Els orígens de la premsa a Catalunya

Us heu preguntat alguna vegada com va néixer la premsa? Henry Ettinghausen, professor emèrit d’hispàniques a la Universitat de Southampton, va fer una interessant ponència sobre el tema a les jornades Communicatio: un itinerari històric, que van tenir lloc els dies 27 i 28 d’octubre de 2010 a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Es pot dir que la premsa va néixer quan van començar a aparèixer i a difondre’s cartes impreses. Cartes, per exemple, com la de Cristòfor Colom de l’any 1493 que relatava el seu viatge a les Amèriques i que va estar circulant per Catalunya. Entre els segles XVI i XVIII es van imprimir milions d’aquests fullets informatius, que reben el nom genèric de relacions. Estaven impresos en foli o quart, tenien entre 4 i 8 pàgines, només tractaven un sol succés i no tenien continuïtat temàtica o periòdica: eren puntuals i esporàdics. Lògicament, els llocs on es publicava més eren les ciutats amb ports comercials, ja que formaven part de les xarxes de comunicació.

En aquella època els governs exercien la censura: calia una llicència per imprimir. Així doncs, aquestes relacions no es podien permetre qüestionar el govern, parlar de derrotes o explicar notícies escandaloses. Per a això ja hi havia la correspondència privada! Les relacions servien per fer propaganda (per exemple, narrant victòries) i també explicaven fets pacífics: casaments reials, beatificacions, festivitats populars, ambaixades…

Al segle XVII podem parlar dels primers “periodistes”, com Andrés de Almansa y Mendoza, que relaten festes celebrades a Madrid i a Barcelona. La premsa de Barcelona destaca pel seu enfocament mediterrani: parla de molts successos locals, i en canvi relata pocs esdeveniments d’Espanya. Algunes relacions publicades a Barcelona s’exporten a altres ciutats.

Podem parlar d’una premsa seriosa, normalment en prosa, que s’ocupa dels actes públics i els fets militars, eclesiàstics i de la cort reial, i d’una premsa popularitzant que no només informa de victòries i festes, sinó que també parla de desastres naturals, crims violents, monstres, miracles i prodigis. Aquesta premsa popular, en vers, s’adreça a gent de pocs estudis i està pensada per ser recitada en public: es ven i es recita pel carrer.
Com us podeu imaginar, les fronteres enre la ficció i la realitat són molt permeables: sota un títol que comença amb les paraules “Relación verdadera…” o “Relación ciertísima…” es relaten casos de miracles, monstres i aparicions. Els desastres naturals es presenten com a càstigs divins.

Aquest tipus de premsa sensacionalista no deixa de ser la transmissió de la veu del poder, tant de l’Església (martiris de religiosos, actes de fe, càstigs divins) com del govern (execució de criminals, victòries militars).
Altres característiques d’aquests impresos són: uns gravats que acompanyen el text i donen pistes sobre la notícia, titulars en lletres grosses que en fan un resum, i un format petit, ja que abarateix el preu.
És impossible determinar la difusió que van tenir, ja que en coneixem pocs exemplars.

Un altre tipus de publicació són les gasetes, que són resums de notícies, molt breus, amb diverses periodicitats. En trobem arreu d’Europa. Les seves fonts són els corresponsals a ciutats europees.
A Catalunya les primeres gasetes es publiquen durant la Guerra dels Segadors; són traduccions de gasetes franceses. Més endavant, cap al 1670,  ja se n’elaboren de pròpies, seguint els models de les gasetes europees. Tenen una periodicitat setmanal.

Aquests dos gèneres van tenir una vida molt llarga a Espanya -de fet, hi va haver-hi relacions fins al segle XX!

En voleu saber més?

Henry Ettinghausen. Noticias del siglo XVII: relaciones españolas de sucesos naturales y sobrenaturales. Barcelona: Puvill, 1995.
Henry Ettinghausen. Notícies del segle XVII: la premsa a Barcelona entre 1612 i 1628. Barcelona: Arxiu Municipal, Ajuntament, 2000.
Henry Ettinghausen. La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època. Barcelona: Curial, 1993.

 

 

Share

Curs al COBDC “La premsa digital a les biblioteques”

El COBDC ofereix els dies 21 i 28 de març el curs
“La premsa digital a les biblioteques” impartit per Javier Guallar i Ernest Abadal en el qual es presentarà una selecció de recursos de premsa digital, les seves característiques i utilitats a les biblioteques, per tal d’oferir nous serveis de difusió entre els usuaris.

Un curs teòric però que inclou una part pràctica directa amb els productes de premsa digital seleccionats.
Per més informació: http://www.cobdc.org/cursos/2011/curs1011.html

El Grup de Treball te’l recomana!

Share

Nit de les Revistes Catalanes

[Foto de Roger Rovira. De la web d’APPEC]

Ahir al vespre (2 de febrer) es va celebrar la XII edició dels premis APPEC, acte que premia les publicacions catalanes en série més destacades del darrer any.
La vetllada que va tenir lloc al vestíbul del CCCB, va ser conduïda pel periodista Xavier Grasset i va comptar amb la presència de Ferran Mascarell (conseller de cultura), Lluís Gendrau (president de l’APPEC) i de bona part dels associats d’APPEC.
APPEC, Associació de Publicacions Periòdiques en Català, és una entitat que agrupa els editors de revistes en català d’informació general i especialitzada, no gratuïtes, i que tenen una distribució i difusió de caràcter nacional.

Els guardonats del 2010, distribuïts en tres categories, van ser els següents:

PREMIS ATORGATS PEL JURAT

– Millor Publicació: Cuina
– Millor Editorial: Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
– Millor Nova Publicació: Cotxes
– Millor Acció Digital: Cupatges
– Millor Acció Promocional: Auriga
– Premi a la persona: Roser Capdevila

PREMIS ATORGATS PER VOTACIÓ POPULAR

– Premi a la revista més popular: L’Avenç
– Premi a la millor portada: Serra d’Or
Aquest premi per primera vegada es va triar durant l’acte mateix amb les votacions de tots els assistents.

PREMIS ESPECIALS DE LA JUNTA DE L’APPEC

La Gaseta i Nous Horitzons pels 25 i 50 anys de trajectòria respectivament.
– Premi a la persona: Salvador Balcells

Share

Exposició “El país de les emocions. 150 números de la revista Descobrir Catalunya “

La revista Descobrir Catalunya proposa fer un recorregut pel país a l’exposició “El país de les emocions. 150 números de la revista Descobrir Catalunya”, que es podrà visitar des del 17 de desembre de 2010 al 31 de març de 2011 al Palau Robert de Barcelona. L’exposició aplega més de 200 fotografies i textos d’escriptors, en un viatge visual i periodístic que submergirà els visitants, amb mirades diferents, en un territori de paisatges variats i ple de contrastos.

“El país de les emocions” proposa resseguir el trajecte de Descobrir Catalunya al llarg de 150 números, no com una cronologia estricta sinó a través del seu ideari com a publicació de viatges i turisme de proximitat, vinculada a una idea molt clara de país. Els diferents àmbits de l’exposició aborden els conceptes que articulen la publicació i la seva pràctica periodística. I així, concepte a concepte, es va desgranant la identitat de la revista en els seus inicis i en les seves transformacions al llarg de tretze anys. Tot i que no es tracta d’ una exposició exclusivament fotogràfica, la fotografia hi assumeix el protagonisme central.

L’exposició s’articula en els següents àmbits:

1. Un país fotogènic: així treballen els nostres fotògrafs.
2. Amunt i avall: el país de la mà dels millors escriptors i periodistes.
3. La construcció de la mirada: tots els secrets de la redacció.
4. Un viatge complet: reportatges que han fet escola.
5. …per fer d’aquest país no tan petit una aventura infinita: per conèixer tots els números de la revista.
6. La comunitat catalana més gran de viatgers. Espai dedicat a la nova etapa de la revista: una marca digital com un lloc de trobada de lectors, col·laboradors i redacció.
7. Petjades humanes: la dimensió humana d’una publicació de territori i de proximita

Share