Tancament de les revistes Rol de Enfermería i Metas de Enfermería

El panorama de les publicacions científiques en l’àmbit de la infermeria ha patit un cop dur amb el recent tancament de dues revistes de gran prestigi: ROL de Enfermería i Metas de Enfermería. Ambdues publicacions, amb una llarga trajectòria i un important impacte en la comunitat professional, deixen un buit significatiu en la difusió del coneixement i la investigació infermera. 

L’any 1978, es fundava la revista ROL de Enfermería, una publicació que va sortir en versió paper fins l’any 2020, moment que també van treure la versió digital per a subscriptors, amb el contingut retrospectiu des de 2004, i que va publicar el seu darrer número el desembre de 2023. Un total de 45 anys dedicats al món de la infermeria.

Va ser la primera revista de caràcter científic i professional que s’editava a Espanya, i va ser testimoni directe de tots els canvis del món de la infermeria: l’accés a la universitat, l’aparició de les especialitats o l’equiparació dels estudis universitaris amb la resta de titulacions com Grau.

L’actual director, José Ramón Martínez Riera, s’ha acomiadat amb unes emotives paraules i ha volgut agrair la labor de tres persones: les infermeres Vicky Sanfeliu Cortés, Àngels Elías i Castells i Néstor Bereciartu, que van fer possible la continuïtat de la revista.

I tot just quan redactem aquesta notícia ens trobem amb la sorpresa que una altra revista d’infermeria, Metas de Enfermería, nascuda el gener de 1998, tanca després de 26 anys. Es caracteritzava pel seu enfocament pràctic i el seu contingut orientat a l’aplicació clínica de la investigació. La revista va ajudar a l’enfortiment de la Infermeria com a disciplina, i dels seus professionals com a precursors de l’avenç en la cura de les persones, que implica ineludiblement una millora de la qualitat de vida de la població.

Totes dues revistes es podien consultar en text complet a les seves webs. Malauradament la web de ROL ha deixat d’existir i Metas de Enfermeria encara està disponible.

Les raons de fons del tancament d’aquestes dues revistes són complexes i multifacètiques. Entre els factors que han contribuït a aquest desenllaç es troben:

  • L’evolució de l’ecosistema científic: L’auge de les plataformes digitals i la publicació online han transformat el panorama de les revistes científiques tradicionals.
  • Els canvis en els hàbits de consum d’informació: Els professionals de la infermeria busquen, cada vegada més, informació en formats més accessibles i de ràpida digestió, com el digital.
  • Les dificultats econòmiques: El finançament de les revistes científiques, especialment aquelles amb un públic objectiu més reduït, s’ha tornat cada vegada més complexa.

El tancament d’aquestes dues revistes representa una pèrdua significativa per a la comunitat professional de la infermeria.

  • Es redueix la difusió del coneixement científic en infermeria.
  • Es limita l’accés a informació valuosa per a la pràctica clínica.
  • Es debilita la formació continuada dels professionals de la infermeria.

Malgrat el panorama actual, el futur de les publicacions en infermeria no està exempt d’esperança. La comunitat professional s’ha d’adaptar a les noves tendències i explorar noves estratègies per a la difusió del coneixement científic.

  • Aprofitar les plataformes digitals: Les plataformes online ofereixen noves possibilitats per a la difusió del coneixement científic, com la publicació en obert o la creació de contingut multimèdia.
  • Promoure la col·laboració entre professionals: La col·laboració entre investigadors i editors és fonamental per a enfortir les publicacions sobre infermeria.
  • Fomentar la cultura de la investigació: És necessari fomentar la investigació en infermeria i la publicació de resultats en revistes científiques de qualitat.

El tancament de les revistes ROL de Enfermería i Metas de Enfermería és un fet lamentable que ens convida a reflexionar sobre el futur de les publicacions científiques sobre infermeria.

Bibliografia:

Un triste adiós a la Revista Rol de Enfermería (1978-2023) (prevencionulcerasyheridas.com)

Cierra la revista ROL de Enfermería tras 45 años en activo (enfermeria21.com)

ROL revista de enfermería, ya en versión on-line · Biblioteca SJD (bibliosjd.org)

Revista ROL de enfermería – Dialnet (unirioja.es)

Cierra la revista Metas de Enfermería tras más de 26 años en activo

Share

Les revistes més prestades al 2023!!

Les publicacions periòdiques, o revistes com es coneixen popularment, són una font d’informació indispensable per estar al dia en un món cada cop més dinàmic i flexible. 

Existeixen revistes per a tots els gustos, per a grans i petits, de temàtiques molt diverses i de periodicitat també molt diferent… per això és molt difícil no trobar una revista que t’atrapi, que connecti amb tu o amb qualsevol persona que t’envolti. 

Hi ha revistes per compartir moments especials, revistes efímeres, que tal com apareixen desapareixen, altres de contingut històric o educatiu i d’altres que t’acompanyaran la resta de la teva vida. Qui no guarda o recorda aquella revista amb la qual vam passar estones inoblidables llegint-la, rellegint-la o simplement fullejant-ne les imatges…

El 2023 les revistes més prestades a les biblioteques públiques de Girona van ser:

  1. Saber Vivir
  2. Clara
  3. Viajes
  4. Patrones
  5. El Mueble
  6. Mia
  7. Cuerpomente
  8. Computer hoy
  9. Lectura cocina
  10. Historia National Geographic

Us convidem a començar l’any amb revistes!

Font: Diputació de Girona. Estadístiques 2023

Biblioteca Comarcal de Blanes

Accés a revistes:

BiblioDigital https://biblioteca.ebiblio.cat/results?query=materia_facet_ss:%22Revista%22 Gratuït amb  el carnet de les Biblioteques públiques de Catalunya

Premsa catalana digitalitzada a la Biblioteca de Catalunya . Accés a premsa antiga

https://premsadigitalitzada.bnc.cat/

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Col·leccions i publicacions periòdiques

https://cultura.gencat.cat/ca/departament/publicacions/departament/colleccions-i-publicacions-periodiques/

Ministerio de Cultura. Revistas electrónicas  Accés a revistes amb subscripció  https://www.cultura.gob.es/cultura/mc/biblioteca-cultura/fuentes-de-informacion/revistas-electronicas.html

Proveïdors de revistes:

APPEC per revistes en català https://www.lesrevistes.cat/les-revistes

ADLANTE per revistes en castellà i altres idiomes

https://www.ad-lante.com/blog-adlante/el-abc-de-la-gestion-de-suscripciones-como-modelo-de-negocio-de-exito-de-la-gestion-de-suscripciones-como-modelo-de-negocio-de-exito

Share

L’equip humà al centre de la revista

Portada de la taula rodona

Dimecres 23 de febrer vam seguir la sessió en línia “El equipo humano en el centro de la revista”. Es tractava de la setena sessió Inter-CRECS, una iniciativa que promou activitats al voltant de les revistes científiques entre les edicions dels congressos CRECS (Conferencia internacional sobre Revistas Científicas). Podeu recuperar la gravació al canal Youtube de CRECS.

Van participar a la taula rodona Jenny Pontón (editora d’Íconos), Octavio Islas (fundador de Razón y Palabra) i Ignacio Aguaded (editor de Comunicar). El moderador va ser Rafael Repiso (Universidad Internacional de La Rioja.

Els tres editors van parlar de la seva experiència a l’hora de crear i gestionar l’equip de persones que hi ha al darrera de cada revista, que són la clau per a l’èxit de la publicació.


A continuació oferim un resum de les intervencions de cadascun dels convidats.

Ignacio Aguaded (Comunicar): La pregunta clau que cal fer-se és com construir equips semiprofessionals, que siguin capaços de crear productes de qualitat, que puguin tenir èxit, amb la competència de les grans editorials multinacionals. Cal construir una comunitat científica al voltant de la revista, que li doni suport. Com més gran, més creix la revista. I com més creix, més impacte té.

Cal tenir molt clar que l’impacte és una conseqüència, no una causa. És una variable no controlable a la qual s’arriba: no s’ha de manipular. No es pot escurçar el camí cap a l’impacte. I l’impacte no és possible sense bons productes i les bones persones que els produeixen.

Els equips humans són la pedra angular de les publicacions científiques. Tenim una tasca necessària en els pròxims anys: formar els investigadors perquè siguin bons autors i bons revisors. Bons autors, perquè facin bones recerques que mereixin ser publicades en bones revistes. I bons revisors, perquè garanteixin que els productes que han escollit per ser publicats són els millors. En aquest sentit, Comunicar, nascuda el 1988, actualment té una xarxa de 1050 revisors actius, de 53 paísos diferents.

El mal principal en un equip humà és l’endogàmia: quan es creen cercles de poder i només es publiquen els autors consagrats, els que “venen”. En les revistes, el que ha de vendre és el valor de la recerca, l’originalitat i la qualitat del producte. Cal apostar pels joves, tant com a autors com a membres de l’equip editorial. També és interessant tenir unes normes ètiques, com per exemple que els editors no puguin publicar a la mateixa revista.

És molt important comptar amb un cos sòlid de revisors, motivats i formats, que inclogui revisors temàtics, revisors metodològics i revisors bibliogràfics. Pel que fa als processos de revisió, cal millorar-los i donar-los fluidesa: respondre de seguida als autors i sempre de manera respectuosa.

Aguaded també va demanar la implicació dels bibliotecaris: ells poden formar autors i donar suport al procés editorial.

La cooperació és la principal fortalesa d’una revista que vulgui mirar cap al futur i, si pot ser, aquesta cooperació ha d’incloure gent jove.

També cal recordar que som molts milions de persones que parlem la mateixa llengua: hi ha un espai, l’espai llatinoamericà, que és un espai de cooperació que està per explorar i que té un potencial de creixement immens.

Octavio Islas (Razón y palabra) va parlar de la fundació de la revista, nascuda l’any 1996 al Tecnológico de Monterrey, Mèxic, que des del primer moment va apostar per ser una revista digital, en una època en què la majoria de revistes de comunicació eren en paper. Es va crear perquè detectaven que faltava un espai obert on els investigadors novells poguessin publicar, i de fet en les primeres etapes de la revista els directors van ser estudiants. A més, volien conformar una col·lecció que fos assequible i útil per a estudiants i acadèmics.

Vint-i-cinc anys després i amb 112 números publicats, avui és una revista en què col·laboren investigadors de tota Iberoamèrica, que va més enllà de les dues institucions a les quals està vinculada: el Tec de Monterrey i la Pontificia Universidad Católica del Ecuador.

Paral·lelament a l’edició de la revista, han anat formant persones. Octavio Islas destaca la importància del treball en equip, d’establir xarxes i de formar noves generaicons d’editors i revisors, que aportin una mirada diferent.

Jenny Pontón (Íconos. Revista de ciencias sociales): Íconos, fundada el 1997, és la revista de FLACSO-Ecuador (Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales – Sede Ecuador). És una revista quadrimestral que es publica en format digital i en format `paper (els exemplars en paper estan, bàsicament, destinats a l’intercanvi amb altres institucions). Cada número conté 10 articles: un dossier monogràfic de 5 articles i una secció oberta de 5 articles d’altres temes.

Recalca la importància de tenir un equip fix, encara que sigui petit. Elles són dues persones: l’editora i l’assistent editorial. Però al seu voltant tenen un equip de suport: els informàtics (mantenen la pàgina web i l’OJS on s’allotja la revista), l’àrea de relacions públiques de FLACSO (que és clau per difondre les convocatòries d’articles), la biblioteca de FLACSO (que intercanvia la revista amb altres publicacions), la llibreria de FLACSO (que ven els números impresos i difon la revista a les fires del llibre), l’entorn FLACSO Virtual (que verifica l’originalitat dels manuscrits i organitza esdeveniments) i, és clar, l’equip de revisors.

Al marge de l’equip de suport, la revista també contracta serveis externs: correció d’estil, traducció i impressió.

Pel que fa al paper dels revisors, Jenny Pontón afirma que una revista seriosa, que treballa, no pot tenir hipotecats els treballs dels autors: és un maltractament cap als autors. La seva revista mira de respondre abans de tres mesos, i, en tot cas, sempre manté els autors informats sobre l’estat del seu manuscrit.

Ella proposa un filtre a l’hora de decidir si es vol enviar un original a una revista: les persones interessades haurien d’escriure primer a l’editor i veure si aquest respon.

Encara que és important que en l’equip editorial hi hagi una persona que lideri el procés, és molt interessant comptar amb becaris, perquè s’involucren molt en el treball editorial i aporten iniciatives. La seva revista va tenir becaris de FLACSO fins l’any 2019, any en què va canviar la normativa respecte a les beques. Alguns dels antics becaris avui treballen en l’edició de revistes.


La propera edició del congrés CRECS es farà els dies 5 i 6 de maig a la Universidad de León




La imatge a la capçalera de l’entrada es una captura de pantalla de la portada que es va fer servir per presentar la taula rodona.

Share

El paper de les revistes literàries

Dimarts, 22 de febrer, vam assistir a la taula rodona “Divulgació i crítica literària: el paper de les revistes literàries”, que va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès. Era un acte organitzat per la Secció de Llengua i Literatura de l’Ateneu.

La taula va ser moderada per Ivet Zwatrzko, gestora de la Secció, i va comptar amb la participació de representants de quatre revistes literàries catalanes: Irene Pujadas i Ada Bruguera (Branca), Jesús Argentó (Stroligut), Jordi Marrugat (Els marges) i Marc Rovira i Gerard Cisneros (La lectora). A continuació fem el nostre resum de la taula.

La taula rodona volia reinvindicar les revistes literàries com objectes d’estudi, en tant que són agents actius per promoure l’actualitat cultural i el coneixement i que són actors fonamentals dels sistema cultural català.

Els marges és una revista quadrimestral, publicada per l’editorial L’Avenç. Fundada el 1974 per un grup d’universitaris agrupats al voltant de Joaquim Molas, des dels inicis va tenir l’objectiu de crear un espai de difusió de coneixements específics de llengua i literatura i també d’incitar al pensament crític i al debat públic. Les seves seccions més destacades són “Estudis” (articles de recerca), “Cartes i documents” (recuperació de textos in`èdits), “(Re)llegir” (relectura d’obres literàries), “Editorial”, “Al marge” i “Ressenyes”. Podeu recuperar els números anteriors al portal RACO (hi ha un embargament de dos anys).

Stroligut és una revista digital nascuda el 2018. Publica contes, assaig i poesia, tant originals catalans com traduccions al català. El seu objectiu és donar accés a textos de manera agradable, amb una est`ètica atractiva.

Branca va aparèixer el 2017. És una revista anual, en paper, que segueix la tradició de revistes anglosaxones d’oferir un espai on publicar textos (també per a autors novells) i fer la ficció accessible. Cada número gira al voltant d’una temàtica (“L’herència”, “Elàstic”, “Ritu”, “Mala literatura”/”Això és art”, “La fe”): s’obre una convocatòria cada tardor, a la qual els autors envien els seus originals, sota pseu`dònim. S’admeten tots els gèneres: contes, poemes, assaig, còmic, i també es dona una gran importància a la part gràfica.

La lectora, creada l’octubre de 2018, és una revista digital de crítica literària que surt cada dimarts. Els seus tres fundadors fan una defensa de la crítica com a gènere literari. La crítica ha anat desapareixent dels grans mitjans de comunicació, i sovint es limita a la ressenya i compta amb un espai molt limitat: La lectora vol omplir aquest buit.


Com definiríeu què és una revista literària? Quins són els seus límits?

Stroligut es defineix com una revista “tradicional”, que publica contes.

La lectora rep propostes de crítiques i valora quines publica.
Les editores de Branca escullen, de tots els originals rebuts, una cinquantena de textos, els quals presenten al jurat: el jurat fa la selecció final. Però, en la seva filosofia de defugir una línia editorial, es procura que a cada número de la revista aquest jurat canviï.

Per definir Els marges, Jordi Marrugat cita una carta d’Armand Obiols a Josep Carner: “Una revista no pot ser una tesi a discutir a base de reunions de doctors, sinó una forma en moviment…”. Ha de ser un col·lectiu de veus diverses, que aportin idees que van canviant en el temps: Els marges vol donar cabuda a noves veus i generar debat.

Com creieu que cada revista funciona com a mediador de la literatura?

Els marges: Les revistes tenen un paper fonamental en la creació de cànons. Els cànons són arbitraris, parteixen d’uns valors… però aquests valors poden variar.

Stroligut: En el seu cas, és el propi editor, Jesús Argentó, qui fa la selecció de textos que publica: el cànon és el seu gust. Escull textos que creu que tenen interès, i decideix amb quines editorials col·labora. També opina que el format digital facilita la democratització: facilita l’accés a aquestes obres.

Creieu que sou crítics amb els cànons establerts o que hi acabeu contribuint?

Branca: En el seu cas és complicat, perquè Branca, quan obre convocatòria, rep els textos que rep. I també depèn del criteri del jurat.

La lectora: Ha impulsat iniciatives per revisar els cànons. Per exemple, el “Projecte Carner”. A més a més, la crítica també vol posar al seu lloc la literatura: vol posar en qüestió les estratègies de les editorials per col·locar uns llibres determinats com a “llibre de l’any”.

Per què les editorials tenen més reconeixement que les revistes de literatura?

Branca: La indústria del llibre és tan poderosa que deixa poc espai per a altres formats. En altres països hi ha revistes molt prestigioses on publiquen gran autors. Elles no compten amb una distribuïdora, ni amb grans tiratges (es publiquen 300-350 exemplars de cada número): això els resta visibilitat.

Els Marges: Aquesta revista està dins d’una editorial petita (L’Avenç) que ha apostat per la literatura catalana: és una persistència per convicció. Els seus col·laboradors són professionals de la universitat, que volen publicar, encara que no cobrin per fer-ho.

La lectora: Van tenir molt clar des del principi que volien professionalitzar, dignificar la crítica literària: “l’amor a l’art no ens ha de limitar ser ambiciosos”. D’altra banda, Internet és molt útil, però també pot banalitzar la feina que fan les persones. Així que paguen les col·laboracions.

Quina seria la línia política perquè cada revista pugui tirar endavant el seu projecte?

Stroligut: Sempre estan disposats a innovar. Compta amb el finançament de subscriptors.

Branca: No són pessimistes. Aquestes revistes són projectes petits, que van fent sinèrgies. Per exemple, col·laboracions entre ells.


A continuació, es va obrir un torn de preguntes entre el públic assistent:

Com es paguen les col·laboracions?

La lectora: Amb publicitat i subscripcions.

Quina relació hi ha entre el format paper i el format digital?

La lectora: Van optar pel format digital perquè és més barat i perquè arriba a més persones. Però, a més de ser una revista, són una associaci´ó cultural que algu dia voldria publicar una revista en paper.

Branca: És una revista en paper, perquè vol ser un objecte literari. Però no deixa de banda el tema digital: el digital és molt útil per promoure les convocatòries i perquè el projecte vagi creixent.

Stroligut: A Jesús Argentó li agradaria publicar en paper, però en portar la revista ell sol és molt difícil fer-ho. No obstant, el format digital ja permet complir la intenció de la revista: fer un servei als lectors; recuperar contes i autors oblidats.

Els marges: Tenen subscriptors i publicitat. La revista es publica en paper i la seva versió digital està disponible a RACO (amb un embargament de dos anys per respecte als subscriptors). El digital s’utilitza bàsicament com a plataforma: la revista no s’ha repensat en funció del digital.

Què en pensen de les subvencions públiques (per exemple, les de la Institució de les Lletres Catalanes)?

Stroligut i Branca: Ho han descartat, perquè el procés de demanar les subvencions és molt complicat. Jesús Argentó afegeix que pensa que les institucions haurien de donar suport a aquests projectes.

La lectora: No tenen cap subvenció… perquè no entren en cap categoria susceptible de rebre subvencions.

Creuen que fan un contrapès a la crítica que es fa als diaris?

La lectora: No, no fan de contrapès, perquè són coses diferents. Als diaris l’espai per a la crítica és molt limitat. Els mitjans generalistes estan abandonant la crítica literària i d’alguns llocs ha desaparegut. Els lectors poden trobar a faltar aquestes espais que abans hi havia als diaris.

Els marges: Ells fan un tipus de crítica “lenta” que no té espai als diaris. Per tant, tampoc són un contrapès. En ser una revista que promou el coneixement, busquen que els crítics que hi col·laboren tinguin un coneixement específic: la crítica que fan és diferent. Altres revistes com El Temps, Serra d’or i L’Avenç també fan crítica literària de qualitat, així que podem dir que el panorama és engrescador.


Podeu recuperar la gravació de l’acte al canal Youtube de l’Ateneu Barcelonès, a partir del 28 de febrer.

Share