Un nou equipament per al segle XXI
Hi ha projectes de llarg recorregut, que per motius diversos necessiten més temps del que el sentit comú s’imaginaria. Aquest és el cas del projecte de l’anomenada Biblioteca Central Urbana de Barcelona, que si es compleixen les últimes previsions, serà l’any 2015 la biblioteca més gran de tot l’estat espanyol.
Es tracta d’un equipament ciutadà llargament esperat, i plenament justificat a la llum de l’espectacular evolució dels índexs d’ús de les biblioteques públiques a la ciutat de Barcelona. Les biblioteques de Barcelona són l’equipament municipal més ben valorat en les enquestes de satisfacció que s’han portat a terme al municipi en els últims quatre anys i més del 50% de la població fa ús dels seus serveis.
Les biblioteques públiques catalanes s’han convertit en molt pocs anys en un motor regenerador del teixit urbanístic, social i cultural del nostre país. Aquest impacte s’ha analitzat tradicionalment des d’una perspectiva cultural i social, però ja és el moment de començar a valorar-lo des d’una perspectiva econòmica. Un equipament d’aquestes característiques té una incidència clarament positiva en la regeneració urbanística i comercial del territori, i cal fer un esforç per quantificar-la. El Col·legi té la voluntat de col·laborar activament amb les administracions per visibilitzar i valoritzar l’impacte dels equipaments bibliotecaris.
El plantejament dels equipaments ha canviat des de què es va iniciar el procés de gestació d’aquesta biblioteca, ara fa ja uns quants anys. I avui en dia ja no té sentit plantejar un equipament d’aquestes característiques que sigui només municipal o només limitat al servei de biblioteca pública com s’ha entès fins ara. La biblioteca ha d’eixamplar els seus límits.
Hauríem de parlar d’una banda, d’un equipament supra-municipal, o si som més agosarats, d’àmbit nacional. El disseny de l’equipament i també les estratègies que es posin en marxa hauran de tenir en compte aquesta premissa. D’una altra, s’haurà de tenir en compte que les biblioteques no són ja només un centre d’oci o aprenentatge. Les biblioteques han de ser la punta de llança en la posada en marxa d’eines de gestió de la informació i el coneixement que després puguin ser transferides a d’altres serveis municipals.
És per tot això que aquest nou equipament bibliotecari ha de planificar-se amb clau de segle XXI, no de segle XX. Cal un esforç participatiu professional, per definir les dinàmiques d’ús de les instal·lacions, no només des d’una perspectiva de nous usos ciutadans –per exemple amb la incorporació dels anomenats espais líquids- sinó tenint en consideració aspectes vinculats a la millora de la gestió dels recursos públics i al posicionament dels serveis d’informació en el teixit social i econòmic.
Mercè Muntada Balust
Presidenta del COBDC
Comentaris (9)
Espais líquids? Segur que això és un anglicisme. No hi ha una paraula més clara i entenedora per definir aquests espais?
Esperem que la previsió sigui encertada i puguem gaudir d’aquesta biblioteca després de tant de temps!
Espais líquids? Perquè emprar paraules tant tècniques podent emprar sinònims que segur s’entenen pel total de la ciutadania? A més, tenint en consideració que parlem d’una biblioteca central que serà usada pel total de la població, molta de la qual no entendrà aquest tecnicisme… És només una opinió d’una noia que no entèn del llenguatge tècnic propi del món de les biblioteques i/o documentació…
Gràcies.
Benvolguda Mercè Barberà,
crec que amb la denominació d’ “espais líquids” es fa referència al concepte que va introduir Zygmunt Bauman de “modernitat líquida” en el camp de la sociologia, amb el llibre “Liquid modernity”.
Crec que la traducció literal, com a “espais liquids”, és correcta.
Et deixo un enllaç: http://en.wikipedia.org/wiki/Liquid_modernity
Cordialment,
És un projecte molt engrescador! Estic convençut que el COBDC donarà el millor de si mateix per fer d’aquesta biblioteca un recurs del segle XXI, però cal que les administracions també ho entenguin així. I sobretot, cal que les diferents administracions no entorpeixin la tasca dels professionals quan no es posen d’acord uns i altres per decidir-ne el nom, l’àmbit, les polítiques, etc.
Aquest és un projecte engegat fa molts anys i a punt de ser assolit, però com bé diu la Mercè, avui en dia no té sentit continuar pensant en aquesta biblioteca com es va plantejar al segle XX. Cal deixar pas a les idees del s.XXI, les dels joves bibliotecaris formats i educats en les tecnologies de la informació (els bibliotecaris líquids, podriem dir?), i sobretot escoltar la ciutadania. Crec que així farem un equipament que no quedi moribund en pocs anys.
Gràcies per les apreciacions. Volia expressar aquest concepte de mobilitat, canvi d’usos, des d’una perspectiva de canvi permanent, en la línia del concepte de “modernitat líquida” de Zygmunt Bauman (gràcies Ignasi per incloure el link!). Intentaré buscar termes de més fàcil comprensió.
Agraeixo molt sincerament qualsevol aportació.
Gràcies Jofre! M’ha agradat això de bibliotecaris líquids. Muntem un grup de treball?
Seguirem el projecte molt d’aprop i ens caldrà ajuda.
Es clar, totalment disposat a participar-hi. No he participat mai de cap grup del Col·legi, però crec que podria aportar-hi coses. Compteu amb mi!
Estupendo! Doncs ho comento amb els companys de la junta que porten el tema, i ells ja es posara en contacte amb tu. Algú més s’anima?. És un tema maco.