Revistart: 27 anys al servei de l’Art i dels artistes

Avui Dia Mundial de l’Art volem destacar una publicació considerada com a referent en el sector i una eina molt útil pels profesionals i els amants de la matèria: Revistart, publicació bimestral especialitzada d’Anuart S.L. que ens informa de tot el que té a veure amb el món de l’Art i els artistes.

Algunes cobertes de Revistart

Revistart inicià el seu vol el novembre del 1994. Neix dins un escenari inmens de creació i expressió, un pensament metropolità sense fronteres, assumint el risc dels canvis infinits del món artístic i de transformacions culturals i socials.

Els seus continguts inclouen entrevistes, articles divulgatius, articles especialitzats, agenda, ressenyes i convocatòries.

Benjamín, ànima de la revista, deixa clar la dificutat dels inicis d’aquest periple al text conmemoratiu del que transcribim aquest paràgraf:

El largo camino ha sido difícil por la falta de apoyos recibidos por parte de las instituciones públicas, pero también ha sido posible gracias al carácter independiente y emprendedor de Revistart, un valor que hemos mantenido hasta el día de hoy. (…) En una época de modernidad en la cual se hace titánica la tarea de encontrar un hueco en el universo cultural, el objetivo de Revistart ha consistido en sumar lo mejor del hecho artístico. Sus cientos de páginas publicadas recorren la vida y la obra de artistas que han formado parte de nuestra historia pasada, reciente y actual.”

Revistart resulta ser un estímul per la promoció i acompanyament de creadors i artistes sovint relegats o silenciats. Està atenta a les noves corrents de la contemporaneitat més enllà de les “modes”. El seu equip editorial i col·laborador són entesos en Art, Història de l’Art i coneixedors de les tendències on fluctuen les noves veus o mirades emergents.

Donem suport a aquesta trajectòria i us animem a conèixer i llegir Revistart.

Podeu subscriure-vos clicant aquest enllaç. Trobar-la al vostre QuioscBiblioteca i/o seguir-la a les xarxes socials:  

Share

Entrevista a Guillem Carbonell, editor de L’Antònia, gaseta del Barri de Sant Antoni (Barcelona)

Guillem Carbonell (Barcelona, 1971), edita L’Antònia, gaseta del barri de Sant Antoni (Barcelona). Llicenciat en Ciències Polítiques a la UAB, va estudiar el primer cicle de Periodisme i l’MBA d’Esade. És director de Màrketing Digital a Grup Enciclopèdia Catalana. Li interessen les biografies (“la història en primera persona”), el periodisme, les noves tecnologies i els idiomes. Li agrada seguir mitjans de comunicació d’arreu del món.

-Parla’ns dels orígens. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

Amb un grup de pares de l’Escola Diputació, veïnes i veïns del Barri de Sant Antoni, vam voler impulsar una publicació que fos independent i viable, a l’estil d’un full informatiu del barri, un DiNA3 plegat per la meitat. Que tingués una personalitat i un relat propi i reconeixible. Sense ser una revista de lluita sí que volia ser una revista que es posés a disposició del veïnat i de les molt diverses causes i associacions del barri. 

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

Ens adrecem als 40.000 veïns del barri. Qualsevol d’ells/elles pot ser lector de la revista perquè li donem una visió molt diversa i que vol ser oberta, moderna (al menys dels nostres dies!) i interessant del que passa en un barri viu, actiu i divers.

Segurament la versió digital té un públic més jove i, en canvi, amb la versió paper també arribem a les àvies i avis.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

L’espai és molt limitat i la periodicitat és trimestral. Anem recollint idees, iniciatives, temes i quan plantegem la revista marquem prioritats i mirem que tot quedi cobert, malgrat l’escassedat de l’espai. Però sempre hi ha temes que no hi caben. Els col·laboradors són bastant constants, alguns pertanyen al grup impulsor i d’altres els hem anat trobant i s’hi han anat afegint. Sempre és gent del barri que té ganes d’escriure i comunicar la seva visió sobre la seva especialitat o sobre el que veu que passa al seu voltant.

-Com assumiu l’era web?

L’Antònia és un projecte en paper, amb versió PDF que s’envia a una llista de veïns que no para de créixer. Fins i tot si mai tenim web,

la prioritat és la revista periòdica maquetada, ja sigui en PDF o en paper. De moment portem 11 números!

-Com veus el futur de les publicacions periòdiques en paper?

En general, minoritari i amb el repte de construir una comunitat al seu voltant que s’hi identifiqui i la vulgui mantenir amb una subscripció o amb col·laboracions majors que una subscripció. Li veig futur, però molt diferent del passat. El futur són publicacions hípersegmentades i de qualitat, com les que precisament es venen a la llibreria Free Time (Urgell Floridablanca) de Sant Antoni.

I el futur de les digitals?

La resposta és la mateixa, necessiten construir al seu voltant una comunitat que les sustenti. Això, o que algú en pagui els costos per vocació d’editor o per desig d’influència. En el món digital, amb costos menors, això és possible.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Una bona llista d’emailing, per enviar la versió en PDF. Els veïns que estan a la llista reben la revista els primers, una setmana abans que surti en paper!I després, els punts clau del barri: el Mercat, el Dominical, Calàbria 66, Cotxeres Borrell, Casa Golferichs, forns de pa, bars i llibreries còmplices, altres comerços… Imprimim 5000 exemplars i els repartim nosaltres mateixos.

Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Per aquest ordre: The New Yorker, The Economist, Attitude, Die Zeit, Pâtisserie, CUINA i El Temps.

-Què és el millor de la teva feina?

El sentit últim de fer L’Antònia és posar la vocació de periodisme al servei del barri. 

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a L’Antònia!  

Si vols rebre al teu e-mail L’Antònia clica aquest enllaç: http://www.lantonia.cat/

Podeu seguir L’Antònia a les xarxes socials:

Share

Entrevista a Josep M Dacosta Oliveras, «Daco»

DACO

Josep M Dacosta Oliveras, «Daco» és biòleg de formació i empordanòleg per passió, és a dir, divulgador de l’Empordà, dels seus llocs i la seva gent. Ho fa a través de publicacions, conferències, cursos i xarxes socials.

-Quins han estat els seus projectes editorials? Què és el que us va moure a encetar aquests reptes?

Després d’haver publicat diverses obres de temàtica empordanesa, a hores d’ara col·laboro amb la premsa comarcal, en revistes com Alberes; hebdomadaris: Setmanari de l’Alt Empordà i Hora Nova; a més de revistes locals que m’ho demanen: El full de l’Albera marítima, Saverdera XXI, etc.

Hi ha diversos motius que et porten a publicar. Per una banda, el desig de compartir el coneixement i la satisfacció d’haver fet una recerca o troballa. Una altra raó és ajudar a difondre un tema per tal que tingui més ressò. Ara bé, a vegades publicar obeeix a raons més prosaiques, com per exemple que una editorial t’encarregui un text.

-Quin perfil de lector sou o teniu?

Sóc lletraferit i tot terreny a l’hora de triar.

-Com s’escolliu els temes.

La curiositat em porta a llegir de tot, però com que els temps de lectura és limitat, prioritzo aquests quatre trumfos del meu perfil de lector: clàssics de la literatura catalana, assajos sobre temes del meu interès, seguir els amics escriptors i fullejar a l’atzar per descobrir sorpreses.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper? I el de les digitals?

A la gramàtica estudiàvem que hi ha dos tipus de futur: el perfecte i l’imperfecte. El futur perfecte de l’edició, tant en paper com en digital, és que l’autor cobri pel seu treball i el lector sàpiga que la cultura no es crea per generació espontània sinó per l’esforç dels seus creadors. Aquest pot pagar de forma directa o indirecta: preu de portada o d’entrada, per la publicitat o a través dels ajuts públics.

-Com assumiu l’era web?

El món digital és Gutenberg 2.0. És a dir tens una impremta virtual amb la qual pots difondre un missatge que pot arribar arreu a un cost, per ara, molt assumible. Això comporta una oferta il·limitada i que s’acostuma als lectors a una aparent gratuïtat dels continguts.

-Quins canals de distribució i difusió féu servir i per què.

Els que tenim una edat, ens agrada tocar paper i també llegir electrònicament.

Em fascina la lletra impresa; llegir i rellegir diaris, revistes i llibres. Pel que fa a les pantalles, hi miro les novetats, busco material per a recerca i introbables en paper.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Ara que tenim les interessants propostes de bibliopiscina i biblioplatja, no descarto que s’habilitin unes biblioillesdesertes. Només a partir d’aquell moment, naufragaria per anar a una illa deserta.

-Quines altres revistes recomana i per què?

El món editorial català treu una gran diversitat de capçaleres, amb molta qualitat i un bon elenc de col·laboradors. Ara, en el moment de respondre aquesta entrevista, en plana crisi del coronavirus, recomanaria que tothom comprès de tot, per tal d’ajudar al màxim la indústria cultural.

-Què és el millor de la seva feina?

Qualsevol feina, si hom té curiositat i ganes d’aprendre, obre un univers infinit de possibilitats de coneixement. Aquest estímul fa que el treball esdevingui interessant. De fet, el treball és el punt que cadascú posa entre el càstig diví i la realització personal.

-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Que una persona que sàpiga llegir -i en gaudeixi- no es pot avorrir mai. Sempre he pensat en aquesta etimologia apòcrifa «avorrir-se ve de burro».

Moltes gràcies Daco! Et seguirem i llegirem els teus articles!

Share

Entrevista a Arnau Barquer, coordinador de Catarsi Magazín

Arnau BarquerArnau Barquer i Cerdà és el coordinador de la revista Catarsi Magazín, una revista digital i en impresa de pensament crític en català sobre política, economia i cultura que va néixer a inicis del 2019 i just acaba de publicar el seu segon monogràfic en paper.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

La revista és un projecte de la cooperativa cultural Cultura 21 que engloba els projectes de Tigre de Paper Editorial i la Fira Literal. Tigre de Paper és una editorial amb més de vuit anys d’història, centrada en fer sacsejar consciències a partir de la narrativa i l’assaig. La Fira Literal, que enguany ha celebrat la seva cinquena edició, és un dels principals esdeveniments de pensament crític i de referència d’editorials independents del sud d’Europa. Amb Catarsi, el projecte de transformació de Cultura21 aterra al terreny de les publicacions periòdiques però amb un bagatge organitzatiu i experiència molt solvent.

-Parli’ns dels orígens. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

Revista CatarsiLa revista neix en un moment de grans canvis i turbulències socials al nostre país. Ens referim al seguit de processos polítics i socials que han tingut lloc els darrers deu anys a casa nostra i que han suposat per una banda el trencament amb moltes concepcions en què l’activisme i les organitzacions polítiques d’esquerres s’havien mogut fins llavors, i per l’altra, i com hem vist darrerament, per la politització que ha patit tota una nova generació que decididament es troba participant del teixit associatiu del país i d’aquests processos de canvi. Per tant,

la revista busca ser un vehicle per canalitzar tots els nous debats, qüestions i preocupacions que s’han generat al voltant de tots aquests canvis. Especialment el projecte central de Catarsi és poder desenvolupar una nova cultura del debat i la discussió, sobretot quan aquest s’ha canalitzat a partir de les xarxes socials, la immediatesa i la manca de criteri.

Catarsi vol aprofundir en les reflexions d’aquests temps, però n només a partir del que és urgent, sinó del que és necessari per avançar i que les opinions, propostes i debats serveixin més per agregar totes les tendències de l’esquerra en un horitzó comú, que no pas disgregar-les.

-Quin perfil de lector té la vostra publicació?

Catarsi pretén que tota persona que estigui interessada en entendre el que passa en la seva societat i en el món per transformar-lo trobi en la revista un vehicle útil que li permeti fer-ho.

La revista no és només per gent que és activista o es troba militant en una organització. D’aquí també la cura sobre l’apartat gràfic i el disseny amb què hem volgut caracteritzar la publicació:

volem comunicar més enllà de les frases enrevessades i els textos complicats.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

La revista té un Comitè de Redacció format per deu persones i un Consell editorial de persones que avalen la revista i que vetllen per la línia editorial. En aquesta s’hi marca la tipologia de continguts.

-Com assumiu l’era web?

Catarsi disposa d’un espai web on hi penja articles de forma quasi diària. Disposar d’un espai a la xarxa permet visualitzar molt més el projecte i amplificar-ne l’abast, a l’hora que permet que els continguts que surtin de la revista tinguin connexió amb els debats que s’estan donant, cosa que converteix la publicació en una eina útil.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Normalment l’era digital s’ha associat amb el declivi de les publicacions en paper, però crec que això no es pot aplicar de forma homogènia a totes les publicacions. Si bé la premsa s’hi veu molt afectada, això és perquè l’espai digital i el paper entren en competició. Si es manté un cert equilibri entre allò que ofereix l’espai digital, que és una certa capacitat de resposta immediata, adaptar-se a cada format de lector, etc., i l’espai paper, que augmenta la qualitat i el valor dels continguts atès que els dona una presència, les publicacions que triïn el format paper tenen el futur assegurat.

-I el futur de les digitals?

Les publicacions digitals han de competir en un espai molt més vast i volàtil, com és la xarxa. Si bé el format té recorregut, consolidar-s’hi és molt més difícil i implica grans dosis d’originalitat, creativitat i rapidesa. En aquest sentit, crec que Catarsi ha aconseguit un cert equilibri entre les seves dues potes de publicació de continguts, la web i els monogràfics en paper.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir?

Catarsi es distribueix en físic a llibreries. Tanmateix, com no pot ser d’altra manera en l’era digital, difonem i donem a conèixer els continguts que publiquem sobretot a partir de les xarxes socials.

Disposar d’una bossa de subscriptores també ens permet personalitzar molt més la difusió que fem.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Jacobin, Viento Sur i Pikara Magazine.

-Què és el millor de la seva feina?

Fer d’una inquietud i una forma de veure la vida la feina és sens dubte el millor que puc dir que té Catarsi. També la formació constant, ja que no paro d’aprendre coses i de conèixer altres revistes, editors, autors, problemàtiques que permeten enriquir la visió editorial de la revista i la del propi equip.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Catarsi Magazín.

Share