La Gina remena el tallat. En Carles puja pels Jardinets de Gràcia. Si un vespre de tardor algú pensa en l’estiu… En Carles xerra del Vietnam, de cistells; la Gina de nens i de Cuba. I arriba la Maria, una jove que ve atabalada del Poblenou i que espera amb candeletes que li parlin del seminari. En Carles i la Gina li expliquen com, uns matins de juny, nou bibliotecàries (bé, vuit bibliotecàries i un bibliotecari) d’arreu de Catalunya (bé, de Lleida, no, que no n’hi havia cap) van trobar-se al Born per compartir experiències alienes. Als jardinets li expliquen a la Maria Gràcia com van escoltar a l’Imma Pujol, en Joan Bustos, la Sara Moyano, la Mon Mas i La Fatou, la Chantal i la Sarah, de l’Assemblea Lectora Juvenil de Premià de Mar. I com van compartir idees, estones, esmorzars, lectures, calors de juny a l’umbracle i lectures aèries de Barcelona. I l’olor propera de l’estiu.
La Maria se sorprèn quan sent que no es busca el decàleg de com conduir un club de lectura, sinó un pastís, un comunitari pa de pessic fet d’una mescla heterogènia de cada una de les persones del seminari, anomenada sovint vida (de cognom, “laboral”). Després d’uns lleus moments de dubte, de si cal mantenir o no el posat acadèmic i la seguretat bibliogràfica, la Maria s’entusiasma quan sent que el seminari també es farà enguany, que hi haurà dues sessions el desembre, dues més el febrer i una cloenda de tres dies el mes de juny. I que l’esperem (conclusions de la Maria Gràcia).
Volem parlar les biblioteques escolars, dels entusiastes mestres bibliotecaris. Li preguntem com sedueix, com fa de llegir una cosa plaent, i li diem que vingui a explicar-ho que avui és dijous, que tots estem enamorats i no és primavera, i que si un dia de tardor dos sonats et demanen que expliquis que n’ets, de feliç, treballant, no els ho pots negar, que fet i fet són quatre dies i l’ànima s’escapa darrere els joans i les caterines, els peres i les dolors, i els alberts, adrians, peps, pols i montserrats, i les clares i els jordis, les annes i joanes, i martes i núries, chantals, sares i fatous, cecílies i esters, alícies i immes, àngels i mons, i que ens ho d’explicar, a tots al seminari.
Ens diu que sí, que hi participarà. Li diem que ha de signar amb sang i tota escabellada, enrojolada diu que d’acord! Li diem que no cal. Que t’hi esperem!
