RSS

Les nostres biblioteques són intel·ligents? Tenim «smart libraries”?

Data de publicació: 15 novembre 2017 per COBDC | Escrit a: Editorials


(Editorial Novembre 2017) Molts professionals de la informació, quan llegeixen el que proposen els experts de les ciutats intel·ligents, ho troben interessant, però no els hauria de sorprendre gaire perquè les biblioteques fa uns anys que treballen per crear espais intel·ligents, tot i que no s’anomenin així. Fa temps que hauríem de parlar d’smart libraries, igual que parlem d’smart cities. El mes passat, quan explicàvem els Objectius de Desenvolupament Sostenible, dèiem que les biblioteques ja treballen per assolir els ODS. En el cas de les ciutats intel·ligents passa el mateix.

Del 14 al 16 de novembre tindrà lloc a Barcelona l’Smart City Expo World Congress, el principal esdeveniment mundial sobre les ciutats intel·ligents. Reuneix professionals d’arreu, experts del més alt nivell per inspirar un debat provocador sobre el vincle entre la realitat urbana i la revolució tecnològica, per facilitar el treball en xarxa, compartir coneixements i negocis internacionals. Aquest any, s’hi esperen més de 17.000 visitants i 600 expositors, de més de 650 ciutats i 126 països d’arreu del món.

A què ens referim amb el terme smart cities o ciutats intel·ligents?

El TERMCAT les defineix com: «Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents basats en tecnologies de la societat de la informació i la comunicació i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat com la qualitat de vida dels seus habitants.»

Per què apareixen? Actualment, la meitat de la població mundial viu a les ciutats, i a Europa aquesta proporció encara és més gran i es preveu que en uns anys arribi fins al 70/80%. Aquest fet suposa un repte en diferents àmbits: medi ambient, transports, comunicacions, sostenibilitat, integració, etc. La idea de les ciutats intel·ligents va sorgir per afrontar aquest repte, construint ciutats més sostenibles i eficients, i millorant la qualitat de vida dels seus ciutadans, amb el suport de la tecnologia. Es tracta de generar espais intel·ligents al servei del ciutadà i la societat.

Si tornem a la definició i l’apliquem a les biblioteques, entendrem per què diem que fa anys que treballem perquè siguin espais intel·ligents.

Biblioteques intel·ligents: Biblioteques dotades de mecanismes intel·ligents basats en tecnologies de la societat de la informació i la comunicació i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la biblioteca com la qualitat de vida dels seus usuaris.

Observem les biblioteques que tenim i els serveis que ofereixen. D’una banda, els serveis tradicionals, com són la consulta del catàleg i dels documents, s’han fet més sostenibles i eficients gràcies als catàlegs col·lectius i la digitalització dels documents.

La possibilitat de tenir llibres electrònics també ha facilitat el servei de préstec, que es pot obtenir en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Plataformes com eBiblio en són una bona mostra.

Més enllà d’aquests serveis tradicionals, tenim els que han sorgit perquè la tecnologia ho ha permès, i que proporcionen un accés continu a la informació i fan que la biblioteca surti del seu espai físic. Per exemple, aplicatius per a mòbil com l’app de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona, que en els tres darrers anys, ha anat afegint serveis, des de la consulta del catàleg a la gestió del préstec (del titular i la seva família), reserves d’Internet, consulta de quines biblioteques i bibliobusos estan més a prop o les activitats que ofereixen i que s’incorporen al calendari de l’usuari.

Les biblioteques intel·ligents no només s’ocupen de millorar els processos i oferir serveis més eficients, sinó que també han de procurar millorar la vida de les persones.

El 2014, el Parlament Europeu va encarregar un informe per conèixer la situació de les iniciatives de ciutat intel·ligent en els estats membres. En aquest informe es considera que una ciutat és intel·ligent si té, almenys, una iniciativa en algun dels àmbits següents: economia, qualitat de vida, mobilitat, entorn, governança i ciutadania. Dins l’àmbit de la ciutadania, els paràmetres a considerar són: nivell de qualificació, aprenentatge continu, diversitat social i ment oberta.

– En aquest sentit, les biblioteques també són un espai que propicia l’aprenentatge continu i fomenta la creativitat, la generació de coneixement, i l’alfabetització informacional i digital. I tot plegat ens ha de portar a veure la biblioteca com un espai on «es fan coses», on els ciutadans són els protagonistes, com els nous espais de laboratori, els bibliolabs o els makerspaces.

– D’altra banda, la biblioteca pública és model d’inclusió social. És un dels espais on la diversitat és més ben tractada, on s’acull a tothom sense fer diferència d’origen, religió o llengua, i on, a més, es treballa en projectes per fer real aquesta inclusió, especialment amb aquells col·lectius més desfavorits. La Fundació Biblioteca Social promou i dóna difusió d’aquests projectes, que converteixen les biblioteques en biblioteques intel·ligents.

Des de 2015, les associacions professionals han tractat, en els seus congressos, el tema de les biblioteques intel·ligents, com la comunicació d’Ana Nieves Millán a les XVIII Jornadas Bibliotecarias de Andalucía de 2015, o la que van presentar Juan A. Ponce i Neus Montserrat a les 14es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació del COBDC (2016), on la Biblioteca de Les Corts-Miquel Llongueras va presentar la iniciativa de regeneració urbana per fer de la biblioteca un servei d’informació de proximitat entre la comunitat i les institucions municipals, dinamitzant la xarxa ciutadana i promovent l’ús intensiu de l’espai. Per últim, la més recent de FESABID, enguany, «The library everywhere», que fa servir tecnologia geofencing, basada en la geolocalització, la mateixa que fan servir Uber, Google o Tripadvisor per enviar notificacions amb recomanacions, recordatoris, descomptes i més al teu dispositiu mòbil. Amb aquesta iniciativa, la biblioteca amplia les fronteres més enllà del seu edifici, enviant notificacions de novetats i activitats a la gent que passa prop de la biblioteca.

Així, quan durant aquests dies sentiu parlar de ciutats intel·ligents, ja no pensareu que és una cosa aliena, sinó que els professionals que treballem a les biblioteques també contribuïm amb la nostra feina a crear aquestes ciutats intel·ligents. Encara ens queda molt camí per fer, però ja l’hem començat.


 

Digues la teva

He llegit i accepto les Normes de participació al Document. Els comentaris són revisats,
  per aquest motiu els que siguin validats no es mostren automàticament.