Les biblioteques són, per a moltes persones, llocs molt especials, on guarden records agradables que van des de la mateixa infantesa i s’allarguen al llarg de tota la vida; des de l’època que les utilitzaven com a estudiants fins, més tard, quan troben espais semblants a un oasi enmig del brogit de les ciutats, i on reben un munt d’estímuls culturals i d’activitats diverses.

Els espais i les institucions bibliotecaris no estan connotats religiosament ni políticament, són d’accés gratuït i oberts a tothom; tenen relació amb la informació, el coneixement, el lleure… D’aquí que siguin un referent molt ben acceptat per la ciutadania en general. Formen part del paisatge urbà i, com a tals, són l’escenari de nombrosos arguments cinematogràfics i literaris.

A la vegada que les biblioteques, els bibliotecaris i les bibliotecàries també són presents en molts films i narracions, com a protagonistes o com a personatges secundaris. Aquesta relació entre cinema, literatura, biblioteques i bibliotecaris té antecedents molt antics, i s’ha convertit en un tema d’estudi que ha generat molta bibliografia. Com a mostra, vegeu aquest treball publicat fa un parell d’anys que analitza la imatge de les bibliotecàries al cinema. Cita 32 estudis previs:

Wells, Julia A. «The female librarian in film [en línia]: has the image changed in 60 years?»,  SLIS student research journal, vol. 3, issue 2, article 2 (2013). [15] p. <http://scholarworks.sjsu.edu/slissrj/vol3/iss2/2>. [Consulta: 8 maig 2015].

Analitza una dotzena de pel·lícules on apareixen bibliotecàries, produïdes des dels anys quaranta fins a l’actualitat. En cada cas té en compte l’edat del personatge, el pentinat, l’estil de vestir, si fan servir ulleres o no i l’estat civil. En les pel·lícules modernes també es valora la presència d’ordinadors al lloc de treball de les bibliotecàries. La conclusió és que l’estereotip de bibliotecària amb ulleres i monyo, vestida sense estridències és majoritària en aquests films analitzats.

Un altre treball amb un objectiu similar és el següent:

Iturbe Fuentes, Luis; Ramírez Leyva, Elsa M. «Estereotipos y roles sociales de los bibliotecarios en el discurso cinematográfico» [en línia]. Revista general de información y documentación, vol. 24, n.º1 (2014), p. 25-40. <http://revistas.ucm.es/index.php/RGID/article/view/45388>. [Consulta: 8 maig 2015].

S’analitza la presència del bibliotecari en 28 pel·lícules ‒des de l’època del cinema mut fins ara‒: tant la seva aparença física (vestimenta, etc.) com els trets del seu caràcter. La bibliografia cita 22 títols. També repassa un nombre important de pel·lícules on apareixen biblioteques el treball següent, que comenta breument un total de 46 pel·lícules:

Ontoria, Antonia. «La biblioteca en el cine: realidad y ficción». Educacion y biblioteca, n.º 74 (1996), p 46-59. Disponible també en línia a: http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/113297/1/EB08_N074_P46-59.pdf

A casa nostra s’han realitzat cicles de cinema i biblioteques: tant els organitzats a la Filmoteca de Catalunya, del qual ja vam parlar en el seu moment, com el que acaba de portar-se a terme en diverses biblioteques públiques de Barcelona, amb el títol «Biblioteques, llibres i lectura, escenaris de ficció».

Tot i que l’estereotip de la bibliotecària és present en l’imaginari col·lectiu, la imatge del professional de la informació ha evolucionat i es troba avui en dia homologat amb la resta de professions, molt ben valorat pel públic en general.