Un almanac o parenòstic és una publicació anual que conté informació tabular d’alguns temes determinats, ordenats en un calendari on s’hi poden trobar dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, dades de les festes populars, santorals, mercats i fires.
El calendari (del llatí calenda) és una taula d’ordenació temporal per a l’organització de les activitats d’una societat. També és el sistema de divisió del temps.
El seu format en paper imprès lluny de ser obsolet resulta molt pràctic per l’usuari. Normalment son infografies i maquetacions senzilles amb un aspecte que podríem qualificar de “vintage” perquè, volgudament, el seu disseny ha evolucionat poc les darreres dècades. El seu concepte tant eclèctic permet als seus creadors utilitzar dibuixos, poemes, fotografies, cites i tota una varietat de recursos per aconseguir publicacions úniques i peculiars. La temàtica acostuma a ser cultura, natura, art, fins i tot de caire sindical o polític.
Pel que fa a calendaris i almanacs històrics podríem destacar:
El año en la mano. Almanaque de la vida práctica Antonio López Impresor, escrit a una i dos columnes, amb il·lustracions, índexs alfabètics de santoral i matèries, memoràndum, fitxa de balanç mensual, i una interessant propaganda comercial típica de l’època objecte de curiositat i estudi d’aficionats i professionals.
Dels actuals podem destacar el calendari CRAI_UB que cada any publica amb una temàtica diferent basada en els seus fons bibliogràfics. Enguany ha il·lustrat cada mes amb cartells del període de la Segona República Espanyola del fons de la Biblioteca del Pavelló de la República. Entre ells trobem quatre capçaleres històriques als mesos de Febrer, Març, Setembre i Octubre que són:
Us volem parlar d’aquesta activitat que ens sembla molt interessant per aproximar-nos al coneixement de les revistes locals que es publiquen a Catalunya.
Finestres al territori és una activitat anual, organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i per la Biblioteca Pública de Tarragona amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que té l’objectiu de presentar articles destacats de les publicacions realitzades per diferents centres i instituts d’estudis locals i comarcals tant del Camp de Tarragona com de les Terres de l’Ebre.
Els articles de les publicacions periòdiques són una de les principals eines dels centres d’estudis per a difondre les seves recerques i les notícies culturals del seu entorn. Així doncs, a través de la presentació d’una selecció d’articles, es crea un espai de debat entre autors, historiadors i públic que ajuda a difondre la reflexió i el treball de les revistes d’àmbit local. Els centres a través de les revistes ens obren “finestres al territori” i des de fa uns quants anys també “finestres virtuals” ja que moltes d’aquestes publicacions també són actualment accessibles a text complet a RACO Revistes Catalanes amb Accés Obert .
Dijous 25 de febrer, a les 18:30h, podreu seguir la VIII mostra de revistes de Tarragona i Terres de l’Ebre. Collita 2020 pel canal Youtube de l’IRMU.
Consulteu el programa: Revista: La Resclosa 24. Centre d’Estudis del Gaià Títol: “Les exposicions d’indumentària al Museu de la Vila (1974-1993) de Vila-rodona”, a càrrec de Rosa Figueras Martín.
Les revistes a les perruqueries són imprescindibles.
Llegir-les mentre ens tallen els cabells o estem a l’assecador és una tradició que es resisteix a desaparéixer malgrat l’amenaça del mòbil i les xarxes socials.
Però quines capçaleres ens podem trobar en aquests salons de bellesa?
Des de premsa i setmanaris de cap de setmana a revistes professionals del sector que ofereixen a les seves pàgines tendències en perruqueria i estètica, informen de novetats, esdeveniments, pentinats i productes.
A nivell d’usuari trobem publicacions culturals, locals, de moda, decoració, món saludable, oci i viatges i com no, altres on estar a la “pelu” és l’excusa perfecta per poder fullejar revistes que no compraríem o tindríem a casa com les de safareig, les anomenades “revistes del cor”.
En temps de pandèmia la lectura de revistes en aquests establiments ha baixat. Ja sigui perquè s’ha pres la decisió de retirar-les o perquè els/les clientes no les demanen. Ens consta també, que a algunes perruqueries es poden consultar sota el control de les mesures sanitàries: gel hidroalcohòlic i quarantena de 48 hores.
Hem fet un tomb i hem preguntat de tot plegat. Hem pres nota de l’estat de la qüestió i de les capçaleres més habituals que ens hi podem trobar. Molts d’aquests títols els trobem a Biblio Digital(BD), la plataforma digital de préstec de les Biblioteques públiques. Si cliqueu els enllaços podeu llegir els seus continguts:
La incessant participació d’Helios Gómez en diaris i premsa obrera són un exemple de compromís. S’enten així la gratuïtat de moltes de les seves col·laboracions i l’ajuda desinteressada a companys, sindicats i treballadors”.
Resulta apassionant, i a la vegada tristament injust, descobrir una figura com la d’Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956), gairebé anònima malgrat la seva magnitud artística i personal.
Aquesta excel·lent exposició comissariada per Pedro G. Romero i que us recomanem, ens mostra l’obra gràfica i poètica d’un home lluitador i compromès amb les seves idees i el seu temps.
Helios Gómez, per ell mateix (1930). Fotografia: @GTserie
Conegut també com “l’artista de la corbata roja” no va ser només un revolucionari per la seva lluita política; fou un innovador del grafisme i defensor de la funció social de l’art. Depenent del moment històric i la seva implicació personal col·laborà en diferents mitjans escrits fent cartells, dibuixant cobertes o il·lustrant articles a diaris, revistes i llibres. Tanmateix és molt interessant la seva vessant com a poeta, acompanya els seus dibuixos, enriquint-los en contingut polític i social.
El seu origen humil, gitano de Sevilla, marca segurament el seu esperit. Però on troba moltes respostes a les seves inquietuds és a la Barcelona revolucionària de les primeres dècades del segle XX: el moviment obrer, el republicanisme català, la revolució anarquista i després la guerra civil que van ser fonts inesgotables d’inspiració.
Sense deixar la CNT, va passar pel BOC i per la Federació Catalano-Balear, com altres companys llibertaris. La Batalla és l’organ de comunicació d’aquesta evolució política que va acabar, d’una banda, en el Partit Comunista d’Espanya, i d’altra banda, en el POUM. Més tard va entrar de redactor i il·lustrador a Mundo Obrero“.
Les col·laboracions catalanistes d’Helios Gómez -La Rambla, republicà i hegemònic; L’Hora, vinculat al BOC i L’Opinió, que contribuí a fundar ERC- il·lustren el seu pols socialista i federalista. Moltes d’aquestes col·laboracions les fa des de la presó Model de Barcelona, on coincideix amb Lluís Companys”.
Helios Gómez va col·laborar en les següents capçaleres que s’exposen i que provenen de diferents centres, biblioteques, arxius i col·leccions particulars:
Dias de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón / Helios Gómez. Barcelona : Ediciones Helios Gómez, 1931
Helios Gómez : artista de corbata roja / Ursula Tjaden. [Tafalla] : Txalaparta, 1996
Helios Gómez, la revolución gráfica / Gabriel Gómez Plana, Carolina Mignot [ed.]. [Barcelona : Associació Cultural Helios Gómez : Fundación de Investigaciones Marxistas, DL 2009
Visca Octubre : el front de l’art / Helios Gómez. Granollers : Museu de Granollers, 2005
Helios Gomez : poemas de lucha y sueño : 1942-1956 / introducció de Gabriel Gómez Plana i Caroline Mignot. [Barcelona] : Associació Cultural Helios Gómez, DL 2006
Un Gitanillo en la Ciudad de los Muchachos / Gabriel Gómez Plan. Barcelona : Associació Cultural Helios Gómez, 2020
“Helios Gómez o l’expressionisme militant” / Ursula Tjadeb. Revista de Catalunya. Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, [1924]- 0213-5876 Núm. 8 (maig 1987), p. 91-108
Nota sobre la procedència de les capçaleres exposades. Les publicacions originals exposades provenen dels següents centres, biblioteques, arxius i col·leccions particulars:
Nota sobre les imatges. Les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra Dies d’ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d’avantguarda La Virreina Centre de la Imatge, fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el gener de 2021.
Nota sobre els textos remarcats. Els textos remarcats que acompanyen aquesta entrada són de plafons exposats a la mostra.
Però quines capçaleres ens podem trobar en aquests salons de bellesa?
