El lector de revistes opina i recomana… PARATGE

Sortosament les persones no podem abastar tot el coneixement tot i tenir prou capacitat per poder assimilar tot allò que encara desconeixem, és per això que de vegades sortim de la nostra zona de confort i tenim prou capacitat per a sorprendre’ns amb disciplines que no imaginàvem que tinguessin tanta fondària.

Quins tenen l’amabilitat de seguir (i llegir) aquest bloc, potser recordaran que fa un temps comentàvem la revista EMBLECAT, dedicada els emblemes i ho fèiem amb complaença en comprovar que hi ha matèries que defugen la comercialitat i que tenien un ampli recorregut. Bé, doncs, aquest mateix criteri podríem aplicar a la revista que portem avui: PARATGE.

PARATGE és una revista anual que edita la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliaria (SCCHSVN). Aquesta Societat va ser fundada l’any 1983, amb la voluntat de divulgar l’estudi d’aquestes disciplines, mitjançant cursos, conferències, visita a exposicions i col·laboració amb entitats d’interessos similars. Te la seu a Sant Cugat del Vallès, www.scgenealogia.cat.

L’exemplar que hem llegit és el corresponent a l’any 2021, número 34. En ser anual té el gruix d’un llibre, 271 pàgines, i el seu contingut aplega no pas articles, sinó estudis de les matèries ja descrites anteriorment. Tot seguit mostrem el sumari d’aquest volum:

  • Els goigs com a font d’informació de dades històriques i genealògiques – Joan Riart i Vendrell
  • Can Cuiàs de Sant Just Desvern. 1r premi Ramón Rovira – Olga Sbert i Pérez i Raimon Masdéu i Térmens
  • Història del asentamiento del troncal familiar Andreu en el Norte de Méjico: un linaje de tejedores de lana i lino (1904 – 1941) – Carlos Adrián Casas Ortega
  • Un episodi de repressió de la Guerra dels Segadors – Avel·lí André i Gabian i Jordi Lleonart i Aliberas
  • Manuscrits de l’arxiu dels marquesos de Santa Maria de Barberà i de l’arxiu històric de la ciutat de Barcelona – Seminari permanent de Paleografia
  • Órdenes de cavalleria en Barcelona. Memoria material e inmaterial. Turismo cultural – Borja de Querol de Quadras
  • De la mort ab intestat a la subhasta intrafamiliar a principis del segle XX. Castellar de la Ribera, Solsonès – Joan Riart i Vendrell

Aquest contingut s’il·lustra amb fotografies que el donen suport.

Si em reflectit l’índex de la revista PARATGE, és fi i efecte es pugui copsar que aplega treballs d’investigació , recerca i anàlisi que converteixen aquesta publicació en una referència dels temes que s’hi recullen i que va més enllà de la divulgació puntual sinó que pretén una perdurabilitat en el temps.

Per acabar, remarcar la seva acurada edició, les fotografies i les il·lustracions són nítides i a color, la lletra i l’espai interlineal fan de bon llegir i el paper setinat ajuden que la lectura de PARATGE ens sigui prou atractiva.

  • Text i Fotografia: Sílvia Fortuny
Share

Vida de quiosquer: la informació a peu de carrer

L’Elena fa trenta anys que va venir a Barcelona des de Buenos Aires (Argentina) i vint que treballa i n’és la responsable del quiosc del carrer Manso 41, al barri de Sant Antoni de Barcelona. Ens rep amb el seu somriure amable i tot seguit ens explica una mica el seu dia a dia i la seva experiència en aquesta anònima feina d’obrir set dies a la setmana.

Què és el que us fa moure a encetar aquest repte?
Tinc una filla amb discapacitat i cercava quelcom per treballar a mitja jornada. No trobava res i em vaig decidir amb això.

Com es el vostre dia a dia? 
Aixecar-se molt aviat. Recollir la mercaderia. Hi ha molta feina comptable (devolucions, reposicions, facturacions…) i vendre!

Quin perfil de client teniu?
Gent del barri i gent de pas. Bars, restaurants, gent del mercat. Edats d’entre 35-90 anys.

Quins productes o serveis oferiu?
Premsa, revistes, llibres, calendaris, cromos, passatemps, títols de transport, alguna joguina i loteria de Catalunya.

Com assumiu l’era web?
Aquest és un negoci que tendeix a desaparèixer. Cada cop quedem menys quioscos tradicionals.

Com veu el futur del món quiosquer?
No gens bé. Amb Internet la gent llegeix el diari digital al telèfon, a la tablet o al PC. Moltes revistes s’han vist obligades a tancar o deixar de publicar-se en paper.

Quina relació teniu amb el barri?
Molts amics i veïns ajuden. En el confinament del 2020 per la Covid vaig seguir treballant. Agafava comandes per telèfon o WhatsApp i portava a domicili diaris i revistes a la gent gran.

Quina o quines revistes us agraden i quines es venen més?
Acostumo a llegir Integral, Cuerpomente… Les que més es venen són les revistes del cor.

Què és el millor de la vostra feina?
Sens dubte, el tracte amb la gent.

Moltes gràcies per atendre’ns i els millors desitjos!

L’Elena al seu quiosc del carrer Manso, 41 (Barcelona). Fotografies: @GTsèrie

Share

Ens acomiadem del 2021 celebrant aniversaris!

Tanquem l’any 2021 celebrant aniversaris de revistes!
Aquest any han fet…

Per molts anys a totes les publicacions i per molts números més!

Molt bon any 2022, moltes gràcies per ser-hi i llegir-nos!

Icones de Freepik a www.flaticon.com

Share

50 números del FET A TARRAGONA

Seguint el fil del nostre article anterior del Blog dedicat a les revistes de les comarques Revistes de les comarques: la recerca i la divulgació de la nostra història us volem exposar un exemple actual de revista de reportages centrada en les comarques de Tarragona.

FET A TARRAGONA és una publicació de continguts locals, que destaca per la qualitat del disseny, la fotografia i els textos. Explica històries de la ciutat en format d’amplis reportatges i entrevistes als seus protagonistes; presenta històries d’èxit, d’esforç, de superació, de solidaritat, d’innovació, de recerca, de generositat… i manté el compromís d’elaborar un periodisme rigorós i reposat, de qualitat, fugint de la immediatesa, buscant la singularitat i amb la implicació de la comunitat fidel de subscriptors.

La revista va començar l’octubre del 2012 com un mitjà digital i com a publicació bimestral i va ser impulsada pels periodistes Ricard Lahoz, com a director i Josep Ardila, ambdòs amb una àmplia trajectòria dins del periodisme local.

La del FET ha estat, i és, una aposta pel gènere de la crònica per explicar esdeveniments –més enllà de la notícia-, i pels espais de reflexió, anàlisi i opinió i els articles que contextualitzen una determinada situació”.

La imatge del Fet a Tarragona. Les portades dels 49 números anteriors són fotografies de David Oliete ; la portada del número 50 del FET a TARRAGONA, presenta una coberta de l’il·lustrador Pepe Serra qui ja compta amb uns dilatada carrera. Com a comunicador gràfic, ha guanyat premis internacionals i ha publicat il·lustracions a mitjans d’abast mundial com The New York Times, Le Monde i La Nación, entre d’altres. Ara torna al FET per a celebrar el número 50.

Cada presentació d’un nou número de la revista és una convocatòria en un lloc emblemàtic de la ciutat, i per aquesta ocasió especial s’ha escollit el jardí del Teatre Metropol de Tarragona que ja va acollir la presentació del primer número.

Precisament un dels reportatges de la revista  “Redescobrir els terrats”, publicat el passat mes de març acaba de guanyar el premi de Periodisme Mañé i Flaquer en la categoria de ‘Comunicació Local’. 

Us desitgem molts números més de bon periodisme i felicitem a tot l’equip!.

Continua llegint «50 números del FET A TARRAGONA»

Share