50 números de la revista Kesse
Esteve Masalles Feliu, director de la revista Kesse, és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, llicenciat en Humanitats per la UOC i té un postgrau d’Informació i Documentació. Ha treballat com a Tècnic de Cultura dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. Actualment és el responsable de la col·lecció local a la Biblioteca Pública de Tarragona.
La feina de bibliotecari obliga a seguir les novetats editorials i els articles que es publiquen. També la relació professional amb els usuaris i usuàries permet establir contactes per a la publicació de nous articles. Són feines que es complementen força bé.
Esteve Masalles
Vostè és el director de Kesse des de l’any 2011 i anteriorment havia format part del Consell de Redacció. Quan i com neix la revista?
La revista Kesse neix el març del 1989 molt vinculada al Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona. Els articles publicats a Kesse prenen de forma total o parcial el Camp de Tarragona com a marc de referència geogràfic. Poden tractar qualsevol temàtica en l’àmbit de la història, les ciències socials, la literatura, l’art o les humanitats. Va sortir al voltant de la Universitat, degut a la inquietud de joves llicenciats en àmbits diversos com la filosofia, l’economia i la història. El 2019 la revista ha publicat el número 50 i, en una mena d’auto-homenatge, hem repetit la imatge de la coberta del primer número; si bé el disseny gràfic és diferent.
Quina
periodicitat té?
La periodicitat ha anat canviant: primer va ser trimestral, després dues vegades a l’any i ara és anual.
A quin
públic s’adreça la publicació?
Els continguts de la revista van adreçats a un públic general interessat a aprofundir en l’actualitat dels estudis locals. Un dels valors de Kesse és l’estímul per a joves universitaris per publicar-hi el seu primer article i donar a conèixer les seves inquietuds. En aquests 50 números han publicat gairebé 240 autors diferents.
Quina
estructura té la publicació?
Tenim un dossier central, de tres o quatre
articles, dedicat a un tema concret, una secció miscel·lània, amb dos o tres
articles de temes diversos, i l’apartat de les ressenyes.
Com
escolliu els temes a publicar?
Doncs es fa reunió del Consell de redacció i
entre tots decidim la temàtica del dossier central per publicar. Alguns dels
temes més destacats han estat el Setge de Tarragona de 1811, el Teatre al Camp
de Tarragona, l’impacte de les noves tecnologies … o fins i tot el sexe.
Especialment important va ser el número La
literatura catalana al Camp de Tarragona que es va presentar a la Fira de
Frankfurt l’any 2007. Va ser una fita per la revista i se’n va fer un número en
català i anglès i un número en castellà i alemany amb un total de 800 exemplars
de cada.
La
revista és en paper. Teniu format digital?
Tenim la voluntat de fer una revista ben editada en paper amb un treball de disseny acurat. També la trobareu a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)
Hem
vist que de cada número se’n fa una presentació. És habitual en el món local?
Si, de cada número publicat se’n fa una
presentació. Aquest acte de presentació ajuda a visualitzar el Cercle d’Estudis
Guillem Oliver que hi ha al darrera; a més dels socis també s’hi convida els
autors i els col·laboradors. Darrerament
s’ha fet amb aliança amb altres associacions i entitats com Òmnium Tarragonès i Fet a Tarragona per reforçar sinèrgies i augmentar la difusió.
Quina
publicació és o pot ser la competència a nivell local?
Una revista similar a la nostra, només que
sigui perquè està sostinguda per una associació cultural sense ànim de lucre,
podria ser el Butlletí Arqueològic editat per la Reial Societat Arqueològica de
Tarragona,on es publiquentreballs relacionats amb l’arqueologia. Entenem que aquesta és la
seva especialitat i nosaltres n’hem publicat ben pocs. La relació no és de
competència.
Què és
el millor de dirigir Kesse?
En el nostre cas diria que el director al final és aquell que fa d’animador i de secretari. El millor de tot és participar en el consell de redacció, cosa que permet saber, i contrastar, quines són les línies d’interès que es poden treballar i desenvolupar.
En el
seu cas treballar a la secció local de la Biblioteca Pública de Tarragona que
aplega el Dipòsit Legal de la província li representa estar molt al dia de tot
allò que es publica a tot el territori.
Sí, això és molt clar. La feina de
bibliotecari obliga a seguir les novetats editorials i els articles que es
publiquen. També la relació professional amb els usuaris i usuàries permet
establir contactes per a la publicació de nous articles. Són feines que es
complementen força bé.
Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a la Revista Kesse!
El 14 de desembre va tenir lloc a l’