RSS

La biblioteca escolar, la ventafocs dels plans de lectura i l’administració

Data de publicació: 15 juny 2017 per | Etiquetes Escrit a: Editorials


(Editorial Juny 2017) La biblioteca escolar: ens la creiem realment?

«I on llegeixen i estudien els nens, a l’escola?», m’ha preguntat la meva filla, amb sorpresa, quan li he explicat que no totes les escoles tenen una biblioteca, i si en tenen, no sempre és oberta a l’hora del pati o a l’hora de plegar, ni organitza activitats, ni té una bibliotecària que els recomana llibres, els en deixa en préstec, i els orienta si han de fer un treball.

I és que ella recorda amb afecte les estones de pati passades a la biblioteca de l’escola llegint, dibuixant, fent deures. L’hora de biblioteca setmanal. Tot això era entre 2001 i 2008, a l’escola pública on anaven els meus fills. Per sort, en aquesta escola encara hi ha una bibliotecària titulada, que segueix oferint serveis al centre.

He volgut començar amb aquesta anècdota, que il·lustra perfectament que on hi ha una bona biblioteca, amb un professional al davant, els infants la utilitzen. Potser no tenen clar que la biblioteca ha de crear un entorn d’aprenentatge i recolzar el projecte educatiu del centre, però la veuen com a part del centre, i els proporciona un servei, els ensenya a estimar els llibres.

Això que els infants poden veure també ha quedat recollit a la legislació en biblioteques i educació. Tant la Llei 4/1993, del Sistema bibliotecari de Catalunya, com la Llei 12/2009, d’educació, indiquen que tots els centres educatius han de tenir una biblioteca escolar, que ha d’estar en relació amb la biblioteca pública.

L’administració pública, les associacions professionals, les universitats, els professionals bibliotecaris i els docents, tothom sembla estar convençut de la necessitat de les biblioteques escolars.

Per això no s’entenen els resultats de la darrera Estadística de Biblioteques Escolars (EBE) de 2015-2016, recollida pel Departament d’Ensenyament, que va ser resposta per un 67% dels 3.092 centres educatius que hi ha a Catalunya. D’aquests, un 80% van declarar que tenien biblioteca. Segons això, podem dir que dels centres que van respondre, només 1.600 tenen biblioteca.

I no s’entenen, perquè tant les administracions com les associacions professionals, les universitats i els professionals porten anys fent projectes activitats i plans en els quals les biblioteques escolars estan contemplades.

El COBDC i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, entre 1999 i 2013, van  organitzar cinc edicions de les jornades sobre biblioteques escolars, que reunien professionals bibliotecaris i docents, intercanviant experiències. Actualment, les organitza el Departament d’Ensenyament, i també han reunit professionals de biblioteques escolars i públiques.

El 2005 el Departament d’Ensenyament va endegar el programa d’innovació Biblioteca escolar “puntedu”, que tenia per objectiu potenciar la biblioteca escolar en tots els centres educatius. Va tenir set convocatòries entre el 2005 i el 2011, i hi van participar 1.062 centres. Entre el 2011 i 2013 va tenir el suport del COBDC, amb el programa BDpuntedu, que va proporcionar assessorament professional als centres escolars i que va quedar aturat per manca de finançament.

Amb la posada en marxa del programa “puntedu” del Departament d’Ensenyament, el Departament de Cultura i la Diputació van veure l’ocasió de treballar en un objectiu comú. Es van dur a terme dues edicions del Laboratori biblioteca pública/biblioteca escolar, el 2005 i 2006, que plantejaven diferents línies d’actuació i cooperació entre cultura i educació, biblioteques públiques i escolars, i mestres i bibliotecaris.

El 2011-2014, el Govern de Catalunya va posar en marxa el Pla Nacional de Lectura, en què van participar tant el Departament de Cultura com el d’Ensenyament, cadascú amb els seus projectes.

El 2013, es van publicar les Directrius i estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya. En la seva redacció, elaborada a partir de les directrius de l’IFLA/UNESCO, hi van participar tots els agents relacionats amb la biblioteca a Catalunya, els serveis de biblioteques de la Diputació i la Generalitat, el COBDC, la Facultat de BiD, Bibliomèdia, i va ser coordinada pel programa “puntedu” del Departament d’Ensenyament.

La darrera actuació proposta d’actuació és el Pla de Lectura 2020 del Departament de Cultura, presentat ara fa una setmana. Es tracta d’un pla ambiciós, amb una dotació econòmica important, amb voluntat d’establir convenis amb diferents departaments de la Generalitat de Catalunya per donar estructura i servei estable de préstec de llibres i activitats vinculades a l’àmbit de la lectura. Entre els departaments amb qui es vol establir convenis trobem a faltar el Departament d’Ensenyament; tanmateix, sí que apareix en algunes de les accions previstes

Les biblioteques escolars estan presents al pla en el programa «Municipi lector», del CLIJCAT. En el programa hi ha implicades diferents entitats, des dels ajuntaments fins a les escoles, i la biblioteca municipal. La iniciativa, que CLIJCAT va iniciar el 2005, és ambiciosa, i esperem que segueixi tenint l’èxit que ha tingut fins ara.

Així doncs, si tant la llei de biblioteques com la d’educació diuen clarament que hi ha d’haver biblioteques escolars, que han de col·laborar amb les biblioteques públiques, i els agents implicats n’estan convençuts, per què costa tant elaborar plans conjunts i treballar de forma coordinada? Per què, si s’han fet tants projectes i plans, encara tenim tantes escoles sense biblioteca, i les que en tenen no tenen un professional docent o bibliotecari al davant les hores que hauria de ser-hi, ni horari, espai, col·lecció i recursos dignes?

Fins que l’Administració no ho resolgui de forma efectiva, des del COBDC no ens cansarem de reclamar-les, i procurarem col·laborar amb aquelles entitats que hi treballen per fomentar les biblioteques escolars i l’hàbit de lectura a tots els centres de Catalunya.


 

Els comentaris s'han tancat per aquesta entrada.