Josep Pla i l’exerci de l’articulisme periodístic

Tal dia com avui fa 124 anys naixia Josep Pla. Un dels escriptors més significatius de la nostra terra, el més prolífic i influent en les generacions posteriors tant en narrativa com en periodisme.

De ben jove va descobrir la seva gran passió que ell mateix qualificava com malaltia: no podia deixar d’escriure. Conscient i conseqüent amb aquesta circumstància dedicà tot el seu temps vital a la literatura (traducció, article periodístic, assaig i la seva gran obra narrativa) renunciant a una vida “normal” (amor, fills, propietats…).

Al llibre Josep Pla o la vitalitat. Una biografia literària, recentment publicat per Pòrtic-Grup62, Premi Carles Rahola d’assaig 2020, Xavier Febrés ens parla en forma de biografia literària de la immensa trajectòria de l’escriptor empordanès.

Als capítols, ordenats cronològicament, l’autor fa un repàs exhaustiu i crític de les seves col·laboracions en diferent mitjans locals, nacionals i estrangers.

A “Prehistoria literaria i un canvi sobtat” parla dels inicis de Josep Pla col·laborant l’any 1918 en capçaleres com El camí, Vila-Nova. Vilanova i la Geltrú, Alt Empordà. Figueres, Baix-Empordà. Palafrugell, El 1920 a D’Ací d’Allà, Las Notícias, i La Publicidad.

Als següents capítols abasten fins el final de la seva vida, Febrés analitza i fins i tot polemitza sobre tota la seva creació periodística i literària. Del llistat inacabat de capçaleres on va escriure destaquem o destacaríem: L’Opinió, La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Sol, Destino, Diario de Barcelona, El Correo catalán, La Vanguardia

Josep Pla va descobrir en l’exercici de l’articulisme periodístic un gènere que de vegades podria ser plenament narratiu, inclús novel·lesc de manera incipient” (Xavier Febrés, p. 22)

Share

La incessant participació d’Helios Gómez en premsa obrera, a La Virreina Centre de la Imatge

La incessant participació d’Helios Gómez en diaris i premsa obrera són un exemple de compromís. S’enten així la gratuïtat de moltes de les seves col·laboracions i l’ajuda desinteressada a companys, sindicats i treballadors”.

Resulta apassionant, i a la vegada tristament injust, descobrir una figura com la d’Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956), gairebé anònima malgrat la seva magnitud artística i personal.

Aquesta excel·lent exposició comissariada per Pedro G. Romero i que us recomanem, ens mostra l’obra gràfica i poètica d’un home lluitador i compromès amb les seves idees i el seu temps.

Helios Gómez, per ell mateix (1930).
Fotografia: @GTserie

Conegut també com “l’artista de la corbata roja” no va ser només un revolucionari per la seva lluita política; fou un innovador del grafisme i defensor de la funció social de l’art. Depenent del moment històric i la seva implicació personal col·laborà en diferents mitjans escrits fent cartells, dibuixant cobertes o il·lustrant articles a diaris, revistes i llibres. Tanmateix és molt interessant la seva vessant com a poeta, acompanya els seus dibuixos, enriquint-los en contingut polític i social.

El seu origen humil, gitano de Sevilla, marca segurament el seu esperit. Però on troba moltes respostes a les seves inquietuds és a la Barcelona revolucionària de les primeres dècades del segle XX: el moviment obrer, el republicanisme català, la revolució anarquista i després la guerra civil que van ser fonts inesgotables d’inspiració.

Sense deixar la CNT, va passar pel BOC i per la Federació Catalano-Balear, com altres companys llibertaris. La Batalla és l’organ de comunicació d’aquesta evolució política que va acabar, d’una banda, en el Partit Comunista d’Espanya, i d’altra banda, en el POUM. Més tard va entrar de redactor i il·lustrador a Mundo Obrero“.

Les col·laboracions catalanistes d’Helios Gómez -La Rambla, republicà i hegemònic; L’Hora, vinculat al BOC i L’Opinió, que contribuí a fundar ERC- il·lustren el seu pols socialista i federalista. Moltes d’aquestes col·laboracions les fa des de la presó Model de Barcelona, on coincideix amb Lluís Companys”.

La seva vida d’artista militant en els temps convulsos que li va tocar viure, el va portar a viatjar per bona part de l’estat espanyol i Europa, URSS inclosa. Allà on anava col·laborava amb els mitjans escrits més revolucionaris i a revistes culturals properes. També destacà pel fet de ser promotor, membre fundador i primer president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, creat el 1936 a Barcelona amb els altres membres del «Grup dels Sis» (Alfred Pascual i BeniganiMarcel·lí Porta i FernandaLluís Elias i BraconsJosep Bartolí i Guiu i Joan Baptista Acher Shum) per a defensar la Segona República amb el cartellisme militant.

Helios Gómez va col·laborar en les següents capçaleres que s’exposen i que provenen de diferents centres, biblioteques, arxius i col·leccions particulars:

No se n’exposa cap número, però sabem que també va col·laborar a:

Bibliografia complementària, per saber-ne més:

  • Dias de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón / Helios Gómez. Barcelona : Ediciones Helios Gómez, 1931
  • Helios Gómez : artista de corbata roja / Ursula Tjaden. [Tafalla] : Txalaparta, 1996
  • Helios Gómez, la revolución gráfica / Gabriel Gómez Plana, Carolina Mignot [ed.]. [Barcelona : Associació Cultural Helios Gómez : Fundación de Investigaciones Marxistas, DL 2009
  • Visca Octubre : el front de l’art / Helios Gómez. Granollers : Museu de Granollers, 2005
  • Helios Gomez : poemas de lucha y sueño : 1942-1956 / introducció de Gabriel Gómez Plana i Caroline Mignot. [Barcelona] : Associació Cultural Helios Gómez, DL 2006
  • Un Gitanillo en la Ciudad de los Muchachos / Gabriel Gómez Plan. Barcelona : Associació Cultural Helios Gómez, 2020
  • “Helios Gómez o l’expressionisme militant” / Ursula Tjadeb. Revista de Catalunya. Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, [1924]- 0213-5876 Núm. 8 (maig 1987), p. 91-108
  • Curtmetratge Días de ira. Helios Gómez

Més informació i fonts d’informació:

Nota sobre la procedència de les capçaleres exposades. Les publicacions originals exposades provenen dels següents centres, biblioteques, arxius i col·leccions particulars:

Nota sobre les imatges. Les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra Dies d’ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d’avantguarda La Virreina Centre de la Imatge, fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el gener de 2021.

Nota sobre els textos remarcats. Els textos remarcats que acompanyen aquesta entrada són de plafons exposats a la mostra.

Share

Revistes contra el feixisme

Entrada de l'exposició Aixafem el feixisme al Palau RobertHem visitat l’exposició “Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1936-1939” al Palau Robert de Barcelona. És una exposició magnífica que us recomanem, especialment si us interessa el període de la guerra civil. La podeu veure fins al 5 d’abril de 2021.

¿Què va fer el govern català per mantenir alta la moral de la població durant la guerra, tant a la rereguarda com al front, i per donar a conèixer les seves activitats, contrarestar els missatges que arribaven des de l’altre bàndol i recaptar suports a nivell internacional? Doncs crear un organisme de comunicació, el Comissariat de Propaganda. En menys de tres anys el Comissariat, al front del qual estava l’infatigable Jaume Miravitlles, va portar a terme una sèrie de campanyes, a través de qualsevol mitjà que tingués a l’abast -cartells, llibres, revistes, pel·lícules, activitats culturals i esportives, fins i tot marxandatge!-, no només per difondre les consignes del govern de la Generalitat, sinó també per instruir la població i donar a conèixer a la resta d’Espanya i al món la cultura catalana.

Per a nosaltres, que treballem en biblioteques, hi ha un plaer afegit quan visitem una exposició com aquesta, que és veure exposats documents prestats per grans institucions patrimonials; entre elles la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Parlament de Catalunya, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (de la Universitat de Barcelona) i l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.

I ara us parlarem de les revistes i la premsa que van apareixent al llarg de l’exposició. Com us podeu imaginar, les revistes van ser una de les eines utilitzades pel Comissariat per a les seves accions propagandístiques.

Nova ibèria
Nova ibèriaNova ibèria, de la qual en van sortir tres números el 1937 (l’últim d’ells, doble), va ser la revista “de luxe” del Comissariat, publicada en català, castellà, anglès i francès. S’imprimia en paper cuixé i estava profusament il·lustrada amb fotografies i dibuixos. Era una revista d’informació general, que combinava temes d’actualitat amb articles divulgatius sobre art, cultura, educació, sanitat… alguns d’ells escrits per destacades personalitats de l’època. Donava una visió moderna i optimista dels catalans i del seu govern.
La teniu digitalitzada a ARCA.

Visions de guerra i de reraguarda
Visions de guerra i de reraguardaLes Visions van ser uns fascicles setmanals, publicats en dues sèries al llarg de 1937 i 1938, que, tal com indicava el seu subtítol, Història gràfica de la revolució, recollien fotografies de la guerra, des del cop d’estat de juliol de 1936 i la lluita als carrers fins als combats que tenien lloc en aquell moment. Agustí Centelles va ser un dels fotògrafs que hi van col·laborar.

El Comunicat de premsa
Comunicats de premsaAquest és un butlletí que proporciona la versió oficial del desenvolupament de la guerra. Es publica gairebé cada dia, i en set idiomes: l’edició catalana es fa arribar als periodistes de la rereguarda, mentre que les edicions en castellà, francès, anglès, alemany, suec i esperanto s’envien a polítics i institucions culturals d’Europa i Amèrica.

El Butlletí especial per als catalans absents de la pàtria
Butlletí especial per als catalans absents de la pàtriaAquesta publicació busca reforçar els lligams amb els catalans que han emigrat o s’han exiliat a altres parts del món, especialment a Amèrica, i que des d’allà poden donar suport a la causa republicana, ja sigui conscienciant l’opinió pública dels seus països d’acollida, ja sigui organitzant accions humanitàries. Una de les vies de distribució seran els casals catalans.
El trobareu digitalitzat a l’Hemeroteca digital de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Butlletins de caire religiós
Butlletins d'informació religiosaEl Comissariat adreça el Boletín de información católica i el Boletín de información religiosa a la comunitat religiosa internacional. La seva intenció és desmarcar-se dels excessos contra representants de l’Església que s’han produït a l’inici de la guerra. Es publiquen en diversos idiomes; fins i tot un dels dos butlletins té una edició en llatí!

Le Journal de Barcelone
Le journal de BarceloneFrança és un dels països en els quals el Comissariat concentra els majors esforços propagandístics.
N’és una mostra el butlletí d’actualitat Le Journal de Barcelone, redactat a la delegació que el Comissariat ha obert a París l’octubre de 1936. Aquesta publicació informa de les accions del govern i del desenvolupament de la guerra a la zona republicana.
El teniu digitalitzat a Gallica, el portal de la Bibliothèque nationale de France.

L’Avant-garde
L'avant-gardeEl Comissariat funda el Foyer du Français Antifasciste, un local a l’Avinguda del Tibidabo de Barcelona que acull els voluntaris francesos mentre estan de permís a la ciutat. El Foyer publica la revista L’Avant-garde, que conté articles culturals i d’actualitat i cartes dels soldats. S’envia de franc al front i es finança parcialment amb “vinyetes”, una mena de segells sense validesa postal que sovint també tenen un caràcter propagandístic.
La teniu digitalitzada a l’Hemeroteca digital de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

L’enviament de premsa al front
Fotografia del pavelló Correu i premsa al frontUna de les activitats del Comissariat és fer arribar als soldats que estan al front diaris i revistes. Es demana a la ciutadania que no llenci els diaris una vegada els han llegit, sinó que els portin a un pavelló que s’ha instal·lat al centre de Barcelona, on es recullen per enviar al front junt amb correspondència.

Els Serveis de Cultura al Front del Departament de Cultura publiquen al llarg de 1938 el butlletí gratuït Amic : publicació quinzenal per a esplai del soldat català de l’Exèrcit de la República amb notícies, poemes i continguts culturals i humorístics. El teniu digitalitzat a ARCA.

(I en aquest apartat de l’exposició hi ha una menció a un tema que ens sembla apassionant, que és el del Servei de Biblioteques del Front. Per saber-ne més, ja que escapa a l’abast d’aquesta entrada, us remetem a l’article de Vicenç Allué Allué, Vicenç. “El Servei de Biblioteques del Front, epopeia cultural del segle XX”, Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 44 (2006), p. 67-111.)

Mallorca nova i Nova Galiza
Mallorca novaMallorca nova: butlletí d’informació, dirigit per Francesc de Sales Aguiló, va ser impulsada pels militants d’Esquerra Republicana Balear que s’havien refugiat a Catalunya. Se’n van publicar dotze números.
Nova Galiza: publicación quincenal dos escritores galegos antifeixistas és una revista en gallec que s’adreça a la població gallega de la zona republicana i d’Amèrica Llatina. La publica entre 1937 i 1938 l’Oficina Gallega de Información y Publicaciones, instal·lada a les oficines del Comissariat.

Presència d’altres revistes a l’exposició
L'esquella de la TorratxaLes revistes del Comissariat no són les uniques publicacions periòdiques presents a l’exposició. També hi ha la reproducció d’un cartell publicitari de Treball (òrgan oficial del PSUC), l’anunci d’una cursa ciclista que el Comissariat va organitzar conjuntament amb el diari El Diluvio, i alguns continguts publicats a La Publicitat, La Vanguardia i L’Esquella de la Torratxa.

La llibertat d’actuació del Comissariat i la popularitat de les seves iniciatives van anar decaient a mesura que el bàndol republicà perdia la guerra. Va començar a rebre crítiques per la quantitat de diners que es destinaven a les seves campanyes, en un moment de carestia, i la seva posició encara va ser més qüestionada quan el govern de la República es va traslladar a Barcelona, portant amb ell el seu propi òrgan propagandístic, la Subsecretaría de Propaganda.

Malgrat tot, va seguir actiu fins gairebé al final de la guerra. Amb les tropes franquistes a punt d’entrar a Barcelona, Jaume Miravitlles i uns pocs col·laboradors es van retirar a Figueres, des d’on encara van organitzar unes quantes accions. El 5 de febrer van creuar la frontera cap a França i l’exili. L’última activitat del Comissariat va ser una exposició a la delegació de Brussel·les, el març de 1939. Les dependències del Comissariat a l’Avinguda Diagonal de Barcelona van ser ocupades per Dionisio Ridruejo, director general de Propaganda, i el seu equip.

Des de la luxosa Nova ibèria fins als butlletins més senzills que s’enviaven als soldats, el Comissariat ens ha llegat una rica i variada gamma de revistes, imprescindibles per saber com es va viure la guerra tant a la rereguarda com al front, però sobretot per conèixer les estratègies de comunicació i propaganda que va portar a terme la Generalitat per difondre els valors republicans i catalanistes que volia defensar.

Per saber-ne més
L’exposició ha estat comissariada per Ester Boquera, doctora en Comunicació per la Universitat Ramon Llull. Podeu visitar el seu blog sobre el tema, El Comissariat de Propaganda, i consultar la seva tesi doctoral La batalla de la persuasió durant la Guerra Civil. El cas del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939).

Sobre l’exposició, la Generalitat, el Palau Robert i la revista Sàpiens han publicat un fullet, redactat per Ester Boquera, que es va distribuir amb el número de Sàpiens de novembre i que es pot adquirir al mateix Palau Robert.

Bibliografia complementària
Boquera, Ester; Medina Cambrón, Alfons. “La evolución de la propaganda de la Generalitat de Cataluña durante la Guerra Civil: Jaume Miravitlles y el Comisariado de Propaganda” [PDF], Historia y comunicación social, vol. 25, no. 2 (2020), p. 333-343.

Jerez, Enric. “Notas sobre la Guerra civil y las viñetas. Foyer du Français Antifasciste” [PDF]. Article publicat sense data al web Sobre historia postal y filatelia de la Guerra civil española.

Lucci, Marcela. “Catalanismo y antifascismo entre Cataluña y América durante la Guerra Civil Española: el rol del Butlletí especial per als catalans absents de la pàtria, 1937-1939″, Historia contemporánea, no. 63 (2020), p. 511-546.

Miquel Lara, Avelina; Comas Rubí, Francisca. “Fotografía, escuela y propaganda durante la Guerra Civil. Una aproximación desde Nova ibèria, Historia y memoria de la educación, no. 8 (2018), p. 231-269.

Oliva i de la Esperanza, Llúcia. “Mitjans de comunicació i memòria històrica. El Comissariat de Propaganda a través de la memòria dels que ho van viure” [PDF], Treballs de comunicació, núm. 24 (2008), p. 35-53.

Pascuet, Rafael; Pujol, Enric (dir.). La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939). Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya : Viena, 2006.

Nota sobre les imatges
Totes les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra del Palau Robert i han estat fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el desembre de 2020.

Share

Tal dia com avui fa 40 anys

Tal dia com avui fa 40 anys es fundà a Girona el diari El Punt.

Aquesta capçalera el 31 de juliol de 2011 es fusionà amb la de l’Avui, sortint al mercat el nou diari El Punt Avui. Actualment aquest rotatiu és un dels més llegits a les nostres biblioteques tant a la seva edició impresa com a la digital.

Volem reproduir un fragment molt significatiu que el MHP Carles Puigdemont, esmenta al seu llibre La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa. La Campana, 2018. p. 27

Amb la creació d’El Punt, els seus promotors feien finalment possible una cosa que en el temps de Franco havia estat prohibida: un diari català, escrit en català, amb un punt de vista editorial independent, per explicar coses de Catalunya sense un biaix centralista i sotmès al poder. La creació d’aquesta cooperativa va ser possible gràcies al suport de donants a través d’un micromecenatge, tot i que després un empresari l’acabaria professionalitzant. En definitiva es tractava de parlar de nosaltres, i no del que la premsa oficial havia explicat durant anys. Amb total llibertat.

captura de pantalla ©Twitter El Punt Avui, 2019

Més informació:

Share