El lector de revistes recomana i opina: Revista Musical Catalana

La Revista Musical Catalana és la degana de les revistes dedicades a la música en general i indubtablement ho és de les revistes dedicades a la música clàssica en particular.

©Fotografia: Sílvia Fortuny

Va néixer l’any 1904 per fer difusió de les activitats de l’Orfeó Català i de tota la vida musical que s’esdevenia a les primeries del s. XX, la seva activitat en aquesta primera època cessà l’any 1936 arran del cop d’estat del General Franco. L’any 1984 emprèn de nou un segon període que perdura fins hores d’ara. Els inicis d’aquesta segona etapa van ser tímids però amb molta il·lusió  i amb  el desig de fer una revista de qualitat en català i seguint la tradició de “la feina ben feta”. Les seves pàgines han acollit signatures qualificades que li han permès de mantenir-se i ser un referent per a qui estima la música clàssica.

La RMC ha sabut, en el decurs tots els seus anys de pervivència, avançar cap endavant però sense deixar de mirar enrere per saber d’on ve, és a dir, que tal i com fa un bon músic, innova a partir de la tradició, cosa difícil però no impossible com ho demostren les pàgines de la revista, tan de contingut com de format.

La RMC no arriba a cent pàgines, però el seu interior no solament hi ha espai per la música des del renaixement fins a la clàssica contemporània, sinó també per instruments, actualitat musical, oficis relacionats amb la música, càpsules breus informatives, entrevistes de músics i cantants que ens visiten; dossiers monogràfics, reportatges, novetats editorials; també aplega una secció dedicada a compositors o compositores; com no, l’activitat del Palau i de l’Orfeó, però també ens fa conèixer arxius, biblioteques i fons documentals del país; ressenya de novetats discogràfiques i puntual informació d’allò que estigui vinculat amb la música i l’òpera, com pot ser una exposició, una xerrada; revista ambiciosa, també s’ocupa d’allò que sigui rellevant en d’altres auditoris d’arreu. I com a colofó uns divertits mots encreuats que posen a prova els nostres coneixements musicals. Exhaustiu? Sí, i tant, però és que la RMC és una revista seriosa.

Evidentment la Revista Musical Catalana no ha quedat enrere en les noves tecnologies i disposa de pàgina web, facebook i twitter @RevistaMusCat.

És per tot això que qui subscriu aquest comentari és fidel, mes rere mes, a RMC.

Sílvia Fortuny

Share

Els nostres millors moments i activitats del 2019 :)

Tot i que aquest 2019 hem fet moltes coses, l’acomiadem recordant els nostres millors moments i activitats!

  1. Breu crònica resum de l’acte 10×10 revistes
  2. Visita a l’hemeroteca del MACBA
  3. Unes revistes néixen i d’altres es deixen de publicar al 2019
  4. Conèixer les revistes amb entrevistes al nostre blog

1. Breu crònica resum de l’acte 10×10 revistes
25 setembre

Logo Projecte 10X10

La participació en l’organització i coordinació del Projecte 10×10 revistes ha estat probablement l’acció més destacada del Grup de Treball de Publicacions en Sèrie durant el 2019.

A Twitter es va fer un seguiment de l’acte amb l’etiqueta #10x10revistes19 

El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va organitzar el passat 25 de setembre una nova sessió del “Projecte 10×10“, que bàsicament consisteix en trobades entre editors i bibliotecaris, per tal de donar a conèixer per part dels primers les noves publicacions als responsables de les biblioteques i ajudar a construir una col·lecció de revistes bàsica i de qualitat amb vocació de servei públic.

Algunes integrants del GT Publicacions en Sèrie, d’esquerra a dreta: Cristina Barbé, Mònica González, Mònica Pulido, Sònia Monegal i Gemma Nández

El nostre grup va ser convidat a organitzar la jornada i moderar el debat que hi va tenir lloc. L’acte es va celebrar al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, a Barcelona.

La benvinguda va anar a càrrec de Josep Vives, el cap de Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i, acte seguit, Gemma Nández, -membre i coordinadora del grup de treball- va presentar l’activitat i el compromís professional del Grup de Treball amb els diversos aspectes de les publicacions en sèrie, que inclouen des de la seva gestió en tots els seus processos (selecció, adquisició, catalogació i difusió) així com les activitats que s’organitzen relacionades amb aquesta tipologia documental.

Més d’un centenar de professionals de les biblioteques ens vam trobar a la sala d’actes del Centre. Vam conèixer els editors de La Mira magazín, Catarsi i 142 revista cultural, que ens van presentar aquestes noves revistes i a continuació va arribar el torn de la presentació de les novetats infantils: Bitxos, Cocoter, Kids&Music , Junior Report , Quaderns d’Actualitat i Zine d’actualitat.

Les revistes digitals també van tenir presència a la jornada amb la presentació d’e-Biblio-Catalunya, la plataforma que dona un servei de préstec gratuït de llibres electrònics, de revistes, de pel·lícules, descàrrega d’audiollibres i accés a documentals, música, a enciclopèdies, i a idiomes. Rafael Repiso, cap de col·lecció del Servei de Biblioteques de la Generalitat, va aportar les dades estadístiques i indicadors de rendiment, que permeten mesurar el grau de penetració i coneixement d’aquest servei des de la vessant de les revistes- entre els usuaris que la utilitzen.  



Al debat Per molts números més! Estratègies per a la continuïtat de les revistes, hi van intervenir Germà Capdevila, president de l’APPEC i Bernat Puigtobella, director de la revista
Núvol, i va ser moderat per Mònica Pulido i Gemma Nández, bibliotecàries i membres del grup de treball del COBDC. El debat va servir per aportar dades sobre l’evolució d’aquest fons i debatre sobre els efectes del canvi digital en l’oferta bibliogràfica del sector de les revistes. 

Un tuit de l’APPEC és un bon resum del debat:
Quan biblioteques i #revistes en català es troben en un mateix espai de debat les possibilitats de transformació cultural i social es multipliquen

I per acabar i a mode de recull d’idees hi va haver l’espai Repensant la relació entre biblioteques i revistes, reforcem els fonaments. A través de l’eina Padlet, els assistents van aportar les seves reflexions, dubtes i propostes al mur col·laboratiu amb idees per millorar la gestió de les revistes a les biblioteques així com el seu accés als usuaris.

2. Visita a l’hemeroteca del MACBA
24 octubre

Vam organitzar amb el COBDC la visita a la Biblioteca i a l’Arxiu del Centre d’Estudis i Documentació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona

No us perdeu el resum de la visita al MACBA fet pel COBDC al Document!

3. Unes revistes néixen i d’altres es deixen de publicar al 2019

Benvingudes i per molts números més!

Ens sap greu que no surtin més números de…

4. Conèixer les revistes amb entrevistes al nostre blog

Aquest any hem conegut les revistes Llengua Nacional, 142 Revista Cultural i Kesse a partir de les entrevistes amb els seus responsables, a qui volem agrair la seva col·laboració i participació! 

Moltes gràcies per ser-hi!
El Grup de Treball de Publicacions en Sèrie us desitja un
molt bon any 2020!

Photo by Jamie Street on Unsplash
Share

Entrevista a Esteve Masalles, director de la revista Kesse

50 números de la revista Kesse

Esteve Masalles Feliu, director de la revista Kesse, és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, llicenciat en Humanitats per la UOC i té un postgrau d’Informació i Documentació. Ha treballat com a Tècnic de Cultura dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. Actualment és el responsable de la col·lecció local a la Biblioteca Pública de Tarragona.

La feina de bibliotecari obliga a seguir les novetats editorials i els articles que es publiquen. També la relació professional amb els usuaris i usuàries permet establir contactes per a la publicació de nous articles. Són feines que es complementen força bé.

Esteve Masalles

Vostè és el director de Kesse des de l’any 2011 i anteriorment havia format part del Consell de Redacció. Quan i com neix la revista?

La revista Kesse neix el març del 1989 molt vinculada al Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona. Els articles publicats a Kesse prenen de forma total o parcial el Camp de Tarragona com a marc de referència geogràfic. Poden tractar qualsevol temàtica en l’àmbit de la història, les ciències socials, la literatura, l’art o les humanitats. Va sortir al voltant de la Universitat, degut a la inquietud de joves llicenciats en àmbits diversos com la filosofia, l’economia i la història. El 2019 la revista ha publicat el número 50 i, en una mena d’auto-homenatge, hem repetit la imatge de la coberta del primer número; si bé el disseny gràfic és diferent.

Quina periodicitat té?

La periodicitat ha anat canviant: primer va ser trimestral, després dues vegades a l’any i ara és anual.

A quin públic s’adreça la publicació?

Els continguts de la revista van adreçats a un públic general interessat a aprofundir en l’actualitat dels estudis locals. Un dels valors de Kesse és l’estímul per a joves universitaris per publicar-hi el seu primer article i donar a conèixer les seves inquietuds. En aquests 50 números han publicat gairebé 240 autors diferents.

Quina estructura té la publicació?

Tenim un dossier central, de tres o quatre articles, dedicat a un tema concret, una secció miscel·lània, amb dos o tres articles de temes diversos, i l’apartat de les ressenyes.

Com escolliu els temes a publicar?

Doncs es fa reunió del Consell de redacció i entre tots decidim la temàtica del dossier central per publicar. Alguns dels temes més destacats han estat el Setge de Tarragona de 1811, el Teatre al Camp de Tarragona, l’impacte de les noves tecnologies … o fins i tot el sexe. Especialment important va ser el número La literatura catalana al Camp de Tarragona que es va presentar a la Fira de Frankfurt l’any 2007. Va ser una fita per la revista i se’n va fer un número en català i anglès i un número en castellà i alemany amb un total de 800 exemplars de cada.

La revista és en paper. Teniu format digital?

Tenim la voluntat de fer una revista ben editada en paper amb un treball de disseny acurat. També la trobareu a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)

Hem vist que de cada número se’n fa una presentació. És habitual en el món local?

Si, de cada número publicat se’n fa una presentació. Aquest acte de presentació ajuda a visualitzar el Cercle d’Estudis Guillem Oliver que hi ha al darrera; a més dels socis també s’hi convida els autors i els col·laboradors.  Darrerament s’ha fet amb aliança amb altres associacions i entitats com Òmnium Tarragonès i Fet a Tarragona per reforçar sinèrgies i augmentar la difusió.

Quina publicació és o pot ser la competència a nivell local?

Una revista similar a la nostra, només que sigui perquè està sostinguda per una associació cultural sense ànim de lucre, podria ser el Butlletí Arqueològic editat per la Reial Societat Arqueològica de Tarragona,on es publiquentreballs relacionats amb l’arqueologia. Entenem que aquesta és la seva especialitat i nosaltres n’hem publicat ben pocs. La relació no és de competència.

Què és el millor de dirigir Kesse?

En el nostre cas diria que el director al final és aquell que fa d’animador i de secretari. El millor de tot és participar en el consell de redacció, cosa que permet saber, i contrastar, quines són les línies d’interès que es poden treballar i desenvolupar.

En el seu cas treballar a la secció local de la Biblioteca Pública de Tarragona que aplega el Dipòsit Legal de la província li representa estar molt al dia de tot allò que es publica a tot el territori.

Sí, això és molt clar. La feina de bibliotecari obliga a seguir les novetats editorials i els articles que es publiquen. També la relació professional amb els usuaris i usuàries permet establir contactes per a la publicació de nous articles. Són feines que es complementen força bé.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a la Revista Kesse!

Share

Annals – Institut d’Estudis Empordanesos: 50 números, 60 anys, 500 autors

El 14 de desembre va tenir lloc a l’Espai Cultural La Cate de Figueres la celebració del 50è número dels Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos.

Després de 60 anys i gràcies a la participació de poc més de 500 autors per la seva col·laboració fent possible que els Annals siguin una publicació de referència a la comarca.

Enhorabona i agraïment també a la direcció editorial, al consell, als maquetadors i a les impremtes.

Per molts anys més!

Share