L’Elena fa trenta anys que va venir a Barcelona des de Buenos Aires (Argentina) i vint que treballa i n’és la responsable del quiosc del carrer Manso 41, al barri de Sant Antoni de Barcelona. Ens rep amb el seu somriure amable i tot seguit ens explica una mica el seu dia a dia i la seva experiència en aquesta anònima feina d’obrir set dies a la setmana.
Què és el que us fa moure a encetar aquest repte? Tinc una filla amb discapacitat i cercava quelcom per treballar a mitja jornada. No trobava res i em vaig decidir amb això.
Com es el vostre dia a dia? Aixecar-se molt aviat. Recollir la mercaderia. Hi ha molta feina comptable (devolucions, reposicions, facturacions…) i vendre!
Quin perfil de client teniu? Gent del barri i gent de pas. Bars, restaurants, gent del mercat. Edats d’entre 35-90 anys.
Quins productes o serveis oferiu? Premsa, revistes, llibres, calendaris, cromos, passatemps, títols de transport, alguna joguina i loteria de Catalunya.
Com assumiu l’era web? Aquest és un negoci que tendeix a desaparèixer. Cada cop quedem menys quioscos tradicionals.
Com veu el futur del món quiosquer? No gens bé. Amb Internet la gent llegeix el diari digital al telèfon, a la tablet o al PC. Moltes revistes s’han vist obligades a tancar o deixar de publicar-se en paper.
Quina relació teniu amb el barri? Molts amics i veïns ajuden. En el confinament del 2020 per la Covid vaig seguir treballant. Agafava comandes per telèfon o WhatsApp i portava a domicili diaris i revistes a la gent gran.
Quina o quines revistes us agraden i quines es venen més? Acostumo a llegir Integral, Cuerpomente… Les que més es venen són les revistes del cor.
Què és el millor de la vostra feina? Sens dubte, el tracte amb la gent.
Moltes gràcies per atendre’ns i els millors desitjos!
L’Elena al seu quiosc del carrer Manso, 41 (Barcelona). Fotografies: @GTsèrie
FET A TARRAGONA és una publicació de continguts locals, que destaca per la qualitat del disseny, la fotografia i els textos. Explica històries de la ciutat en format d’amplis reportatges i entrevistes als seus protagonistes; presenta històries d’èxit, d’esforç, de superació, de solidaritat, d’innovació, de recerca, de generositat… i manté el compromís d’elaborar un periodisme rigorós i reposat, de qualitat, fugint de la immediatesa, buscant la singularitat i amb la implicació de la comunitat fidel de subscriptors.
La revista va començar l’octubre del 2012 com un mitjà digital i com a publicació bimestral i va ser impulsada pels periodistes Ricard Lahoz, com a director i Josep Ardila, ambdòs amb una àmplia trajectòria dins del periodisme local.
La del FET ha estat, i és, una aposta pel gènere de la crònica per explicar esdeveniments –més enllà de la notícia-, i pels espais de reflexió, anàlisi i opinió i els articles que contextualitzen una determinada situació”.
La imatge del Fet a Tarragona. Les portades dels 49 números anteriors són fotografies de David Oliete ; la portada del número 50 del FET a TARRAGONA, presenta una coberta de l’il·lustrador Pepe Serra qui ja compta amb uns dilatada carrera. Com a comunicador gràfic, ha guanyat premis internacionals i ha publicat il·lustracions a mitjans d’abast mundial com The New York Times, Le Monde i La Nación, entre d’altres. Ara torna al FET per a celebrar el número 50.
Cada presentació d’un nou número de la revista és una convocatòria en un lloc emblemàtic de la ciutat, i per aquesta ocasió especial s’ha escollit el jardí del Teatre Metropol de Tarragona que ja va acollir la presentació del primer número.
Precisament un dels reportatges de la revista “Redescobrir els terrats”, publicat el passat mes de març acaba de guanyar el premi de Periodisme Mañé i Flaquer en la categoria de ‘Comunicació Local’.
Us desitgem molts números més de bon periodisme i felicitem a tot l’equip!.
En aquest nou apunt us recomanem l’exposició que la Biblioteca de Catalunya presenta, fins el dia 9 de desembre, a l’Espai Zero, just al vestíbul de la sala de consulta general abans de les naus gòtiques.
“Revistes de les comarques” és el seu títol i posa en valor la recerca i divulgació de la història en clau local. Què volem dir? Quina missió tenen les revistes, i publicacions periòdiques en general, en aquesta tasca? Quina responsabilitat i compromís tenen les biblioteques?
Les diferents perspectives en els estudis històrics poden arribar a ser complementàries. Des de la meitat del segle XX, la tendència de la història econòmica i social pretén promoure i posar de relleu la microhistòria -dita història local- com a font d’informació i coneixement de proximitat a l’hora d’acostar-nos, de manera més exhaustiva i plural, a la història global: la suma de petites històries singulars aporten valor afegit en tant que aporten subjectivitat i equilibri en exemplificar i matisar les tendències en qualsevol temàtica i àmbit de la recerca. Entendrem com a tals les notícies, els treballs i dades a les quals l’autor acostuma a ésser-ne pròxim o hi està vinculat d’alguna manera i es caracteritzen també per aprofundir en el què, on i quan. Si bé no sempre té uns límits clars, d’entrada, permet potencialment arribar a tot arreu. Els centres d’estudis comarcals, editorials d’autor o especialitzades, la xarxa de biblioteques i arxius públics i ateneus populars, de llarga tradició al nostre país, en són clars exponents pel que fa a l’aportació de continguts i la seva difusió.
Les biblioteques independentment del seu àmbit territorial, tipologia i naturalesa, estableixen les línies prioritàries de desenvolupament de les seves pròpies col·leccions –en solitari o respecte la resta de biblioteques de la xarxa-: els criteris i procediments de selecció, adquisició i esporgada del fons en determinen l’abast i característiques i fins a quin punt les publicacions seriades hi estan representades i s’integren en els diferents serveis bibliotecaris.
Entre els documents exposats, hi ha una mostra de números de capçaleres locals i comarcals que més enllà de les biblioteques i arxius territorials més pròxims, en els quals acostumen a estar disponibles, es poden trobar a la Biblioteca de Catalunya. En tant que biblioteca nacional, a més de ser una biblioteca d’investigació i oferir títols especialitzats, és la responsable de prestar assistència i cooperació a la resta de biblioteques del sistema de lectura pública, tal i com prescriu la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya que disposa, en el seu article 37, que és la dipositària de tots els diaris i revistes publicades arreu de Catalunya i que es reben per Dipòsit Legal. Al respecte, hem de tenir en compte que des de 2005, la Biblioteca, ofereix serveis didàctics a escoles i instituts i ofereix materials i recursos per donar suport als estudiants de batxillerat amb el treball de recerca i per als quals són molt interessants.
El criteri que regeix i articula la mostra documental és el territorial. En aquesta exposició estan representades totes les comarques catalanes, des del Pirineu a les terres de l’Ebre, i des de la costa fins les comarques de Ponent. Podríem dir també que, juntament amb tot un seguit d’actes organitzats enguany per a celebrar el 40è aniversari de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, reforça el seu paper com a catalitzador cultural alhora que com a factor de cohesió social. Molt li hem d’agrair, doncs, a aquesta entitat sense afany de lucre dedicada a vetllar per la seva continuïtat i divulgació, així com també a la feina d’aquells que ajuden a tirar-les endavant com són les entitats, als historiadors locals, de vegades amateurs, que realitzen treballs de camp i que hi troben un canal de comunicació aliat, i com no els seus lectors.
Per ampliar informació podeu accedir al catàleg, limitant la cerca per “Revistes i diaris” combinada amb el títol, el topònim o la matèria, i també comprovar si es pot consultar a text complet, als portals de col·leccions digitalitzades: Memòria Digital de Catalunya (MDC), Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA), Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO), o bé a l’accés únic a moltes col·leccions de premsa digitalitzada catalana que ofereix el portal Premsa Catalana Digitalitzada.
Vols venir a veure-les? No te la perdis: podeu visitar-la de dilluns a divendres, de 10 a 19 h i els dissabtes 6/11, 20/11 i 4/12, de 10 a 14 h.
Comissariat: Maria del Tura Molas, Esther Miguel, Pepa Bagaria (Hemeroteca)
Què és el que us fa moure a encetar aquest repte?
