots els àmbits.

Quin perfil de lector te la vostra publicació?

El nostre lector habitual és nord-americà d’Estats Units, Canadà o d’Austràlia i té un gran interès per la cultura catalana.

Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

Una miríada de temes són seleccionats per la nostra redacció als EUA i a Catalunya per cobrir els diferents aspectes de la cultura catalana. També escollim escriptors i personalitats experts en el seu camp per a ser entrevistats.

-Com assumiu l’era web?

Proporcionem una còpia en línia per a qualsevol persona que li pugui interessar mitjançant la nostra pàgina web i els mitjans socials com ara Facebook i Twitter.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Tot i que creiem que les còpies electròniques del nostre butlletí de notícies es distribueixen àmpliament, és del nostre interès publicar còpies en paper fent-les arribar a institucions i biblioteques nord-americanes per obrir nous centres de distribució.

-I el futur de les digitals?

Tenen un llarg recorregut, no podem oblidar que a més de facilitar l’accés arreu del món, ho fan instantàniament.

-Quina realitat viu, ara per ara, el sector revister a EEUU.

La tendència general es avançar cap el format electrònic, encara que les noves publicacions es beneficien d’edicions preliminars en paper.

Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Social Media, web, blog, institucions catalanes en la Federació Catalana de Nord Amèrica i mitjans governamentals així com les Institucions culturals catalanes.

Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Catalonia Magazine, evidentment.

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

En general m’interessen revistes que exploren diferents estils de vida a tot el món, combinats amb diferents aspectes: musicals, culinaris, de salut natural i culturals. I recomanaria publicacions com ara Auriga, publicació catalana dedicada a la divulgació del món clàssic i greco-romà, National Geographic, Conde Nast Traveler, Destinations, Mood (Food and Music) magazine.

-Què és el millor de la seva feina?

La col·laboració entre Houston i la nostra oficina a Catalunya, la participació en el procés d’entrevista i l’escriptura creativa. Tenim un gran equip!

-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…

El món de comunicació contemporani no té fronteres. És molt important utilitzar les eines d’avui per promoure Catalunya.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Catalonia Magazine.

 

revista de girona

Arriba als quiscos i llibreries el número 300 de Revista de Girona i per commemorar aquesta fita en comptes de les seccions habituals, hi trobarem articles que tracten de casos singulars i curiosos, sovint poc coneguts, que expliquen, també, com som i com hem anat construint comarques i pobles. Fets curiosos que parlen del patrimoni cultural i natural, de l’activitat econòmica i social, de la música, de l’art i de la literatura. Per molts anys Revista de Girona!

 

Més informació: http://www.revistadegirona.cat/rdg/home.seam

 

portada

El diari “Catalunya”, íntegrament editat en llengua catalana, és una de les aportacions periodístiques llibertàries més valuoses que es van donar, en temps de revolució social i de lluita sostinguda contra el feixisme, a Catalunya durant el període històric de la Guerra Civil, que abasta històricament des del 18 de juliol de 1936 fins als primers mesos de 1939.

 

Més informació http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12255

Entrades antigues »