Barcelona, 5 i 6 de març de 2013    |    Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB

Teresa Colomer: “Si aquest país ha de tenir futur, cal que ara la biblioteca sigui percebuda per totes les instàncies educatives com un factor clau per a la modernització del sistema d’aprenentatge escolar.”

17 de febrer de 2013 • JornadesComments Off on Teresa Colomer: “Si aquest país ha de tenir futur, cal que ara la biblioteca sigui percebuda per totes les instàncies educatives com un factor clau per a la modernització del sistema d’aprenentatge escolar.”

Teresa Colomer, especialista en literatura infantil i juvenil.

Teresa ColomerÉs doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana.  Catedràtica de Didàctica de la Literatura i de Literatura Infantil i Juvenil de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigeix el grup d’investigació GRETEL i el màster internacional a distància Llibres i Literatura infantil i juvenil i el màster interuniversitari de Biblioteca escolar i promoció de la lectura, juntament amb la diplomatura de Biblioteca escolar, cultura escrita i societat en xarxa. A banda és membre de deu consells de revistes educatives, realitza múltiples cursos de formació per a docents i coordina i publica nombroses obres especialitzades.  

Com a co-directora del màster en “Biblioteca escolar i promoció de la lectura” i mestra de mestres, creu que caldria fer algun canvi en la formació del professorat per tal d’augmentar la consciència sobre el potencial de la biblioteca escolar? 

Amb la implementació del nous plans d’estudis universitaris les Facultats d’Educació van fer alguns passos positius, oferint alguna especialització o assignatures optatives de biblioteca escolar. Però la millora encara és molt tímida, de manera que els estudiants reben molt poca formació al respecte i no surten ben preparats per poder tenir consciència de la importància de la biblioteca com a centre de recursos d’aprenentatge. D’entrada caldria vetllar perquè l’oferta sobre el paper es fes realment o perquè els continguts fossin prou adients, cosa que no passa. L’administració i la societat haurien de donar senyals molt més fortes en aquest sentit per tal que les universitats canviessin les seves inèrcies.

Enlloc de dotar d’ordinadors els alumnes, seria molt més econòmic i rendible dotar de personal a les escoles per canviar els aprenentatges des de la dinàmica de la biblioteca.

Quina formació ideal hauria de tenir el seu coordinador o responsable?

Caldria tenir professionals preparats sobre les formes més efectives d’organitzar i fer funcionar les biblioteques escolars; la dinamització lectora i cultural dels centres amb el disseny de plans concrets de lectura; la selecció i ús dels llibres infantils i juvenils; la recerca i selecció d’informació, especialment a través de la xarxa; les formes d’enllaç i col·laboració cultural amb el context social i l’oferta ciutadana o l’ús de les noves tecnologies per a aquests propòsits. El màster interuniversitari que vam organitzar fa cinc anys per enfrontar aquest buit formatiu tracta aquests temes i la seva incidència en la millora educativa de les escoles dels nostres alumnes s’ha demostrat realment efectiva.

Quina hauria de ser, des del vostre punt de vista, la biblioteca escolar del futur?

Els informes PISA, tan citats en altres aspectes, assenyalen clarament la influència de les biblioteques escolars en els aprenentatges de competència lectora i informacional dels alumnes.

La nostra societat avança indefectiblement cap a noves formes d’aprenentatge. L’extensió de les noves tecnologies implica noves formes de lectura, de cerca informativa i de treball en xarxa que donen un pes objectiu molt més important a un recurs com la biblioteca. Paradoxalment, en lloc de veure que és justament allò que cal per als nous reptes, de vegades es veu com un espai superat pels nous temps. La modernitat sembla que sigui la de dotar d’ordinadors els alumnes, en lloc de veure que seria molt més econòmic i rendible dotar de personal a les escoles per canviar els aprenentatges des de la dinàmica de la biblioteca. Els informes PISA, tan citats en altres aspectes, assenyalen clarament la influència de les biblioteques escolars en els aprenentatges de competència lectora i informacional dels alumnes.

Tenint en compte el context actual, quines serien les accions que s’haurien de dur a terme avui per avançar cap a aquesta biblioteca escolar del futur?

L’impuls no passa només pels diners. Si l’administració apostés realment per aquest canvi podria aconseguir la complicitat de les escoles.

La dotació de professionals ben preparats és l’aspecte clau. La nostra administració va començar a fer passos cap aquí amb els programes “puntedu”, l’impuls de plans de lectura i la dotació d’una mitja jornada de personal perquè les escoles comencessin a organitzar-se en aquest sentit. Era un bon inici que ha estat aturat per les retallades. Però de vegades l’impuls no passa només pels diners. Si l’administració apostés realment per aquest canvi podria aconseguir la complicitat de les escoles a través de formes d’organització flexibles, reconeixement de la formació dels docents, etc. És a dir, caldria marcar un camí clar que es pogués anar consolidant en la mesura en què milloressin els recursos. Catalunya havia estat capdavantera en l’extensió i ús de les biblioteques gràcies a l’esforç dels docents que hi van creure. Si aquest país ha de tenir futur, cal que ara la biblioteca sigui percebuda per totes les instàncies educatives com un factor clau per a la modernització del sistema d’aprenentatge escolar.

 

Tags: ,

Els comentaris estan tancats.