Hem visitat… “Revistes de turisme a la Biblioteca de Catalunya”

El Grup de Treball de Publicacions en Sèrie hem visitat l’exposició Revistes de turisme a la Biblioteca de Catalunyacomissariada per Maria del Tura Molas i Pepa Bagaria, de l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya.

 

La mostra repassa més d’un segle de publicacions periòdiques sobre turisme, amb títols emblemàtics com Barcelona atracció o S’Agaró que tenien com a objectiu la difusió de Catalunya com a destinació  turística, així com també revistes publicades a Catalunya amb la finalitat de promoure el turisme i donar a conèixer destins internacionals.

 

Us la recomanem!

 

Share

El diari “La Publicitat” en línia a ARCA

Extret de: Generalitat de Catalunya

La PublicitatLa Publicitat, un dels diaris de més llarga durada de la història de la premsa catalana, es pot consultar íntegrament dins el portal cooperatiu Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA), que coordina i impulsa la Biblioteca de Catalunya i que compta amb 301 títols de publicacions completes amb un total d’1.168.462 pàgines.
La Publicitat, coneguda popularment com La Publi, ha esdevingut una capçalera de referència per a l’estudi de la nostra societat. Va aparèixer durant 60 anys, entre el 1878 i el 1937. El diari va canviar de capçalera diverses vegades, degut a diferents circumstàncies. Les de més durada van ser La Publicidad, quan el diari era escrit en castellà, i La Publicitat, quan va ser adquirida per Acció Catalana que la va editar íntegrament en català. La seva tendència política va variar al llarg de la seva vida des del Partit Democràtic de Castelar passant pel de Lerroux, l’Esquerra Catalana i finalment Acció Catalana. En totes les seves etapes tingué destacats  col·laboradors tals com Apel·les Mestres, Frederic Soler (Pitarra) Antoni Rovira i Virgili, Francesc Macià, Josep Pla, Pompeu Fabra, Josep Carner i Josep M. de Sagarra, entre molts d’altres de renom.
La digitalització, realitzada pel Parlament de Catalunya a partir de la col·lecció en microfilm de l’Arxiu Històric de la Ciutat i publicada a ARCA per la Biblioteca de Catalunya, constitueix una mostra més dels beneficis de la col·laboració institucional per al coneixement, la investigació i l’accés a la cultura.
 
ARCA
 
ARCA és un portal d’accés obert que inclou publicacions periòdiques tancades que han estat representatives dins la cultura i la societat catalana. És un dipòsit cooperatiu de preservació digital impulsat per la Biblioteca de Catalunya amb el suport del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) que vol possibilitar la consulta sobre les publicacions periòdiques completes. Els usuaris podran accedir a les col·leccions senceres de les publicacions sense haver de perdre temps i esforços en la seva localització i consulta a diferents institucions; recuperar i preservar el patrimoni hemerogràfic català; incrementar els continguts catalans a Internet en accés obert, testimoni de la història, de la societat i de les manifestacions artístiques de Catalunya al llarg de diferents èpoques; i promoure la cooperació entre institucions per completar les col·leccions, millorar els serveis, compartir recursos i rendibilitzar les col·leccions documentals.

 

Share

IV Jornades d’Història de la Premsa (3)

Teresa Camps. Art i cultura a la premsa catalana

Teresa Camps és professora del Departament d’Art i de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ilustracio catalanaA partir de la segona meitat del segle XIX els avenços tecnològics a la premsa (paper continu, rotatives, tècniques de reproducció d’il·lustracions i fotografies) faciliten una nombrosa i moderna producció editorial. Barcelona  es converteix en el principal centre editor de la Península.

Segons J. Givanel, entre 1845 i 1925 es publiquen 3.162 títols a Catalunya, dels quals un miler són capçaleres còmiques i satíriques. Per exemple, L’Esquella de la Torratxa (1872-1939).

Les revistes d’art i cultura es basen en la “novetat”: molts títols inclouen les paraules “Nou” o “Nova”. Són en català: estan compromeses amb la llengua. Reclamen un “art nacional català”.
1868: neix Lo Gay saber (1868-1893)
1880: neix La Ilustració catalana (1880-1894)
Podem parlar d’un binomi art i lletres: aquestes revistes no són publicacions per informar; es fan des de la creació.

Els anys 1900-1920 són un període de gran vitalitat i entusiasme.

1907: neix Futurisme (només se’n publicaran 3 números). El primer escrit del primer número és una declaració d’intencions: “… Som els hòmens del demà; som l’avenir…”

Es van produint canvis de sensibilitat:
1. Revistes modernistes
2. Revistes noucentistes
3. Revistes de les avantguardes, petites però combatives
4. Revistes més professionalitzades (inclouen reproduccions fotogràfiques)
Tret comú de totes elles: independència ideològica

Entre 1906 i 1936 col·laboren en aquestes revistes primeres figures: els escriptors Josep Carner, J.M. López-Picó, Carles Riba, Marià Manent, J.V. Foix, etc. i els artistes Isidre Nonell, Pablo Picasso, Joaquim Torres-Garcia, Joan Miró, etc.
Després de la guerra civil, els autors que no s’exiliïn es veuran obligats a escriure en castellà.

D aci d allaMoltes de les revistes són efímeres: publiquen entre un i deu números, per problemes econòmics. No tenen suport institucional -no hi ha darrera d’elles cap institució, gremi o sindicat: són autogestionades i autofinançades (especialment les avantguardistes) i a més la presentació és molt acurada, així que sovint hi ha problema de diners. Però també hi ha ganes de seguir, així que quan una revista tanca, els seus col·laboradors en treuen una altra.

Algunes d’elles, més moderades que les avantguardistes, van durar més temps: Pèl & Ploma (1899-1903), D’ací d’allà (1918-1936),  Gaseta de les Arts (1924-1930), Revista de Catalunya (1924-1967), Vell i nou (1915-1921).

Durant la postguerra l’única publicació cultura “consistent” és Destino, en castellà. Va ser fundada a Burgos el 1937 i es va traslladar a Barcelona el 1939. Es va publicar fins 1980, amb una efímera segona etapa el 1985.

Característiques de les revistes de cada època

Modernisme
Revistes molt il·lustrades.

Noucentisme
Presentació sòbria, controlada. Es busca l’essència i no l’aparença de les formes.

Avantguardes
Revistes “cridaneres”: volen provocar una reacció.
Un enemic del poble (1917-1919): fundada per J. Salvat-Papasseit i J. Torres-Garcia. Se’n van publicar 18 números
Arc-voltaic (1918): dirigida per J. Salvat-Papasseit. Hi col·labora Joan Miró. Només se’n publica un número
Salvador Dalí fa l’últim número de L’Amic de les arts (Sitges, 1926-1929)
L’any 1928 Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch publiquen el Full groc, un manifest que fa una crítica ferotge de la cultura del moment.

1929: neix Mirador: art, lletres i política (1929-1937)
És un setmanari informatiu, que té seccions fixes de cultura (cinema, música, etc.). L’any 1938, durant la guerra, pren partit per la República i canvia de nom: Meridià (1938-1939).

Durant la postguerra la producció cau en picat, degut a la censura, la baixa moral dels autors i la dificultat per obtenir paper.

Als anys 40 neix una nova generació, clandestina:

Ariel (1946-1951): molt ben editada, en català
Algol (1947): un únic número, extraordinari, ple de ràbia
Dau al set (1948-1951): revista avantguardista; hi col·laboren Joan Brossa i Antoni Tàpies
Revista (1952-1955): publicada a Barcelona, en castellà
Inquietud (1955-1958): publicada a Vic
Serra d’or (1959-): amb ella s’aconsegueix certa normalitat. Encara es publica
Arc-voltaicTambé apareixen les anomenades revistes d’artista, que només duren tres o quatre números: Tascó (Reus, 1979-1989), Fenici (Reus, 1986-1992), Negre + blau: revista d’art i poesia (1983-1987), etc.
I podem parlar de les revistes-objecte, ja en el territori de l’art conceptual. Tenen certa periodicitat, però se’n fan edicions limitades: Èccema, Plecs d’ona, Capsa, etc.
Així doncs, segueix l’entusiasme, la recerca del plaer visual i, en molts casos, el caràcter efímer.

Selecció de títols destacats

Modernisme
L’Avens (1881-1884, 1889-1893), Luz (1897-1898), Quatre gats (1899), Catalunya artística (1900-1905), Pèl & Ploma (1899-1903; arriba als 100 números)

Noucentisme
Empori (1907), Futurisme (1907), Picarol (1912; revista satírica, amb dibuixos de Xavier Nogués), Revista de la Escola de Decoració (1914; impulsada per J. Torres-Garcia), Revista nova (1914-1917; molt il·lustrada), La Revista (1915-1936; dirigida per J.M. López-Picó), Terramar (Sitges, 1919-1920), La mà trencada (1924-1925)

Avantguardes
Un enemic del poble (1917-1919), Arc-voltaic (1918), L’Amic de les arts (Sitges, 1926-1929; revista molt combativa, de la qual es van publicar 31 números), Hèlix (Vilafranca, 1929)

Altres
D’ací d’allà (1918-1936): revista més “mundana”. L’hivern del 1934 publica un número extraordinari de Nadal dedicat a l’art del segle XX
Art (Lleida, 1932-1934), Mirador (1929-1937), Meridià (1938-1939), Algol (1947), Ariel (1946-1951), Dau al set (1948-1951), Cobalto: arte antiguo y moderno (1947-1948; números monogràfics)

Font de les imatges: ARCA, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

Share