Presentació de Vida subacuática, antologia de textos de La charca literaria

Vida subacuáticaHem assistit a la presentació de Vida subacuática, la primera antologia impresa de la revista digital La charca literaria.

L’acte ha tingut lloc el dissabte 11 de gener, a la llibreria No llegiu del Clot, que va obrir les seves portes fa poc més d’un mes al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona.

La charca literaria va començar fa quatre anys, per acollir tot tipus de creacions literàries: poesia, narrativa, opinió… amb el compromís de publicar dues peces cada dia (menys durant les vacances!). En aquest temps, hi han aparegut més d’un miler de textos, i actualment compta amb una setantena de col·laboradors, alguns dels quals mantenen unes seccions fixes.

La idea de reunir una selecció de les millors aportacions i publicar-les en un llibre imprès va sorgir l’estiu passat. Es va fer una campanya de micromecenatge, i el resultat ha estat el volum Vida subacuática, que recull 100 peces de 63 autors.

La presentació del llibre ha anat a càrrec del coordinador de la revista, Pere Montaner. També hi ha intervingut l’editora, Myriam Soteras, i uns quants dels participants al llibre, que han parlat de la seva relació amb La charca i han llegit algunes de les seves creacions.

Share

Participem al 10×10 revistes

Projecte 10x10Col·laborem amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya en una nova edició del Projecte 10×10: trobades dels editors amb els bibliotecaris.

La jornada estarà dedicada a les revistes i tindrà lloc el 25 de setembre, de les 10 a les 13.30 h, a la seu del CEJFE-Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (C. d’Ausiàs Marc, 40, Barcelona).

Al llarg de la trobada, els editors convidats presentaran noves revistes als professionals de biblioteques públiques, es parlarà de la plataforma digital eBiblio i es debatrà la presència de les revistes a les biblioteques i quines accions i bones pràctiques es poden emprendre per millorar la seva gestió i la seva dinamització.

Esperem que l’esdeveniment sigui un èxit! Anirem piulant des del nostre compte de Twitter (@GTSerie) amb l’etiqueta #10x10revistes19. Si teniu previst assistir-hi, us animem a que també el feu servir!

 

Share

Presentació de la Història de la premsa diària de Barcelona

Historia de la premsa diariaDijous 24 de gener vam assistir a la presentació de la Història de la premsa diària de Barcelona a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Aquesta monografia és el número 25 de la revista Barcelona Quaderns d’Història, que publiquen l’Arxiu i l’Ajuntament de Barcelona. El volum, coordinat per Francesc Salgado, recull les ponències i comunicacions que es van presentar al XV Congrés d’Història de Barcelona, celebrat del 4 al 6 d’octubre de 2017, que va estar dedicat, precisament, a la història de la premsa diària de Barcelona (vegeu-ne el programa aquí).

L’acte va ser presentat per Esteve Barandica, cap de programes públics de l’Arxiu. Hi van intervenir els professors Josep Maria Casasús i Francesc Salgado.

Josep Maria Casasús, catedràtic emèrit i Síndic de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra, va parlar del volum com una prova documental de la bona sintonia entre l’Arxiu Històric i els investigadors, molts d’ells vinculats a les universitats. Va tenir un record per a una altra de les mostres de col·laboració: l’extinta Aula de Periodisme “Diari de Barcelona”, que durant força anys va organitzar col·loquis sobre història del periodisme.

Les ponències i comunicacions del Congrés, va afegir, constaten la maduresa plena dels estudis d’història de la premsa a Catalunya, a més de demostrar la utilitat de l’hemerografia com a eina auxiliar de la història.

Francesc Salgado, professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la publicació, va presentar els continguts del volum i va assenyalar quines tendències i quines carències s’havien detectat. Pel que fa a les carències, va esmentar dues àrees de recerca que, en contra del que s’esperava en dissenyar el congrés, van rebre poques o cap proposta: la professionalització de les dones a les redaccions (és a dir, estudis de gènere) i la premsa digital (i els problemes de conservació hemerogràfica que comporta). Aquestes absències es van debatre al congrés: es van convocar dues taules rodones per aprofundir en aquests temes menys representats.

Les aportacions recollides a la Història corroboren la bona salut de l’interès per la premsa del segle XX: hi ha articles que cobreixen gairebé totes les dècades del segle. També hi ha treballs sobre personalitats del periodisme i sobre importants diaris, com La Veu de Catalunya. I estudis sobre com va reflectir la premsa uns determinats esdeveniments socials: la premsa esdevé una font primària de la història.

Salgado va citar la ponència de Josep Maria Figueres, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, que obre el volum (“Aportacions als estudis d’història de la premsa diària catalana”) per enumerar alguns dels aspectes en els quals encara han de treballar els investigadors i les institucions: manquen estudis globals sobre alguns dels diaris de llarg recorregut; també manquen estudis sobre alguns períodes que han estat poc tractats -a diferència de la Segona República i la Guerra Civil, molt estudiades-. Es troba a faltar un portal de premsa digitalitzada únic, que facilitaria l’accés a totes les capçaleres, ara força disperses. I també seria de gran utilitat un diccionari complet de periodistes catalans.

Està previst que d’aquí a un any l’edició electrònica de la Història es dipositi al repositori RACO, tal com s’ha fet amb els números anteriors de Barcelona Quaderns d’Història.

 

Share

El GT realitza un taller d’OJS en 15es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació

Enguany, hem participat en les 15es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació 2018 celebrades a la Universitat Pompeu Fabra (Campus Ciutadella) el 10 de maig amb el taller “Creem una revista! Coneixements bàsics d’OJS (Open Journal Systems)

En aquesta sessió va explicar com crear una revista amb Open Journal Systems, OJS.

I les participants del grup que van portar a terme la sessió van ser: la Miriam Balboa, la Cristina Barbé, la Mònica González, la Gemma Masdeu, la Sònia Monegal i la Gemma Nández.

Vam explicar les característiques del nostre grup, una colla de professionals de diferents àmbits, biblioteques universitàries, públiques i especialitzades i ara ja fa 8 anys que estem col·laborant junts. El temps passa i com a grup de revistes diem que tenim una periodicitat d’actualització activa.

El nostre grup es dedica a treballar temes sobre les publicacions en sèrie, des de conèixer i detectar les novetats que van sorgint al mercat (i també comunicar els tancaments de títols, que malauradament darrerament són uns quants); amb aquesta tasca col·laborem amb Treball Bibliogràfic del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya; ajudar-nos en el tractament catalogràfic, sobretot amb l’aplicació de les RDA, fins a conèixer els editors a través d’entrevistes publicades al nostre blog i fetes per una membre del grup, la Nuara López.

Com a grup de treball del COBDC, oferim als professionals un recolzament en la seva tasca amb les revistes, per aquest motiu us invitem a conèixer el nostre grup a través del nostre blog, twitter, Facebook.

Vam pensar col·laborar amb aquestes jornades fent aquesta sessió per ensenyar com el programa OJS permet que diversos rols, és a dir, diverses vides “professionals” es trobin en un mateix projecte, que és el d’elaborar una revista, en algunes ocasions un tipus de material que vol arribar al seu públic transmetent uns coneixements i experiències, fet amb molta il·lusió i de forma totalment voluntària, com ho fem tots nosaltres.

L’objectiu de la sessió va ser obtenir les nocions bàsiques del què és, com funciona i com podem crear i gestionar una revista científica mitjançant el programari de codi lliure OJS (Open Journal System), i es va il·lustrar amb un cas pràctic.

 

Share