Quina ha de ser la solució?
Follow
Immersos en una forta crisi econòmica, de dimensions i final totalment incerts. Aquest és el nostre context. Sumem que, per alguns dels que tenen a les seves mans el poder de decidir les polítiques públiques, la cultura no és sovint una prioritat, i no es reconeix la seva capacitat per generar coneixement, igualtat, democràcia i llibertat. Malauradament, els serveis culturals –com d’altres serveis d’interès públic-, estan patint grans i greus retallades en els darrers temps. I encara en poden patir moltes més. Tot plegat, un terrabastall que ha esquitxat, també, a les biblioteques. Les biblioteques, sí que tenen la important funció social d’assegurar l’accés a la cultura i a la informació a tothom, també a aquells que no la poden adquirir. Eines vertebradores, aquests espais sociabilitzadors i cohesionadors, donen a tothom accés a la informació, a la cultura i a l’educació. Més encara en temps de crisi.
Preocupa la rendibilitat econòmica, i és necessari que sigui així, perquè la caiguda dels ingressos derivats dels impostos ha estat molt forta al nostre país. Però també ha de preocupar la rendibilitat social, per a la qual les biblioteques són una peça clau.
En el marc d’aquest escenari, les administracions públiques posen en marxa altres sistemes de gestió, presents des de fa molts anys en d’altres àmbits d’activitat, però que fins el moment no s’havien utilitzat en equipaments de caràcter socio-cultural. Estem parlant dels processos d’externalització de la gestió de certs serveis, seguint el camí ja iniciat fa anys en grans serveis com RENFE o Correus, i que ara arriben a la sanitat i la cultura.
Segurament no és el millor moment. Lamentablement, en els últims anys no s’ha treballat amb la suficient diligència per establir uns criteris clars sobre els serveis que són prioritaris i sobre quines han de ser les condicions de la prestació de serveis socio-culturals. I el context de la crisi econòmica afavoreix, no ens enganyem, per dur a terme en certes ocasions aquest gir en els models de gestió sense la reflexió suficient, i sense assegurar amb el rigor pertinent que els nivells de professionalitat i de prestació del servei seran els adequats.
L’externalització de la gestió de certs serveis no té perquè ser sinònim de mala qualitat en la prestació, ni de precarització dels treballadors. Com a professionals de la informació i el coneixement aquest és el nostre repte. El de vetllar per a que els serveis bibliotecaris es prestin d’acord als requeriments del nostre marc legislatiu, amb el nivell de qualitat adequat, i per part de professionals titulats i convenientment formats per a l’exercici de les seves funcions. I aquesta exigència l’hem de fer manifesta sigui quin sigui el model de gestió del servei pel qual s’hagi optat, bé un model de gestió externalitzada, bé un model de prestació directa per part de la mateixa administració pública.
I no només això. Els professionals de la informació i el coneixement hem de ser presents en qualsevol decisió que pugui afectar l’extensió i la qualitat dels serveis bibliotecaris, per analitzar i valorar –en la seva justa mesura-, les implicacions de present i de futur que això pugui tenir per als usuaris i la ciutadania.
Comentaris (11)
Externalització sí, però sense precarietat laboral i sobreexplotació de catalogadors. No es pot donar un servei de qualitat sense que la nostra especificitat estigui reconeguda com cal. El col·legi hauria de vetllar SEMPRE pel col·legiat i no per les empreses que es dediquen a gestionar l’externalització dels serveis bibliotecaris i, perdoneu, però en doneu suport a un parell.
Considero que des del Col.legi es facin afirmacions com … “L’externalització de la gestió de certs serveis no té perquè ser sinònim de mala qualitat en la prestació, ni de precarització dels treballadors.”… és realment un acte d’inconsciència molt greu. Crec que la història ens mostra i, desgraciadament, ens seguirà mostrant com tota externalització d’un servei comporta la seva degradació en qualitat per l’usuari com pel treballador/a.
Trobo acertat que el debat no vagi tant direccionat sobre la rendibilitat econòmica, sinó en la rendibilitat social (a pesar de que el concepte rendibilitat, és purament econòmic). Però alhora és contradictori, ja que després es fa l’afirmació de la qual he parlat.
Hauriem de replantejar-nos quin és el paper del col.legi, si ha de ser l’organisme que vetlli per tots els drets dels treballadors del sector que representa o ha de caure en aquest debat de rendibilitat econòmica.
Home, jo crec que no ens acabem de situar. Voleu dir que el Col·legi és “l’organisme que vetlli per tots els drets dels treballadors del sector”? això és un sindicat, Ruben…. no?
Un col.legi s’ha de dedicar a garantir la qualitat dels serveis que es presten als ciutadans, a traves de la defensa dels seus col.legiats ….
Mara, a quines empreses dona suport el Col.legi? Quines són i de quina manera? Seria molt greu si fos cert, no trobes?
Crec que molts llicenciats, diplomats i graduats en Documentació no es manifesten sobre la qüestió perquè estan considerant canviar de professió. Per part del Col·legi Oficial cal iniciar cursos d’emprenedoria realista per a titulats en Documentació.
Les administracions públiques no podien ocupar a tots els titulats, i des de què va començar la crisi encara pot ocupar menys proporció de persones titulades en Documentació.
Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia tenen entre el 50 i el 60% de l’economia pública, incloent-hi evidentment el conjunt dels serveis culturals i educatius.
A l’Estat espanyol el 16%. I així ens va, tan pel que fa a drets laborals com a excel·lència en els serveis educatius i culturals.
Quina moto ens preteneu vendre companys del col·legi? El model nordamericà és absolutament contrari a l’accés universal a la cultura.
Que escriviu aquesta editorial just en aquest moment, és motiu per donar-se de baixa del col·legi. O bé sou uns cínics o bé uns inconscients.
En plena retallada de la despesa pública, en plena ofensiva contra els pilars de l’Estat del Benestar, creieu que la funció del col·legi és donar idees per privatitzar encara més els serveis públics?
Però bueno això què és? Francament estic absolutament indignat.
Mentre el Col·legi de Metges es posa al capdavant de la societat catalana en defensa de la sanitat pública, contra les retallades i l’ofensiva privatitzadora, resulta que el nostre col·legi es dedica a donar idees al govern per privatitzar-nos millor.
Repeteixo, això que dimonis és? Es pot saber quins interessos esteu defensant? Es pot saber a què jugueu? Ens preneu per idiotes?
Si doneu idees com aquestes, precisament en aquests moments, imagino que deveu tenir algun estudi o bé que coneixeu alguna experiència que recolzi la hipòtesis que la privatització millora les condicions laborals i l’excel·lència dels serveis bibliotecaris.
Ens podrieu dir en què us baseu per llançar aquestes magnífiques i desinteressades idees?
¡Qué vergüenza!
Estic totalment d’acord amb en Ruben. Els que portem anys treballant en la professió, i actualment no tenim un status fix com els companys que treballen en diferent àmbits de l’administració, n’hem vist de tots colors, accions promogudes per els polítics de torn en les diverses polítiques bibliotecàries que s’han succeït, i accions permeses per la mateixa administració, que enlloc de fomentar estabilitat, qualitat i bon servei, han fomentat precarietat o situacions anòmales en la professió. Per citar, només esmenatré els trespassats com a laborals a les corporacions locals depenent de tècnics de cultura, fins i tot havent realitzat convocatòries oficials d’oposició, contractacions arbitràries fetes pels consistoris dels mateixos municipis, en molts casos amb el consentiment dels responsables de les xarxes bibliotecàries pertinents. I fins ara, mal m’està dir-ho tampoc he vist en tots aquest anys que el col.legi es pronunciés o actués sobre aquest fets.
Toc toc toc… però què us passa? està molt bé veure-les passar, des d’un equipament cultural que té, tot i les mancaces, més recursos que d’altres serveis socials… perquè siguem realistes, la lectura alimenta l’ànima, però ara hi ha gent que s’ho passa molt malament. O ens posem les piles… o ens posem les piles!!! voto per treballar per aconseguir externalitzar amb un equilibri de qualitat, dignitat professional i sobre tot amb seny!!!!. I si això suposa que hem de deixar de fer coses … doncs caldrà prioritzar els serveis bàsics en un moment en que estan caient de tots colors!!!!!
Així, en concret, de què parleu? Quins serveis s’externalitzen ara i quina administració ho fa?
No entenc aquest posicionament en favor de l’externalització de serveis, no sé qui l’ha decidit ni amb quin motiu, però ho trobo molt i molt greu. És més, el Col·legi ha de vetllar pels interessos del col·lectiu professional, i això no passa per l’empitjorament de les nostres condicions laborals ni per l’empitjorament dels serveis als quals treballem.
L’externalització, gairebé sempre, només es rendible econòmicament gràcies a l’empitjorament de les condicions laborals de la gent que hi treballa o dels recursos del servei. Si no, no poden sortir els números pagant a sobre un mitjancer perquè et faci la feina.
Faré un seguiment d’aquesta qüestió, però com ja he dit al principi, en moments de crisi justament el nostre Col·legi ens hauria de defensar a les professionals i als serveis públics corresponents, i seria això el que compensaria pagar la quota en aquests moments. Si no és així, justament per la crisi, el primer que caldrà suprimir és aquesta quota, que per cert és bastant alta.