Entrevista a Antonio Iturbe, editor de la revista Librújula

Antonio Iturbe és escriptor, periodista i editor de Librújula, publicació en edició digital (www.librujula.com i librujula.publico.es) i en edició impresa bimestral que es distribueix a quioscos i algunes llibreries. Librújula no vol només informar de les novetats editorials sinó també encomanar la passió per la lectura amb un periodisme de mirada personal.

Quins han estat els seus projectes editorials?

He treballat a revistes com el suplement de televisió d’El Periodico (Teletodo), Fantastic Magazine i Qué Leer, on vaig estar dinou anys de redactor en cap, sotsdirector i director.

Què és el que li va moure a encetar el repte Librújula?

L’any 2015 una pèssima gestió de l’empresa editora de Qué Leer, MC Ediciones, que la va portar a suspensió de pagaments, va fer insostenible la situació laboral. El sotsdirector de Qué Leer, Milo Krmpotic, i jo vam marxar aquell gener de 2015 i, de manera solidària, la majoria de col·laboradors també ho va fer. En aquell moment vam decidir fundar la nostra pròpia revista i va néixer Librújula. Amb els meus estalvis vaig pagar la pàgina web i les despeses de col·laboracions del primer any i gràcies a la generositat de molts col·laboradors hem tirat endavant.

Quines seccions té la revista i per què?

La idea és que la revista sigui una finestra al món del llibre i oferim diversos miradors: la crítica per qui vulgui anàlisi més tècnica, entrevistes a escriptors per conèixer el seu món interior, cròniques per establir el pont entre la literatura i el periodisme narratiu… Després hi ha finestres específiques al còmic, la poesia o els fotollibres per la senzilla raó que ens fascinen.

Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

El nucli de la revista fem una reunió de sumari i cadascú aporta les seves idees. També són benvinguts tota mena de suggeriments dels col·laboradors. Seleccionem el que més ens interessa i tractem de ficar en la revista la quantitat més gran de substància possible, però sense atapeir. La revista ha de tenir contingut i pes, però també ha de ser un objecte artístic visualment.

Per què “Librújula“?

És un joc de paraules amb “libro”i”brújula”: LI BRÚJULA (La bruixola dels llibres).

Quin perfil de lector teniu?

Tenim més dones que homes, en una forqueta entre els 30 i els 60 anys.

Com assumiu l’era web?

Tenir oberta una pàgina web té les seves complicacions i les assumim el millor que podem. És una finestra oberta al món, la qual cosa està molt bé, però també té els seus inconvenients: per les finestres llances causes però també t’entren. Hi ha virus, atacs hacker, suplantacions… l’empresa informàtica que manté la web és crucial perquè tot funcioni.

Com veu el futur dels publicacions periòdiques en paper?

El periodisme noticiós ha de ser digital, no crec que pugui haver-hi discussió. La velocitat a donar la notícia de manera immediata, la capacitat d’ampliació de la dada, la possibilitat de correcció, el complement de vídeo, fotografies, àudio… són imbatibles i fan inapel·lable que els mitjans informatius en paper tinguin ja els dies comptats. No obstant això, un tipus de periodisme que no sigui de dada sinó de mirada, d’atmosfera i de textura, que ofereixi un artefacte en paper que sigui un objecte gustós de tenir a les mans, continuarà tenint un públic, encara que no sigui majoritari. És un tipus de periodisme que no té com a premissa principal la rapidesa sinó la seducció.

I el futur dels digitals?

Em temo que veurem caure moltes capçaleres del periodisme clàssic. En el món digital, la fusió d’informació i entreteniment no té marxa enrere. I com que l’entreteniment sempre té menys cost de producció que la informació i sovint genera més ingressos, veurem sofrir molt els mitjans informatius. Segurament acabaran sobrevivint dues o tres referències sòlides com a mitjans digitals informatius, altres es reconvertiran (alguns ja ho estan fent) en comunicació d’entreteniment i altres faran fallada.

Quins canals de distribució i difusió feu servir?

La revista en paper la distribueix en quioscos Logintegral i, en llibreries, SGEL i Libel·lista. En l’edició digital tenim el nostre propi servidor i el nostre domini www.librujula.com però també un acord de cessió de tràfic amb el diari digital Público.

Quines altres revistes ens recomana i per què?

Sóc molt fan de The New Yorker. Aquest periodisme de cocció lenta, fet amb mitjans i gent de molt de talent, no morirà. És clar, ells tenen l’avantatge de fer una revista en anglès que poden vendre en 200 països.

Què és el millor de la vostra feina?

Que a vegades, fins i tot amb una certa freqüència, podem compartir coses que ens fascinen, que ens sorprenen, que ens emocionen. Jo acabo de descobrir a Olga Tokarczuk, la premi Nobel polonesa i m’ha semblat tan extraordinària, que poder explicar-ho m’omple de satisfacció. A més, quan parles d’algú amb més talent que tu, fins i tot t’empeny cap amunt.

Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Recomanar-los que llegeixin. Llegir no és obligatori. Es pot viure la vida perfectament sense llegir llibres i ser molt feliç. Però si obres aquesta esquerda de la realitat i et fiques per ella… la teva vida es desplega com un origami.


Antonio Iturbe (1967) va néixer a Saragossa i va créixer al barri portuari de Barcelona, la Barceloneta. Ha publicat les novel·les Rectos torcidos (2005); Días de sal (2008); La bibliotecària d’Auschwitz (2012), publicada a 40 països, premi Troa i guanyadora de diversos premis internacionals; A cielo abierto (2017, Premi Biblioteca Breve); La playa infinita (2021) i el llibre juvenil La teniente Farah (2022). També l’assaig 50 moments literaris (2017). És autor de la sèrie de llibres infantils Els casos de l’Inspector Cito, traduïda a nou idiomes, i de la sèrie La isla de Susú. Com a periodista cultural, ha treballat en revistes com Fantastic Magazine o el suplement de televisió d’El Periódico i ha col·laborat en diversos mitjans, entre ells El País, Público, Elle i Rutas del Mundo. Durant dinou anys va estar a la redacció de Qué Leer. Actualment és director de la revista de llibres Librújula i col·laborador als diaris La Vanguardia i Heraldo de Aragón.


ENLLAÇOS DE LIBRÚJULA

Equip de Librújula. Antonio Iturbe és el segon començant per l’esquerra. Fotografia: ©Librújula
Share

Free Time, una llibreria de revistes

L’Ivan Baena, juntament amb la Lluïsa, la seva parella, són els responsables de Free Time Revistes & llibres. ¿Una llibreria especialitzada en revistes o un quiosc que no té forma de quiosc tradicional que també ven llibres?

Es tracta d’un negoci familiar que va començar el pare de l’Ivan, l’any 1992, al número 114 del carrer de la Portaferrisa cantonada Rambla dels Estudis i que, al febrer del 2018, es va traslladar al barri de Sant Antoni de Barcelona. Fa temps que passo per aquest lloc; és normal, visc a prop. Des de fora, crida l’atenció la nombrosa i exquisida oferta de publicacions periòdiques.

Avui he quedat amb l’Ivan per parlar de la seva tasca professional. El moviment de feina i clientela és continu. Abans de parlar amb ell, observo tots els racons d’aquest petit gran espai: 5.000 capçaleres de tota mena i temàtica en cinc idiomes, i llibres de novetat, butxaca, ficció, assaig, i llibres d’impuls i llaminers, com a complement a les revistes. És com un humil tresor viu, latent.

Quin perfil de client teniu?

Tenim bàsiment client local. Client fidelitzat que teníem a les Rambles, client del barri i de la ciutat. Els quioscos s’han reduït, i també altres punts de venda especialitzats tipus Fnac. També tenim un nou tipus de client: el resident estranger local.

Per què «Free Time»?

Va ser buscant un nom en anglès, un nom que evoqués el temps d’oci i que convidés a la gent a entrar i passar una bona estona. «Free Time, Revistes i Llibres»: més concís i directe no podia ser!

La gent consumeix revistes. Quines necessitats hi veieu?

Alguns adquireixen revistes per col·leccionisme, altres per disseny i moda, per feina. Hi ha clients de revistes de fotografia com a eina d’arxiu. N’hi ha qui busca informació en la premsa diària i en revistes de consum, ja que el paper encara te més credibilitat que la xarxa. Té més prestigi la informació impresa que no pas la digital. Així ho veiem nosaltres, en el nostre dia a dia.

La feina a la Free Time és un no parar. Entre client i client, i mentre l’Ivan va introduint dades en el programa de gestió de la llibreria, em comenta que una de les millors coses de la seva feina és el tracte amb la gent: el fet d’estar en un espai, donar informació i contingut a qui vol cultivar-se en moltes matèries és molt agraït i plaent.

«També és divertit quan trobes autors de llibres que tens a la venda, autors que venen puntualment o periòdicament».

Li pregunto per les seves darreres lectures, editorials i títols de revistes preferits. Em comenta que això és molt personal. Ell i la Lluïsa consumeixen cultura de tota mena, encara que el temps és limitat. I continua atenent i assessorant un nou client.

Els agraeixo el temps que m’han dedicat i els desitjo molta continuïtat i vendes!

Us deixem la seva adreça i horari per si us hi voleu apropar. També els enllaços a les seves xarxes per si els voleu seguir!

Horari: De dilluns a dissabtes, de 9 a 21 h. Diumenges, de 9 a 15 h.
Free Time Revistes & Llibres
Comte d’Urgell, 32
08011 Barcelona
Tel.: 93 301 74 82

Fotografies: nuara lópez

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb el blog de l’Escola de Llibreria




Share

Vida de quiosquer: la informació a peu de carrer

L’Elena fa trenta anys que va venir a Barcelona des de Buenos Aires (Argentina) i vint que treballa i n’és la responsable del quiosc del carrer Manso 41, al barri de Sant Antoni de Barcelona. Ens rep amb el seu somriure amable i tot seguit ens explica una mica el seu dia a dia i la seva experiència en aquesta anònima feina d’obrir set dies a la setmana.

Què és el que us fa moure a encetar aquest repte?
Tinc una filla amb discapacitat i cercava quelcom per treballar a mitja jornada. No trobava res i em vaig decidir amb això.

Com es el vostre dia a dia? 
Aixecar-se molt aviat. Recollir la mercaderia. Hi ha molta feina comptable (devolucions, reposicions, facturacions…) i vendre!

Quin perfil de client teniu?
Gent del barri i gent de pas. Bars, restaurants, gent del mercat. Edats d’entre 35-90 anys.

Quins productes o serveis oferiu?
Premsa, revistes, llibres, calendaris, cromos, passatemps, títols de transport, alguna joguina i loteria de Catalunya.

Com assumiu l’era web?
Aquest és un negoci que tendeix a desaparèixer. Cada cop quedem menys quioscos tradicionals.

Com veu el futur del món quiosquer?
No gens bé. Amb Internet la gent llegeix el diari digital al telèfon, a la tablet o al PC. Moltes revistes s’han vist obligades a tancar o deixar de publicar-se en paper.

Quina relació teniu amb el barri?
Molts amics i veïns ajuden. En el confinament del 2020 per la Covid vaig seguir treballant. Agafava comandes per telèfon o WhatsApp i portava a domicili diaris i revistes a la gent gran.

Quina o quines revistes us agraden i quines es venen més?
Acostumo a llegir Integral, Cuerpomente… Les que més es venen són les revistes del cor.

Què és el millor de la vostra feina?
Sens dubte, el tracte amb la gent.

Moltes gràcies per atendre’ns i els millors desitjos!

L’Elena al seu quiosc del carrer Manso, 41 (Barcelona). Fotografies: @GTsèrie

Share

Revistart: 27 anys al servei de l’Art i dels artistes

Avui Dia Mundial de l’Art volem destacar una publicació considerada com a referent en el sector i una eina molt útil pels profesionals i els amants de la matèria: Revistart, publicació bimestral especialitzada d’Anuart S.L. que ens informa de tot el que té a veure amb el món de l’Art i els artistes.

Algunes cobertes de Revistart

Revistart inicià el seu vol el novembre del 1994. Neix dins un escenari inmens de creació i expressió, un pensament metropolità sense fronteres, assumint el risc dels canvis infinits del món artístic i de transformacions culturals i socials.

Els seus continguts inclouen entrevistes, articles divulgatius, articles especialitzats, agenda, ressenyes i convocatòries.

Benjamín, ànima de la revista, deixa clar la dificutat dels inicis d’aquest periple al text conmemoratiu del que transcribim aquest paràgraf:

El largo camino ha sido difícil por la falta de apoyos recibidos por parte de las instituciones públicas, pero también ha sido posible gracias al carácter independiente y emprendedor de Revistart, un valor que hemos mantenido hasta el día de hoy. (…) En una época de modernidad en la cual se hace titánica la tarea de encontrar un hueco en el universo cultural, el objetivo de Revistart ha consistido en sumar lo mejor del hecho artístico. Sus cientos de páginas publicadas recorren la vida y la obra de artistas que han formado parte de nuestra historia pasada, reciente y actual.”

Revistart resulta ser un estímul per la promoció i acompanyament de creadors i artistes sovint relegats o silenciats. Està atenta a les noves corrents de la contemporaneitat més enllà de les “modes”. El seu equip editorial i col·laborador són entesos en Art, Història de l’Art i coneixedors de les tendències on fluctuen les noves veus o mirades emergents.

Donem suport a aquesta trajectòria i us animem a conèixer i llegir Revistart.

Podeu subscriure-vos clicant aquest enllaç. Trobar-la al vostre QuioscBiblioteca i/o seguir-la a les xarxes socials:  

Share