RSS

El Pla Nacional de Lectura

Data de publicació: 18 gener 2012 per COBDC | Etiquetes Escrit a: Editorials


(Editorial Gener 2012) Poques vegades trobem tantes raons per relacionar les biblioteques amb un projecte cultural i social com en el cas del Pla Nacional de Lectura (2012-2016) del Govern de la Generalitat, que va ser presentat el passat mes de desembre.

Tots som conscients de la importància que la lectura i la comprensió lectora tenen en la formació intel·lectual i social de les persones; i sabem, perquè les dades i l’experiència ens ho demostren, com són de grans les mancances en aquest aspecte, no només pel que fa referència a l’educació, sinó en el conjunt de la societat. Per tant, una notícia com aquesta és sempre ben vinguda perquè és una gran oportunitat de col•laborar amb tots els agents implicats.

El Pla té com a objectiu vertebrar els esforços dels diferents sectors i àmbits de la societat catalana relacionats amb el llibre i la lectura per tal d’augmentar els hàbits lectors i incrementar l’accés al coneixement i la cultura del país. Es tracta d’escoltar i posar en comú totes les opinions i les idees de qui més directament hi està implicat: autors, editorials, llibreries, escoles, universitats, mitjans de comunicació, premis literaris, iniciatives ciutadanes (clubs de lectura, itineraris literaris, blocs col·laboratius…) i, és clar, les biblioteques.

Sembla evident que el paper de les biblioteques és cabdal en el desenvolupament d’aquest Pla, i així consta en el projecte. Però només nominalment: ningú ens ha demanat el nostre parer. Si fem un cop d’ull al dossier de la presentació del Pla, «Impuls de la lectura: 100% lectors», veurem que, pel que fa a les biblioteques, només parla de la creació d’un «espai multiplataforma», que no sabem com interpretar, i de clubs de lectura. Les dades de consum que aporta el dossier fan referència al percentatge de lectors que són usuaris del sistema de préstec, i posa com a objectiu augmentar-ne el nombre, que res té a veure amb incrementar els lectors sinó a captar-los entre els que compren a les llibreries. És evident que són propostes que no han estat elaborades pels professionals de biblioteques.

Són tres els àmbits naturals on es desenvolupa el hàbit lector. A la llar, perquè l’ambient familiar pot fomentar la lectura i posar els nens en contacte amb els llibres des de ben petits. A l’escola, perquè si la lectura forma part dels itineraris educatius del centre i gaudeix d’una biblioteca escolar ben proveïda i ben assistida per un professional qualificat, els nens i les nenes aprendran que llegir és un plaer i una font de coneixement. A les biblioteques públiques, perquè mai havien tingut tants usuaris que la fan servir com una extensió de la llar, de l’escola i com espai socialitzador: una oportunitat única de posar la cultura llibresca a l’abast dels joves usuaris, en qualsevol suport i format.

Tots tres àmbits formen una cadena natural on la biblioteca, privada, escolar i pública, forma l’eix vertebrador del foment de la lectura. Només a partir de l’enfortiment d’aquest eix prenen sentit la resta accions del pla general. El recolzament als sectors editorials i llibreters, o la visibilitat dels autors, pren sentit quan l’hàbit lector germina en els futurs consumidors de llibres. I sempre amb la col•laboració desitjada dels mitjans de comunicació i informació, que són el mirall on ens hi acabem mirant tots, ens agradi o no.

El foment de la lectura és una de les funcions dels bibliotecaris. Com a professionals amb experiència adquirida al llarg dels anys des de la biblioteca pública i escolar, s’hauria de comptar amb nosaltres per a l’elaboració del Pla. Sense la nostra visió i experiència el Pla Nacional de Lectura esdevé un instrument per donar impuls a les indústries culturals del pais; pensant en els lectors com a consumidors i en els llibres com a objectes comercials.

Està bé gaudir d’una indústria del llibre potent. Catalunya ha estat sempre, en aquest sentit, un referent a nivell de país, d’estat i de comerç internacional. Però si estem parlant de fomentar la lectura, s’haurà de comptar amb les biblioteques i els seus professionals si es vol fer un pla d’actuació amb sentit i coneixement de causa. Sense lectors, la indústria del llibre serà només una fàbrica de paper.


 

Comentaris (4)

 

  1. Miguel Navas escrigué:

    Completament d’acord. Suposo que el col·legi podrà adrecar-se al Govern de Catalunya per manifestar-li la nostra opinió. Salutacions,

    • Júlia Baena escrigué:

      Espero que es faci arribar aquesta opinió als òrgans de govern corresponents, tal com comenta en Miquel Navas. Afegeixo altra opinió personal: Molt promocionar la lectura, però res de contractar bibliotecaris amb titulació, a les biblioteques públiques. Difícilment podrem aportar la nostra experiència sense poder optar a llocs de treball.
      Cordialment,

  2. Teresa Terrones escrigué:

    Totalment d’acord. Tenim un problema greu de percepció: ens veuen com tècnics no com professionals. Que som per catalogar i classificar llibres, però no per proposar, crear, orientar, portar a terme animació a la lectura. Una proposta que penso que hauríem de fer-la com col·lectiu és que les biblioteques escolars les porti un professional. Salutacions.

  3. David Cuadrado escrigué:

    Està clar que aquest Pla Nacional de Lectura és més una maniobra política de màrqueting que un pla real de foment de la lectura. L’acord amb la masia del Barça, per exemple, l’únic que busca és ressó mediàtic. És molt trist.