Per vuitè any consecutiu apareix al mercat l’Anuario ThinkEPI, una recopilació d’escrits breus, a càrrec d’experts, sobre una àmplia varietat de temes relacionats amb la Informació i la Documentació. Es tracta d’un autèntic observatori de tendències del nostre camp professional.

Anuario ThinkEPI 2014 [recurs electrònic]: análisis de tendencias en Información y Documentación. Dir., Javier Guallar; coord., Enrique Orduña. Barcelona: UOC, 2014. 384 p. ISBN 978-84-9064-055-5. ISSN 1886-6344. 68 € (institucions), 35 € (particulars). Sumari disponible en línia: http://www.thinkepi.net/anuario-thinkepi/anuario-thinkepi-2014.

Com cada any, l’aparició de l’Anuario ThinkEPI representa una alenada d’aire fresc en el panorama de la bibliografia professional. En aquesta edició, que apareix només en versió electrònica, es publiquen 42 contribucions, a càrrec de professors universitaris o de professionals experts en cadascuna de les matèries que aborden. Els treballs es troben agrupats en els capítols següents:

A. Formación y profesión
B. Bibliotecas
C. Gestión de información
D. Comunicación científica
E. Mercado, industria y sector información
F. Sistemas y tecnologías de información

Cadascuna de les notes publicades veu la llum prèviament –al llarg de l’any– a la llista de distribució Iwetel (la qual recentment ha complert 20 anys d’existència). A l’Anuario es publiquen els textos amb alguna correcció de darrera hora i s’hi inclouen els comentaris més interessants que els subscriptors d’Iwetel han anat fent a les col·laboracions.

A més a més, al començament de cada apartat hi ha un «Informe de situación» que sintetitza l’estat de la qüestió i que s’ha elaborat expressament per a aquesta edició. Per acabar-ho d’arrodonir, al final de les notes hi ha un recull de les 50 notícies més rellevants (tant d’abast espanyol com internacional) sobre el nostre camp professional esdevingudes durant l’any 2013. És una secció coordinada per Tomàs Baiget que aporta d’una manera condensada una informació imprescindible per estar al corrent dels canvis legislatius, la marxa de les grans empreses del sector, notícies destacades sobre biblioteques, accés obert, etc.

Els 42 autors que signen els treballs són tots espanyols (excepte Marshall Breeding), dels quals 12 treballen a Catalunya (Lluís Anglada, Tomàs Baiget, Josep Cobarsí, Javier Guallar, Javier Leiva, Alexandre López-Borrull, Pere Masip, Roser Lozano, Mari Carmen Marcos, Mario Pérez-Montoro, Glòria Pérez Salmerón, Sandra Sanz).

Està disponible en línia el vídeo de la presentació d’aquesta edició (11 minuts), que va fer Enrique Orduña-Malea en el marc de la quarta Conferencia Internacional sobre Calidad de Revistas de Ciencias Sociales y Humanidades (CRECS 2014), que va tenir lloc el maig de 2014. I en aquest enllaç hi ha les diapositives que acompanyaren la presentació.

D’entre tots els treballs publicats, en voldríem destacar uns que tenen una relació més directa amb les temàtiques que acostumem a tractar en aquest Observatori.

Moreiro-González, José-Antonio. «Aún en torno a la formación universitaria, el empleo y la recesión» (p. 15-23).

Es tracta del primer «informe de situación» de l’Anuario, dins del capítol dedicat a la professió. Analitza la situació de la formació universitària de la nostra professió a Espanya, amb uns resultats no gaire satisfactoris. La crisi, que afecta tots els sectors, té una incidència directa entre els bibliotecaris-documentalistes, ja que una via important d’accés als llocs de treball, les oposicions, a hores d’ara es troba tallada. Aquest fet incideix negativament a l’hora que la nostra carrera sigui triada pels estudiants. Per una altra banda, es detecta una disfunció entre la formació que proporcionen les universitats i les necessitats reals de les empreses. En els darrers anys hem vist com el nombre d’estudiants matriculats en la nostra àrea ha anat disminuint, cosa que implica que la qualitat mitjana dels estudiants hagi baixat. A partir de la revisió de diferents treballs publicats, l’autor es planteja quin ha de ser el millor model d’estudis. El mercat laboral ofereix llocs mal pagats i amb contractes molt limitats. A més, els perfils demanats són en bona mesura híbrids, amb contacte amb la comunicació, el màrqueting o la informàtica. Es constata una disfunció entre la denominació oficial dels llocs de treball i les feines que apareixen realment a les ofertes de feina. Conclou:

Por encima de los problemas que puedan derivarse de una denominación incierta o de la idoneidad necesaria de los planes de estudio, el problema básico no está en ninguna de ellas, sino en una visibilidad de índole translúcida para muchas de las instituciones y entidades en las que trabajamos, con un reflejo  social inmediato que nos sitúa como sustituibles. Bien lejos del convencimiento general de que en una sociedad que se llama de la información, su procesamiento es un recurso fundamental. Hasta que no se valore debidamente la utilidad de lo que hacemos habrá consecuencias directas en el mercado de  trabajo, en los contratos y en el pago recibido por nuestros servicios. (p. 22).

Hernández-Sánchez, Hilario; Gómez-Hernández, José-Antonio; Merlo-Vega, José-Antonio. «Los profesionales de la información en España, tres años después» (p. 39-44).

Aquest treball parteix de l’informe que els mateixos autors van elaborar per encàrrec de Fesabid durant el curs 2010-11 i que va ser publicat el 2012: Estudio Fesabid sobre los profesionales de la información: prospectiva de una profesión en constante evolución. A partir de les estadístiques oficials sobre biblioteques publicades pel ministeri el 2014 (amb dades de 2012), es valora l’impacte de la crisi econòmica en la nostra professió.

Cobarsí-Morales, Josep. «Information schools: perspectiva y tendencias en 2013» (p. 52-55).

El 2005 es va crear una associació de departaments universitaris que ofereixen formació en Informació i Documentació: les i-schools. Els seus integrants es caracteritzen perquè fan èmfasi en la importància de la informació a la societat i en les tecnologies de la informació. Actualment la formen una cinquantena de centres, sobretot dels Estats Units. El 2013 s’hi va integrar la UOC (els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació).

Sens dubte que molts altres treballs d’aquesta nova edició de l’Anuario ThinkEPI mereixerien rebre un comentari especial. Convidem a fullejar-los tots.