Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, 3 de maig

Cartell Dia Mundial de la Llibertat de Premsa 2023Cada 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa: un dia pensat per recordar a tothom (i especialment als governants) la importància de disposar d’uns mitjans de comunicació lliures, independents, pluralistes i diversos. La llibertat de premsa està indissolublement lligada a la llibertat d’expressió i opinió i a la llibertat d’informació, drets recollits a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

L’edició del 2023 tindrà una commemoració especial: es compleixen 30 anys des que l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar aquest dia, el desembre de 1993. Per què es va escollir el 3 de maig? Per fer-lo coincidir amb l’aniversari de la Declaració de Windhoek, una declaració signada el 3 de maig de 1991 en un seminari de la Unesco que va tenir lloc a Windhoek (Namíbia) amb l’objectiu de promoure una premsa africana independent i pluralista.

Per celebrar el 30è aniversari es farà un acte especial, el 2 de maig, a la seu de les Nacions Unides a Nova York, que portarà per títol “Donar forma a un futur de drets: la llibertat d’expressió, motor de tots els altres drets humans”.

Durant la celebració es lliurarà el premi UNESCO/Guillermo Cano World Press Freedom Prize. Aquest guardó, creat el 1997, es concedeix anualment a una persona, organització o institució que hagi fet una contribució destacada a la defensa i/o la promoció de la llibertat de premsa a qualsevol part del món, i especialment quan això s’ha aconseguit a costa de córrer riscos i perills. El premi porta el nom de Guillermo Cano Isaza, un periodista colombià que va ser assassinat davant de l’oficina del diari El Espectador a Bogotà, el 17 de desembre de 1986.

Paral·lelament la Unesco ha posat en marxa una campanya, “Tot està bé” (“Everything is allright”) i encoratja els mitjans i els professionals del periodisme a publicar els missatges de la campanya, tant a les xarxes socials com als diaris impresos: Si diem que tot està bé a les notícies, significa que alguna cosa no funciona en el periodisme. I quan alguna cosa no funciona en el periodisme, no es poden protegir els drets humans…

Everything is allright

Reporters sense Fronteres, l’organització no governamental amb seu a París que defensa la llibertat de premsa al món i els periodistes perseguits per la seva activitat professional, ha anunciat que el 3 de maig presentarà l’edició 2023 de l’Índex Mundial de la Llibertat de Premsa. L’Índex Mundial analitza i compara l’estat de la llibertat de premsa a 180 països durant l’any anterior a la seva publicació i es basa en dos components:

  • Un recompte quantitatiu dels abusos comesos contra periodistes en relació amb la seva feina
  • Una anàlisi qualitativa de la situació de cada país a partir de les respostes donades a un qüestionari per part d’especialistes en llibertat de premsa (inclosos periodistes, investigadors, acadèmics i defensors dels drets humans)

Arreu del món s’organitzen actes per commemorar aquest Dia Mundial. Les etiquetes que es proposen per etiquetar-los a les xarxes són #WorldPressFreedomDay i #PressFreedom. En destacarem uns quants que es faran a Catalunya i Espanya:

Font de la imatge: Web del Col·legi de Periodistes de Catalunya

El mateix dimecres 3 Lleida acollirà el VIII Simposi sobre la Llibertat de Premsa, organitzat per la demarcació lleidatana del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Universitat de Lleida. El tema d’enguany serà “Intel·ligència artificial i llibertat de premsa”. Vegeu el programa al web del Col·legi de Periodistes. La jornada es podrà seguir a través del canal de Youtube del Col·legi.

La Unió de Periodistes Valencians lliurarà els guardons de la 42a edició dels Premis Llibertat d’Expressió al periodista basc Pablo González, empresonat a Polònia des de fa més d’un any, i al periodista nicaragüenc Carlos Fernando Chamorro Barrios, exiliat a Costa Rica a causa de la persecució política per part del govern que pateix al seu país. L’acte es farà el 3 de maig a l’aula magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.

La Asociación de la Prensa de Madrid organitza conjuntament amb l’ICAM (Ilustre Colegio de la Abogacía de Madrid) la jornada “Unidos por la libertad de prensa“.

La Federación de Sindicatos de Periodistas ha publicat un escrit amb motiu del 3 de maig i també de l’1 de maig, Dia del Treball, en què denuncia retrocesos en la llibertat d’informació i en què reclama a tots els governs que defensin aquest dret i garanteixin unes condicions laborals i professionals dignes.


Per saber-ne més:

Hi ha diverses entitats a nivell internacional que treballen per promoure la llibertat de premsa i la seguretat dels professionals del periodisme. Algunes de les més importants són:

Reporters sense Fronteres (RsF), de la qual n’hem parlat més amunt.

Comittee to Protect Journalists (CPJ): organització independent i sense ànim de lucre que defensa el dret dels periodistes a informar amb seguretat i sense por de represàlies. Recentment ha publicat un informe que denuncia que la Unió Europea és inconsistent a l’hora de complir els seus propis compromisos en matèria de llibertat de premsa: Fragile Progress: The struggle for press freedom in the European Union.

International Press Institute (IPI): xarxa d’editors i periodistes de 100 països, que promou un periodisme lliure, independent i de qualitat.

International Federation of Journalists (IFJ): creada el 1926, representa 600.000 professionals dels mitjans, de 187 sindicats i associacions procedents de més de 140 països.

European Federation of Journalists (EFJ): agrupa 73 associacions de periodistes de 45 països europeus, representant uns 320.000 professionals. D’Espanya, en són membres, entre altres, la FAPE (Federación de Asociaciones de Periodistas de España) i la FeSP (Federación de Sindicatos de Periodistas).

WAN-IFRA, l’Associació Mundial d’Editors de Notícies, manté una secció sobre llibertat de premsa al seu web.

També us poden resultar interessants aquests dos mapes interactius:

Mapping Media Freedom, elaborat per l’European Centre for Press and Media Freedom, avalua la llibertat dels mitjans de comunicació als països europeus.

Global Freedom Status és un mapa que no analitza directament la llibertat de premsa, però sí l’estat d’altres elements que hi tenen molt a veure: estat de la democràcia, drets polítics, drets civils i llibertat d’Internet. El manté l’organització Freedom House.

Per acabar aquest apartat, esmentem Index on Censorship, una organització sense ànim de lucre que posa en marxa campanyes per defensar la llibertat d’expressió a tot el món. Publica treballs d’escriptors i artistes censurats, promou el debat i vigila les amenaces a la llibertat d’expressió.


A Catalunya els professionals dels mitjans compten amb una sèrie d’associacions, algunes de les quals llistem aquí:

Col·legi de Periodistes de Catalunya

Sindicat de Periodistes de Catalunya

Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Associació Catalana de Comunicació Científica

Sindicat de la Imatge

Fundació Consell de la Informació de Catalunya


Per últim, però no menys important, cal conèixer el Mapa de la censura, una iniciativa de l’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat que des de 2015 “recull fets o situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al dret a la informació i la llibertat d’expressió als Països Catalans”. El mateix Mèdia.cat publica l’Anuari Mèdia.cat amb reportatges de periodisme d’investigació sobre temes que han estat silenciats o passats per alt als mitjans convencionals.

Share

Josep Pla i l’exerci de l’articulisme periodístic

Tal dia com avui fa 124 anys naixia Josep Pla. Un dels escriptors més significatius de la nostra terra, el més prolífic i influent en les generacions posteriors tant en narrativa com en periodisme.

De ben jove va descobrir la seva gran passió que ell mateix qualificava com malaltia: no podia deixar d’escriure. Conscient i conseqüent amb aquesta circumstància dedicà tot el seu temps vital a la literatura (traducció, article periodístic, assaig i la seva gran obra narrativa) renunciant a una vida “normal” (amor, fills, propietats…).

Al llibre Josep Pla o la vitalitat. Una biografia literària, recentment publicat per Pòrtic-Grup62, Premi Carles Rahola d’assaig 2020, Xavier Febrés ens parla en forma de biografia literària de la immensa trajectòria de l’escriptor empordanès.

Als capítols, ordenats cronològicament, l’autor fa un repàs exhaustiu i crític de les seves col·laboracions en diferent mitjans locals, nacionals i estrangers.

A “Prehistoria literaria i un canvi sobtat” parla dels inicis de Josep Pla col·laborant l’any 1918 en capçaleres com El camí, Vila-Nova. Vilanova i la Geltrú, Alt Empordà. Figueres, Baix-Empordà. Palafrugell, El 1920 a D’Ací d’Allà, Las Notícias, i La Publicidad.

Als següents capítols abasten fins el final de la seva vida, Febrés analitza i fins i tot polemitza sobre tota la seva creació periodística i literària. Del llistat inacabat de capçaleres on va escriure destaquem o destacaríem: L’Opinió, La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Sol, Destino, Diario de Barcelona, El Correo catalán, La Vanguardia

Josep Pla va descobrir en l’exercici de l’articulisme periodístic un gènere que de vegades podria ser plenament narratiu, inclús novel·lesc de manera incipient” (Xavier Febrés, p. 22)

Share

Tal dia com avui fa 40 anys

Tal dia com avui fa 40 anys es fundà a Girona el diari El Punt.

Aquesta capçalera el 31 de juliol de 2011 es fusionà amb la de l’Avui, sortint al mercat el nou diari El Punt Avui. Actualment aquest rotatiu és un dels més llegits a les nostres biblioteques tant a la seva edició impresa com a la digital.

Volem reproduir un fragment molt significatiu que el MHP Carles Puigdemont, esmenta al seu llibre La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa. La Campana, 2018. p. 27

Amb la creació d’El Punt, els seus promotors feien finalment possible una cosa que en el temps de Franco havia estat prohibida: un diari català, escrit en català, amb un punt de vista editorial independent, per explicar coses de Catalunya sense un biaix centralista i sotmès al poder. La creació d’aquesta cooperativa va ser possible gràcies al suport de donants a través d’un micromecenatge, tot i que després un empresari l’acabaria professionalitzant. En definitiva es tractava de parlar de nosaltres, i no del que la premsa oficial havia explicat durant anys. Amb total llibertat.

captura de pantalla ©Twitter El Punt Avui, 2019

Més informació:

Share

Adéu a La Jornada

 

El diari generalista, d’esquerres, feminista i cooperatiu La Jornada, dona per finalitzat el projecte deixant d’imprimir i distribuir en paper. 65 números publicats entre el maig i l’octubre de l’any 2018.

El diari vol agrair el suport a totes les persones que van col·laborar en el projecte i que van confiar en fer-se sòcies i subscriptores.

Més informació: www.diarijornada.coop

Share