RSS

Peccata minuta, amb Carme Fenoll a la Biblioteca de Catalunya

Data de publicació: 19 desembre 2017 per COBDC | Etiquetes Escrit a: Notícies


Peccata minuta és una trobada mensual de professionals del sector de la cultura, organitzada per Cristina Abelló. Com diu la seva pàgina, «és una ponència exprés entorn de l’error».

La persona convidada té 30 minuts per explicar «no només bones pràctiques», sinó els seus errors en l’àmbit professional.

Errors o decisions explicats amb una mirada positiva, que l’han portat a generar bones pràctiques.

El dimecres 13, al vespre, es va fer la tercera sessió a la Biblioteca de Catalunya.

La professional convidada era Carme Fenoll, actualment directora de la biblioteca de Palafrugell, gran activista cultural.

Carme va presentar els seus errors en 20 frases sintètiques,  que després van generar un debat interessant amb el públic. Tot i que ella els va qualificar d’errors, més aviat serien maneres de fer que l’experiència t’ensenya a fer millor o diferent.

Entre els vint punts que va comentar en destacaria els més relacionats amb la professió:

Les biblioteques escolars. Una espina clavada al cor de molts professionals, perquè després de molts anys treballant perquè les escoles en tinguin una, encara no s’ha aconseguit. Va ser interessant, en aquest sentit, la intervenció d’Eulàlia Espinàs dient que el que s’havia de fer era engrescar els mestres, que fossin ells els que demanessin les biblioteques escolars, els que en veiessin la necessitat.

El silenci a les biblioteques. En aquest cas, i al fil del que van comentar algunes de les persones del públic, no es tracta tant que les biblioteques siguin espais de silenci o no, com de l’actitud dels professionals, que ha d’allunyar-se de la imatge de la bibliotecària que fa callar. Les biblioteques actualment es dissenyen amb espais diversos, amb zones de silenci i zones on el silenci no és tan important. Algunes biblioteques, com l’Ateneu Barcelonès, tenen zones de doble silenci, igual que en algunes biblioteques americanes, sense ordinadors ni wifi ni mòbils.

Els deures. A les biblioteques públiques de fa uns anys no es permetia que els nens fessin els deures; es prioritzava que s’hi anés per utilitzar el fons. Aquesta idea ha anat canviant, i Carme Fenoll considera que era un error, que el fet que nens i joves vinguin a fer els deures els vincula a la biblioteca; a més, s’alinea amb la funció social de la biblioteca, en molts casos.

Omplir desiderates. Aquesta paraula, amb què els bibliotecaris ens hem omplert la boca tants cops i que a molts usuaris els deu sonar a xinès, considerava Fenoll que no és una bona praxis avui en dia. Davant d’una necessitat o un problema la nostra resposta no ha de ser: «ompli una desiderata, un full de reclamació…». Hem de fer que els ciutadans participin en les decisions de la biblioteca, en el desenvolupament de la col·lecció. Fomentar la cooperació, apoderar els nostres usuaris.

Els diners –la seva manca– no pot ser l’excusa per no fer coses. L’important és que hi hagi una idea, un projecte, sobretot en aquests moments que hi ha formes diverses de finançar projectes, amb participació ciutadana. Va plantejar l’exemple de les «biblioteques humanes».

Gremialisme. Fugir del gremialisme. Les biblioteques públiques cada cop demanen perfils més diversos, a més del bibliotecari. Les diferents funcions, la funció social de la biblioteca fa que hi pugui treballar gent d’àmbits diferents. Associacionisme obert de mires.

En conclusió, en l’exercici professional, més enllà dels errors que tots podem cometre, l’experiència i els canvis en la societat fan que la nostra manera d’actuar variï, i el que en un moment ens podia semblar correcte, ara ho veiem com un error. Sovint, simplement era fruit del context i del moment, més que un error.


 

Els comentaris s'han tancat per aquesta entrada.