Ja coneixem la col·lecció de “Els Quaderns” de la Fundació Dr. Antoni Esteve, ara per ara hi ha presentats 17 items, bé en paper, bé en consulta digital, amb enllaç per tal d’aconseguir el pdf . Consulteu-los aquí.

El manual que es presenta ara, està escrit per Pablo Mugüerza, metge especialista en traducció mèdica i amb el propósit de facilitar la tasca de traducció de literatura mèdica, concretament protocols d’assajos clínics, que com ens podem imaginar, és plena de tecnicismes i conceptes que posen a prova la bona voluntat dels traductor.

Pensem, per exemple, en l’ús que se’n pot fer dels diccionaris mèdics a l’hora de provar de traduir termes per tal de realitzar les nostres cerques a les bases de dades , sense parlar de l’embolic i la perdua de temps que comporta provar d’utilizar un traductor on-line, o fins i tots diccionaris d’idiomes en qualsevol format. A resaltar que aquesta obra també pot utilitzar-se doncs ( tot i que no és el seu objectiu bàsic) com a referència doncs conté un ampli glossari d’equivalències anglés-espanyol (Apéndix 2)

Teniu tota la informació sobre el manual a la pàgina de la Fundació, on es pot consultar el manual,  bé per capítols, bé com a obra completa. De la mateixa manera que la resta de publicacions de la col·lecció “Quaderns” no solament és pot obtenir el pdf, sinó que podeu sol·litar un exemplar imprés.

De vegades no val amb la bona voluntat a l’hora de realitzar les nostres traduccions!!

Per un costat a l´ hora de classificar els artícles en un CV el més habitual és dividirlos en a) indexats i amb factor d´ impacte, b) indexats sense factor d´ impacte i c) no indexats. En alguns CV el a) i b) es posen junts i en altre tipus de CV ja no tenim que posar l´ apartat c).

Quan ens movem amb indicadors del Journal Citation Reports (JCR de la ISI Web of Knowledge) [accés restringit per IP] tot és més senzill doncs els seus índexs són molt utilizats i considerats mundialment. Els índexs més utilizats en CV del JCR és el factor d´ impacte (FI), el nombre de cites o el índex H.  No obstant el Journal Citation Reports indexa en la seva majoria revistes en llengua anglesa.

Així que si publiquem en revistes espanyoles tenim que dirigirnos a altres organismes que realitzin aquestes tasques bibliomètriques, per exemple en ciències mèdiques tenim el Factor d´ impacte de revistes médiques espanyoles [CSIC. Universitat de València. Ministerio de Educación y Ciencia] pero només té els FI del 2001 al 2005, amb lo qual no està atualitzat. En canvi per ciències socials tenim el DICE (Difusión y Calidad Editorial de las Revistas Españolas de Humanidades y Ciencias Sociales y Jurídicas) rescolzat per ANECA entre altres i el IN-RECS (Índice de Impacto de Revistas Españolas de Ciencias Sociales).

A l´ hora d´ escollir l´ any del FI el  més adequat és escollir el de l´any de la publicació de l´artícle. Es a dir, si l´ artícle és de l´ any 2007, el FI ha de ser el del 2007. Si estem posant articles d´ aquest  any 2012 o inclus del 2011, com encara no tenim el FI d´aquests anys tindrem que posar l´ últim disponible en aquest cas el de 2010. No obstant ens podem trobar amb organismes que ens demanin expressament que posem el FI últim sense tenir en compte l´any de publicació.

Exemples d´ organismes d´ acreditació:

Aneca : guia de ayuda [Capítulo 8, página 17]
AQU: revistes científiques

Documentalistes en ciències de la salut en el S.XXI. Taller: Xarxes socials, atreveix-te!

El programa és el següent:

Les xarxes socials amb ulls de bibliotecari. Eines útils per a la Biblioteca. Exposició de casos a Vall d’Hebron: Biblioteca Digital Hospital Universitari i Biblioteca Universitària de Medicina i d’Infermeria-UAB Marta Miquel i Cristina Puyal

Ciència 2.0 impliquem a més agents. Projecte “Espais de treball” Propostes de col·laboració en l’àmbit de biblioteques en ciències de la salut. Iniciatives properes: infermeravirtual, wikisanidad, hcsmeu-es. Marcos A. Catalan

Us convidem a seguir i/o utilitzar l’etiqueta #gics20 al Twitter per virtualitzar la sessió.