En la societat actual, caracteritzada per una presència molt important de les tecnologies en tots els àmbits de la nostra vida, han aparegut una sèrie de perfils professionals relacionats amb les xarxes socials i amb la comunicació per Internet en general. El març de 2013 ens vam fer ressò d’un treball de prospectiva sobre perfils diversos que sembla que seran demanats en el context de les tecnologies.

Els blogs formen part d’aquest context tecnològic. Van començar com un mitjà de comunicació en línia de caràcter personal, amb un contingut semblant al dels dietaris privats. Però de seguida n’aparegueren d’altres, vinculats a una temàtica específica, relacionada amb les aficions o la feina dels seus autors.

Al número 49 de la revista Item del Col·legi (del 2008), es recull el testimoni de cinc bibliotecaris-documentalistes que van ser pioners a desenvolupar un blog en l’àmbit de la Informació i la Documentació: Ferran Moreno Lanza (Un que passava), Catuxa Seoane (Deakialli DocuMental), Dídac Margaix-Arnal (DosPuntoCero), Gamoia Catteneo (Gamoia) i Marcos Ros Martín (El documentalista enredado).

Aviat, a més a més, els blogs van ampliar la seva funció inicial com a mitjà de comunicació particular i es van convertir també en una eina utilitzada per les empreses i organitzacions per a la promoció comercial i per mantenir i fidelitzar el contacte amb els clients reals o potencials. Els professionals dedicats al màrqueting i la comunicació han vist eixamplar el seu camp laboral enormement en el context de les empreses i organitzacions.

També els bibliotecaris-documentalistes tenim un paper en aquest nou panorama: la definició de l’estratègia de la presència de l’organització en els diferents mitjans socials, la interrelació dels diferents canals, l’avaluació de l’efectivitat d’aquesta presència, entre d’altres funcions, són algunes de les tasques que podem portar a terme. I, naturalment, també som capaços d’aportar continguts a la xarxa per acomplir els objectius de l’entitat.

Donada la facilitat tecnològica existent i el cost zero que representa crear, dissenyar i publicar un blog, són molts els professionals que fonamenten l’estratègia comunicativa del seu projecte com a emprenedors en un blog. Reflex d’això és el reportatge que el programa Tinc una idea, de la 2 de RTVE, va dedicar al tema el 27 de juny de 2013: «Viure dels blocs» (12.09 minuts). Després de la presentació del tema, el programa recull les experiències de dos emprenedors que reben ingressos gràcies a la seva feina gràcies als blogs que han creat. Podem recuperar el programa gràcies a A la carta.

També entre  bibliotecaris-documentalistes trobem exemples d’aquesta dedicació, més enllà de la simple comunicació altruista. Avui ens referirem a uns quants casos d’aquests col·legues que utilitzen els blogs amb un sentit més professional. El grau d’implicació amb aquesta dedicació pot ser diversa, com veurem tot seguit.

Col·laboracions puntuals voluntàries. Hi ha casos de col·legues que de manera esporàdica i voluntària aporten continguts a blogs d’organitzacions diverses. Com un exemple d’entre tants que podríem aportar, esmentarem en Marc Ferrayuoli, component de l’actual junta directiva del Col·legi. En la seva presentació a la candidatura, comentava: «Sóc col·laborador del blog La Conca 5.1 aportant cada dos mesos ressenyes sobre edicions de llibres amb temàtica vinícola, enoturística o simplement conquenca».

Tot i no tenir rèdit econòmic, la col·laboració voluntària en blogs pot considerar-se una mena d’«inversió» que ens ajuda a adquirir pràctica en l’art de redactar continguts i en el maneig de les eines més habituals de gestió de blogs, com WordPress o Blogger, experiència que podrem afegir al currículum. Un exemple de blog col·laboratiu és Bibliogtecarios, que compta ja amb quatre anys d’història i on participen uns 50 professionals del camp de la informació i la documentació.

Redactor de continguts. Ja situats en el pla de les col·laboracions amb retribució econòmica, la situació més típica és la de redactar continguts per encàrrec d’empreses que desitgen que la seva marca o producte vagi associada a missatges d’interès. Copywriter és la denominació en anglès d’aquest perfil, i un exemple destacat n’és Maïder Tomasena (que no compta amb formació en el nostre camp). En aquest enllaç podreu llegir una entrevista que li féu Juanjo Boté i en què explica com és el seu dia a dia.

Els casos de copywriters bibliotecaris-documentalistes que coneixem realitzen aquesta feina com un petit complement a la seva dedicació laboral. Un cas seria el d’Eli Ramírez, actual tresorera del Col·legi, la qual segons consta al seu perfil de LinkedIn, des de gener de 2014 és redactora de continguts d’iSocialWeb, una empresa barcelonina dedicada a oferir serveis de màrqueting digital. El que fa és la «redacció d’entrades de blog, articles i notes de premsa de diversos àmbits i per a diversos clients» com ara bufets d’advocats, centres educatius o botigues de mobiliari.

Un altre exemple semblant és el d’Enric Zapatero, que escriu des del 2011 al blog Cromosoma X. Per aquesta col·laboració estable rep una compensació, en funció del nombre d’entrades que hi publica. Per acabar, portem el cas de Mario Gómez Fernández, diplomat en Biblioteconomia i Documentació, que porta més de quatre anys col·laborant en la redacció de continguts per al blog de Solobasket.com i també crea articles al portal ACB.com. En tots aquests casos esmentats, aquesta dedicació representa solament un complement a les feines de més volada que cadascun té.

Promoció d’una activitat o de la marca pròpia. Una altra situació és la del professional que utilitza un blog com a carta de presentació de la seva activitat professional, per tal de donar-se a conèixer i atreure així clients. En aquest cas el blog no té una finalitat comercial directa per ell mateix, no és un instrument directe de negoci, sinó tan sols de promoció. Hi ha diversos casos d’aquest tipus d’ús dels blogs per part de col·legues del nostre sector, alguns d’ells amb un nivell de continguts tècnics especialitzats de força interès. Per exemple, el de Berta Blasi, que es dedica a la restauració i conservació de patrimoni documental.

Un altre cas semblant, portat per col·legues de la professió, és el blog Los Content Curators, a càrrec de Javier Guallar i Javier Leiva Aguilera. A partir d’aquesta plataforma no només fan difusió de la nova especialitat de la cura de continguts (o content curation) sinó que també ofereixen els seus serveis i es donen a conèixer com a formadors.

El mateix Javier Leiva, un dels pioners en l’àmbit de l’emprenedoria en Informació i Documentació a casa nostra, promociona les seves solucions professionals a partir d’un blog. Per cert, que en Leiva va crear, el febrer de 2003, el blog Bibliotecario desordenado, que va ser el primer a nivell mundial a parlar sobre biblioteques en llengua castellana. Els seus continguts s’han passat a WordPress per a més comoditat.

Un exemple digne de ser esmentat és el de Roser Manté, que amb el seu blog personal, promociona la seva activitat com a free lance en la cura de continguts en diversos àmbits (xarxes socials, continguts per a webs, etcètera), inclou una mostra de les feines fetes i ofereix una sèrie de recursos per als qui es vulguin iniciar en aquesta activitat.

Bibliopuntcat, l’empresa portada per Xènia Solés, que ofereix serveis bibliotecaris per a centres educatius, biblioteques públiques, entitats privades, etc., es dóna a conèixer mitjançant un blog amb el mateix títol.

Ingressos per publicitat. Una altra manera d’obtenir ingressos mitjançant un blog és la d’incloure publicitat d’empreses. Això només té lloc en els casos de blogs que tenen una gran quantitat de visites, de manera que pugui resultar d’interès per a una marca d’anunciar-s’hi. Evidentment que perquè un blog tingui moltes visites cal oferir uns continguts populars i de qualitat, i fer-ne difusió per les xarxes socials. Un exemple de blog d’aquest cas, fet per un bibliotecari-documentalista (i la seva parella) és Quaderns de bitàcola, a càrrec d’Enric Vilagrosa i Celia López. Aquest blog va ser distingit com a «Millor blog personal de turisme i viatges» als Premis Blocs Catalunya 2012.

Venda en línia. Finalment, el darrer grau d’utilització dels blogs com a font d’ingressos és fer-los servir com a eina per comercialitzar productes o serveis, de manera que a través del blog es fan les transaccions comercials. El cas que portem d’exemple és el de Juan José Boté Vericad. Amb una formació bàsica en informàtica, més dos màsters del nostre camp (Gestió de Continguts Digitals, de la UB i UPF, i Gestió del Coneixement, de la UOC), en Juanjo ha completat també el doctorat a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, centre on és professor associat des de fa cinc anys. Des del seu blog, Juanjobote.com, ofereix formació en ofimàtica, publicacions i consultoria.

Vilma Núñez no té formació bàsica en el nostre camp, però la posem com a exemple de bloguera que ha sabut aprofitar molt les possibilitats d’aquest mitjà, amb un blog que porta el seu nom: VN: Vilma Núñez.

Si un té facilitat per buscar i seleccionar informació de qualitat, i habilitat per expressar-se per escrit, pot intentar trobar alguna ocupació en aquesta línia. Per trobar ofertes de feina pot comptar amb Find a blogger. Per tal de mantenir la veracitat de les ofertes, fan pagar 2 euros a qui vol publicar-ne alguna. Els preus que s’ofereixen més habitualment en aquestes feines van des de 75 cèntims a 3 euros l’entrada.

Com a conclusió, podríem dir que el nou entorn tecnològic propicia l’aparició de noves oportunitats de negoci, i que alguns dels nostres col·legues (dels quals aquí només hi ha una petita mostra) l’han sabuda aprofitar.