| DEFINIM I DEFENSEM
M’havien dit que els joves no llegeixen, però faig préstecs de novel·la juvenil i tornen entusiasmats (o no) amb el que han llegit. M’havien dit que als joves no els agrada llegir, però jo diria que els encanta (encara que alguns encara no ho saben). M’havien dit que la gent a qui li agrada llegir ho diu amb la boca petita, però començo a pensar que en realitat ho criden als quatre vents. Diuen que per als joves tot és festa, que no tenen interessos, però n’hi ha que estan molt sols i sí que tenen coses a dir. He sentit dir molts cops que als nens, nenes, adolescents i joves, no llegeixen si no és per obligació, no m’ho crec, perquè quan t’hi acostes amb bones històries, s’emocionen i ho gaudeixen… Potser sí que cal anar-los a buscar. Un cop hi entren, diria que és per sempre! Sempre havia pensat que als clubs de lectura només s’havia de parlar de llibres, però sento que els llibres només són una excusa per parlar de moltes inquietuds. M’havien dit que la inspiració arriba sempre, però avui sembla que va amb retard… Ho sento, no se m’acut res! M’havien dit que els joves passen de tot, però jo crec que si una cosa els agrada s’hi impliquen i es comprometen. M’havien dit que els joves són difícils i van a la seva però jo crec que només volen que els vegin i els escoltin. Em pensava que la secció de filosofia no tenia cap futur en una biblioteca de barri i està sent usada per qui menys ho diries. Em pensava que a les biblioteques hi havia espai per als joves, però no. |
| M’ESTIMARIA MÉS NO FER-HO
No volem que vingui gent forçada. No volem que vinguin només lectors (joves que ja llegeixen), sinó gent que no llegeix gaire i transmetre el gust i plaer per la lectura. No volem que vinguin obligats pels pares, volem que vinguin a divertir-se llegint. No volem que pensin que són uns “frikis” per pertànyer a un club de lectura. No volem que sigui un espai rígid. Un club de lectura jove no és una extensió de l’escola. No és una activitat extraescolar disciplinar, és oci. No és un “m’agrada/no m’agrada aquest llibre”. No som els que ens sabem més, he de ser còmplices, entre tots és millor. No és un crim tancar un llibre al segon capítol si no ens agrada. No és un espai per lluir-se o demostrar res, sinó per compartir vivències, opinions… per créixer. |