La revista “Capçalera” és un revista periodística pionera i clau al nostre país que té com a objectiu informar de notícies i tendències d’arreu i de les seves possibles conseqüències o realitats. Cal recordar que, l’any 2017, el CSUC es va fer ressò de la seva digitalització i inclusió al repositori RACO per posar en obert els números del període 1989-2018: amb motiu d’aquesta fita i de la digitalització del número 175, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va organitzar un acte en què ja va posar de relleu el que significa per la professió periodística catalana i la comunicació. Compleixen així alguns dels criteris necessaris de rigor.
Des del 1989, la seva trajectòria ha marcat tendència i s’ha convertit en el portaveu del grup de periodistes que el conformen i que participen activament en la seva redacció. No és casual i sí simptomàtic el seu nom, un terme que designa el “Títol d’un diari acompanyat o no del nom del director, del fundador, etc., que sol aparèixer a la part superior de la primera plana.” (DIEC). Ja en el seu primer número se’n justifica el nom adduint que “És un mot utilitzat des dels temps de les velles impremtes ‘una capçalera de pàgina’. En català la paraula ‘cap’ és realment capital” i es presenta com una revista que pretén “Per acreditar el prestigi que creiem merèixer, tindrem aquesta revista” [+].
Ha esdevingut el casal de professionals que es dediquen a diferents especialitats i té presència arreu del territori en col·laboració amb grups locals de recerca i a través de representants delegats a les diferents províncies. Son portaveus del col·lectiu i es fa ressò de preocupacions que afecten i impliquen directament els seus professionals com combatre la desinformació, la violència al carrer, la defensa de la professió, els drets i deures, com afrontar riscos en zones de conflicte, promoure valors com la solidaritat i rigor com a punta de llança… Al llarg de la seva trajectòria ha marcat l’evolució dels mitjans de comunicació alhora que s’ha adaptat al canvi digital com ha succeït amb d’altres publicacions periòdiques i, encara més, pel fet que l’actualitat -en aquest àmbit- esdevé un factor clau.
L’any 2025 ha arribat als 200 números fet que ha ben merescut l’organització de l’exposició “Capçalera: crònica d’una exposició”, un número especial i un acte carregat d’emoció i iniciatives obertes al debat i reflexió, que posa de relleu l’evolució de la revista en paral·lel amb els fets que han marcat la història de Catalunya i també tots els col·laboradors que l’han fet possible amb els seus dibuixos, fotografies, articles, mestratge, etc. L’exposició comença amb una cronologia i està estructurada en 4 àmbits que destaquen fites i aniversaris de la revista com a document al servei de la professió, els noms de referents del periodisme i artistes gràfics que hi han col·laborat, el disseny de la revista i un panell d’anècdotes molt curiós i interessant que li dona un toc vivencial.
Entre els periodistes que han format part dels òrgans col·legiats del Col·legi i que hi han escrit hi ha periodistes tant coneguts com poden ser Josep Maria Huertas i Manuel Vázquez Montalbán, entre molts d’altres. La presència i referència a professionals de totes les èpoques és molt simptomàtic: un exemple de rigor, dedicació i aprenentatge. No oblidem, en aquest sentit, l’Arxiu de Periodistes, projecte que el Col·legi duu a terme com a secció de l’Arxiu Nacional de Catalunya des d’un punt de vista patrimonial i de memòria del periodisme i que explica Carme Escales en un article del número corresponent a l’octubre del 2014. Els seus fons i arxius es complementen amb la documentació conservada també en d’altres institucions, ja que molts d’ells han estat també escriptors. Pel que fa als artistes gràfics i fotògrafs que hi han treballat,han exercit la professió amb el seu rigor documental i humorisme per explicar situacions sovint molt controvertides o transcendents i que tenen veu en el blog: https://periodistesgrafics.wordpress.com/
Aquest recurs juntament amb la revista formen part d’una sèrie de recursos que el Col·legi de Periodistes de Catalunya posa a disposició dels professionals i de la ciutadania juntament i a través del seu centre de documentació que porta el nom de “Montserrat Roig” amb una galeria d’informació rellevant: https://www.periodistes.cat/serveis/centre-de-documentacio-montserrat-roig
Quan abandoni la seu central, a Barcelona, l’exposició continuarà disponible ja que el seu format està pensat per a la itinerància per les diverses demarcacions del Col·legi de Periodistes, començant per Girona.
Aquest estiu, la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha estrenat un nou espai web: un racó digital pensat per descobrir, d’una sola ullada, les publicacions que arriben a la Biblioteca, difondre’n els seus continguts i fomentar la lectura i el préstec.
En aquest apartat hi trobarem les següents seccions que s’actualitzen periòdicament:
📜 Llista de diaris i revistes disponibles, amb enllaços a les seves webs.
🆕 Novetats: els títols més recents que s’han incorporat a la col·lecció.
🌍 Tria d’actualitat: una selecció d’articles i temes rellevants del moment.
🎯 Monogràfics temàtics: per aprofundir en un tema concret (per exemple: eleccions nord-americanes, Palestina, l’estiu…).
🕰 Revisitar el patrimoni: redescobrir revistes històriques amb motius especials com centenaris, efemèrides o fets avinents.
Aquest divendres, 13 de juny de 2025, l’Institut d’Estudis Catalans ha estat l’escenari d’una jornada molt especial: la celebració dels 40 anys del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Ha estat una trobada plena de memòria, reconeixement i projecció, amb la participació de figures clau de la nostra professió.
La jornada ha començat a les 9:15 del matí amb l’obertura de portes i la benvinguda institucional, amb intervencions de Xavier Fina (Director General de Promoció Cultural i Biblioteques), Maria Teresa Cabré (Presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans), Pau Gonzàlez (President delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona) i F. Xavier González (President del COBDC), que han destacat la importància del Col·legi com a espai de trobada, defensa i projecció del col·lectiu professional al llarg de quatre dècades.
Tot seguit, hem pogut gaudir de tres taules rodones que han donat veu a protagonistes destacats de la història del Col·legi i de la professió:
🔹 Taula 1: Les precursores. Amb Núria Ventura, Elisa Camps i Jordi Permanyer, moderats per Maite Pinteño, hem recuperat els inicis del Col·legi, les primeres lluites i el context que va fer possible la seva creació. Hauríem estat hores sentint totes les històries, i si voleu aprofundir podeu consultar l’article de Núria Ventura i Elisa Camps De l’Associació de Bibliotecàries al COBDC: el llarg camí cap al reconeixement de la professió
🔹 Taula 2: L’evolució. Amb Carme Mayol, Eulàlia Espinàs, Mercè Muntada i F. Xavier González, moderats per Isabel Minguillón, han analitzat com ha anat evolucionant la professió al llarg dels anys, els reptes viscuts i els canvis estructurals.
🔹 Taula 3: Perfils professionals. Amb una mirada cap al present i el futur, Montserrat Puñet, Eugènia Serra, Cinta Roldán, Xantal Romaguera i Sílvia Redondo, sota la moderació d’Adrià Martin, han posat sobre la taula la diversitat actual dels perfils professionals en el camp de la informació i la documentació.
La jornada ha conclòs amb una inspiradora conferència de clausura a càrrec de Genís Roca, que ha posat l’accent en els reptes de futur i la necessitat de seguir evolucionant com a professionals de la gestió de la informació.
🎂 I, com tota bona celebració, no ha faltat el dinar i el pastís d’aniversari per brindar plegats per aquests 40 anys compartits, amb la mirada posada en molts més per venir.
Des del Grup de Treball de Publicacions en Sèrie volem felicitar el nostre Col·legi i totes les persones que en formen part. Per molts anys més de feina, comunitat i compromís!
Cada 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa: un dia pensat per recordar a tothom (i especialment als governants) la importància de disposar d’uns mitjans de comunicació lliures, independents, pluralistes i diversos. La llibertat de premsa està indissolublement lligada a la llibertat d’expressió i opinió i a la llibertat d’informació, drets recollits a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Aquest any arribem a l’edició 32a del Dia Mundial: farà 32 anys des que l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar aquest dia, el desembre de 1993. Es va escollir el 3 de maig per fer-lo coincidir amb l’aniversari de la Declaració de Windhoek, una declaració signada el 3 de maig de 1991 en un seminari de la Unesco que va tenir lloc a Windhoek (Namíbia) amb l’objectiu de promoure una premsa africana independent i pluralista.
El lema de la celebració d’enguany és «Reporting in the Brave New World – The Impact of Artificial Intelligence on Press Freedom and the Media», que s’ha traduït per «Informar en un món desafiant – L’impacte de la intel·ligència artificial en la llibertat de premsa i els mitjans de comunicació».
La IA està transformant el periodisme, proporcionant eines que milloren els els reportatges d’investigació, la creació de contingut i la verificació de fets. Permet una major eficiència, una accessibilitat multilingüe i una anàlisi de dades millorada. Tanmateix, aquests avenços també comporten riscos: notícies errònies i desinformació generades per la IA, tecnologia deepfake, moderació esbiaixada de continguts i amenaces de vigilància als periodistes. A més, el paper de la IA en el model de negoci dels mitjans de comunicació genera preocupacions sobre la remuneració justa pels continguts periodístics i sobre la viabilitat d’aquests mitjans. Podeu llegir la nota conceptual que ha publicat la Unesco [en castellà].
L’acte central organitzat per la Unesco serà el congrés internacional que tractarà tots aquests temes i que tindrà lloc el 7 de maig a Brussel·les.
Durant el congrés es lliurarà el premi UNESCO/Guillermo Cano World Press Freedom Prize. Aquest guardó, creat el 1997, es concedeix anualment a una persona, organització o institució que hagi fet una contribució destacada a la defensa i/o la promoció de la llibertat de premsa a qualsevol part del món, i especialment quan això s’ha aconseguit a costa de córrer riscos i perills. El premi porta el nom de Guillermo Cano Isaza, un periodista colombià que va ser assassinat davant de l’oficina del diari El Espectador a Bogotà, el 17 de desembre de 1986. En l’edició de 2024, el premi es va atorgar als periodistes palestins que cobreixen la guerra de Gaza.
Reporters sense Fronteres, l’organització no governamental amb seu a París que defensa la llibertat de premsa al món i els periodistes perseguits per la seva activitat professional, ha presentat el 2 de maig l’edició 2025 de l’Índex Mundial de la Llibertat de Premsa.
L’Índex Mundial analitza i compara l’estat de la llibertat de premsa a 180 països durant l’any anterior a la seva publicació i es basa en dos components:
Un recompte quantitatiu dels abusos comesos contra periodistes en relació amb la seva feina
Una anàlisi qualitativa de la situació de cada país a partir de les respostes donades a un qüestionari per part d’especialistes en llibertat de premsa (inclosos periodistes, investigadors, acadèmics i defensors dels drets humans)
Aquí podeu llegir un resum de les conclusions principals de l’edició 2025 (en castellà).
Ens quedem amb un dels titulars més alarmants d’aquesta edició: «L’indicador econòmic [és a dir, l’indicador que mesura les pressions econòmiques que pateixen els mitjans i les condicions financeres del periodisme] de la classificació segueix caient durant 2025, i arriba a un nivell crític sense precedents. Com a conseqüència, i per primera vegada en la història del rànquing, la situació dela llibertat de premsa es torna «difícil» a escala mundial«. [les negretes són nostres]
Arreu del món s’organitzen actes per commemorar aquest Dia Mundial. Les etiquetes que es proposen per etiquetar-los a les xarxes són, per exemple:
Un país on es viuen amb especial preocupació els atacs a la llibertat de premsa són els Estats Units d’Amèrica. L’associació de periodistes i ciutadans Press Freedom United ha publicat una carta, oberta a rebre signatures de particulars i d’organitzacions, en la qual denuncia les diverses accions preses pel Govern dels EUA contra la llibertat de premsa i demana mesures per restablir aquesta llibertat, respectar i honorar la integritat periodística i salvaguardar la independència dels mitjans.
Podeu llegir altres iniciatives nord-americanes en defensa de la llibertat de premsa en aquesta entrada del blog de Media and Democracy Project.
L’International Press Institute es prepara per celebrar el seu 75è aniversari amb un congrés a Viena del 23 al 25 d’octubre, amb el títol «Defending the future of free media». A l’abril ha emès un comunicat expressant la seva solidaritat amb els periodistes i els membres de la comunitat mediàtica d’arreu del món, «ara que la llibertat de premsa s’enfronta a un atac i una pressió sense precedents per part de governs i actors poderosos a totes les parts del món.» De cara al Dia Mundial, organitzarà un acte a Brussel·les el 5 de maig per parlar de la llibertat de premsa a l’est d’Europa, amb periodistes d’Hongria, Eslovàquia, Turquia, Geòrgia i Sèrbia.
La International Federation of Journalists (IFJ) i la seva secció d’Àsia Occidental organitzen un debat el 6 de maig a Brussel·les per parlar de la necessitat d’aturar els assassinats de periodistes a les zones de guerra més mortals del món: Palestina, Síria i Iemen.
La fundació Freedom Cartoonists, a Ginebra, celebrarà un acte el 13 de maig amb la il·lustradora nord-americana Ann Telnaes. Recordem que el gener passat Ann Telnaes va abandonar el Washington Post, amb el qual portava molts anys col·laborant, després que fos vetada una vinyeta satírica seva en la qual havia dibuixat el propietari del diari i altres magnats de grans empreses tecnològiques agenollats davant d’una estàtua del president Trump.y
A Espanya, la Unió de Periodistes Valencians va anunciar l’1 de març els guanyadors dels Premis Llibertat d’Expressió 2025: en l’àmbit internacional, Julian Assange, i en l’àmbit local, els periodistes que van cobrir la DANA a València.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya (Demarcació de Lleida) i la Universitat de Lleida celebraran el 7 de maig el X Simposi de Llibertat de Premsa, que versarà sobre «Els reptes del periodisme en l’actualitat».
ACTUALITZAT a 9 de maig de 2025: El Col·legi ha publicat a Youtube el vídeo del simposi.
Per saber-ne més:
Hi ha diverses entitats a nivell internacional que treballen per promoure la llibertat de premsa i la seguretat dels professionals del periodisme. Algunes de les més importants són:
Comittee to Protect Journalists (CPJ): organització independent i sense ànim de lucre que defensa el dret dels periodistes a informar amb seguretat i sense por de represàlies. Recentment ha publicat un informe sobre les amenaces a la llibertat de premsa per part de l’administració Trump en els primers 100 dies del seu mandat.
International Press Institute (IPI): xarxa d’editors i periodistes de 100 països, que promou un periodisme lliure, independent i de qualitat.
International Federation of Journalists (IFJ): creada el 1926, representa 600.000 professionals dels mitjans, de 187 sindicats i associacions procedents de més de 140 països. A la seva pàgina War in Gaza, la Federació manté una llista de periodistes i altres professionals de la comunicació que han mort informant des de Gaza.
European Federation of Journalists (EFJ): agrupa 74 associacions de periodistes de 44 països europeus, representant uns 296.000 professionals. D’Espanya, en són membres, entre altres, la FAPE (Federación de Asociaciones de Periodistas de España) i la FeSP (Federación de Sindicatos de Periodistas).
Global Freedom Status és un mapa que no analitza directament la llibertat de premsa, però sí l’estat d’altres elements que hi tenen molt a veure: estat de la democràcia, drets polítics, drets civils i llibertat d’Internet. El manté l’organització Freedom House.
Per acabar aquest apartat, esmentem Index on Censorship, una organització sense ànim de lucre que posa en marxa campanyes per defensar la llibertat d’expressió a tot el món. Publica treballs d’escriptors i artistes censurats, promou el debat i vigila les amenaces a la llibertat d’expressió.
A Catalunya els professionals dels mitjans compten amb una sèrie d’associacions, algunes de les quals llistem aquí:
Per últim, però no menys important, cal conèixer el Mapa de la censura, una iniciativa de l’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat que des de 2015 “recull fets o situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al dret a la informació i la llibertat d’expressió als Països Catalans”. El mateix Mèdia.cat publica l’Anuari Mèdia.cat amb reportatges de periodisme d’investigació sobre temes que han estat silenciats o passats per alt als mitjans convencionals.
I també volem esmentar la campanya «Més fortes que la censura» de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), nascuda com a resposta a la censura de cinc revistes de la biblioteca de Borriana, al País Valencià, per part de l’Ajuntament del municipi, l’any 2023.
