Durant els anys vuitanta va fer fortuna el terme Quinqui, que definia un nou estrat social que havia crescut recolzat en les noves zones poligonals de les ciutats, en creixement sostingut però summament desordenat i precari. Aquests cultius sovint derivaven en episodis de delinqüència juvenil. Una delinqüència que creava mites i copiava esquemes. Les pel·lícules de Jose Antonio de la Loma, i en concret la inspirades en la vida d’ El Vaquilla, van ser enormement populars.

En un altre ordre i més festivament, el gran Gato Pérez ve ser cronista (en la mateixa línea que Vázquez Montalbán) de les petites històries comunes de l’extraradi barcelonès, fetes poesia en les seves cançons immortals, retrats d’un valor incalculable.
Jaime Martin va retratar com ningú aquestes històries de barri, donant-los-hi un toc més entranyable a Sangre de barrio.

Histories de la perifèria de l’Hospitalet convertides avui en dia en autèntiques llegendes urbanes.

Los primos del parque

El trobaràs a les següents biblioteques públiques:

Consulta a Aladí: http://bit.ly/1jBTfj4

Consulta a Argus: http://bit.ly/SWsLPh

El vaquilla

El trobaràs a les següents biblioteques públiques:

Consulta a Aladí: http://bit.ly/1jc8xvq

Consulta a Argus: http://bit.ly/SWt1xG

Gato Pérez

El trobaràs a les següents biblioteques públiques:

Consulta a Aladí: http://bit.ly/1jmXVnR

Consulta a Argus: http://bit.ly/1gyDV1r