Com a continuació de l’entrada publicada fa unes setmanes (el 26 de maig de 2015), sobre la imatge social dels bibliotecaris, presentem avui una sèrie d’idees extretes d’un llibre publicat fa uns mesos per l’ACRL:

Pagowsky, Nicole; Rigby, Miriam (eds.). The librarian stereotype: deconstructing perceptions and presentations of information work. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2014. xviii, 294 p. ISBN 978-0-8389-8704-9. 60 $. Sumari i més informació en aquest enllaç. I aquí també. Exemplars al CCUC.

Es tracta d’una obra col·lectiva de caràcter acadèmic, formada per una dotzena de treballs elaborats per un total de 25 autors (arxivers, bibliotecaris, professors, estudiants de doctorat), tots ells dels Estats Units. Les contribucions són fetes des de l’òptica de l’antropologia i la psicologia social.

El capítol primer, a càrrec de les editores del recull, planteja el tema. Com moltes altres professions, els bibliotecaris treballem de cara al públic, i els usuaris valoren –conscientment o inconscientment– la manera com ens presentem davant d’ells.

L’estereotip ‒el conjunt de tòpics sobre el col·lectiu professional, que la tradició ha fixat en l’imaginari col·lectiu‒ pot influir en la manera com els usuaris s’adrecen als bibliotecaris, i poden crear o incrementar l’anomenada «ansietat de la biblioteca», aquella mena de por que els usuaris poden tenir davant d’una hipotètica reprimenda per part de la «severa bibliotecària». Malgrat que aquests estereotips no tenen cap credibilitat entre el personal bibliotecari, no podem dir el mateix si parlem del conjunt del públic.

Tot i que entre nosaltres existeixen diferències de tot tipus, hauríem de treballar de manera conjunta per posar de relleu els nostres valors i guanyar-nos un reconeixement més efectiu per part de la societat en general i de l’organització on treballem en particular.

El segon capítol recull acudits i històries que circulen entre els bibliotecaris, com ara el tòpic d’aquell usuari que només sabia dir el color de les cobertes del llibre que buscava (i encara s’equivocava), o certs enfrontaments amb usuaris pesats o antipàtics, o l’estereotip que diu que els bibliotecaris donem una ajuda molt superficial i que cada dia som menys necessaris en el món on l’accés a la informació està facilitat per Google. Corren també molts acudits sobre la poca eficiència dels bibliotecaris en la gestió.

Al text es fa esment d’un document aprovat per l’ALA el juny de 2014 titulat els «Valors fonamentals de la biblioteconomia», que podria ser considerat una proclama antiestereotip. Aquests valors que proclama l’ALA són: l’accessibilitat, la confidencialitat-privacitat, la democràcia, la diversitat, la formació i aprenentatge al llarg de la vida, la llibertat intel·lectual, la preservació, el bé públic, la professionalitat, el servei i la resposabilitat social. (Document disponible en aquest enllaç.)

El tercer treball consisteix en una revisió bibliogràfica sobre els estudis dels estereotips bibliotecaris publicats en els darrers 10-15 anys (en total se citen 44 treballs). El tema dóna prou de si, sobretot en aspectes relacionats amb la manera de vestir, les tendències sexuals i les subcultures en què participen els bibliotecaris. Hi ha disponible molt de material, tant sobre els estereotips dels bibliotecaris com sobre imatges reals, que poden desmentir-los (o confirmar-los). Per exemple, el blog Librarian wardrobe, creat el novembre de 2010 per Nicole Pagowsky (una de les editores del llibre), format per fotografies enviades per bibliotecaris mateixos, que ens ensenyen el seu vestuari (per cert, només una fotografia d’una bibliotecària catalana!).

Segons els autors, els orígens dels estereotips bibliotecaris els hem de buscar en la història de la professió, i en les condicions socials dels seus inicis. Com els mestres i els infermers, la professió de bibliotecari és considerada femenina. Però no sempre fou així. Als Estats Units, als primers temps de la professió, els homes eren majoria. Vers 1870, el 80 % dels bibliotecaris eren homes. Però a partir de 1880 comencen a contractar-se preferentment dones: els podien pagar menys i tenien una formació més bona que els homes. (Unes idees que veiem recollides quasi idènticament al projecte d’Eugeni d’Ors de 1915, de creació de l’Escola de Bibliotecàries i la Xarxa de Biblioteques Populars.) Als Estats Units, vers 1900 ja s’havien invertit els termes, i hi havia un 80 % de dones bibliotecàires. Cap als anys trenta del segle passat, el 90 % dels bibliotecaris eren dones. Si la professió és dominada per dones, la condició femenina passa a ser-ne una característica. D’aquí es deu originar l’estereotip que considera els pocs bibliotecaris homes com a gais, per voler fer feina de dones.

Al primer curs de l’Escola de Dewey, al Columbia College, el 1887, hi havia només tres homes en una classe de 20 estudiants. Avui en dia, als Estats Units, les dones són una gran majoria: segons dades de l’ALA, de 118.666 professionals acreditats, el 82,8 % són dones (dades corresponents als anys 2009-2010).

La conclusió del treball és que la manera millor de combatre els efectes negatius dels estereotips sobre els bibliotecaris és treballar per una justícia social dels grups discriminats. És més, si intentem crear un imaginari alternatiu per substituir els estereotips negatius, els efectes seran contraproduents. En definitiva, la percepció social de la professió canviarà, i si volem influir activament en aquest canvi, no hem d’esforçar-nos a semblar molt simpàtics, sinó a treballar amb imparcialitat i equitat amb tothom.

Que els bibliotecaris patim d’estereotips no és una cosa nova. Precisament Melvil Dewey, al primer número de Library journal, el 1876, ja deia que els bibliotecaris d’èpoques antigues eren com uns caçadors de rates entre llibres florits («mouser in musty books»). El capítol 4 repassa els diversos estereotips que han anat sorgint en el temps. Igual que existeix un estereotip negatiu que inclou la severitat, la poca simpatia o l’absència d’atractiu sexual, n’existeixen de signe contrari, també poc reals. Així que si poséssim tots els ingredients barrejats, estaríem parlant de bibliotecàries solteres, que fan de policies i són ineptes, o bé, pel contrari,  herois, divertits-positius, atractius i psicòlegs.

Que la professió sigui feminitzada ens perjudica, segons els autors d’aquest llibre que resumim. L’opinió pública creu que no és una feina de gran categoria, i els sous són més baixos. Es creu que la feina de les bibliotecàries forma part del conjunt de feines que es caracteritzen per «tenir cura» de la gent (com les mares) i per tant es veuen com innates per a les dones.

Un dels temes que es debaten de fa temps i que compta amb un certa quantitat d’estudis publicats fa referència a la naturalesa mateixa de la feina: ¿la nostra es pot considerar una professió, o senzillament una ocupació, com suposa l’estereotip? Segons aquest tòpic, s’escapa una mica del que es considera una «professió de debò». Però la biblioteconomia ha anat evolucionant cap a un model masculí de professionalitat, passant de ser un «model de servei» a un «model d’expert». Aquesta distinció es pot comparar amb la que hi ha entre «Biblioteconomia» i «Documentació». Les feines considerades més «masculines» (relacionades amb la gestió i la tecnologia) són les més valorades i remunerades; mentre que els serveis per als infants o la catalogació no estan tan ben considerats.

Entre nosaltres hi ha un moviment per abandonar alguna de les connotacions femenines de la professió. Així, alguns substitueixen la paraula «bibliotecari» per «professional de la informació», ja que la primera està molt connotada amb les dones, i per tant té una valoració negativa. D’altra banda, l’èmfasi en la paraula «professió» reflecteix també el moviment de la biblioteconomia cap a la professionalització. La biblioteconomia intenta adaptar-se a les característiques de les professions històricament dominades pels homes, com el dret o la medicina.

La imatge i el prestigi de professions femenines com el magisteri, la infermeria o la biblioteconomia són preocupacions recurrents. Aquests ocupacions són considerades de vegades «semiprofessionals»: necessiten menys formació inicial, tenen un estatus inferior, un cos de coneixements menor… Què s’entén per professió? Cal que tingui un cos propi de coneixement abstracte, un codi deontològic i una orientació cap al servei. Però molts veuen en la biblioteconomia una feina auxiliar o administrativa.

Com hem esmentat abans, aquest estereotip femení de la professió fa que els homes que s’hi dediquen comparteixin també aquests trets, i siguin considerats una mica efeminats per alguns. Tanmateix, malgrat que els homes són minoria, ocupen proporcionalment molts més càrrecs de responsabilitat. Segons un estudi de 2010, els homes només representen el 17,2 % del conjunt de la professió, però en canvi ocupen el 40 % de càrrecs directius, a les biblioteques universitàries. Com hem d’actuar per lluitar contra aquests estereotips? Segons els autors, l’origen del problema no es troba tant en la consideració de les bibliotecàries, sinó en la de les dones en general.

El capítol cinc, que es pot trobar en línia, fa referència a un estereotip en particular, el de la bibliotecària sexy i amant del sexe dur, amb referències a diversos còmics i històries; per exemple, fa un resum de The naughty librarian (1981). Repassa, d’altra banda, els estira i arronsa de la justícia dels Estats Units en relació amb la pornografia i les polítiques d’adquisició de les biblioteques al respecte.

El capítol sisè tracta sobre els estereotips dels arxius i dels arxivers, que no s’escapen d’arrossegar una imatge negativa que no correspon a la realitat. El seu estereotip els titlla de persones insociables, que els incomoda haver de tractar amb usuaris. En els darrers 50 anys han canviat molt les dades demogràfiques dels arxivers. Ara hi ha un percentatge més gran de dones, compten amb estudis específics i tenen voluntat de difondre el fons. Les tecnologies també han canviat molt darrerament, de manera que les xarxes socials permeten un apropament amb els usuaris, i la gent pot accedir als fons fàcilment. Tot això ha propiciat que la imatge de l’arxiver també estigui canviant.

Les condicions de treball als arxius també han canviat: abans es rebien menys usuaris i eren més erudits. La funció principal dels arxivers ha passat de ser els custodis del llegat del passat a uns agents actius del canvi social. En aquest capítol es descriuen experiències d’arxius compromesos amb moviments reivindicatius, en concret amb el moviment d’alliberament gai.

El capítol set aborda un tema ètnic. Parla de la consideració vers els bibliotecaris negres en biblioteques universitàries. Al 2012, a les universitats dels Estats Units, la gran majoria de bibliotecaris eren blancs. Els d’altres ètnies només arribaven al 13,9 %, malgrat que entre la població en general i els estudiants universitaris en particular, la població negra és molt més nombrosa i va en augment.

El capítol següent consisteix en un còmic amb la història del gat Dewey, que va ser adoptat en una biblioteca i que va donar lloc a un llibre de molt d’èxit sobre el cas. El capítol nou presenta un estudi preliminar sobre un col·lectiu bibliotecari que no segueix els esquemes estereotípics: els bibliotecaris que porten tatuatges. Per ara disposen de les respostes de 184 persones.

El capítol 10 estudia el caràcter dels bibliotecaris, i tracta de descobrir si segueixen els estereotips o no. La recerca té en compte les competències professionals. L’ALA ha publicat un document sobre competències professionals (disponible en aquest enllaç), i alguna secció de l’ALA també, en referència a determinats perfils o llocs de treball. Ara bé, les competències i la personalitat no és el mateix. Sovint s’associa un tipus de personalitat als estereotips de determinades professions.

Hi ha molts tipus de biblioteques diferents i molts llocs de treball diferents dins d’una biblioteca. En canvi, l’estereotip professional és únic, no fa diferències (probablement per desconeixement).

El 1992 Mary Alice Scherdin va fer un estudi sobre el caràcter dels bibliotecaris, a partir d’una mostra de 3.500 professionals. El 63 % eren tendents a la introspecció, mentre que entre la població en general aquest percentatge només arriba al 35 %. Ara bé, tots els possibles tipus de caràcter (16) es trobaven representats dins de l’estudi.

El caràcter que tingui el col·lectiu de bibliotecaris és important per a les biblioteques, perquè aquestes organitzacions depenen de professionals que han de dur a terme amb èxit una varietat de tasques. I per a cada tasca és millor tenir un caràcter o un altre. Les competències de cada treballador i el caràcter de la professió influeixen en l’organització.

Les biblioteques són organitzacions que no són homogènies, com pot fer creure l’estereotip. Hi ha tasques diverses a portar a terme: desenvolupament de la col·lecció, tractament tècnic, formació d’usuaris, servei de referència… Convé que el personal que hi treballa tingui capacitats i caràcters complementaris. Aquesta idea de la diversitat de caràcters necessaris perquè una biblioteca rutlli, convé per tal que la professió com un tot progressi i per facilitar que les biblioteques del futur es desenvolupin en plenes condicions.

Un altre capítol, l’11, estudia les percepcions que els estudiants universitaris tenen dels seus bibliotecaris. Al setembre de 2013 es va dur a terme un estudi entre estudiants universitaris (amb una mostra de 426 individus) sobre l’opinió que tenien dels bibliotecaris universitaris. Entre altres qüestions, es preguntava als estudiants si el vestuari dels bibliotecaris influïa en la seva percepció. Les dades ho neguen; però la intuïció sembla portar la contrària.

Amb el pas dels cursos, la percepció dels bibliotecaris per part dels estudiants va essent més positiva. També es demanava als estudiants quin bibliotecari triarien per preguntar alguna cosa, a partir d’unes fotografies de bibliotecaris. Les respostes segueixen patrons diferents, per l’edat, pel gènere, per la forma de vestir…

El 2013 es va fer una enquesta a 715 bibliotecaris d’universitat. El 92 % eren blancs americans, i el 87 %, dones. El 81 % admetien que triaven el vestuari segons les tasques que havien de dur a terme a la feina. El 80 % creien que la roba que portaven podia influir en els seus col·legues sobre la seva professionalitat.

Al següent i darrer capítol, el 12, es torna a situar en el context de les universitats. Avui en dia hi ha molta diversitat ètnica entre els estudiants, però no pas tanta entre els bibliotecaris. Canviar les percepcions dels usuaris és un procés llarg; però si els bibliotecaris fossin d’ètnies variades, en correspondència amb els usuaris, aquests se sentirien més còmodes. I més enllà de la diversitat ètnica, també convindria arribar a una varietat en gèneres, tendències sexuals, etc.

Des del 2007 l’ALA estudia la diversitat entre els bibliotecaris de públiques i universitàries. En els darrers anys, les minories van augmentant, però la majoria de graduats són noies de raça blanca. Alguns estudis conclouen que els estudiants de grups minoritaris se senten més còmodes si entre els bibliotecaris hi ha diversitat de tot tipus.

És llàstima, diuen els autors, que dins de la formació dels bibliotecaris no es dediqui temps a ensenyar la història de la professió. D’aquesta manera els professionals joves coneixerien el que els seus antecessors van haver de lluitar en favor dels drets socials.

Malgrat els esforços fets per incorporar bibliotecaris de totes les minories, la realitat encara és lluny de ser equilibrada. Caldria fer esforços per millorar les característiques demogràfiques del nostre col·lectiu. Hi ha característiques que estan més a la vista (com el gènere o l’ètnia), però d’altres són més amagades (com la tendència sexual).

Més enllà de contractar personal divers, s’ha de crear una cultura de la diversitat a les organitzacions bibliotecàries. L’origen del problema es troba molt abans de la universitat: cal fer esforços perquè els nens dels col·lectius minoritaris completin la formació obligatòria i arribin als estudis superiors. Una altra idea per augmentar el nombre de bibliotecaris de grups minoritaris és que els estudiants joves de col·lectius minoritaris portin a terme pràctiques en biblioteques, per fer-los aparèixer la vocació.

Sense dubte que l’existència dels estereotips bibliotecaris és un tema interessant i important, i que no té una solució fàcil. Des de l’Observatori seguirem aquest tema en tant que pot influir en la valoració social de la nostra professió.