Barcelona, 5 i 6 de març de 2013    |    Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB

Conclusions i propostes de les 5es Jornades de Biblioteques Escolars

7 de març de 2013 • Jornades6 comentaris

imatge_conclusions

Tal com ha demostrat aquest dia i mig de treball, constatem que les biblioteques escolars són vives. El fet de reunir 278 persones (un 51% de mestres, un 30% de bibliotecaris, un 14,75% d’estudiants i altres perfils) és una mostra de l’interès i del compromís de mestres i bibliotecaris per continuar avançant en aquest àmbit.

Els estudis constaten que s’ha avançat en pràcticament tots els aspectes, per bé que apareix el punt negatiu que suposa el retrocés de les hores de dedicació del responsable de la biblioteca.

En les Jornades s’ha incidit en els avenços de les biblioteques escolars durant els darrers anys en diversos àmbits: creació de xarxes, estudis, eines de treball, recursos de tota mena, documents orientatius, etc. Tot això és el resultat de l’impuls que les administracions han atorgat a aquestes biblioteques, de les inversions dedicades i, especialment, de la feina feta per tots els qui hi estem compromesos.

La biblioteca és un agent bàsic per desenvolupar un programa de competència informacional a l’escola.

Constatem que es comença a caminar amb decisió cap als entorns web. Incorporar eines 2.0 i els recursos que ofereix la xarxa és una fita de gran potencial innovador per al desenvolupament de les funcions i la tasca educativa de la biblioteca escolar. Per això esdevé imprescindible la col·laboració entre els responsables de les àrees TIC i la biblioteca, a l’hora d’elaborar els plans de treball anuals.

Així mateix, les experiències de col·laboració entre bibliotecaris i mestres ajuden a tenir una visió de conjunt, a treballar de manera complementària i a ampliar i enfortir els projectes.

La biblioteca no té prou visibilitat social, i això en dificulta el reconeixement, malgrat l’increment de la seva presència a la xarxa. El lligam amb el territori i la utilització de les eines de comunicació poden ajudar revertir aquesta situació.

L’avaluació és una oportunitat per la reflexió. La millora i la difusió dels resultats poden contribuir a la visibilitat i el reconeixement de la biblioteca escolar en el si de la comunitat educativa.

Les xarxes territorials i els grups de treball permeten sumar esforços. Donen sentit de pertinença, incideixen en la visibilitat de les biblioteques escolars i reforcen la veu dels seus responsables.

PROPOSTES
1. Des de les administracions i els centres educatius, cal planificar a mitjà i llarg termini les accions i les inversions, amb una visió estratègica que asseguri la continuïtat dels projectes, perquè quan una biblioteca no pot avançar, no s’atura, sinó que retrocedeix.

2. Cal impulsar estudis d’impacte sobre les biblioteques escolars per disposar de dades concretes que permetin orientar els plans d’acció de les administracions i dels centres.

3. Les administracions han de facilitar l’aplicació de les noves directrius per a les biblioteques escolars al nostre país, a fi de garantir-ne la qualitat.

4. No podem concebre que es plantegi un treball estratègic d’impuls de la lectura als centres sense reconèixer el paper nuclear de les biblioteques escolars.

5. Entenem les dificultats econòmiques del moment i les dificultats en la gestió del personal als centres, però demanem que tant l’Administració com els equips directius tinguin en compte que la biblioteca necessita una persona especialista al capdavant del projecte: amb una dedicació horària mínima, un perfil adequat i continuïtat en el temps.

6. En el moment actual és essencial la col·laboració i la cooperació d’aquelles entitats relacionades amb la biblioteca escolar. Per tant, cal impulsar l’activitat del consell assessor al Departament d’Ensenyament, la presència de les biblioteques escolars i els CRP en les comissions de lectura pública, així com també la constitució d’un consell d’entitats i institucions que aglutini tots aquells que estan treballant amb les biblioteques escolars i per a les biblioteques escolars.

7. És imprescindible un conveni entre el Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament per articular la col·laboració entre la biblioteca escolar i la biblioteca pública i per resoldre definitivament la catalogació del fons de les biblioteques escolars.

8. El valor de la cultura en una crisi devastadora com la que vivim és imprescindible per a la formació d’una ciutadania responsable i crítica capaç d’afrontar els reptes individuals i socials existents. Les biblioteques públiques hi tenen un paper cabdal i reconegut. Si l’alumnat del nostre país no té el primer graó, a l’escola, d’aquest sistema bibliotecari, els estarem fent un frau a ells i al país.

 

Tags: ,

6 comentaris sobre Conclusions i propostes de les 5es Jornades de Biblioteques Escolars

  1. imma escrigué:

    Les Jornades han estat un èxit. Vull felicitar la comissió pels continguts i l’organització impecable. Enhorabona. S’ha escrit una altra pàgina en aquest apassionant món de la lectura, els llibres i la biblioteca.

  2. Angela escrigué:

    Felicito a totes i tots que han conseguir una V jornades rica en continguts i ben organitzades. I on el temps de cada ponència ha donat un bon ritme.

  3. […] web de les 5es Jonades de biblioteques escolars ja hi han penjat les CONCLUSIONS que es van llegir en finalitzar les […]

  4. Antoni Juncosa escrigué:

    Llegint aquestes conclusions, i no havent assistit a les Jornades, em fa la impressió que no sabem on som ni el moment en què vivim. Estem retallant mestres i professors per tot arreu i vosaltres demaneu hores per a algú que porti la biblioteca del centre? Com a professor d’un centre de secundària, aquestes hores les preferiria utilitzar per atenció a la diversitat o a desdobar grups (que és el que han prioritzat els equips directius -per alguna deu ser?).

    Parleu de l’impuls de la lectura i que la biblioteca n’ha de ser el nucli: I els centres sense biblioteca? I no és responsabiltiat de tots els docents la competència informacional, el saber llegir i el gust per la lectura…

    Que tot plegat s’ha de lligar, articular, mitjançant el Projecte Educatiu o el Pla de Lectura de Centre és inqüestionable, ara bé, que faci falta algú que dediqui una part de les seves hores de classe a coordinar la biblioteca, no ho veig tan clar. En el meu centre de secundària, quan va haver-hi una persona a mitja jornada que s’encarregava de la biblioteca era algú que fugia de fer classe..

    És un tema complex i no és just generalitzar, però em sembla que tot plegat és una mica gremial…

    • Marta Roig escrigué:

      Benvolgut Antoni,

      Des del meu respecte més absolut m’agradaria expressar la meva discrepància amb algunes de les opinions que planteges.

      No puc respondre com a col·lectiu però crec que a nivell personal sóc molt conscient del moment en què vivim. Sóc autònoma des de fa dos anys, després que un dels projectes que més he estimat quedés estroncat per manca de recursos. He hagut de gestionar un projecte que el Departament ha pagat, en part, amb 5 mesos de retard i el meu entorn està ple de bones iniciatives i empreses enterrades, de gent en lluita per aguantar algun dia més.

      Dit això, i entrant a l’àmbit que ens ocupa, considero que proposar la inversió de recursos perquè algú porti la biblioteca escolar és la fórmula més senzilla i més natural d’atacar mancances del nostre sistema com la baixa competència lectora o l’oblit que pateix la competència informacional respecte la digital i que és clau per ser capaç d’aprendre de manera autònoma.

      Una bona biblioteca escolar també permet atendre la diversitat que tu comentes. El desdoblament de grups al que fas referència, i amb el que estic d’acord, em sembla imprescindible per poder aplicar metodologies d’aprenentatge més actives i adequar les fórmules de treball als diversos alumnes d’una aula. Però un cop pots desdoblar el grup l’existència d’una biblioteca al centre et facilitarà un espai preparat per a treballar amb aquest grup, una selecció de recursos de qualitat i adequats per cadascun dels nivells (de capacitat i interès) d’aquests alumnes, etc.

      Hi ha cap espai més democràtic, més atent a la diversitat d’interessos i capacitats que una biblioteca en un centre? La biblioteca és un lloc on cadascú pot aprofundir en allò que més l’interessa i trobar recursos clars per comprendre allò que no entén, per trobar-se amb un mateix i interrogar-se, per afegir mirades i perspectives des de les quals mirar-se les coses, enfront de la mirada única que tenim al treballar amb un sol recurs d’aprenentatge, i un llarg etcètera!

      I malgrat això no s’hi ha apostat ni quan hi havien recursos. No s’hi ha apostat ni tant sols tenint estudis contundents a nivell internacional com “Student Learning through Ohio School Libraries: The Ohio Research Study (2006)” que posen de manifest que els centres amb biblioteca escolar obtenen millors resultats a les proves internacionals (PISA i altres).

      I parlem de la centralitat que hauria de tenir una biblioteca en el desenvolupament de l’impuls a la lectura i la competència informacional, entenent que l’existència d’una bona biblioteca i d’un especialista al seu capdavant, format específicament, multiplica per mil la força de les accions que, evidentment s’han de desenvolupar amb la implicació de tots els docents. En aquest sentit però la biblioteca, entesa com quelcom més que un espai, entesa com un agent actiu, creiem que pot ajudar a orientar les accions, a donar coherència i a facilitar als claustres i equips de professors la implementació de les accions, propostes o metodologies.

      Potser l’experiència que vàreu tenir al centre no va acabar de funcionar, crec però que la gent que ens vam reunir fa unes setmanes no som gent que vulguem fugir de l’aula. De fet, em sembla que tots estem d’acord en la importància de situar com a responsable de la biblioteca una persona especialitzada i amb un perfil adequat.

      Si t’animes a afegir-te al gremi… seràs molt benvingut 😉

  5. Genaro Humberto escrigué:

    Mi nombre es Genaro Amariles bibliotecario colombiano de una biblioteca pública del municipio del Peñol Provincia de Antioquia. Veo con mucha preocupación el estado tan débil que se encuentran las Bibliotecas Escolares en Colombia, la semana pasada acudió a asesoría el bibliotecario Escolar de la Institución Educativa León XIII, de dicho municipio las instalaciones precarias, sin computador para trabajar las colecciones desactualizadas y el espacio ni que se diga.

    Me gustaría que me ayudarán ustedes como Red de Biblioteca Escolar, consolidada y que goza de gran prestigio.

    Yo les voy a aportar mi experiencia como promotor de lectura, en bibliotecas escolares y públicas, sin embargo depende de la voluntad de las directivas para que esta biblioteca llegue buen Puerto.

    Ojala ustedes me pudieran colaborar muy amables

    Un abrazo

    Genaro Humberto Amariles Mejía
    Bibliotecólogo-Universidad de Antioquia
    Medellin-Colombia
    Bibliotecario-Biblioteca Municipal “Rafael Rivera López” el Peñol-Antioquia